COMPTE AMB LA GLOBALITZACIÓ

rius, plores...IV de Miquel Codorniu.

Hi ha paraules que per diverses raons conjunturals es posen de moda i comencen a sonar constantment. La majoria són paraules que, tradicionalment, s'usaven en un significat determinat i que, ara, s'usen en altres accepcions,; d'exemples n'hi ha molts: multiculturalitat, plurilingüisme, globalitat, etc.. Aquesta darrera, per exemple, és un cas ben clar, tothom diu que som a l'època de la globalització i jo em pregunto: què entenem per globalització?

El mot és un derivat de globus. Suposo que deu venir de la forma de la terra i es refereix a una cosa comuna a tots els que l'habitem, però si ho analitzem detingudament veurem que globalitzar és considerar una cosa de forma total, conjunta, sense especificar-ne les parts; globalitzar vol dir, doncs, totalitzar, i globalització seria igual que totalització. Si això vol dir que la terra és una entitat global, que tots tenim els mateixos drets i que, per tant, hem de compartir la societat del benestar ja m'està bé, però em sembla que aquesta globalització no és, de moment, igual per a tots.

Es parla d'economia global, però els països pobres són cada cop més pobres i els rics, més rics. Es parla de mercat global, però els països del Tercer Món ho tenen difícil per accedir als mercats internacionals. La majoria d'Organitzacions No Governamentals estan en contra d'aquesta globalització, tal com es va veure a la cimera de Seattle de l'any passat i a la recent conferència de Davos, totes dues fetes per cert a dos països força rics: Estats Units i Suïssa. Molts economistes de prestigi, com per exemple Paul Krugman, consideren que la globalització ha fet i farà més bé a la humanitat que totes les ONG, aquestes ONG que hi estan en contra. Si hem d'entendre la globalització com una manera de compartir alguna cosa, és clar que la riquesa no està globalitzada. Potser, fins i tot, ho està més la cultura, però la dels Estats Units, i, de moment, són els principals exportadors de violència.

Si volem compartir i globalitzar les noves tecnologies i l'accés a la informació tampoc no ho tenim massa bé. per accedir a aquestes noves tecnologies, cal viure en un país avançat i, a més a més, pertànyer a una classe social culturalment i tecnològicament privilegiada, que, malauradament, vol dir privilegiada econòcimanet. Tenir un ordinador encara no està a l'abast de tothom ni en els països de l'anomenat primer món. A la Xina, encara hi ha 150 milions de persones que no tenen accés ni a la ràdio ni a la televisió, i això a l'any 2000. les que sí que en surten beneficiades, però, són les companyies elèctriques i les de telèfons, a les quals has de pagar una quota si vols accedir a la informació. I això després d'haver pagat l'ordinador, la impressora, el mòdem, etc..

Fins ara, la globalització, parlo en termes econòmics, ha funcionat amb dòlars, amb la moneda més forta, i està clar que les monedes més globals, ara per ara, són el dòlar i l'euro, i que les altres s'hi han d'avenir. Més endavant potser seran els iens o les rúpies.

I la globalització es pot aplicar a les llengües? Segurament, una llengua globalitzada deu ser l'anglès, potser també el japonès o l'alemany, més endavant potser ho serà el xinès, el dialecte mandarí que és l'oficial o potser l'espanyol o l'hindi o l'àrab. L'holandès, el suec o el danès ho tenen difícil. Del català ja ni en parlo. Per tant: compte amb la globalització!. Cal saber com i de quina manera. M'agradaria que quan se'n parlés, se'n concretessin els termes i les implicacions, que s'expliqués de manera planera, perquè fins i tot jo pogués entendre com se'n poden beneficiar els països pobres, com podem compartir l'estat del benestar, com podem compartir els avenços tecnològics i com podem preservar els nostres valors i la nostra cultura.