El senyor del terror
la guerra i l'horror

D'Abracax encenall,
d'Abaddon flagell,
d'Azazel gargall,
d'Alastor antull.

D'Etzel el fill foll,
és un tenebrós cadell
que de l'infaust cabdill
el llegat recull
i amb pèrfid orgull
n'estampa el segell.

És un maleït mesell,
un inhumà despull,
un íncub de bordell
de l'avern rebroll,
de l'espant rampill,
de pestes flagell;
el més gran perill
cruel sense parell,
un terrífic fardell
de maldats curull,
un malèfic rampell
de mals reguitzell.

És de rapinya ocell,
un licàntrop burell
que de llop té el musell,
de vampir l'ullal,
i del diable la pell;
és de foc cavall,
serp de cascavell
i d'ou nial rovell;
un llagast mai sadoll
que no es véu a l'espill
i amb el sàdic brill
del seu pervers ull,
eriça el cabell,
arrufa el bescoll
i glaça el cervell.

Del terror novell
el més alt nivell
i un ampli ventall,
a l'engròs i al detall,
de l'horror més vell
triats amb garbell.

Va al galop el brivall
al llom d'àvol cavall,
amb fosc embolcall
de sinistre metall.
Va dret per l'atall
sense cap aturall
tallant colls amb podall.
Amb cecs cops de gatzoll
fa rodar caps avall,
amb cruent degotall
de sangós xaragall.
Per on trepitja ell,
letal bergantell,
la sang raja a doll,
tot en queda moll
tacat de vermell.

Amb l'esfereïdor grall
del furor més foll,
escup llòbrec gargall,
rancuniós brossall.
Amb tètric arrossegall
de basardós carrall,
va fent esparpall
d'esgarrifós descabdell
de sang i budell,
de mortífer estenall,
cremall, estrall, fumall
i terrabastall.

Aquí un incís fer vull,
ja que li és ben senzill
a tan malvat llop la pell
posar-se de fals anyell,
i en nom d'un déu, o d'un fill,
si cal vinclarà el genoll,
i no vindrà pas vermell
mentre parla bufat d'orgull
del bé i justícia d'aquell.

Allà on a l'antull
malèfic escull
posar pervers l'ull,
l'odi hi arrenca el bull
i del sembrat de jull
nefasts fruits recull:
Embull i barbull,
tropell i desgavell,
batibull i traüll,
garbull i aldarull,
envitricoll i empatoll,
tabustoll i enfarfoll,
abatoll i soroll
de cops de mall i martell
i de trets de fusell.

Quan expulsat del ventrell,
evacuat pel budell,
el malentranyat segall
a la llum obrí l'ull,
aquest fóra l'obligat consell,
el recomanable acull
a atorgar a tant malèvol fill.
Encara que no pas senzill
i un xoc amb dolorós topall
pel maternal cor moll
de la mare de tan vil afoll.

Per la llevadora fóra el detall
de dur a terme tan ingrat treball.

Compte, perquè d'aquí en avall,
àdhuc la sensibilitat d'un mesell
en pot perdre algun esquinçall
i pot acabar amb butllofes sota la pell.

Sense dubte ni trontoll
alletar-lo amb abeurall
de trencadís de cristall,
ofegar-lo amb el bolcall,
escanyar-lo amb un lligall
de l'umbilical cordill
envoltat en torn del coll,
escorxar-lo com conill
cap cas del seu esgüell,
apedregar-lo amb codolell
esclafar-lo per rocall
i per enllestir i acabatall
just abans de passar full,
degollat amb un sec tall
després de sulfúric remull,
esbalçar-lo per estimball
dins d'un encès banastell.

Impassibles al grinyol de godall,
indiferents al seu petarrell,
impàvids als xiscles de porcell.

De compassió ni un borrall,
de llàstima ni un resquill,
ni una llàgrima per ell.

Malgrat aquest dur consell
-quasi "gore" i que pot posar "ill",
a l'estil d'en "Quentin" que carall,
encara que això no és "Kill Bill"-
semblar un insensible no vull
que té el cor convertit en durall.
Recolzant-hi franc el palmell
us diré que al capdavall,
encara que penós desembull,
fóra el menys atziac acaball,
gairebé motiu d'orgull,
obviar al món de l'estrall
d'aquest funest gatxull.

Enviant el diabòlic afoll
de dret a l'infernal fogall
tan aviat i en bon punt obrí l'ull.