SOL
És hora de tornar a casa
Tantes coses a fer
Por
Gran
Aquest cony de temps
Ja faré cap
Tan sol
Quan et trobi
Cercles viciosos
Què ens queda?
La vida és bonica (però complicada)
No tornaràs
És hora de tornar a casa
(Gavaldà)
Malalties per mancança d'aire,
nits estranyes de ressaca i mala maror;
mil raons per a posar distància
entre mi i aquesta terra feta presó.
Començar en un altre lloc
on no sàpiguen qui sóc,
recobrar aquell dolç plaer
d'amagar-me i observar la gent.
Passa el temps i el vi de la nostàlgia
que engoleixes per les tardes quan es fa fosc
va recuperant, per art da magia,
gestos oblidats. sorolls i certes olors.
I el mateix que em va portar
a anar-me'n nord enllà
ara té un perdut encant,
un avís de que ja arriba el meu dia perquè
content
enfilo les escales del tren,
és hora de tornar a casa.
Content
vull retrobar-me amb la meva gent,
i veure'ls iguals però diferents.
Porto a les butxaques mil adreces
plenes de records que amb el temps s'esborraran,
com aquells colors de fotos velles
que per treure'm l'enyorança mirava allà.
I tot i que el mes entrant
pensaré ja en fotre el camp,
ara em moro per tornar;
el sotrac damunt la via marca el ritme perquè
content
enfilo les escales del tren,
és hora de tornar a casa.
Content
vull retrobar-me amb la meva gent,
i veure'ls iguals però diferents.
------------------------------------------------------------------------
Tantes coses a fer
(Gavaldà)
Miro
i cada persona al meu davant
porta
un secret amagat.
Sento
i cada soroll va repetint
que ara encara
depèn tot de mi.
La vida és el que et passa
mentre fas plans per tenir-ho tot lligat.
Si el món es mou,
com puc estar aturat.
Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per a fer-les,
tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'estrenar
Parlo
i cada paraula dóna pas
a un nova
possibilitat.
Per molts camins que tombi
sempre n'hi haurà mil més per tombar.
Si el món es mou,
com puc estar aturat.
Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per a fer-les,
tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'estrenar
------------------------------------------------------------------------
Por
(Gavaldà)
Por de parlar,
de dir alguna cosa que no et pugui agradar,
de deixar anar una altra mentida
a la teva mida.
Por de callar,
desant les paraules a qualsevol calaix,
per no deprimir-te o fer-te badallar,
saber què rumies amb aquella mirada
que no sé qué m'amaga.
Por de dormir
i que en despertar-me tot hagi canviat,
sense recordar què ens fa viure plegats
com si fóssim estranys,
de sentir la rutina rossegant-nos per dintre.
Et veig,
el sol s'amaga entre els teus cabells.
Em sents,
aixeques la mirada
i en aquell precís instant
tot és tan plàcid i tan clar
que em vénen ganes de cridar
res no m'espanta.
Por de la por,
de sentir aquest pànic tan subtil i tan boig;
de no ser capaç de somriure
quan dius que m'estimes.
------------------------------------------------------------------------
Gran
(Gavaldà)
Si després de sortir de nit
et promets que has de suprimir
les ressaques
i redescobrir el Vichy;
si cada visita al mirall
sols serveix per agafar una
enrabiada
o treure't un pèl blanc;
si ja quasi no recordes l'ansietat
d'esperar aquella trucada d'amagat
i et preguntes què ha passat,
serà que t'has fet gran.
Si dediques més de la meitat
del que parles per recordar
velles glòries
o quan vas fer el sotdat;
si a l'estant damunt del sofà
veus com es van amuntegant
els projectes
que mai es compliran;
si de cul de mal seient ara has passat
a ser el màxim exponent d'un casolà
i et preguntes què ha passat,
serà que t'has fet gran.
------------------------------------------------------------------------
Aquest cony de temps
(Gavaldà)
Trenca'm a bocins
i endevina quina peça em rovella els ossos,
posa'm al revés
a veure si així vaig bé.
Seu al meu costat,
torna'm a tranquil·litzar amb els teus llavis dolços,
digue'm el perquè
d'aquest dia tan esquerp.
La finestra, en caure el vespre, s'ha tornat en un mirall
i el que veig no menteix i m'espanta.
Si almenys aquesta pluja em servís per netejar
tots els núvols llargs i negres
que ara es van filtrant per les parets.
