La feina de becària és una feina precària

M'agrada aquesta rosseta
que tot sovint fa fotocopies,
té pell de lluna i llet d'ametlla
i cos d'euga encara mig poltre.

Quan mira amb els seus ulls clars
és una caseta vora mar
sense porticons ni persianes
ni cortines a les finestres.

Quan somriu sempre em sembla que diu:
endavant, passi, que veurà el piset
i si us plau, si de cas té set,
digui'm, que li ve de gust.

Ai nena si t'ho digués,
quan hi penso em poso trist
perquè sé que si això fes
mai més em miraries eixís.



Un camp de blat arran de mar

L'espurneig del sol al seus cabells d'or
no m'enlluerna tant com la claror del seus ulls.

Perdut pel càlid indret ple d'aromes de mar
vorejant la duna coberta de blat
que envolta un paratge d'aiguamoll humit
allà m'agradaria trobar-hi la font
i suat i assedegat sota el sol d'estiu
beure-hi a morro per calmar la set.

Després, descansar la galta al seu ventre llis
i reposar-hi tranquil acaronat pels seus dits.