Jocs florals

Les meves mans, libèl·lules,
irresistiblement atretes
per la vistosa corol·la,
s'apropen al periant
amb el seu vol erràtic.

Els dits delerosos,
separen els pètals
i aparten amb cura
els sèpals del calze,
mentre l'altra mà
s'ha perdut pel tàlem
i pels seus voltants.

Es lleva un vent calent,
com un migjorn d'estiu,
i el meu androceu
s'infla com una vela,
quan vaig cap el gineceu
i m'acosto al carpel
trèmul i anhelant.

Ja sóc a l'estigma,
on m'entretinc
sense cap pressa
i la meva llengua,
a l'estil papallona
vola, neda, i xucla,
fent una libació del nèctar
meticulosa i profunda.

Una vegada el gineceu
és a punt i receptiu,
el meu peduncle vibrant
s'endinsa a l'estil,
relliscant suaument
pels llavis oberts,
d'un estigma ja encès
per un foc ardorós.

Moments d'intensa
i penetrant conjunció
entre onades sensuals
trencant a verges platges,
immersions profundes
i vols per elevats celatges
ingràvids i eteris.

Ja al final del viatge,
dins del vendaval
del culminar intens
d'un clímax sincrònic,
espolso l'antera
fuetejant l'estam,
amb un mòrbid retorn.