El vol de l'home ocell
Fertadora d'ànimes
Nascut per morir
Sang en el fang
Somnis entre boires
(1)
Lam Sol Lam
Aquesta és la història
Do Sol
Lam
d'un que volia ser ocell
Lam Sol Lam
volia saltar muntanyes
Do Sol
Lam
i amb els arbres barallar.
(1)
La gent se'l mirava
no t'ho pots imaginar
els cabells li tapaven la cara
tenia lleuger el caminar.
(2)
Sol
Re
I es tornarà ocell per un dia
Do
Mi Mi7
entre les pedres podrà volar
Do Sol Lam
Això no és cap joc
Do Sol Lam
Deixeu-me volar
Do Sol
Lam
Que sóc lliure de fer el que vulgui
Do Sol
Lam
no em tragueu la llibertat.
(1)
Aquesta és la història
d'un que volia ser ocell
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar.
(1)
La gent se'l mirava
no t'ho pots imaginar
els cabells li tapaven la cara
tenia lleuger el caminar.
(1)
El cel és un somni
on ell hi vol arribar
els núvols les seves muntanyes
el cel horitzó llunyà.
(2)
I es tornarà ocell per un dia
entre les pedres podrà volar
Això no és cap joc
Deixeu-me volar
Que sóc lliure de fer el que vulgui
no em tragueu la llibertat.
(1)
Do
Lam
Sento com disparen sobre el cos d'en Sam
s'han carregat el poli del costat
veig el cos a terra com va perdent sang
i la gent com crida criminals.
(2)
Fa Sol
Do Lam
Un vell s'aparta, aixecant el seu bastó
Fa
Sol Do
un tret li ha travessat el cor
Fa Sol
Do Lam
la gent s'amaga ningú no vol ser el segon
Fa Sol
Do
i el vell la palma amb el bastó.
(1)
Una dona crida és la seva amant
té una criatura de tres anys
els veïns l'insulten ja li havien dit
no es pot ser l'amant d'un assassí.
(2)
Ja ve la pasma i s'emporta el cos amb sang
tot déu s'amag dins el bar
L'amant s'els mira i els troba repugnants
veïns que sempre odiaran.
(2)
S'en va dolguda els seus ulls no ploraran
la mort es quda dins el fang
la sang s'eixuga els gossos la lleparan
la nit a tots se'ls menjarà.
(1)
Lam
Sota les llums tremoloses,
Sol Lam
d'un barri antic.
Lam Do
Sol Lam
Les venes foradades se sent morir
Lam Fa Sol
Lam
és una dona marcada pel seu destí
Fa
Sol Lam
fulles gastades fan el seu llit.
(2)
Sol Re
Lam
Sent com la mort li besa els llavis
Sol Re
Lam
sent pel seu cos la veritat
Lam
Que la vida se li escapa
Do
Re
no hi pot fer res.
Lam
No té cap esperança
Do
Sol Lam
nascut per morir! pobre dona!
(1)
Trenca amb un crit el silenci,
ple de dolor,
la llum de l'alaba plora pels dos
porta dins seu una vida fruit d'un gran amor
quina ironia l'infern serà el seu món.
(2)
Sent com els llavis se li assequen
la sang bullent li crema el cap.
Que la vida se li escapa
no hi pot fer res.
No té cap esperança
nascut per morir! pobre dona!
(1)
Entre les boires del somni,
fugint de tot,
morint s'allunya l'últim amor.
Nascut per no viure la vida sense acabar,
no té paraules per suplicar.
(2)
Sent com la mare no l'agafa
un aire fred l'està envoltant.
Que la vida se li escapa
no hi pot fer res.
No té cap esperança
nascut per morir! pobre dona!
(1)
Lam Sol Fa
La sang dels innocents
Lam Sol
Fa
omple la seva copa d'or.
Lam Sol
Fa
Assegut al tro dels manaments
Lam Sol
Fa
mentres el món s'omple d'horrors.
(2)
Do Sol
Fa
Els cants no surten ja dels dits,
Do Sol
Fa
la terra s'obre sota els peus
Lam
No hi ha qui el pari!
Do Sol Fa
No té nom!
Lam Sol Fa
Rostre del mal
Lam
no hi ha qui el pari!
Do Sol Fa
És la mort!
(1)
L'ombra estesa enmig dels camps
fa que la serp entri en calor.
Anells que lliguen el seu cos
encès de ràbia com un gos.
(2)
Mentre laments sonen llunyans,
és l'agonia dels mortals.
No hi ha qui el pari!
No té nom!
Rostre del mal
no hi ha qui el pari!
És la mort!
(1)
La ballarina sense cos
despulla d'ànimes el nom.
Deixant les armes en el camp
com creu malfeta sense nom.
(2)
I així no quedarà un record
Només les llances i un vell tro.
No hi ha qui el pari!
No té nom!
Rostre del mal
no hi ha qui el pari!
És la mort!
Lam Do Sol Lam
Somnis entre boires
Lam Do Sol Lam
boires entre els dos.
Lam Do Sol Lam
Tu i jo, pell a pell
Lam Do Sol Lam
ombres dins el cel.
Torna'm a somriure
nena, sota el meu cor.
I guanya'm amb mirades
tendres com el son.
Do Sol Fa
Do
I t'obriré un camí enmig del mar
Sol Lam
Do
ple de llums, ple de plaers
Sol Fa
i ocults, secrets (bis)
Lliga't les mans fredes
al voltant del meu coll
i dona'm la tendressa
que et surt del fons del cor.
I t'obriré un camí enmig del mar
ple de llums, ple de plaers
i ocults, secrets (bis)