BON DIA
 

A               E
La vella Montserrat
F#m                          C#m            D
desperta el barri a cops d'escombra tot cantant
                  A
les primeres persianes
          Bm            E
s'obren feixugues badallant.

Rere el vidre entelat
el cafeter assegura que no era penal
i es desfà la conversa
igual que el sucre del tallat.
 

     A
Bon dia,
    E                           F#m
ningú ho ha demanat però fa bon dia,
   C#m                          D
damunt els caps un sol ben insulent
           A
il·lumina descarat
           Bm           E
tot l'espectacle de la gent.
 

Al bell mig de la plaça
la peixatera pren paciència amb la Consol
que remuga i regala
grans bafarades d'alcohol.

I al pedrís reposant
l'avi Josep no es deixa perdre cap detall
i amb l'esguard es pregunta
quans dies més té de regal.
 

Bon dia...
 

C#m                       F#m
Nens gisclant, olor de pixum de gat,
        D                          A
veïnes que un cop has passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d'amagat        E
i un retardat que amb ulls burletes et mira
i diu

     A

Bon dia

Bon dia ...
Bon dia, ningú ho ha decidit però fa un gran dia ....     ... i fa un
Bon dia
 

UNA FIBLADA A LA PELL

A                          E
Ell seu al llit i es repentina els cabells,
F#m                      D                     A
ella aprofita i fa un cigarro vigilant per si ve.
           E
Un breu moment,
         F#m
un cop caient
             D
mentre ella sent
                   A
una fiblada a la pell.
 

Ell penca massa i ella creu que ho comprèn,
prò ella s'amaga si ell arriba fent pudor d'aiguardent.
Un breu moment,
un cop caient
mentre ella sent
una fiblada a la pell.

A                    F#m
I arriba per fi l'endemà
                        D
i ell torna a ser tan normal
                       E
que tot plegat sembla dèbil i llunyà.

A                        F#m
I ell és tan tendre quan vol
                     D
i ella es deixa estimar
                          E
i ell és tan guapo i tan fort que espanta.
 

Ell dorm tranquil quan ella tanca el portal
una maleta i a la mà l'adreça d'un hospital
quan puja al tren
de sobte sent
dintre del seu ventre
una fiblada a la pell.

quan puja al tren
de sobte sent
dintre del seu ventre
una fiblada a la pell...
 

MASSA JOVE PER FER-ME GRAN

A          F#m
Per la finestra
     D      E
un sol assassí
 A    F#m    D    E
m'informa cruel
A                 F#m
que son vora les dotze,
   D         E
suposo que ahir
A      F#m       D     E
m'ho vaig passar bé.

Entra roba bruta
estossegant
em sento esvaït,
però mirant a la nevera
ja sé que puc dinar:
pernil dolç florit.
 

D            E
D'aquí un quart
             A         E     F#m
ja farà un quart que estic arribant tard
D                  E
al treball que em dona els quartos
D              E
per poder dir un altre any

         A      F#m       D      E
que sóc massa jove per fer-me gran
A       F#m       D    E
no hi puc fer-hi res,
A       F#m       D    E
massa jove per fer-me gran
       D              E
però això ho cura el temps
           D           E
suposo que ho cura el temps.
 

Aquest cap de setmana
em toca fitxar
al poble d'on vic

on encara no entenen
perquè vaig marxar
d'aquell mon tan feliç.

Vells amics
i antigues núvies empenyent cotxets
em diran que quan em caso
i jo somrient

diré que soc que soc massa jove per fer-me gran
no hi puc fer-hi res,
massa jove per fer-me gran
però això ho cura el temps
suposo que ho cura el temps.
 

UNA ESTONA DE CEL
 

Introducció: A D E D (x3)

A       E          F#m
Ben depressa ha dinat
         D         A
s'ha tornat a afaitar
      E         F#m     D
i es posa la jaqueta.

Guaita mig d'amagat
com la dona al sofà
veu la telenovela.

