ELS GLAUCS JA TREBALLEN EN EL NOU DISC (Juny 2003)
Just quan es compleixen sis mesos del concert de comiat del grup, per fi els Glaucs s’han posat a treballar en les cançons del que serà el seu darrer disc oficial, el doble CD en directe que recollirà íntegrament l’esmentat concert (que els de Begur van oferir a la sala La Mirona de Salt, el dia 6 de desembre de l’any passat), a més d’un parell de “bonus tracks” enregistrats expressament per l’ocasió, i una pista per a CD-ROM el contingut del qual està encara per acabar de concretar, tot i que ja us en podem avançar algunes coses.
Potser a alguns us sorprendrà que els Glaucs estiguin treballant en les cançons del disc, tenint en compte que es tracta d’un directe i que les cançons, per tant, ja estan enregistrades.
El que estan fent en aquests moments en Jofre, en Lluís, l’Àlex, l’Àngel i en Miquel als estudis Oido i als estudis Bardagí Música (l'estudi de grabació d'en Jofre) són els anomenats “recordings” de les cançons, és a dir, tornar a grabar les parts de cadascú, en les que es van equivocar durant el concert: un acord fora de lloc, una nota de baix equivocada, una segona veu desafinada, etc...
Es tracta d’un procés molt habitual en la majoria dels discs oficials en directe, i que compta amb escasses excepcions, una de les quals és el CD “Vius” que els Glaucs van editar l’any 1999.
Els qui vau anar al concert a la sala La Mirona, ja sabreu quin és el llistat de cançons que hi podreu trobar al doble CD. Els Glaucs han optat, a més, per mantenir l’ordre original de les cançons, tal i com les van interpretar aquella nit.
Així doncs, al primer CD, hi trobem les següents peces: Intro: Sit on my face (Monty Python). A un pas de ser feliç. Creus. Tot el que m’agrada. Des d’altres llocs. Equívoc, pensament o dubte. Si vols venir. Creep (Radiohead). Les veus de sobre. No fingirem. Ho tornaria a fer. Menuda. Miralls trencats. La teva-meva vida. Món Gris. Saps. Si no fos que mai. I al segon CD: És massa tard. No importa. Revolution (Beatles). Un pèl més gran. Històries curtes. Els teus ulls glaucs. La nit de Reis. A hard day’s night (Beatles). Quan comença el final. Simbènia. Quan no hi ets.
Pel que fa a les dues “bonus tracks” que us hem esmentat, la primera apareixerà al final del primer CD (després de “Si no fos que mai”) i porta per nom “Mai més”, mentre que la segona apareixerà al final del segon CD (després de “Quan no hi ets”) i s’anomena “El gran moment”. Trobareu més informació d’aquestes dues cançons a l’apartat de “Lletres” d’aquesta web.
Finalment, pel que fa a la pista de CD-ROM (que, com ja haureu intuït, es trobarà al segon CD), ja us podem avançar que inclourà, entre altres coses, alguns temes inèdits del grup en format MP3 (dels quals ja estan confirmats la versió del “Revolution” que van interpretar conjuntament els Glaucs i els Lax’n’Busto al final del concert de comiat dels empordanesos, i el “M’has guanyat el joc” que apareixia a la maqueta de debut del grup, “No fingirem”), dos petits documentals (un sobre el concert de comiat, i un altre sobre la història del grup des dels seus inicis –que els qui érem al concert ja vam poder veure per la pantalla que hi havia instal·lada damunt l’escenari-), i possiblement també les lletres del CD.
En conjunt, doncs, el doble CD constituirà un molt bon resum del que ha estat tota la carrera dels Glaucs, des dels seus inicis fins el dia de la seva dissolució com a grup. No només per la selecció dels temes (que abarquen les diferents etapes del grup) i pel contingut dels esmentats documentals, sinó també per la participació de tots els qui, en un moment o altre, han estat components del grup.
El baixista original de Glaucs, José Luís Vadillo, apareix com a convidat als temes “No importa”, “Revolution”, “Un pèl més gran” i “Històries curtes”. El teclista Lluís Bofill, que va acompanyar els Glaucs durant la gira del disc “Simbènia”, apareix als temes “Des d’altres llocs”, "Quan no hi ets" i “És massa tard”. El baixista Quim Xicoira, que va substituir en Miquel en alguns concerts de la gira del “Si vols venir”, apareix en un “A hard day’s night” que, per 3 minuts, converteix els Glaucs en The Beetles. Finalment, l’Eduard Font, el guitarrista original del grup que no va poder assistir al concert de la Mirona, apareix tocant el piano al tema “Mai més”.
Al disc també hi col·laboren Pemi Fortuny, Jesús Rovira i Jimmy Piñol, tres membres de Lax'n'Busto i amics de veritat de la banda.
Per tot això el disc es converteix en imprescindible dins la discografia dels Glaucs (un "must have" que en diuen els anglesos), tan pels fans que segueixen el grup des dels seus inicis -pel contingut melancòlic del disc- com per la gent que ha conegut recentment els Glaucs, i vol un únic CD que resumeixi bé tota la història del grup.
El doble CD es posarà a la venta, en principi, la darrera setmana de setembre, i tal i com ja us vàrem avançar fa uns mesos al darrer capítol de la biografia del grup que apareix a aquesta web, els encarregats d’editar-lo seran la discogràfica gironina Música Global.
També s’espera que s’extregui algun Single del disc. En aquest cas, és d’esperar que la cançó escollida sigui algun dels temes inèdits que apareixen al disc, com ara “És massa tard” o “Les veus de sobre”.
I encara una darrera dada curiosa, que acaba de donar la sensació que els Glaucs han sapigut tancar un cicle cuidant tots els detalls: el productor del disc, en Marçal Cruz, ja es va encarregar, ara fa 8 anys, de la producció de la maqueta de presentació del grup "No Fingirem".
