MÉS QUE LA MEVA SANG
HAN TRUCAT
MES ROIG
LA MOSCA
LES NITS DEL LICEU
L’OCELL
MEDITACIONS GUITARRISTIQUES
QUI ETS TU?
DE VEGADES
FARAN DE TU UN HEROI
PENSANT EN TORNAR A CASA
QUAN ES FOSC
TOCA’M ELS OUS MARIA
Més que la meva sang, més que tot l'or d'un banc
més que saber cridar, més que poder plorar, tu ets
molt més important.
Més que poder somiar, més que saber oblidar
no canviarà res per poder despertar i que m'estiguis mirant.
No, no tinguis por, desitjar-me no és dolent
no cal que diguis res, que el que vulguis ja ho faré,
ja ho sé.
Més que la meva sang, més que poder saber
el que hi ha més enllà, del sol hi quanta gent
el que passi demà si et tinc al meu davant
res no m'importarà.
I és que es veritat, que mai no existirà
no m'importa ja tant, com tenir-te al costat.
Mai vaig saber esperar, i és que no em se aguantar
si tu vols i jo vull, no has de fer-me patir, no ho deixem refredar
No, no, no tinguis por, desitjar-me no és dolent,
no cal que diguis res, que el que vulguis ja ho faré,
ja ho sé.
Més que tot l'or d'un banc, mes que mai fer-me gran
més que poder saber qui seré d'aquí uns anys,
més que no saber odiar perquè com estimar, tu ja m'ho
has ensenyat.
Més que la meva sang, més que poder saber
el que hi ha més enllà, del sol m'importa gens
el que passi demà si et tinc al meu davant
res no m'importarà.
No, no, no tinguis por...
Més que la meva sang...
Més que tot l'or...
------------------------------------------------------------------------
Han trucat, corro depressa
ho he somiat, no ens has deixat,
trec el cap per la finestra
fa molt temps que no apareixes.
No recordava el que és passar
que algú que vols el veus marxar
i ara veig clar el significat
d'aquest temps al teu costat.
Però no ets tu i això molesta
no sé com sortir d'aquesta
i em sento en un cercle tancat.
És com si de sobte tot
em fes por i no vull sortir al carrer
em fa por la sensació
de que ja no puc veure't mai més.
I aquell cel que tan me'l mirava
s'ha fet gran i l'he deixat.
Com si tot que tan clar ho veia
es fes fosc i ho veiés borrós.
Més que afligit i adolorit
més que amargat i atabalat
més que enrabiat i enfonsat
així, em sento quan penso en tu.
Voldria dir-te que sí, sempre estaràs amb mi,
sempre estaràs aquí, et portaré sempre amb
mi
Ni quan estigui sol,
tu sempre estaràs amb mi.
Potser ara el millor és oblidar
i recordar el bé que ens ho vam passar
però això és dur, la gent en parla
i fa més gran el buit que tu has deixat.
Amb el temps oblidaré
però a tu a dins sempre et portaré
i a on em porti el meu destí,
tu sempre m'hi faràs camí.
Quan ho vas fer em vas putejar
mai ho he entès, mai ho he vist clar
em sento en un cercle tancat
i se que mai sabre la veritat.
No recordava el que és passar
que algú que vols el veus marxar
i ara veig clar el significat
d'aquest temps al teu costat.
Voldria dir-te que sí, sempre estaràs amb mi
sempre estaràs aquí, et portaré sempre amb
mi.
Ni quan estigui sol, tu sempre estaràs amb mi.
Lletra i Música: P.Rovirosa
------------------------------------------------------------------------
Tot és llest perquè hi hagi sort
avui toca l'estrena d'un nou tenor.
Dones amb abrics de pell fan cua per a l'actuació
i els urbanos ho vigilen tot.
Símbol d'elegància i educació
el Liceu no s'altera per cap qüestió
han passat ja molts anys i molts més que en passaran
ni les bombes no el van canviar.
I és que veuràs el cel amb els teus ulls tancats
quan Wagner comenci a sonar.
Pots sacsejar les joies o pots aplaudir
tot depèn de la pasta que tu pots tenir
aquí hi trobaràs duquesses, reis i reines i els seus
fills
i la claca al galliner.
Però es que un altre món arriba quan acaba la funció
el món de qui no te tanta sort.
Perquè hi ha un camell amb un 'yonkie' al costat
digue'm què és el que jo et dec i treu-me el mal de
cap
que t'ho pagaré de segur demà passat.
I així Mozart, Verdi i la Butterfly
son veïns de travestis, xulos i marrons,
potser és cert que el 'Bell cant' agermana a tothom
però no ho crec pas en aquest món.
I una puta l'acaba de tirar els 'tejos' a un noi
per un bon 'polvo' tres mil.
No podria violar-te i les peles han volat
fes t'ho amb mi pel morro i ja veuràs.
Perquè sóc capaç de fer-te volar
vine amb mi i t'adonaràs que jo et faré oblidar
somnis de fa uns anys que ja no es compliran.
Lletra i Música: J.Rovira
------------------------------------------------------------------------
Quan és fosc, sol a casa
miro el cel i amb el cor
penso en coses que em passen
que voldria que amb tu em passessin
i en les que no ens podran passar.
Del meu cap no et puc treure
amb mi estàs dia i nit
cada hora que em passa
més difícil se'm fa veure el moment
de poder estar amb tu.
Sí, tu em fas tremolar
i el que planejo dir-te
quan hi ets tu no em surt de dins.
Ja sé que n'hi ha molts
que farien el que fos,
moure cel, mar i terra
caminar entre boires i mal temps
per tenir-te tota seva.
Però és que en tota una vida
no em podria perdonar
veure com tu camines
cap a un altre camí
sense haver-ho intentat.
Sí, tu em fas tremolar
i el que planejo dir-te
quan hi ets tu no em surt de dins.
Ni el pas del temps
farà oblidar-te
no penso en res
més que estimar-te.
Vull que em miris a mi
em sento estrany en els teus ulls
i això et fa ser molt especial.
Voldria veure-ho un pèl més clar
una trucada per quedar i... ja està!
sense problemes, si amb tu jo vull estar.
Sabia que en aquest mon
s'hauria de lluitar
per tenir el que ambiciones
però també no sabia
que amb tu sola no podria.
Ni ara que t'escric
no em sento prou les forces
per posar-me davant i descobrir
el que sempre
jo he volgut saber.
Sí, potser no t'entenc
i em fas pensar a vegades
que és millor deixar-ho estar.
Potser si el temps
farà oblidar-te
i no pensar en res
més que estimar-te.
Fot el camp del meu cap
però al mateix temps vull estar amb tu
i veig que tu no ho vols així.
M'agradaria penetrar
a dintre teu
i saber com ets per dins
perquè n'estic fart
de somiar.
Quan es fosc, sol a casa
miro el cel i amb el cor
penso en coses que em passen
que voldria que amb tu em passessin
i amb les que no ens podran passar
no ens podran passar, no ens podran passar.
Lletra i Música: P.Rovirosa