BON DIA
BON DIA
UNA FIBLADA A LA PELL
MASSA JOVE PER FER-ME GRAN
DIGUE'M QUE M'ESTIMES
EM FA RIURE
UNA ESTONA DE CEL
DISSIMULAT
JAIO
SEBASTIÀ
JO SÓC EL TEU AMIC
TARD
BONA NIT
La vella Montserrat
desperta el barri a cops d'escombra tot cantant,
les primeres persianes
s'obren feixugues badallant.
Rere el vidre entelat
el cafeter assegura que no era penal
i es desfà la conversa
igual que el sucre del tallat.
Bon dia,
ningú ho ha demanat però fa bon dia,
damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l'espectacle de la gent.
Al bell mig de la plaça
la peixatera pren paciència amb la Consol
que remuga i regala
grans bafarades d'alcohol.
I al pedrís reposant
l'avi Josep no es deixa perdre cap detall
i amb l'esguard es pregunta
quants dies més té de regal.
Bon dia...
Nens xisclant, olor de pixum de gat,
veïnes que un cop has passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d'amagat
i un retardat que amb ulls burletes et mira
i diu
Bon dia
Bon dia ...
Bon dia, ningú ho ha decidit però fa un gran dia ....
... i fa un Bon dia
------------------------------------------------------------------------
Ell seu al llit i es repentina els cabells,
ella aprofita i fa un cigarro vigilant per si ve.
Un breu moment,
un cop caient
mentre ella sent
una fiblada a la pell.
Ell penca massa i ella creu que ho comprèn,
però ella s'amaga si ell arriba fent pudor d'aiguardent.
Un breu moment,
un cop caient
mentre ella sent
una fiblada a la pell.
I arriba per fi l'endemà
i ell torna a ser tan normal
que tot plegat sembla dèbil i llunyà.
I ell és tan tendre quan vol
i ella es deixa estimar
i ell és tan guapo i tan fort que espanta.
Ell dorm tranquil quan ella tanca el portal
una maleta i a la mà l'adreça d'un hospital
quan puja al tren
de sobte sent
dintre del seu ventre
una fiblada a la pell.
quan puja al tren
de sobte sent
dintre del seu ventre
una fiblada a la pell...
------------------------------------------------------------------------
Per la finestra
un sol assassí
m'informa cruel
que son vora les dotze,
suposo que ahir
m'ho vaig passar bé.
Entra roba bruta
i estossegant
em sento esvaït,
però mirant a la nevera
ja sé que puc dinar:
pernil dolç florit.
D'aquí un quart
ja farà un quart que estic arribant tard
al treball que em dona els quartos
per poder dir un altre any
que sóc massa jove per fer-me gran
no hi puc fer-hi res,
massa jove per fer-me gran
però això ho cura el temps
suposo que ho cura el temps.
Aquest cap de setmana
em toca fitxar
al poble d'on vic
on encara no entenen
perquè vaig marxar
d'aquell mon tan feliç.
Vells amics
i antigues nòvies empenyent cotxets
em diran que quan em caso
i jo somrient
diré que soc massa jove per fer-me gran
no hi puc fer-hi res,
massa jove per fer-me gran
però això ho cura el temps
suposo que ho cura el temps.
------------------------------------------------------------------------
DIGUE'M QUE M'ESTIMES
(encara que sigui
mentida)
Digue'm que m'estimes
encara que sigui un somni,
digue'm que em desitges
i et prometo que et creuré.
Digue'm que m'enyores
i que no et passen les hores,
digue'm que em somies
cada nit des de fa temps.
Saps que sé molt bé
que un altre t'omple la vida
i que no pot ser,
que no vols mirar el passat;
i ara que he tornat
no pretenc trobar-te sola,
tan sols tenir-te un cop més al costat.
Digue'm que m'estimes,
omple'm el cos de mentides
només et demano un dia
jo demà ja hauré marxat.
Sols amb tu podria
suportar la melangia
i guarir-me la ferida
que m'ha quedat.
Digue'm que m'estimes
encara que no t'ho creguis,
digue'm que em desitges
i després m'en aniré.
Digue'm que m'enyores
i et sap greu quan t'en adones,
digue'm que em somies
enganya'm encara més.
Saps que marxaré
i no em tornaràs a veure,
aquest cop pot ser
l'últim que m'abraçaràs;
i en aquest instant
recordarem la nostra història,
aquell amor que amb el temps s'ha esborrat.
