QUAN COMENÇA EL FINAL
L'any 2001 comença amb uns Glaucs relaxats i confiats.
I és que, per primer cop en la seva carrera, el grup anava a "repetir"
amb una discogràfica i es podien prendre les coses amb més
calma. En Jofre fins i tot havia pensat en delegar als demés membres
del grup (sobretot a en Lluís i a l'Àlex) la tasca de composició
dels temes, i centrar-se més en altres projectes que li havien
sorgit al marge de Glaucs. Entre aquests s'hi trobava la composició
d'un musical (pel qual en Jofre estava experimentant amb la música
electrònica, influenciat per la banda sonora de "Bailar en
la oscuridad" de la islandesa Bjork) i l'inici d'una carrera en solitari
paral·lela al seu grup de tota la vida (per la qual també
ja havia començat a composar alguns temes, com "Direm que
som especials" i "Ara és massa tard", a més
de recuperar vells temes que havia
composat per Glaucs però que encara restaven inèdits, com
són "Mai més" o "Junts"). En Lluís
i l'Àlex, per la seva part, havien format un grup de versions anomenat
Petr Fonda, amb el que mai van arribar a actuar en directe.
Però aviat les coses es van començar a torçar.
I aquesta vegada ho van fer de la pitjor manera possible. El dia 25 de
febrer va morir el pare d'en Jofre, el mestre Josep Maria Bardagí,
que tant havia ajudat el grup de Begur als seus inicis, víctima
d'un edema pulmonar.
I com que les desgràcies mai venen soles, poques setmanes després
els Glaucs es van trobar, de nou, gairebé de la nit al dia, sense
discogràfica. En aquest cas la causa va ser la mort d'un dels propietaris
de la companyia, Juli Guiu.
Tot això va alterar de manera important els plans dels diferents
membres de Glaucs. Per començar, en Jofre va decidir abandonar
els seus projectes en solitari, i dedicar els seus esforços a ajudar
en la composició dels nous temes del grup. I és que els
Glaucs, si volien continuar endevant, s'havien de guanyar de nou la confiança
d'una nova discogràfica, i això implicava que tots els membres
del grup poséssin altre cop els cinc sentits en el projecte.
Amb poques setmanes, el grup ja tenia una vintena de temes (que havien
enregistrat cadascú pel seu compte, en versió demo, els
tres compositors més actius del grup -en Jofre, en Lluís
i l'Àlex-), sobre els quals es van posar a treballar de seguida,
amb la intenció de gravar una maqueta i distribuïr-la entre
les discogràfiques.
Per aquelles dates, els Glaucs van prendre part de dos
concerts molt especials, realitzats al palau Sant Jordi de Barcelona,
i que van obtenir bastanta repercussió.
El primer d'ells va ser
el concert conmemoratiu del 25è aniversari del diari Avui (el dia
de Sant Jordi), on els Glaucs van interpretar, entre altres temes, una
espectacular versió del clàssic "Sympathy for the devil"
dels Rolling Stones.
El segon va ser el concert d'homenatge al pare d'en
Jofre, "Serrat & Sabina. Sense Bardagí", de forta càrrega
emotiva, el qual va tenir lloc el dia 28 de juny. El concert va comptar
amb la baixa d'última hora de Joan Manuel Serrat, la qual cosa
va comportar un major protagonisme dels demés artistes convidats
a l'homenatge (entre ells, Ana Belén i Víctor Manuel, el
Tricicle, el Gran Wyoming, Quico Pi de la Serra i, evidentment, Joaquín
Sabina). Del concert en podriem destacar molts moments, però com
a seguidors dels Glaucs, ressaltarem la interpretació de "Els
teus ulls glaucs" (a càrrec d'en Jofre, en Lluís i
les Cordes Invisibles) i l'estrena del tema "Mátanos de risa"
(a càrrec de Joaquín Sabina, autor de la lletra, i Jofre
Bardagí, autor de la música).
Durant l'estiu de 2001, els Glaucs van realitzar un petit parèntesi
en la preparació de la nova maqueta, i es van centrar més
en els diferents projectes paral·lels al grup. I la veritat és
que no van parar. Amb The Beetles (formats per l'Àlex, l'Àngel,
en Jofre, en Lluís i en Quim Xicoira) van actuar tots els dimecres
d'estiu a la sala Mariscal de l'Estartit. Amb One Wild Night Band (format pels mateixos components de The Beetles), van
realitzar mitja dotzena d'actuacions, de nou a la sala Mariscal. Amb el
grup de country The Hot Rag Brothers (que comptava amb l'Àngel
i l'Àlex entre els seus membres) van realitzar una "mini"
gira per França. Amb el cantautor Juan Estereotipo, en Jofre, l'Àlex
i l'Àngel van estar ocupats enregistrant la seva maqueta de presentació.
En Jofre també col·laborava ocasionalment amb Start-cue
en la organització d'esdeveniments relacionats amb la música
electrònica, com la B-Parade de Barcelona.
En Lluís preparava amb el conjunt Les Cordes Invisibles un CD de
música basada en els instruments de corda, dirigit a la canalla,
i anomenat "Descorda el bagul". I en Miquel, per la seva part,
tenia també els seus compromisos amb grups del circuit "indie-pop"
barceloní, com ara Berti Laski.
Com a Glaucs, el grup va realitzar també algunes actuacions, tot
i que bastantes menys de les que tots haguéssim volgut.
Amb l'arribada del mes de setembre, els Glaucs es van posar, per fi, a enregistrar seriosament la maqueta que havia d'incloure els temes que havien de formar part del seu nou treball en estudi. La gravació va resultar molt ràpida, i amb només una setmana van tenir enllestits els 12 temes de la maqueta. El resultat de les gravacions, però, no acabà de convèncer als membres del grup, doncs els temes apareixien molt freds i poc treballats. La veritat és que els empordanesos ja no estaven en el seu millor moment, sobretot a nivell de motivació, després de rebre tantes patacades durant els darrers anys.
L'any 2001 va finalitzar amb el grup prenent-se una altre temporada de descans, en aquest cas, forçada per una depressió que va patir en Jofre, conseqüència de l'any fatídic que acabava de passar, sobretot a nivell personal.