Potser
passo massa temps a casa,
pot ser
però el carrer és tan fosc,
deu ser
que aquest cony de temps se'm fica al cos.
Ara parla fort
per tapar les veus que dintre meu em maltracten,
o potser millor
calla i sent la meva por.
La finestra, en caure el vespre, s'ha tornat en un mirall
i el que veig no menteix i m'espanta.
Si almenys aquesta pluja em servís per netejar
tots els núvols llargs i negres
que ara es van filtrant per les parets.
Potser
passo massa temps a casa,
pot ser
però el carrer és tan fosc,
deu ser
que aquest cony de temps se'm fica al cos.
------------------------------------------------------------------------
Ja faré cap
(Gavaldà - Reig)
Assegut davant la porta
d'un café on el temps s'hi atura,
veig la gent que sempre va atabalada.
Quin destí ens empeny a córrer?,
on va el tren sempre tan de pressa?,
vull guaitar i desxifrar cada paisatge.
Un exèrcit de corbates
amb el mòbil van enraonant,
gesticulen i s'enfaden,
sembla que faran tard a algun lloc.
El món va massa rápid.
El món no s'espera ni un instant.
Fa temps ja que no vull seguir el seu pas.
No veig nens amb bibicleta,
els carrers desolats supliquen,
de segur se'ls ha cruspit una pantalla.
Qui els dirà quan plora un arbre?,
Com sabran quan somriu la lluna?,
Innocent!. potser això ja no té importància.
Sense moure't ni de casa,
el planeta pot ser al nostre abast.
S'esmicolen les distàncies,
però oblidem amb qui hem d'anar a sopar.
El món va massa rápid.
El món no t'espera ni un instant.
Ja fa temps que no vull seguir el seu pas.
Si en cada revolt
miréssim a qui deixem enrere,
ens trobaríem sois
en un vagó d'alta velocitat.
El món va massa ràpid
El món no m'espera ni un instant
Se me'n fot, jo anar fent, ja faré cap.
------------------------------------------------------------------------
Tan sol
(Gavaldà)
Tan sol,
tacant aquest llençol
a la memòria d'algú sense cara.
Tan sol,
parlant amb qualsevol
que està fent temps esperant algú altre.
Tan sol com l'adéu a l'estació,
callat mentre ella marxa.
Tan sol al costat d'un cos que vol
quelcom que se m'escapa.
Tan sol,
cansat i ple d'alcohol
mirant amics que poc a poc s'espatllen.
Tan sol,
com si fallés un gol
perdent per dos a u al minut noranta.
Tan sol com un vell segut al parc,
observant la canalla.
Tan sol com un dia de Nadal
pensant en els que falten.
------------------------------------------------------------------------
Quan et trobi
(Gavaldà)
Quan et trobi pel carrer
i els batecs marquin les passes,
sense avisar ja haurà arribat el fred.
Els llits porucs voldran una altra flassada
mentre els arbres es despullen quiets.
Quan et trobi pel carrer
les paraules assajades
entre les hores de nit sense son
es faran vent, esperant que una mirada
trenqui el glaç d'un silenci boirós.
Quan et trobi...
Quan et trobi pel carrer
la conversa desganada
i l'adéu ràpid d'un petó nerviós
seran epíleg d'una ocasió escapada
i preludi d'un hivern
dòcil, gris i somnolent,
com les busques d'un rellotge vell.
Quan et trobi...
Tan sol,
tacant aquest llençol
a la memòria d'algú sense cara.
Tan sol,
parlant amb qualsevol
que està fent temps esperant algú altre.
Tan sol com l'adéu a l'estació,
callat mentre ella marxa.
Tan sol al costat d'un cos que vol
quelcom que se m'escapa.
Tan sol,
cansat i ple d'alcohol
mirant amics que poc a poc s'espatllen.
Tan sol,
com si fallés un gol
perdent per dos a u al minut noranta.
Tan sol com un vell segut al parc,
observant la canalla.
Tan sol com un dia de Nadal
pensant en els que falten.
------------------------------------------------------------------------
Cercles viciosos
(Gavaldà)
Ernest viu
amb la Sònia, però en privat
té un amor descontrolat
amb la companya de feina que s'ha separat
d'en Manel
que s'entèn amb la Pilar,
la que un dia es va trobar
el seu home al llit cardant amb un tal Joan.
