ONE WILD NIGHT BAND (Agost 2001)
L'estiu del 2001 va veure el naixement d'una nova banda paral.lela als Glaucs. Com segurament sabreu, la primera banda paral.lela als Glaucs van ser els Pene's In Frontereas (grup de versions de clàssics -i no tan clàssics- del rock, que varen arribar a fer concerts fins i tot quan els Glaucs ja actuaven com a tals), després va arribar Eric Manchester i companyia (tot un espectacle amb versions de temes horteres i clàssics de la música disco dels anys 70), més endevant The Beetles (versions dels Beatles), i ara li tocava el torn a One Wild Night Band, un grup de versions de Bon Jovi.
Les actuacions van tenir lloc, com no, a la sala Mariscal de l’Estartit (Baix Empordà).
Segons lo acordat amb el propietari del bar Mariscal, One Wild Night Band havia d'oferir, en principi, únicament dos concerts (dies 16 i 30 d'agost). La qualitat del resultat (bastant bó, tinguent en compte que el grup es va haver d'apendre un repertori sencer amb pocs dies i gairebé sense assajar) i la resposta de la gent (molt bona, sobretot en cançons com "Keep the faith", "It's my life", "Someday I'll be saturday night", "In these arms" i "Livin'on a prayer"), però, van fer que el nombre final d'actuacions s'ampliés fins a quatre.
Amb aquests concerts, els Glaucs van repassar els grans èxits de la banda de New Jersey, des de clàssics com "Runaway", “You Give Love A Bad Name” o “Lay Your Hands On Me” fins a temes més recents com “Something For The Pain”, “Say It Isn’t So” o “One Wild Night”. Una cançó que finalment no van tocar, per cert, i que es va trobar a faltar bastant, va ser la nadala “I Wish Everyday Could Be Like Christmas” que els Glaucs van incloure al disc recopilatori “Altres Cançons de Nadal” editat a finals de l'any passat. Clar que tampoc hagués estat molt lògic tocar una nadala en plè mes d'agost.