A     E     F#m         D         A
I li diu adéu però ella ja no el sent
       E      F#m       D    A
baixa l'ascensor silenciosament.

I així cada dimarts
representa que va
aviat a la feina.

Però ha quedat a aquell bar
on no hi ha mai ni un gat
prop de Vila-seca.

I com cada cop sent la tremolor
meitat por, meitat alegria.

A              E
De la barra estant
             F#m
el cambrer dirà
               D
si vol el de sempre.
A          F#m
Ella arribarà
                 D
amb els ulls brillants
i per un instant
              E
tot s'haurà aturat.

A      E           F#m         D       A
I per uns breus moments una estona de cel,
A      E           F#m         D       A
ja no importa el demés, una estona de cel.
A      E        F#m   D          A
El que durà un café_____ és una estona de cel.

Ben de pressa ha dinat
a la Universitat
s'ha pintat una mica.

Sent com el campanar
va tocant els tres quarts,
s'arregla la faldilla.

Agafa l'autobús i seu al davant
només cinc minuts que no acaben.

Com sempre dirà
"sento haver fet tard"
ficant-se vermella.

Ell no dirà res
només somriurà
i per un instant
tot s'haurà aturat.

I per uns breus moments...

Mil cops repetint
que no té sentit
seguir aquesta història.

Però aquest temps robat
fa tirar endavant
fins poder arribar
al proper dimarts.

I per uns breus moments...
 

DISSIMULAT

G                     C     D    G                 C          D
Et vaig conèixer una tarda gris, estava a punt de tirar un penal,
G                    C         D     G       C     D
per culpa teva vaig fallar un gol cantat,
duies serrell i la bata del col·legi tota bruta de fang,
des d'aquell dia el futbol no m'agradat.

Vaig estimar-te en secret sense gosar ni dir-te "hola, què tal",
prou que ho volia però quedava aturat,
a la parada del bus cada matí arribava a l'hora puntual
nomès per veure't de lluny allà al davant.

C                 D
Mai no et vaig poder parlar,
      G        Bm    Em
mai t'ho vaig confessar,
         C               D            G Em  C  D
tu vas ser el meu gran amor dissimulat.
 
 

Vaig arribar a festejar aquella veïna teva plena de grans
tans sols pel fet de poder tenir-te a prop,
era el millor per fer-la pixar de riure, em sentia especial
però si arribaves em tallava de cop.

Mai no et vaig poder parlar,
mai t'ho vaig confessar,
tu vas ser el meu gran amor dissimulat.

Ahir al matí vaig tornar a trobar-te al Pryca, el teu serrell és igual,
sense poder-ho evitar ens vam creuar,
duies el carro fins dalt ple de salsitxes de porc, pobre animal,
no em vas conèixes i jo em vaig fer el despistat.

Pot ser vam ser afortunats
de mai no haver parlat
a mi les salsitxes mai m'han agradat ...

Pot ser vam ser afortunats
de mai no haver parlat
a mi les salsitxes mai m'han agradat ....
mai m'han agradat ....
mai m'han agradat ....
mai m'han agradat ..........
 

JAIO

G                 C
Viure no és fàcil als seixanta,
Am                  D
quan no és la sang, el colesterol,
de tant en tant la salut t'espanta,
tot sense sal i ni gota d'alcohol.

No et falta gaire per jubilar-te,
però el pagès ho és fins que mor,
una altra feina has de buscar-te
i deixar el tros molt a contracor.

Em     Bm        C          D
L'última glaçada del mes de març
Em        Bm                  D
et va obligar a donar aquest pas,
Em    Bm              C          D
de matí quan t'en vas al nou treball,
C                D       C            D
se t'entelen els ulls tirant carrer avall.

Em   C D                G
uooooo De petit et van fer una guerra,
uooooo de jove et van vendre una pau,
uooooo de gran t'has cremat amb la terra
uooooo i ara jaio, et donen pel sac !

