L'EMPORDÀ
TOT QUEDA IGUAL
MAI TROBARÀS
SI ET QUEDES AMB MI
SOTA UNA ESTRELLA
PODRÉ TORNAR ENRERA
EL CARRER DELS TORRATS
EL SO DE LA LLUM
ERA DOLÇA
PASSARAN UNS ANYS
TU, JO I LA CIRCUMSTANCIA
HORES BRUIXES
MENTRE EL MÓN ES MOU
EL FAR DEL SUD
CAU EL SOL
SENTS
SOPA DE CABRA
MUNDO INFIERNO
LA NIT DELS ANYS
Nascut entre Blanes i Cadaqués,
molt tocat per la Tramuntana,
d'una sola cosa pots estar segur,
quant més vell més tocat de l'ala.
Sempre deia qua a la matinada es mataria,
però cap al migdia anava ben torrat.
Somriu i diu que no té pressa,
ningú m'espera allà dalt
i anar a l'infern no m'interessa,
és molt més bonic l'Empordà.
Varen passar ampolles i anys
i en Siset encara aguantava
dormint la mona a la vora del Ter
però ell mai no s'hi tirava.
Sempre deia qua a la matinada es mataria,
però cap al migdia anava ben torrat.
Somriu i diu que no té pressa,
ningú m'espera allà dalt
i anar a l'infern no m'interessa,
és molt més bonic l'Empordà.
I quan veig la llum de l'alba
se'm treuen les ganes de marxar
potser que avui no em suicidi
potser ho deixi fins demà,
fins demà, fins demà!!
------------------------------------------------------------------------
TOT QUEDA IGUAL
Gerard Quintana
Busco una llum, busco un color,
camino sense direcció,
el carrer és fosc,
me'n vaig de tort,
avui no em sento un triomfador,
espero que et vagi tot bé,
ja ens trobarem allà a l'infern,
ens enriurem del que vam ser.
No sé quants cops m'hauré d'entrebancar,
no sé si tornaré mai al teu costat,
només sé que quan probo de canviar... tot queda
igual.
M'aixecaré d'aquest racó,
m'escaparé de la paret,
als meus records calaré foc,
quan trobaré algun bar obert,
vull veure el nord,
vull estar boig,
beurem un riu sencer d'alcohol,
vull cridar al cel que ja no hi soc.
No sé si això és l'inici del final,
no sé si estic despert o estic somiant,
només sé que quan probo de canviar... tot queda
igual.
No sé si això és l'inici del final,
no sé si estic despert o estic somiant,
no sé si aquesta nit s'acabarà... tot queda igual.
------------------------------------------------------------------------
MAI TROBARÀS
Jaume Rufí
No estàs farta de esperar,
sempre aguantant aquesta farola,
amb pluja, neu, amb vent i fred,
sempre amb la mateixa pustura,
jo ja en tinc prou d'aquest color,
busca't un geni que et comprengui,
podríem dir que en aquests moments,
no funciona la cojuntura.
Has tirat el temps per la finestra,
i ara princesa on aniràs,
mira't els ulls, posa els peus a terra,
pren el que tinguis al seu costat perquè,
mai trobaràs el teu princep blau.
Fes un creuer o un viatge llarg,
medita un temps a la muntanya,
que l'aire pur sempre va bé i clarifica les idees,
jo ja no entenc el teu patiment,
ja sé que ningú t'estima.
Però que hi farem, si aquest govern
no havia previst la teva crisi.
Has tirat el temps per la finestra,
i ara princesa on aniràs,
mira't els ulls, posa els peus a terra,
pren el que tinguis al seu costat perquè,
mai trobaràs el teu princep blau.
------------------------------------------------------------------------
SI ET QUEDES AMB MI
Gerard Quintana
Més lluny de les muntanyes
jo vull trobar un racó
per viure sense pressa
i ser l'ombra del teu cos.
Si et quedes, aah!, si et quedes amb mi.
No et puc donar riquesa
no puc donar-t'ho tot,
puc ser el teu llarg viatge,
puc ser la llum del sol.
Si et quedes, aah!, si et quedes amb mi.
