El vol de l'home ocell
Fertadora d'ànimes
Nascut per morir
Somnis entre boires
Sentències d'amor
La Reina del Gel
ELS
SENYORS DE LES PEDRES
TERRA DE VENTS
NOCTAMBULUS
L'ALTRE CANTÓ
DEL MIRALL
(1)
Aquesta és la història
d'un que volia ser ocell
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar.
(1)
La gent se'l mirava
no t'ho pots imaginar
els cabells li tapaven la cara
tenia lleuger el caminar.
(2)
I es tornarà ocell per un dia
entre les pedres podrà volar
Això no és cap joc
Deixeu-me volar
Que sóc lliure de fer el que vulgui
no em tragueu la llibertat.
(1)
Aquesta és la història
d'un que volia ser ocell
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar.
(1)
La gent se'l mirava
no t'ho pots imaginar
els cabells li tapaven la cara
tenia lleuger el caminar.
(1)
El cel és un somni
on ell hi vol arribar
els núvols les seves muntanyes
el cel horitzó llunyà.
(2)
I es tornarà ocell per un dia
entre les pedres podrà volar
Això no és cap joc
Deixeu-me volar
Que sóc lliure de fer el que vulgui
no em tragueu la llibertat.
(1)
Sota les llums tremoloses,
d'un barri antic.
Les venes foradades se sent morir
és una dona marcada pel seu destí
fulles gastades fan el seu llit.
(2)
Sent com la mort li besa els llavis
sent pel seu cos la veritat
Que la vida se li escapa
no hi pot fer res.
No té cap esperança
nascut per morir! pobre dona!
(1)
Trenca amb un crit el silenci,
ple de dolor,
la llum de l'alaba plora pels dos
porta dins seu una vida fruit d'un gran amor
quina ironia l'infern serà el seu món.
(2)
Sent com els llavis se li assequen
la sang bullent li crema el cap.
Que la vida se li escapa
no hi pot fer res.
No té cap esperança
nascut per morir! pobre dona!
(1)
Entre les boires del somni,
fugint de tot,
morint s'allunya l'últim amor.
Nascut per no viure la vida sense acabar,
no té paraules per suplicar.
(2)
Sent com la mare no l'agafa
un aire fred l'està envoltant.
Que la vida se li escapa
no hi pot fer res.
No té cap esperança
nascut per morir! pobre dona!
(1)
La sang dels innocents
omple la seva copa d'or.
Assegut al tro dels manaments
mentres el món s'omple d'horrors.
(2)
Els cants no surten ja dels dits,
la terra s'obre sota els peus
No hi ha qui el pari!
No té nom!
Rostre del mal
no hi ha qui el pari!
És la mort!
(1)
L'ombra estesa enmig dels camps
fa que la serp entri en calor.
Anells que lliguen el seu cos
encès de ràbia com un gos.
(2)
Mentre laments sonen llunyans,
és l'agonia dels mortals.
No hi ha qui el pari!
No té nom!
Rostre del mal
no hi ha qui el pari!
És la mort!
(1)
La ballarina sense cos
despulla d'ànimes el nom.
Deixant les armes en el camp
com creu malfeta sense nom.
(2)
I així no quedarà un record
Només les llances i un vell tro.
No hi ha qui el pari!
No té nom!
Rostre del mal
no hi ha qui el pari!
És la mort!
Somnis entre boires
boires entre els dos.
Tu i jo, pell a pell
ombres dins el cel.
Torna'm a somriure
nena, sota el meu cor.
I guanya'm amb mirades
tendres com el son.
I t'obriré un camí enmig del mar
ple de llums, ple de plaers
i ocults, secrets (bis)
Lliga't les mans fredes
al voltant del meu coll
i dona'm la tendressa
que et surt del fons del cor.
I t'obriré un camí enmig del mar
ple de llums, ple de plaers
i ocults, secrets (bis)
Vull que sigui el temps
el que em digui que t'has mort
junt amb el dolor que em vas deixar
l les llagrimes d'uns ulls que em van plorar.
Vull que sigui el temps
el que esborri el teu record
amb els anys dolents que em vas robar
aquells anys, que ja mai més no tornaran.
Ja sé que em vas dir que era molt aviat
per sentir tan dins de mi un cop d'amor,
per sentir la tremolor de la ràbia d'un adéu,
per sentir tan dins de mi la traició.
Vull que sigui el temps
el que esborri el teu olor
que se m'ha enganxat sobre la pell,
i m'ofega lentament a mans del vent.
Ja sé que em vas dir...
Deixa'm plorar pel teu amor
un crit ple de dolor
per tu, l'únic amor,
punyal dins el meu cor.
Parlen els vells d'una història d'amor
d'un cavaller enfrontat a un drac cec.
Llança a la mà, sobre un cavall d'acer
lluiten els dos per tindre el dret
a l'amor de la Serina, Reina del Gel.
Talla l'acer la carn dura del Drac,
crema el seu foc la mà del Cavaller.
Lluiten a mort, només un serà el rei
d'aquell castell, on s'amaga un tresor,
és l'amor de la Serina, Reina del Gel.
Per un instant, els estels
són testics de la lluita mortal.
Dins del castell, ombres sobre el cos,
tremolors d'una reina plorant.
I quan la vall s'ha tenyit de sang,
l'últim crit de la nit posa fi al combat.
Res no es mou, res no es mou,
res no es mou, només el vent,
que s'emporta les paraules del cavaller.
Per un instant...