Digue'm que m'estimes
omple'm el cos de mentides,
només et demano un dia
i demà ja hauré marxat.
Sols amb tu podria
suportar la melangia
i guarir-me la ferida
que m'ha quedat.
Saps que...
Digue'm...
------------------------------------------------------------------------
El meu xicot no és molt alt,
té massa panxa i poca patilla,
però té un encant especial
i és que sempre em fa riure.
Ja sé que és un noi molt normal
no té els ulls clars ni un xalet a les illes
però em mira i em sento important
i a més em fa riure.
Quan sóc sola a casa
i el silenci em rosega per dintre,
arriba i m'abraça
i a l'instant ens porten com dos nens petits,
un damunt de l'altre estirats al llit,
vull resseguir el seu somriure amb els meus dits.
Baixem abraçats fent merder
ens fotem de les dones que ens miren
ens anem grapejant pel carrer,
ens besem i ens ve el riure.
Quan sóc sola a casa
i el silenci em rosega per dintre,
arriba i m'abraça
i a l'instant ens porten com dos nens petits,
un damunt de l'altre estirats al llit,
vaig resseguint amb els dits el seu somrís.
Ja sé que no és sempre un bon jan,
té els seus rampells i les seves manies
però se perquè l'estimo tant
perquè sempre em fa riure.
------------------------------------------------------------------------
Ben depressa ha dinat
s'ha tornat a afaitar
i es posa la jaqueta.
Guaita mig d'amagat
com la dona al sofà
veu la telenovela.
I li diu adéu però ella ja no el sent
baixa l'ascensor silenciosament.
I així cada dimarts
representa que va
aviat a la feina.
Però ha quedat a aquell bar
on no hi ha mai ni un gat
aprop de Vila-seca.
I com cada cop sent la tremolor
meitat por, meitat alegria.
De la barra estant
el cambrer dirà
si vol el de sempre.
Ella arribarà
amb els ulls brillants
i per un instant
tot s'haurà aturat.
I per uns breus moments una estona de cel,
ja no importa el demés, una estona de cel.
El que dura un cafè és una estona de cel.
Ben de pressa ha dinat
a la Universitat
s'ha pintat una mica.
Sent com el campanar
va tocant els tres quarts,
s'arregla la faldilla.
Agafa l'autobús i seu al davant
només cinc minuts que no acaben.
Com sempre dirà
"sento haver fet tard"
ficant-se vermella.
Ell no dirà res
només somriurà
i per un instant
tot s'haurà aturat.
I per uns breus moments...
Mil cops repetint
que no té sentit
seguir aquesta història.
Però aquest temps robat
fa tirar endavant
fins poder arribar
al proper dimarts.
I per uns breus moments...
------------------------------------------------------------------------
Et vaig conèixer una tarda gris, estava a punt de tirar un
penal,
per culpa teva vaig fallar un gol cantat,
duies serrell i la bata del col·legi tota bruta de fang,
des d'aquell dia el futbol no m'agradat.
Vaig estimar-te en secret sense gosar ni dir-te "hola, què
tal",
prou que ho volia però quedava aturat,
a la parada del bus cada matí arribava a l'hora puntual
nomès per veure't de lluny allà al davant.
Mai no et vaig poder parlar,
mai t'ho vaig confessar,
tu vas ser el meu gran amor dissimulat.
Vaig arribar a festejar aquella veïna teva plena de grans
tan sols pel fet de poder tenir-te a prop,
era el millor per fer-la pixar de riure, em sentia especial
però si arribaves em tallava de cop.
Mai no et vaig poder parlar,
mai t'ho vaig confessar,
tu vas ser el meu gran amor dissimulat.
Ahir al matí vaig tornar a trobar-te al Pryca, el teu serrell
és igual,
sense poder-ho evitar ens vam creuar,
duies el carro fins dalt ple de salsitxes de porc, pobre animal,
no em vas conèixer i jo em vaig fer el despistat.
Pot ser vam ser afortunats
de mai no haver parlat
a mi les salsitxes mai m'han agradat ...
Pot ser vam ser afortunats
de mai no haver parlat
a mi les salsitxes mai m'han agradat ....
mai m'han agradat ....
mai m'han agradat ....
mai m'han agradat ..........
------------------------------------------------------------------------
Viure no és fàcil als seixanta,
quan no és la sang, el colesterol,
de tant en tant la salut t'espanta,
tot sense sal i ni gota d'alcohol.