Quan estiguis cansada
jo et dinaré repós.
Quan res no vulguis veure
t'ompliré els ulls de flors.
De dia quan despertis
vull estar al teu cantó,
vull tenir les mans buides
per prendre el teu amor.
Quan se't tanquin les portes
jo t'obriré el balcó,
quan creguis que estàs sola
podràs cridar el meu nom.
Si et quedes, aah!, si et quedes amb mi.
No vull guanyar cap guerra,
no vull ser el teu heroi,
no vull fer cap promesa,
no vull entendre el món.
Despinta les banderes
i fes-ne un gran llençol
per sobre les fronteres
podràs sentir-me a prop.
Més lluny de les muntanyes
hi haurà d'haver algun lloc
per viure sense pressa
i ser l'ombra del teu cos.
Si et quedes, aah!, si et quedes amb mi.
Si et quedes, aah!, si et quedes amb mi.
------------------------------------------------------------------------
SOTA UNA ESTRELLA
Gerard Quintana
No té masses coses clares
si veu problemes passa de llarg.
Porta buides les butxaques
i el cor obert quan el sol se'n va.
Pren el camí de la lluna blanca
dins dels seus ulls la podrà veure brillar.
La seva és sempre la nit més llarga
no busca res que amb la mà pugui tocar.
Sota una estrella
hi haurà algú sempre
que sigui com tu
que estigui perdut.
De dia quan torna a casa
compta en veu alta els minuts i els anys
i mira els records com passen
mentre espera a tornar a marxar.
Vol anar més lluny d'on els somnis neixen
tren de l'amor que no sap si pararà.
No entén perquè tot va tan depresa
per cada tren que perd un somni morirà.
Sota una estrella
hi haurà algú sempre
que sigui com tu
que estigui perdut.
Sota una estrella
hi haurà algú sempre
que sigui com tu
que estigui perdut.
------------------------------------------------------------------------
Rius de gent malferida corren sols escopint el seu fracàs
ja vençuts, esperaran com sempre han fet, l'aventura
d'una nit
mentre ploren de ràbia i per amor a un nom inexistent
mentre riuen dins núvols passatgers cada dia més
distants.
Corren sols, seguint pistes per trobar el refugi de l'acció,
un amic que no estigui massa vist, o una ofrena de la carn
que a vegades, quan s'apaga el primer foc, pot fer encara més
mal
i així acaben, quan ja tot ha passat, cremats per la
veritat i cridant.
Podré tornar enrera quan estigui massa lluny.
Podré tornar enrera quan sigui massa tard. (2)
Són germans d'un camí que no ha tingut mai sortida
ni final,
saben béque el futur és la foscor i que el negre
és el color
d'una bandera, bruta i plena de sang, que els hi han possat
a les mans
però no es rendeixen, somien il.lusions fent imnes de
cançons i criden.
Podré tornar enrera quan estigui massa lluny.
Podré tornar enrera quan sigui massa tard.
------------------------------------------------------------------------
EL CARRER DELS TORRATS
Ha arribat una altre nit
al carrer dels torrats
però avui he sentit a dir
que tu te n'has anat
Uieeee, em va lligar corrents
Uieeee, el temps em va lligar corrents
Vas agafar en un moment
un tren que no ha parat
la vida amb els ulls tancats
pots perdre en un forat
Uieeee, em va lligar corrents
Uieeee, el temps em va lligar corrents
Guarda a la nevera els sentiments
o et faran mal,
si els dies es tornen negres
freda has de tenir la sang
Uieeee, em va lligar corrents
Uieeee, el temps em va lligar corrents.
------------------------------------------------------------------------
EL SO DE LA LLUM
Si no saps on anar
si et sent cansat
si el món és fosc
i les il·lusions
per tu s'han acabat
Atura una estona
el món que t'envolta
i mira dintre teu
recorda la força
que et dóna la màgia
de viure en llibertat
no ho pensis i escolta.
El so de la llum
que no acabarà
quan mori el temps.
