La misteriosa rossa espigada

Ets una dona singular,
el teu físic tan abrinat
et fa única i diferent.

M'atrau el teu cos esvelt
de membres tan allargats
i el teu aire estilitzat.

Ets una rossa especial.

M'agrada quan alguns matins
ens creuem aviat pel carrer
i em mires directe als ulls;
m'intriga aquesta mirada,
em trasbalsa i em fa patir.

Em pregunto encuriosit
el perquè d'aquest esguard
que em penetra fins a dins,
com cercant quelcom en mi.

Ets una fembra enigmàtica.

No sé pas que és el que sents
en que penses ni qui ets,
però somnio amb llibertat
que entre els teus ossos allargats
em perdo i busco el camí.

Si demà ens tornem a creuar,
et miraré un xic somrient
amb una guspira de desig;
no pas com fins ara ho he fet,
que circumspecte te mirat.

I espero veure als teus ulls
l'espurna de la satisfacció
de sentir-te desitjada.

Potser hi trobi el lleuger indici
que em permeti esbrinar
quelcom més d'aquest misteri
que amagues a la teva mirada.

Ara ho espero impacient,
no sé perquè m'ho he pensat
ni el motiu d'aquesta esperança,
però aquesta mirada directe
m'ha realment pertorbat.

Ets una femella peculiar.

Em penso que m'he enamorat
d'aquest cos tan camallarg
i del teu aspecte de girafa.

Tens un particular atractiu.

Me n'he ben encapritxat
d'aquestes cames de cigonya
i dels teus posats de garsa.

Les teves llargues extremitats
i aquest menut caparró
et donen l'aire inquietant
de la mantis religiosa.

Ara potser els meus somnis
et tindran de protagonista;
potser et veuré despullada,
penetrant el teu misteri
al bell mig dels teus ronyons.

I podria esdevenir
que desprès d'una intensa còpula,
em devoris implacable,
com les femelles d'alguns insectes
es cruspeixen el seu mascle.

També potser et veuré
als meus quimèrics somnis,
a dins d'un tríptic del Bosco
amb pinzellades del Greco,
en ben dotat transsexual
transformada i convertida.

I això sincer t'ho dic,
m'ho he arribat a pensar,
per la teva gran alçada,
que no fossis antic mascle
sotmès a canvi de sexe.

Si aquest fos el teu cas,
cap problema, ans al contrari,
que ja t'he dit, i si no ho faig ara,
que a mi les peculiaritats,
m'engresquen i m'estimulen.

I qui sap si no et veuré
com un ros i insòlit sancrist,
amb els teus estesos membres
crucificats en forma d'aspa,
amb les cames eixancades
i amb els mugrons erectes.

Com veus, ja desvariejo,
i potser ara entendràs
quant de malaltissa n'és
la febre que em consumeix.

Tant se val, no és dolent somniar,
si els mals sons no et mortifiquen,
que vull més els sons humits
que no pas els terrorífics.

Estimada senyora allargada,
els matins just albirada,
als meus somnis t'espero amb ànsia.

...fins aviat.