TANKA PER DEFUNCIÓ
Lligada sempre
al llast del circumloqui,
se'ns fa difícil:
perquè la vida es tanca
sense cap subterfugi.
MENTRE TU FAS GARGOTS
Mentre tu fas gargots,
jo repasso la vida.
L'eterna ziga-zaga
de les mans imperfectes.
I m'astora la traça:
el camí per l'aresta,
al caire de l'abisme
que hauràs de resseguir.
COM NÍNXOLS EXCAVATS
Com nínxols excavats
a l'espessor de la murada
s'enlairen pels carrers
façanes de finestres i portes envergides,
que mantenen amb secret
la llangor del dol diari.
Mentre a fora,
en una atmosfera de plom
transcorren denses les hores,
i es fa feixugues les passes
dels cossos que caminen
com despulles prematures
per la llòbrega monotonia
de la insignificança.
NOVEMBRE
Tardor, fulles caigudes, la desfeta.
Sobre un mantell de grocs desolador,
com ossos rònecs,
les brnauqes nues.
La terra acull, corromp la carn:
el temps caduc.
ENCLOC EL TEU ADÉU
Encloc el teu adéu
amb les meves parpelles.
M'abraona la fosca
solitud que em circunda.
Percebo el palp distant
d'una vella tendresa,
l'irremeiable ròssec
de la malenconia.
Llavieja el record
el tacte de l'absència.
PASSEJO PEL CONREU
Passejo pel conreu
de les teves paraules,
zelosament sembrades
a la meva memòria.
L'erma terra del somni,
la llavor corsecada...
El meu desèrtic jo.