Més o menys tothom s'equivoca
i s'enreda amb qui no toca.
I és tan cert
que ningú es conforma amb el que té,
fins que un dia es troba
abandonat
per qui sempre va ser al seu costat.
Sara sap
que la història amb en Joan
no va enlloc perquè és casat
amb la mare d'aquell noi que la mira tant,
un tal Pep
que festeja amb la Remei
que és de Valls i un dia al mes
rep la Sònia que així es venja del seu Ernest.
Més o menys tothom s'equivoca
i s'enreda amb qui no toca.
I és tan cert
que ningú es conforma amb el que té,
fins que un dia es troba
abandonat
per qui sempre va ser al seu costat.
------------------------------------------------------------------------
Què ens queda
(Gavaldà)
Què ens qeuda,
venut per una moneda
que ens han canviat per algunes
petites engrunes,
mesquines com insults a l'esquena.
Què ens queda,
on han marxat les idees
quan les parets només criden
consignes tenyides
d'un odi irracional que et mossega.
Anestesiats per la pudos
de la traició
a tantes promeses
serem princeps d'un futur
mediocre, eixut i fosc.
Què ens queda del que vam fer,
què ens queda del que vam ser,
què ens queda del que vam dir,
qui ens ha tornat un poble covard.
Què ens queda
sinó aquesta "patuleia"
d'escampadors de mentides
i perdonavides,
malalts de tanta mala consciència.
Fills d'un pactisme interessat
en oblidar
un passat que crema
callem, i aquest silenci amarg
delata el que ara som.
Què ens queda del que vam fer,
què ens queda del que vam ser,
què ens queda del que vam dir,
qui ens ha tornat un poble covard.
------------------------------------------------------------------------
La vida és bonica (però complicada)
(Gavaldà - Reig)
Som dilluns de Pasqua i com cada any
jo porto la mona per al fill gran.
No és igual que altres vegades,
algú avui no serà a taula,
però tothom hi pensa de tant en tant.
Tres canalles costen de pujar,
ningú no perdona i menys el banc.
Després de la feina a casa
fas neteja a aquella escala
del bloc on treballa el teu advocat.
I avui torna a ser dissabte,
t'obriràn la porta ("hola, com va?"),
et faràs la forta ("t'has aprimat"),
el menut pregunta per què encara no hi ha el pare.
Quan surts i tornes a casa
el gust dels seus llavis ("fins aviat"),
fa que no t'amaguis ("t'estimo tant").
La vida és bonica però a vegades complicada,
tant se val.
El teu home és un tros de pa
però com sempre es va deixar enredar.
Quan va sentir la condemna
li va caure el món al terra,
que llargs es faran aqueixos quatre anys!
Lents passen els dies, ja és Nadal;
els petits esperen el regal.
Pels carrers la gent et mira
i et saluden amb somriures.
D'on treus tantes forces per no plorar?
I avui torna a ser dissabte,
t'obriràn la porta ("hola, com va?"),
et faràs la forta ("t'has aprimat"),
el menut pregunta per què encara no hi ha el pare.
Quan surts i tornes a casa
el gust dels seus llavis ("fins aviat"),
fa que no t'amaguis ("t'estimo tant").
La vida és bonica però a vegades complicada,
tant se val.
------------------------------------------------------------------------
No tornaràs
(Gavaldà)
Les formigues que viuen sota la nevera
aqeull pany de la porta que s'ha d'apariar,
un tros de llonganissa que no era tan seca
i l'avís de correus que sempre arriba tard.
Flors de plàstic marcides, antigues llibretes,
la llum quieta i vermella del contestador,
una vella faldilla que t'anava estreta
i fa més de vint dies que penja al balcó.
La torreta on plantàvem maria
i per dissimular
un brot de camamilla,
ara dorm avorrida
plena de burilles
que no cal regar.
No tornaràs. No tornaràs. No tornaràs.
Calaixets plens de fotos cruels que ens delaten,
aquell pòster d'Holanda que s'ha d'enmarcar,
un tapa de wàter que és sempre aixecada
i la pasta de dents seca i sense tapar.
Llibres vells plens de dedicatòries
que ara fan tant de mal,
mitjons bruts o pitjor,
que han perdut la parella
i de pas amb ella
tota utilitat.
No tornaràs. No tornaràs. No tornaràs.