 
|
Ja fa dies que Gabriel té malsons. Somia amb ritus obscurs i es lleva a mitjanit suant. Potser té alguna cosa a veure amb el llibre que està escribint, sobre els anomenats "crims del vudú" que estan aterroritzant Nova Orleans. Gabriel investigarà, amb l'ajut de Grace i el policia Mosely, i coneixerà una dona fascinant que no és el que sembla: Malia Gedde. Haurà de viatjar a Berlin i a la República de Benin per revelar la realitat dels crims del vudú, fet que costarà la vida a un ésser estimat. S'entrebatrà entre l'amor i l'odi, la repulsió i l'atracció, i arribarà a un moment crític en el que haurà d'escollir i lluitar. 
Gabriel Knight: Sins of the Fathers no és una gran obra mestra pel que fa a gràfics, ni a bandes sonores. En aquest sentit, és un joc humil sense gaires aspiracions. Però el que resulta realment fascinant d'aquesta aventura és la història, els enigmes, la sorprenent lògica de les accions. Des del meu punt de vista, és un dels jocs més lògics i, alhora, més difícils que he jugat mai. Encara que això sembli contradictori, no ho és. Gabriel Knight: Sins of the Fathers és un joc molt difícil, però també molt addictiu. En canvi, no passa el mateix amb la seva segona part, Gabriel Knight 2: the Beast Within, que pretén enlluernar el jugador amb imatges digitalitzades, però s'allunya de l'essència del primer. 
|
