|
Tramvia de Lyon |
Plànol de les línies T1 i T2 de Lyon
El nou tramvia de Lyon de moment consta de dues línies (T1 i T2) d'ample internacional (1435mm) l'origen de les quals, tant la T1 com la T2, està situat a l'estació intermodal de Perrache. En aquesta estació hi conflueixen els trens de la Sncf, diverses línies d'autobusos urbans i interurbans, la línia A del Metro i com no, el tramvia. L'estació de Perrache del tramvia es troba al mateix nivell que l'andana de la línia A i per tant és subterrània. Tot seguit surt a la superfície per atravessar el pont Gallieni sobre el riu Rhône. Just passat el pont i després de 400m de línia la T1 i la T2 es bifurquen.
La
línia T1 gira cap al nord, atravessant la
zona més cèntrica de Lyon, creuant els grans centres administratius com ara la
Prefactura, el Palau de Justícia, la Comunitat Urbana, l'estació ferroviària
i centres comercials de la Part-Dieu i les zones universitàries de Claude
Bernard i la Doua. La línia amb 19 parades, estableix correspondència amb tres
línies de metro: la D a Guillotière, la B a Part-Dieu i la A i la B a
Charpennes.
La línia T2 segueix cap a l'est i enllaça el centre de Lyon amb la Grange Blanche, la zona univeristària de Lumière i el centre comercial Porte des Alpes a l'extrem de la línia, que és on hi ha també les cotxeres i tallers del tramvia. La línia penetra en el municipi de Bron i Saint Prest i es desenvolupa al llarg de 10km amb 20 parades. Aquesta línia enllaça amb dues línies de metro: la B a Jean Macé i la D a Grange Blanche.
El pas del tramvia ha servit perquè es millori tot l'entorn pel qual passa el traçat. D'aquesta manera, hi ha diferents tipus de resolucions segons les circumstàncies. Les dues vies q sempre van paral·leles tenen el terra fet amb fusta al Pont Gallieni, o bé adoquins, conglomerat granític o asfalt (sempre ben delimitat per una voravia) i el tapís verd de gespa, que és la solució més relaxant i agradable. Al llarg de tot el traçat s'han plantat 1100 arbres de diferents espècies.
Les parades del tramvia, dissenyades per Jean Michel Wilmotte usen diferents materials com el granit, vidre i acer. Incorporen màquina expenedora de bitllets, indicadors de temps d'espera per al proper tramvia, panells d'informació, càmares de seguretat, intercomunicador amb el lloc central de comandament de la línia, telèfon públic. Això sí, els bancs no serien massa abundants ni còmodes, a excepció de la parada Part-Dieu Vivier-Merle, on els bancs estan unificats amb els de l'intercanviador d'autobus i són més nombrosos i còmodes.
Per
tal de dotar d'energia elèctrica al tramvia, hi ha 15 sots-centrals
elèctriques que proporcionen una corrent de 750V en contínua. El fil de
contacte és de 150mm quadrats de secció i per sustentar-lo s'han instal·lat
pals metàl·lics i s'han fet anclatges a les parets dels edificis dels
voltants.
El centre de manteniment situat al costat de la parada Porte des Alpes és on hi ha el lloc de comandament central i on es revisen i guraden els tramvies. Així doncs, tenim que a la part de tallers hi ha 2 vies a nivell per a manteniment interior i portes, 1 via a nivell amb passarela elevada per a reparacions en el sostre, 3 vies amb fossat per a revisió d'elements de rodament, 1 via per a treballs de carroceria i túnel de pintura, 1 via amb elevador per desacoblar els bogies, 1 via amb torn automàtic de rodes, sense haver-les de desmuntar, 1 via d'anàlisis electrònics (banc de test informàtics) i 1 via de grans rentats. D'altra banda, al costat del taller hi ha 12 vies per a l'estacionament dels combois. Poden acollir fins a 48 unitats de tramvia.
Esquema de vies del Tramvia de Lyon: Línia T1 Perrache - IUT-Feyssine. Línia T2 Perrache - Porte des Alpes
2001, Bernat Borràs bernat@terrassatrens.org