L'amor és tot
i tot es amor
i tots som implicats
No et pots amagar
no tens on anar
si rebutges la veritat
No ho pensis i escolta
el so de la llum
que no acabarà
quan mori el temps.
------------------------------------------------------------------------
ERA DOLÇA
Cada nit la tenia
esperant-me dins del llit
fins que li he dit
deixa'm tranquil.
Cada dia et faig més por
dius que em comporto com un boig
t'estimaria
però he perdut l'amor.
I quan marxis no et trobaré a faltar
encara que el temps m'ho recordarà
i em dirà no hi ha ningú al teu costat, no
t'has quedat sol!
Eres dolça m'afalagaves
amb les teves tendres paraules
no deien res
estaven mortes.
Tants anys ensopegant
entre l'afecte i els enganys
tanta rutina ens va anar ensopegant.
Sota la tormenta i sobre el fang
compartint la vida amb un estrany
sovint sense dir-ho a ningú pensaràs.
S'ha quedat sol.
Se'm fa tard vora el riu
una cançó fosca lladren els gossos
no tornarà ha escalfar-me el niu.
Corro als carrers i a les tavernes
busco una excusa pel meu gest
o si més n'ofegaré les penes.
Per fi he trobat l'amor sense reixes
ara que la distància n'ha fet comprendre
que es millor el record que tu mateixa.
M'he quedat sol...!
------------------------------------------------------------------------
PASSARAN UNS ANYS
El sol a la cara, m'estàs esperant
continuo caminant, no em veus passar.
Voldria oblidar-ho tot durant un temps
a tu, a tothom, cada lloc què conec.
I vaig mirant fixament
els ulls dels qui passen davant meu
i no veig que estigui content.
Quants cops m'has dit que penso massa
les suposicions no et fan anar endavant.
Quan de temps estaré fora de casa.
Tot pot ser que passin uns anys.
Tot pot ser que passin uns anys.
Buscaré sota el cel
el sol de l'hivern
sense saber si sóc aquell que ara té por
de seguir un camí que no és el seu
i si tot em va bé i encara puc tornaré
pobre, brut, però somrient.
------------------------------------------------------------------------
TU, JO I LA CIRCUMSTANCIA
Junts hem fet teatre rosa, la meva història i els teus ulls,
l'escena és massa confusa i el culpable no és segur.
Encara que ens prometin regnes no ens rendirem al gran pastel,
ja no es venen més medalles i en aquesta illa esteim tots
sols...
Tu, jo i la circumstància, fent l'amor sota el llit.
Tu, jo i la circumstància, víctimes de la nit.
Fes-me cas àngel pirata, al carrer hi ha massa perill,
farem un trip a California entre aquestes quatre parets.
No serà fàcil que aquí arribi l'atac dels computadors,
si venen els rebrem d'esquena, si venen els rebrem tots tres.
Tu, jo i la circumstància, fent l'amor sota el llit.
Tu, jo i la circumstància, víctimes de la nit.
Em deixaré tupé i patilles i robarem un cadillac
i tots vestits de cuiro i seda, farem un grup de Rythm & Blues.
Tu, jo i la circumstància, fent l'amor sota el llit.
Tu, jo i la circumstància, víctimes de la nit.
------------------------------------------------------------------------
HORES BRUIXES
Mil moviments distants,
tot va canviant,
de color i forma, d'expressivitat.
Perdut vaig variant.
Vol d'estornells xisclant,
Dibuixats en l'aire.
Pintant el cel,
amb blaus, amb grocs i amb verds,
a contrallum, amb òxids i vermells.
Amb núvols vells, amb bells ocells.
Sempre en present intens.
Tot travessant el temps.
El sol se'n va,
la lluna em ve a buscar i sortim junts de casa.
En el mirall,
reflexa sense imatge, la nit caient m'atrapa.
Desperto sense alè, ben blanc.
Perdent el pols, ben fred.
Buscant respostes als perquès.
Sota un satèl·lit espatllat.
Sense òrbita girant.
Calidoscòpic el meu cap.
Els astres sento estèrils.
El sistema es va enfonsant.
L'amor és un misteri, no entén de llibertat.
Difós vaig barrejant ingeni amb sons.
