Menú amb beguda: 9,50 + iva

M'agraden els teus cabells llisos
que et reculls amb una cua,
m'agraden els teus ulls grisos
de mirada melangiosa
i m'agrada la teva pell blanca
de novícia de clausura.

Quan vas d'una taula a l'altre
i es creuen les nostres mirades,
et veig com buscant respostes
per una pregunta oblidada.

Potser no hi ha cap misteri,
només que voldries endevinar
per quin motiu estrany, aquest
que ha demanat un arròs negre,
t'està mirant tota l'estona,
entre inquisitiu i distant.

Nena, et miro perquè m'agrades.

M'agraden els teus cabells foscos
m'agrada la teva pell pàl·lida
i m'agraden els teus ulls tristos.

M'agraden els volums i formes
i les certeses que insinuen
a sota d'aquesta brusa.

I m'agrada veure't caminar
amb els plats cap a la cuina
ondulant les teves natges;
penso en un préssec de vinya
acabat de collir de l'arbre.

I deixa'm que t'ho confessi...
també m'agrada imaginar-me
amb les galtes encaixades
entre les teves cuixes fermes...
i que el rellotge s'ha aturat.

Quan em vaig prenent el cafè
evocant fragàncies de mar,
em ve un regust de fruita del tròpic
barrejada amb marisc de roca
i un pols de cristalls de sal.

Ja em sembla estar molt lluny,
a segles llum d'aquest racó,
i m'agrada pensar
que la pupil·la et va minvant
i s'esvaeixen els fums
i les boires als teus ulls.

Ara ja no sento les veus
a les taules del voltant,
només penso en gemecs suaus
càlids, humits i sensuals,
com un cap vespre d'estiu
a la vora del mar.

Nena, disculpem,
no et vull pas molestar,
però m'agrades...
i no paro de somniar.