Podria parlar d'aquest assumpte adornant-lo, disfressant-lo, camuflant-lo, donant-li volts i revolts, traçant el·lipsoides o espirals. Però m'estimo més fer-ho curt i ras, tirant pel dret, resumint, i directe a barraca. I ho faig amb l'esperança que el nou estatut de Catalunya me'l resolgui, el meu problema.
Que és el que ara mateix em preocupa més? El desequilibris mundials, la globalització, el terrorisme, el bel·licisme, la superpoblació, la inseguretat, l'escalfament global, la capa d'ozó, els transgènics, la crispació política, la violència creixent, el retorn dels integrismes, el renaixement del feixisme, les qüestions identitaries, la construcció d'Europa, el dret d'autodeterminació, la immigració, l'envelliment de la població, el preu dels habitatges, l'atur, els tipus d'interès, les perspectives borsàries, el futur de les pensions...
Ba! Tot això només són minúcies ridícules... A mi, el que de veritat em preocupa, és que follo poc. Més exactament, que he follat poc, que follo poc, i que, a l'edat que tinc, vaig sospitant que cada vegada follaré menys. Vet aquí un greu problema existencial i d'autèntic pes. L'eix on graviten les motivacions genuïnes i el sentit últim d'una existència fútil i vana... i el tinc mal calçat.
Perquè resulta que tenint ja una edat, amés d'haver començat tard, passa que he cardat poc, en quantitat, en qualitat i en varietat. Poques parelles i pocs polvos. I massa, moltes massa, -on vas amb tantes!- palles. Em queda poc temps per arreglar-ho això. Així que m'hauria d'afanyar. Passo de drogues, religions, místiques, entelèquies, filosofies, arrels, essències i dèries polítiques. I del futbol. I podria passar del rock & roll. Però no del sexe. De fet, el meu ideal seria poder seguir a fons aquell vell i savi consell: Folleu, que el món s'acaba! I de vegades em penso que em mataria a polvos, si convingués. Moriria follant, donat el cas. Amb la bandera ben alta... i l'asta ben dura, com un màrtir per la causa gloriosa. Ja em sembla que sento als familiars i amics al meu funeral: “és un consol pensar que ha mort fent el que més li agradava”... I les cròniques dels fets parlarien d'un cas clar de fornicidi. I al cap de poc potser constatarien un nou mètode suïcida “del rigor penis directe al rigor mortis”, escampant-se com una epidèmia per internet...
Bé, per no trair més les intencions d'anar per feina del preàmbul, m'hauré de centrar i anar al que anava. I posats a dir bajanades, o sigui enlairant-me fins arribar a l'alçada dels polítics més il·lustres, demanaria que el nou estatut de Catalunya incorpori el dret reconegut de tot ciutadà i ciutadana de Catalunya a follar. I amb un nivell mínim establert i garantit... posem-hi d'un clau diari, per dir una xifra ben raonable. De fet, crec que algú ja havia proposat que l'estatut recollís el dret a la felicitat. Doncs bé, jo concretaria una mica més aquest dret tant genèric i difús. Jo dic que per ésser feliç, haig de follar. I ho reclamo com a dret. Per a mi, i pels demés. Reclamem el dret a follar, cada dia, a l'estatut, hòstia!
Utòpic, dieu? No veig pas que ho sigui més que molts punts dels programes dels partits polítics. I amb imaginació tot és possible. La constitució reconeix el dret a un habitatge digne. També és un problema complicat aquest de l'habitatge, i tothom hi diu la seva. Per exemple els promotors sempre diuen que és un problema de manca de sòl. Que s'hauria de posar més sòl al mercat. D'altres diuen que hi ha molts pisos buits i tancats, sense habitar. Això és potser el que passa amb el problema del follar. Moltes cames creuades i moltes portes barrades per culpa de conceptes absurds i ridículament obsolets. Aquí també s'hauria d'ampliar l'oferta del mercat. Tant de venda com de lloguer. Per exemple, si ens oblidem de les barreres de gènere, edat, per descomptat de raça, i de ximpleries legals, contractes matrimonials, conceptes obsolets com l'adulteri, la fidelitat, la virginitat! etc... el ventall de possibilitats de follar s'amplia considerablement. La bisexualitat, per exemple, el duplica directament. Revolucionari? Ba! si d'això ja en parlava el “best seller” aquell tant vell... no se què de l'arcaic testament... em sembla que deia d'un lloc on això ho van posar en pràctica un pilot d'anys abans de la crucifixió d'aquell carismàtic. El que passa és que hi va haver una mena de tsunami que ho va destruir tot. Llàstima. En canvi al Vaticà, no n'hi ha hagut mai cap de tsunami. Vaja...
Mira tu, ara mateix se m'acut un eslògan per fer campanya pel nou estatut, si de cas inclogués aquest dret tant important: “Perquè una Catalunya ben follada serà una Catalunya realitzada, endavant amb l'estatut”... Bo, em sembla que no queda pas gaire bé... “Perquè uns catalans ben follats farem una Catalunya millor, ”... home, em sembla que tampoc... me'n hauré d'empescar un altre... “Per una Catalunya ben ufana, fotem un clau, germana”... no sé tu... tampoc acaba de resultar... bé, ja es veu clar que això dels eslògans no és pas el meu fort... segur que vosaltres en trobeu de millors... Però mentre, esperant amb fe i esperança el nou estatut, companys i companyes: Follem... tant com puguem.