Erotanàtic

Ella era una verge amb un himen molt elàstic
que no deia mai que no a cap proposta
sempre esbatanades portes i finestres
a tot hora disposada a humits encontres.

Ell era un solitari a l'hora baixa d'un diumenge
ofegat pel tedi i la buidor dels dies de festa
però va ensopegar amb ella a la sortida del cinema
i aquella nit ja no va èsser com les de sempre.

Va ésser una nit de vent i d'intensa polseguera
volia batre les marques dels seus somnis i quimeres
omplir la vacuïtat tèrbola que feia anys que l'ansiejava
quadrar el balanç de tota una vida en poques hores.

Enmig d'un grop encès de pluja i vent
cavalcaven a galop tirat de matinada
devorats per un desig en marea creixent
bategaven en els frecs d'un cos a cos incansable.

Esvaint-se com la boira el seu crònic neguit
entre els seus braços i les seves cuixes
es va sentir viu com mai abans en la vida
i no se'n va adonar d'aquella opressió al pit
ni d'aquell dolor estrany al braç esquerre
perseguint, tossut com era, el darrer orgasme.

Aquell dilluns, sòbriament vestit,
víctima del definitiu episodi
amb un plàcid i adequat semblant
reposava oblidat i en pau al tanatori.