Paranoia litúrgica sota peça de metacrilat sarcàstic. Força ratllat, el metacrilat. Ja se sap.

Oscil·lació amb resultat frustrat

El vers s'ha fet carn,
que put a peix fresc,
mentre el procés verbal
esdevé a l'entrecuix.

Quan es fon el nucli
dels cossos candents,
es desprèn energia
i oscil·la la llum.

I si l'ànima en pena,
que giravolta per allà
just aquest precís instant,
contamina el resultat?

Però el suc primigeni
regalima abundant,
es vessa inútilment
i res més se'n sap.

Només en queda una gota,
amb un fulgor de perla grisa,
que enlluerna intensament
l'ull glauc no acomodat.

Que cegat ja no veu
l'èxit o el fracàs
del desponcellament còsmic:
testimoni esborrat.

No us ho creieu?
Jo tampoc.

I ara, el principi.
Què hi faig aquí, qui m'hi ha portat?
Bé, només era una pregunta retòrica.

I el final.
Ah, no,
potser encara no.