de nit no puc dormir.... i ara... ja veus... quina son.... m'adormm... ssss....ssss...

El metge m'ho ha gairebé prohibit, però necessito amb urgència un cafè ben carregat... o sinó, atuït per la monotonia d'una feina tan insulsa, qui sap si no cauré adormit... i amb el fort cop de cap podria partir pel mig el teclat.

Llavors podria ser que del rebot, -traaaac, traaac, retrac, trac, trac-... escrivís un genuí haiku, cinc-set-cinc, amb el nas, les dents i el barbó: Un cadàver exquisit, un producte creatiu de l'atzar... I fins i tot podria passar, quin portent!, que em sortís en català normatiu.

Però si quedés estabornit pel bolet i quan tornés en mi, estràbic, desesmat, escopint sang i queixals esberlats..., repenjant-me maldestre al teclat, premés la tecla d'esborrar...?

Aleshores, malaguanyat, es podria perdre el més gran encert de tot el que mai hagi escrit i de tot el que mai escriuré.