"En aquest llibre, Bernat Joan analitza les relacions entre nomalització lingüística i poder polític, i la relació entre ús social i model de llengua nacional. També estudia el procés que han seguit tota una sèrie de comunitats lingüístiques per normalitzar llurs respectives llengües, en el context històrico-social de l'Europa del segle XX, i que han assolit un estatus de normalitat social dins llurs respectius territoris. Negativament sorprès per la poca atenció que la sociolingüística catalana ha prestat als processos de normalització lingüística reeixits, l'autor decidí d'investigar quines són les condicions en què es produeixen els processos de normalització, entesos com a processos de transformació de llengües subordinades en llengües nacionals.
En el present volum s'hi descriu l'aventura de diferents comunitats lingüístiques en el seu camí cap a la normalitat. El finès i l'islandès, el noruec i l'hebreu, l'hongarès, el txec i el polonès tenen totes un fet importantíssim en comú: la recuperació de tots els espais d'ús, dins llurs respectius països, al llarg del present (passat) segle. Sens dubte, totes aquestes comunitats lingüístiques i nacionals poden constituir un exemple per als catalans, que emproam el segle XXI sense haver perdut la voluntat de comptar amb una llengua, una cultura i una nació plenament normals."
|
Daniel Ruiz-Trillo L'elaboració de les lleis UAB. |
 |
Política Lingüística 2001-2002 Albert Branchadell. |