Al Rantasipi Joutsenlampi els mosquits són bestiar d'engreix; volen com hidroavions de combat amb la missió d'aniquilar l'enemic.
L'aigua és com un mirall tou; torna el somort i lànguid reflex d'uns profusos arbres, foscos i tètrics, de cementiri boscós. Els dies de sol d'una lluentor trista, alternen amb dies rúfols, grisos i bromosos.
Al Rantasipi Joutsenlampi tot és asèptic; impregna l'ambient un funcional i sedatiu estil nòrdic. La vida hi té el sabor intens del peix fumat; per esmorzar, dinar, berenar i sopar: peix fumat de riu, peix fumat de mar.
Només et queda l'esperança de veure les natges d'una esblanqueïda rosseta banyant-se al llac nua...
Una esperança ben vana, perquè amb aquests mosquits, fóra una gesta suïcida.