GLOSSARI

· Alodials:

Relatiu o pertanyent a l'alou. L'alou era un domini ple, absolut i lliure, franc de serveis i de tota prestació real o personal.

· Anacorètic:

Relatiu o pertanyent a l'anacoreta. Un anacoreta és una persona que es retira a un lloc solitari per porta-hi una vida de silenci, de pregària i de mortificació.

· Cabila:

Cadascuna de les organitzacions tribals dels beduïns i berbers que habiten la regió de l'Atlas, una part al territori del Marroc i l'altra al d'Algèria..

· Caciquisme:

Sistema polític pel qual una democràcia parlemantària és falsejada per la manipulació electoral exercida per persones influents..

· Capbreu:

Document o manual on hom anotava les confessions o els reconeixements fets pels emfiteutes als senyors directes per tal de servar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals.

· Castlà:

Dignitat de la jerarquia feudal catalana. Dins de la jurisdicció senyorial, el castlà era el feudatari del senyor d'un castell, i estava encarregat de la seva guarda i administració, i de la defensa en temps de guerra. El càrrec era hereditari i el titular havia de prestar homenatge al senyor. A la mort d'aquest, el castlà era l'autoritat màxima del castell i del seu territori, o castellania.

· Cenobi:

Habitació dels cenobites; monestir.

· Cens:

Imposició, exacció o prestació periòdica, tant en diners com en espècie, tant en l'ordre tributari o fiscal com en espècie, tant en l'ordre tributari o fiscal com en el contractual.

· Centurió:

Home que comanda cent soldats.

· Corregidor

Durant l'Edat Moderna, funcionari de nomenament reial que presidia els capítols dels municipis castellans i representava l'autoritat reial en l'àmbit del seu corregiment.

· Corregiment:

Càrrec de corregidor; territori de la jurisdicció d'un corregidor.

· Epipaleolítica:

Es diu del període de transició entre el paleolític i el neolític.

· Eremitisme:

Forma de vida religiosa d'alguns cristians que, per motius ascètics, es retiren a la solitud.

· Ètim:

Forma originària d'un mot.

· Fil·loxera:

Malaltia de la vinya causada per un insecte del mateix nom.

· Fonètic:

Relatiu a la veu humana i als sons del llenguatge.

· Got:

Descendent dels antics visigots establerts al migdia de França durant l'època carolíngia.

· Haplologia:

Contracció de dues síl·labes que tenen articulacions consonàntiques iguals o semblants.

· Insaculació:

Efecte de posar en un sac, una urna, etc, cèdules amb noms de persones o coses per treure-les després a sort.

· Laic:

Persona que no és eclesiàstica.

· Menhir:

Monument prehistòric, megalític, que es limita a una gran pedra dreta, plantada a terra.

· Paborde:

Títol eclesiàstic donat al canonge o al monjo que tenia cura de la gestió d'un lot de béns de la catedral o el monestir.

· Pairal:

Dels pares o avantpassats.

· Paraires:

Persona que es dedica a qualsevol de les operacions a les quals és sotmesa la llana.

· Perífrasi:

Figura retòrica que expressa el contingut d'un mot per mitjà d'altres, per evitar l'ús d'aquell amb una finalitat embellidora o eufemística.

· Sagrera:

Terreny sagrat, posat sota la protecció i inmumitat eclesiàstiques, que envoltava les esglésies consagrades.

· Sufragània:

Dit d'una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, sotmesa a una parròquia principal o matriu.

· Topònim:

Nom de lloc.

· Veguer:

Al principat de Catalunya i a Mallorca, autoritat delegada de la corona o d'una baronia en una demarcació, amb jurisdicció governativa, judicial i administrativa.

· Vegueria:

Càrrec i jurisdicció del veguer.