El Quadern de l'Ataru
La secció de les coses que no tenen secció
ATENCIÓ, AL FINAL D'AQUESTA PÀGINA HI HA SUBSECCIONS
Primer de tot, hi ha uns conceptes que cal tenir clars:
Manga: paraula japonesa per designar els còmics, fet que s'ha aprofitat per anomenar "manga" els còmics japonesos. Per entendre'ns, per als japonesos en Tintín i l'Snoopy són manga.
Anime: paraula japonesa provinent de l'anglès "animation". Quan els japonesos adapten paraules estrangeres ho fan fonèticament, de manera que "anime" ve d'"animeshon". Dins l'anime hi podem trobar sèries de capítols, OVA's (capítols fets per vendre en vídeo, normalment de duració major a la dels capítols normals i de més qualitat gràfica), i també hi ha pel.lícules d'anime. Per cert, el fet que es puguin trobar sèries d'anime en vídeo i DVD a la FNAC i altres botigues no significa que siguin necessàriament OVA's. El que passa és que s'aprofiten de nosaltres i ens encolomen moltes vegades 3 capítols per 18 euros, perfectament. Per diferenciar-ho, és fàcil: normalment els OVA's són pocs. Són un número limitadíssim de capítols per a la venda directa.
"O" allargada japonesa: quan s'allarga la lletra "o" en adaptar-la a les nostres lletres, es pot fer de diverses maneres: "ô", "oo", "ou", "oh"...però totes volen dir el mateix: és una lletra "o" que s'allarga lleugerament. Així, és el mateix "Rurôni Kenshin" que "Rurouni Kenshin". És qüestió d'escollir un estil. Per cert, he dit que "ou" és una "o" allargada, sobretot tenint en compte que hi ha gent que pronuncia "Rurouni Kenshin" en lloc de "Rurooni Kenshin", que és el que hauria de fer.
Tankoubon: al Japó, les obres de manga s'editen d'una manera força particular. Existeix una sèrie de revistes setmanals o mensuals que ofereixen entregues de diferents manga. Quan hi ha prou material per fer un tom (normalment d'entre 170 i 200 pàgines), doncs es fa aquest tom i se li diu "tankoubon". Seria el tom estàndard. Algunes obres s'editen aquí en format tom, per sort cada cop més, com ara "Love Hina", "Fushigi Yuugi" i d'altres. A les edicions d'aquí hi podem trobar, malauradament, formats que no respecten l'original, com ara el format comic-book (número molt primet que pot oscil.lar entre les 32 pàgines i les 80) o el format Biblioteca Manga, de Planeta DeAgostini, que pretén ser un mig-tankoubon (80-120 pàgines) però que moltes vegades calen 3 números d'aquest format per atrapar un tom original. Això és un problema, perquè tot i ser la meitat d'un tom, no és la meitat del que valdria un tom.
Un exemple: després d'estar editant "Detective Conan" en toms, després del número 13 Planeta va decidir tancar la col.lecció, al.legant les baixes vendes. Al cap de mesos i mesos, van decidir continuar-la, però en format Biblioteca Manga, de manera que els 7,21 euros dels 6 primers toms i els 5,98 euros dels 7 toms següents es van convertir en 4,15 euros per un mig-tom. Si fem comptes, surt, ara, a 8,30 el tom. Com podeu veure, surt més car. Aquí és on ve la sospita: deien que el jove detectiu no venia, però...heu provat de trobar els 13 primers toms de la col.lecció? Els heu trobat tots? Jo, no. La meva hipòtesi és que tot és un muntatge per aprofitar millor el boom del Conan. Ho han fet passar per un favor, això de la Biblioteca Manga, i és perquè van veure que així treurien més calers als aficionats. Que tothom ho sàpiga.
El cas invers és el de Glénat. Un gran editorial, per a mi. Últimament s'ha dedicat a reeditar col.leccions que Planeta va tancar. Anem a pams: un dels formats que he anomenat ha estat el de comic-book, el més petit. Aquest format acaba sortint encara més car a l'aficionat, més car que no pas la Biblioteca Manga. No mola, però si funciona només és amb obres curtes com "Somos Chicos de Menta" o "Mis recuerdos del instituto". Totes les obres llargues (de molts toms) han fracassat amb aquest format. A excepció de "Bola de Drac", que sempre és l'excepció de tot perquè vendria encara que fos a 10 euros les 2 pàgines. Per què tot això? Perquè la gent es cansa de comprar cada mes un còmic de 40 pàgines sabent que l'obra en té milers, de fulls. Això va passar amb "Saint Seiya (Los Caballeros del Zodíaco)" i amb "Ranma 1/2". Tothom sap que aquestes sèries tenen molt d'èxit, però Planeta les va tancar per fracassades. Home! És que el format comic-book per editar una obra de 28 toms de 190 pàgines és molt dolent, i no diguem "Ranma 1/2", de 38 toms!!! La gent va demanar el canvi a format tom, cosa que Planeta no ha fet mai. Comptadament ha editat toms. L'editorial va quedar en evidència quan pel Saló del Manga de 2001 Glénat va treure, en tom, "Ranma 1/2" i "Saint Seiya". Èxits de vendes. Ha quedat pal.lès que la gent vol toms. És el millor format, el que ven més (i si no ven, és que l'obra no agrada) i el que surt més a compte econòmicament als aficionats. Per tant, visca el tankoubon!!!