No et falta gaire per jubilar-te,
però el pagès ho és fins que mor,
una altra feina has de buscar-te
i deixar el tros molt a contracor.
L'última glaçada del mes de març
et va obligar a donar aquest pas,
de matí quan t'en vas al nou treball,
se t'entelen els ulls tirant carrer avall.
uooooo De petit et van fer una guerra,
uooooo de jove et van vendre una pau,
uooooo de gran t'has cremat amb la terra
uooooo i ara jaio, et donen pel sac !
Tota la vida el vent de cara,
sovint fotut però pencant a gust,
estrenys els punys i alces la mirada,
preguntes a Deu si tot això és just.
És tard quan arribes i estàs xafat,
ella cus al teu costat,
"el camp no té remei", la dona et diu,
"però qui mana no, d'això no en viu !"
De petit et van fer una guerra...
------------------------------------------------------------------------
Quan tot sona tan repetit
tan inútil, tan avorrit,
quan l'únic combustible és el dolor.
Quan la veu que tan t'ha promès
et confessa que no pot més,
quan el que era per sempre, ara és record.
Quan se't fa tan costa amunt
començar des del mateix punt
prova de cridar-me, que no tens motiu per estalviar-me.
Jo sóc el teu amic,
vull que em molestis, sóc aquí,
parla'm o plora,
mai és mal moment, mai tard o d'hora.
Jo sóc el teu amic,
vull que em molestis, sóc aquí,
parla'm o plora
que no tinc cap altre feina aquesta nit.
Puc parlar-te dels vells moments,
provar d'endevinar el que sents,
puc callar i escoltar les teves pors.
Puc fer broma al teu costat
i si estàs molt desesperat
puc provar de cantar-te una cançó
Si sóc bo quan els temps són bons
també vull compartir els malsons,
prova de cridar-me, que no tens motiu per estalviar-me.
Jo sóc el teu amic,
vull que em molestis, sóc aquí,
parla'm o plora,
mai és mal moment, mai tard o d'hora.
Jo sóc el teu amic,
vull que em molestis, sóc aquí,
parla'm o plora
que no tinc cap altre feina aquesta nit.
------------------------------------------------------------------------
La primera vegada et va xocar,
no sabies si anava disfressat,
botes camperes, arracada al nas
i els cabells, més llargs que ta germana.
Tot i que el bar no era pas petit
i estava ple, de gent com cada nit,
travessant els gots i els teus amics
aquells ulls et feien mal de panxa.
Però era tard,
tenies una cita l'endemà,
te'l vas creuar a la porta i us vau mirar
poc a poc,
sense dir ni un sol mot
i finalment et va donar un somrís de comiat.
De res no et va servir ficar-te al llit
tancant els ulls el tenies allí.
A l'endemà t'havies adormit,
vas fer tard a la cita acordada.
Divendres a les onze puntual
ja eres a la porta d'aquell bar,
tres whiskies llargs i cinc hores més tard
vas marxar amb la cua entre les cames.
I ara és tard,
no l'has tornat a veure en cap més bar
ni tan sols queda un nom per recordar,
però al cap sempre tindràs
aquell estrany
i tot el que hagués pogut ser i mai no serà.
Mentre els teus amics tan ben vestits
fan bromes,
aquell bon partit
que tu tan llesta vas triar
et diu "t'estimo" i tu no el pots mirar.
I ara...
------------------------------------------------------------------------
Vine aquí
sé que estàs cansada, els ulls s'et fan petits,
deixa'm abraçar-te
tendrament i calla
que és molt tard i arriba l'hora de dormir.
Posa el cap
a la meva falda i deix la meva mà
espolsar els fantasmes
que t'amoïnen i t'espanten,
tanca els ulls que jo et vigilo des d'aquí.
Dorm tranquil·la i digue'm bona nit,
deix que et porti en braços fins al llit,
jeu ben a la vora,
saps que no estàs sola
mentre et dic a cau d'orella bona nit.
Pel balcó la lluna t'esguarda i sé que et fa
un petó,
res no té importància
fins demà a trenc d'alba
quan de sobte t'acaroni la claror.
Dorm tranquil·la i digue'm bona nit,
deix que et porti en braços fins al llit,
jeu ben a la vora,
saps que no estàs sola
mentre et dic a cau d'orella bona nit,
molt bona nit.