L'any 1910 els pares de Joan Miró van comprar a Mont-roig
La masia que, anys a venir, l'artista va representar en una de les seves
teles més cabdals ( núm. 7 en el plànol).
La connexió de Miró amb Mont-roig, però,
va mes enllà de les diverses fonts d'inspiració que aquest
poble li va facilitar. En primer lloc, cal tenir en compte que els vincles
de Miró amb el Camp de Tarragona li venien, directament, per via
paterna, ja que el seu pare, Miquel Miró i Adzeries, orfebre i rellotger,
era fill del ferrer de Cornudella.
En segon lloc, no hem d'oblidar que va ser a Mont-roig
on Miró va prendre la decisió ferma i definitiva de dedicar-se
de ple a La pintura. això va ser l'any 1911, quan anà a passar
a Mont-roig una llarga temporada de convalescència, posterior a
unes febres tifoidees.
Miquel Miró no acceptà La decisió del seu
fill de bon grat. No era La seva intenció que aquest es dediqués
a La pintura. Això Li semblava be com a passatemps a com a distracció
de diumenges al mati, però no perquè. s'hi "guanyés"
la vida.
Per a Joan Miró viure era poder pintar, o pintar era viure.
Per això, amb el seu caràcter disciplinat, La primera cosa
que va fer va ser prosseguir La seva formació, iniciada a l'Escola
de Belles Arts de Llotja, i es va matricular a l'Escola d'Art de Francesc
Galí.
Durant els estius, que passava a Mont-roig, practicava a l'aire Lliure
dibuixant en els seus carnets paisatges de Siurana, de Prades, de Mont-roig
mateix...
Mont-roig, especialment, allò que tenia més a
prop, allò que mes coneixia, es convertí tot seguit en el
seu punt d'atracció i en el tema de La majoria d'obres d'aquesta
primera etapa de Miró dominada per La figuració.
Així una de les primeres teles catalogades de Joan Miró
és Platja de Mont-roig (núm. 1). D'influència impressionista,
Miró hi representà, amb pinzellada gruixuda, La platja on
tantes vegades anava a nedar, de bon mati. Aquella platja que rep els galets,
els troncs i les arrels que arrossega La riera i que Miró, amb La
mirada alerta, recollia per transformar-los posteriorment en escultures
o en construccions.
La bellesa agresta, fins i tot de vegades salvatge, dels voltants de
Mont-roig no va passar desapercebuda a Joan Miró. D'entre ells hi
ha un paratge, Mont-roig, Sant Ramon (núm.10), que va donar peu
a una de les teles mes celebres de l'etapa figurativa de Miró, de
clara influencia cézanniana.
La posició en equilibri de l'ermita, sempre pintada de blanc
per fer de far tant als qui són al mar com als qui són a)
camp, el color roig de La terra i les formes del penyal, estranya superposició
de blocs gairebé cúbics, van ser captats per Joan Miró
des de l'angle on el conjunt sembla desafiar més les Lleis de 'equilibri.
La mateixa influència de l'obra de Cézannea La trobem
a Mont-roig, el poble ( núm. 9 ), el qual, vist des de les Creus,
presenta una visió en cascada de les cases, encimbellades per La
forma majestuosa de l'església nova.
En el que es, pròpiament, l'entorn del Mas Miró, l'artista
hi trobà una gran varietat de temes, des dels conreus més
pròxims fins al pont, Mont-roig, el pont ( núm. 2), o el
riu, Mont-roig, el riu (nom. 3).
Entre el 10 de febrer i el 3 de marc de 191 8, Joan Miró
fou la seva primera exposició individual a les Galeries Dalmau,
a Barcelona. Entre el 10 de maig i el 30 de juny del mateix any exposà
al Cercle Artístic de Sant Lluc amb els membres de l'Agrupació
Courbet.
El fet d'haver pogut veure La seva obra en conjunt, d'haver copsat l'opinió
del públic - no gens favorable- i La de La critica
- certament diversa -, portà Miró a replantejar-se La
seva obra. Això ho feu durant l'estiu de 191 8 a Mont-roig.
Sense allunyar-se de La figuració, Miró abandonà
les formes distorsionades i La vivesa de colors que fins aleshores havia
emprat per centrar-se en una descripció minuciosa del que pintava.
Aquell estiu va escriure a) seu amic EC. Ricart: «Res de simplificacions
ni d'abstraccions, noi. Per ara lo que m'interessa mes ós La cal·ligrafia
d'un arbre a d'una teulada, fulla per fulla, rameta per rameta, herba per
herba i teula per teula.»
Miró treballava pacientment, fent gairebé., to) com ell
deia, cal·ligrafia. Fruit d'aquesta etapa detallista són
La casa de La palmera ) núm. 5), Hort amb ase ) núm. 4) i
La rodera ) núm. ó).
L'any següent, el 1919, Miró. pinta. una nova visió
de Mont-roig, Poble i església de Mont-roig ) núm. 8), aquesta
vegada vist des del primer pont. En aquesta tela, semblo que Miró.
vulgui fer, com molt encertadament assenyala Alexandre Cirici, una síntesi
del que havia estat fins aleshores La seva obra i una premonició.
de cap on hauria d'anar. Si ens fixem en la composició., hi podrem
veure tres plànols diferents, seguint La profunditat de La composició..
En el terç superior hi apareix el poble, amb l'església i
les cases, representades amb tota mena de detall. En La franja central
de la composició. hi representa un grup d'arbres que semblen haver
estat pintats amb La intenció de donar més una visió.
de conjunt que no ~05 individual.
Finalment, en primer terme, allà. on reprodueix
les terres de conreu, l'artista sembla haver volgut simplificar i esquematitzar
el que pinta, camp Si anticipés el camp que en el futur aniria prenent
La seva obra.
A partir d'aquell moment, Miró., artista inclassificable,
va tenir O obert el camp que el porta. a crear el seu propi llenguatge
personal, tan fàcil d'identificar però tan difícil
d'imitar sense caure en el grotesc. La clau i la pauta d'aquest llenguatge
es troben a Mont-roig. Certament, sense
Mont-roig, Miró. hauria estat igualment un pintor de mèrit.
Sense Mont-roig, però., es probable que La pintura de Miró.
hauria estat ben diferent. Com s'entendria, Si no l'obra mironiana sense
el raig de La seva terra, sense el blau del seu mar i sense La força
de La seva gent?
