Descripció de la línia

Introducció

Montpellier, vuitena ciutat francesa amb 228.000 habitants (i 420.000 a tota l'àrea metropolitana), va recuperar l'1 de juliol del 2000 el tramvia. Aquest mitjà de transport ja havia existit en aquesta ciutat però va desaparèixer el 1949. Així doncs, l'any 2000 va tornar però en la seva versió més moderna, per produir una revolució en el transport de la zona. De fet, el tramvia és la solució ideal per a ciutats mitjanes com per exemple Montpellier, ja que un metro resultaria excessivament car i rebundant però en canvi els autobusos no acaben de cobrir la demanda existent. D'altra banda, la capital de l'Heráult ha estat el primer lloc on s'han posat en servei els nous Citadis d'Alstom, que és el mateix model de tramvia que circularà properament per la línia del Trambaix a Barcelona.

Plànol de la línia 1 del tramvia de Montpellier. Les estacions Malbosc, Mondial 98 i Millénaire encara no estan construides.

La línia 1

El tramvia de Montpellier de moment consta d'una línia de 15,2 km totalment en doble via i d'amplada internacional. El motiu d'escollir aquesta amplada és amb previsió de connectar amb la xarxa de la Sncf i poder fer trens combinats per via de tramvia i via de ferrocarril.

La línia comunica els barris dormitoris de Mosson i La Paillade (al nord-oest) amb el centre més neuràlgic de la ciutat (Place de la Comédie), l'estació de la Sncf i els nous centres comercials d'entreteniment i oci (Odysseum) al sud-est.

Degut a la longitud de la línia hi ha varietat de resolucions urbanístiques depenent de la zona per la que passa. La direcció de les obres d'urbanització les ha dirigit Antoine Garcia Diaz. Destaca la creació d'un passadís verd que va des de plantar pins a les zones més àrides fins a palmeres als carrers peatonals del centre. En total s'han plantat més de 2000 arbres nous i més de 6000 arbustos. A més a més, cal afegir el tapís verd de la via que s'ha dut a terme en moltes zones. Al centre, la línia queda molt ben integrada ja que a més a més per tal de fer més visible la via, a la nit hi ha uns llums blaus empotrats a terra que marquen el límit de seguretat per als vianants.

D'altra banda, s'han construït quatre grans estructures a mode de coberta a les estacions de Mosson, Occitanie, Corum i Odysseum. Un altre element que embelleix el traçat són els salts d'aigua a la Place Albert 1er i la Place Godechot (parada Stade Philippides).

Quant a obra civil, el més destacat és un túnel de 600m entre la place de la Comédie i Corum per tal de salvar el complex entramat urbanístic de la zona i el pont per sobre el riu Lez entre les parades Port Marianne i Moularès. Un tram que podem qualificar d'original és el situat als voltants de la parada Hôtel de Ville, que a més d'anar per sobre el túnel de les vies de la Sncf té tot el paviment fet de fusta tractada. Quan un tramvia entra en aquest tram de fusta es nota força la vibració i fa que ja que els trens són silenciosos ens n'adonem que en ve un amb molt temps d'antelació.

Si tot això fos poc, el tramvia de Montpellier es complementa amb art distribuït per tot el recorregut, com a una atractiu més per viatjar. A Mosson hi ha una obra de Chen Zen, a Universités de l'Alain Jacquet a Corum d'Allan McCollum a Port Marianne de Ludger Gerdes, a la Rue Maguelone (entre Comédie i Gares) hi ha cadires en les que hi ha marcades la distància entre Montpellier i 32 meravelles del món. A més a més, a la parada Hôtel de Ville hi ha murals fets per l'Escola de Belles Arts.

Esquema de vies de la línia

2001, Bernat Borràs bernat@terrassatrens.org