Tota la vida el vent de cara,
sovint fotut però pencant a gust,
estrenys els punys i alces la mirada,
preguntes a Deu si tot això és just.

És tard quan arribes i estàs xafat,
ella cus al teu costat,
"el camp no té remei", la dona et diu,
"però qui mana no, d'això no en viu !"

De petit et van fer una guerra... (2)

JO SÓC EL TEU AMIC

G             C
Quan sona tan repetit
D               G
tan inútil, tan avorrit,
Em                C            D
quan l'únic combustible és el dolor.

Quan la veu que t'ha promés
et confesa que no pot més,
quan el que era per sempre, ara és record.

C                D
Quan se't fa tan costa amunt
G                Em
començar des del mateix punt
C                          D
prova de cridar-me, que no tens motiu per estalviar-me.

G          C
Jo sóc el teu amic
G               D
vull que em molestis, sóc aquí,
Em        C
parla'm o plora,
        D
mai és mal moment, mai tard o d'hora.

Jo sóc el teu amic,
vull que em molestis, sóc aquí,
parla'm o plora
que no tinc cap altre feina aquesta nit.

Puc parlar-te dels vells moments,
provar d'endevinar el que sents,
puc callar i escoltar les teves pors.

Puc fer broma al teu costat
i si estàs desesperat
puc provar de cantar-te una cançó.
Si sóc bo quan els temps són bons
també vull compartir els malsons,
prova de cridar-me que no hi ha motiu per estalviar-me.

Jo sóc el teu amic...
 
 

TARD

F             Bbm          C
La primera vegada et va xocar,
no sabies si anava disfressat,
botes camperes, arracada al nas
i els cabells, més llargs que ta germana.

Tot i que el bar no era pas petit
i estava ple, de fet com cada nit,
travessant els gots i els teus amics
aqueslls ulls et feien mal de panxa.

C         F
Però era tard,
Bbm         C          F
tenies una cita l'endemà,
     Bbm               C             Bbm
te'l vas creuar a la porta i us vau mirar
      C
poc a poc,
      Bbm           C
sense dir ni un sol mot
         Bbm         C                   F
i finalment et va donar un somrís de comiat.

De res no va servir ficar-te al llit
tancant els ulls el tenies allí.
A l'endemà t'havies adormit,
vas fer tard a la cita acordada.

Divendres a les onze puntual
ja eres a la porta d'aquell bar,
tres whiskies llargs i cinc hores més tard
vas marxar amb la cua entre les cames.

I ara és tard,
no l'has tornat a veure en cap més bar
ni tan sols queda un nom per recordar,
però al cap sempre tindràs
aquell estrany
i tot el que hagués pogut ser i mai no serà.

Mentre els teus amics tan ben vestits
fan bromes,
aquell bon partit
que tu tan llesta vas triar
et diu "t'estimo" i tu no el pots mirar.
 
 

BONA NIT

D Bm G A

D      Bm
Vine aquí
G                A                   D     Bm
sé que estàs cansada, els ulls s'et fan petits,
G             A
deixa'm abraçar-te
D             Bm
tendrament i calla
             G                        A
que és molt tard i arriba l'hora de dormir.
 

Posa el cap
a la meva falda i deix la meva mà
espolsar els fantasmes
que t'amoïnen i t'espanten,
tanca els ulls que jo et vigilo des d'aquí.

A                           D    Bm
Dorm tranquil·la i digue'm bona nit,
G             A               D       Bm
deix que et porti en braços fins al llit,
G             A
jeu ben a la vora,
D                 Bm
saps que no estàs sola
           G                     A
mentre et dic a cau d'orella bona nit.

La lluna pel balcó t'esguarda i sé que et fa un petó,
res no té importància
fins demà a trenc d'alba
quan de sopte t'acaroni la claror.

Dorm tranquil·la i digue'm bona nit,
deix que et porti en braços fins al llit,
jeu ben a la vora,
saps que no estàs sola
mentre et dic a cau d'orella bona nit,
molt bona nit.