Caliu amb Marbre.
Silenci amb sensacions.
El sol se'n va,
la lluna em ve a buscar i sortim junts de casa.
En el mirall,
reflexa sense imatge, la nit caient m'abraça.
I ja la mort no tindrà cap domini,
confosos tots amb l'aire i el vent.
Tindrem estrelles vora els peus i els colzes,
sorgirem de nou si ens enfonsem.
Si els amants es perden, no es perdrà l'amor
i encara que enfollíssim tindrem seny.
Confosos tots amb l'aire i el vent
i ja la mort no tindrà cap domini,
no tindrà cap domini, cap domini.
El sol se'n va,
la lluna em ve a buscar i sortim junts de casa.
En el mirall,
reflexa sense imatge, la nit em té i m'abraça.
I el sol vindrà,
la lluna marxarà i tornarà a casa.
En el mirall,
reflexa sense imatge, la nit se'n va, s'escapa.
------------------------------------------------------------------------
MALA SANG
La nit m'envolta,
les llums se'm tornen fosques,
t'escric a les parets,
m'allunyo de les coses.
La vida es fora, la lluna és buida i nova,
sota els meus peus fa fred,
no hi ha flors, només ombres.
Sé que te'n vas, que no estàs sola,
sé que no et queda res per mi,
m'és ben igual si no em perdones,
que sigui tal com sóc,
que em senti així per tu.
Va ser tan fàcil,
avui tot se'm cargola,
no vull estar vençut,
cansat ni decebut.
La meva història
em sembla la d'un altre home,
només miralls trencats,
només imatges tortes.
La nit s'acaba
i al pic del dia em sento al fons d'un pou,
el cor desert,
el sol em cega
però tot i així jo em veig aquí tot sol, tan
sol
com un ocell
que va darrera el vent.
Se m'han tancat totes les portes
i ja no em queda res per dir,
sé que ara ets lluny, que no estàs sola,
que s'ha acabat el joc
i el que he perdut soc jo.
La nit s'acaba
i un altre dia em sento al fons d'un pou,
el cor desert,
el sol em cega
però tot i així jo em veig aquí tot sol, tan
sol
com un ocell
que va buscant el vent.
S'acabarà la nit algun dia, si, s'acabarà la nit
i no tindré mai, no, no mai, mala sang, mala sang,
cap mala sang...
------------------------------------------------------------------------
MENTRE EL MÓN ES MOU
Mentre el món es mou, els dies van passant,
si ara en ve un de nou, demà ja haurà marxat.
A l'ombra d'un miratge
perseguia el sol com un ocell d'estiu.
Va volar més alt de tots,
esperant la sort, somiava el més gran desig
però va atrapar-lo el temps.
I ara el meu somni és un record,
de nit és un malson.
Tot l'esforç no va servir de res.
No n'hi ha prou amb ser el millor,
així funciona el joc.
El present s'acaba en un moment.
Mentre el món es mou, els dies van passant,
si ara en ve un de nou, demà se'n va.
Ella era salvatge,
va cremar el seu cos per abraçar un estel,
va cedir-li els seus colors,
va donar-li el cor a canvi d'un tros de cel,
sense esperar res més.
I ara que l'estel es fon,
també l'escombra el vent,
no només pots viure pels demés.
Busca un pont de salvació,
vol fer anar enrera el temps,
però va com tots portada pel corrent.
I és estrany, estrany, és estrany.
Mentre el món es mou, els dies van passant,
si ara en ve un de nou, demà ja és tard.
I és estrany, estrany, estrany, estrany, és estrany.
Mentre el món es mou, els dies van passant,
si ara en ve un de nou, demà se'n va.
I serà estrany, i serà estrany,
i serà estrany i serà estrany.
Mentre el món es mou, els dies van passant,
si ara en ve un de nou, demà ja haurà marxat.
Mentre el món es mou, els dies van passant,
si ara en ve un de nou, demà ja no hi serà.
Mentre el món es mou, els dies van passant,
si ara en ve un de nou, demà ja haurà marxat.
------------------------------------------------------------------------
EL FAR DEL SUD