Otaku: aquesta paraula rep el mateix tractament que "manga". De la mateixa manera que en japonès "manga" vol dir "còmic" (no necessàriament japonès) i aquí utilitzem la paraula per dir "còmic japonès", "otaku" vol dir "boig" o "fanàtic" del que sigui, i nosaltres apliquem "otaku" als bojos pel manga.
SD: Les lletres "SD" serveixen per encriptar el terme "Super Deformed". Què és el super deformed? Doncs bé, són aquells dibuixos on apareixen personatges petits i grassonets, quan normalment són alts i prims. Això es veu molt al manga. No ens enganyem, a nosaltres ens agrada però als autors els permet dibuixar menys, i alguns autors com el de "Dragon Half" ho utilitzen molt. Aquesta obra és pràcticament tota en SD, així que l'autor és un tio bastant mandrós, podríem dir sense por d'errar.
Opening i ending: Un opening és la música del principi dels capítols d'anime, amb les seves corresponents imatges. Les sèries d'anime solen tenir diversos openings: uns substitueixen els altres al llarg dels capítols. Sol coincidir amb les temporades en antena, cada temporada un opening, ja que malgrat que aquí les sèries s'emeten cada dia, al Japó passa com amb les sèries americanes o, últimament, les d'aquí tipus "Plats Bruts", "Mirall Trencat" o "Temps de Silenci", que són emeses un cop a la setmana. Així, una sèrie com "Card Captor Sakura", de 70 capítols, aquí s'emet en uns tres mesos i al Japó en un parell d'anys o més. L'ending és la cançó del final amb les seves imatges, i també passa com amb l'opening, que n'hi ha diversos.
Sufixos dels noms japonesos: com molts de vosaltres sabreu, malgrat que en les edicions que ens arriben traduïdes els noms dels personatges apareixen sense cap tractament, en realitat l'original japonès inclou un seguit de sufixos que matisen les relacions entre els personatges. Per exemple, el més habitual i formal és el "-san", que es col.loca darrere del nom d'aquelles persones que no coneixem massa íntimament (al Japó, amb ningú no tindríem una relació íntima). Per als homes japonesos se sol utilitzar el cognom + "san" (Matsuda-san), mentre que per a les dones es fa servir el nom de pila (Nuriko-san). Els estrangers reben el mateix tractament que els dones (Toni-san).
Un altre sufix és el "-chan". Aquest es fa servir indiferentment per a nens i nenes, però quan són grans els nens comencen a ser anomenats pel nom +"kun", encara que de petits també se'ls pot dir així. Vull dir que quan un nen és petit se li pot dir "kun" o "chan". Les nenes conserven el "-chan" quan són adolescents. Quan es fa servir el "-chan" se sol reduir el nom. Un exemple: un nen anomenat Shinnosuke, en fer servir el tractament "-chan" conserva només la primera síl.laba i queda "Shin-chan". També hi ha casos curiosos com la primera lletra +"chan". Per exemple, el porquet de l'Akane de "Ranma 1/2" (que en realitat és el Ryôga) és anomenat "P-chan" (de Pig + "chan"). També tenim el cas de l'Ichitaka de "I"s", que és anomenat afectuosament "I-chan" malgrat que és un tio que quan comença la història té 16 anys.
El tractament "-sama" es fa servir com a respecte màxim o veneració. El cas més important és el de kami-sama. En japonès "kami" vol dir "déu" (en minúscules perquè no és el Déu cristià), i se li afegeix "-sama" per fer-ho respectuós.
El 3xl.net i els seus errors imperdonables:
Manipulació dels meus punts al megaconcurs: us explicaré el que em va passar amb el Megaconcurs de 3 viatges al Japó per a aquest setembre. Resulta que hi havia tres fases de preguntes, el total de les quals sumava 180 punts. 15 persones havien d'arribar a la final, d'on sortirien els 3 guanyadors. Els 15 finalistes s'escollien amb unes proves extres que consistien en retocar una imatge, fer un poema i una redacció. La meva desgràcia va ser que tenia els 180 punts i vaig fer les proves extres però...sorpresa: el dia en què es publicaren els resultats finals, em preguntava quants punts m'haurien posat amb les proves extres i...en tenia 176!!! No només no me'n van posar sinó que me'n van treure 4!!! Inadmissible. Els vaig escriure i em van dir que jo havia tornat a tocar les respostes i que comptava l'última, sempre. Però no...és de ximples tornar a tocar unes respostes que saps que tens bé, oi? Doncs no em van respondre més. En les dues primeres fases hi va haver problemes d'aquests i la gent del 3xl els va solucionar. Però van passar de mi. Jo sé que tinc raó i aquest text és una de les coses que més pressa tenia per escriure a la meva pàgina web. Que se sàpiga.
Vota el personatge més popular
Dobles raonables manga-vida real