ePoemes Xp
-eròtics?
-no, ben porcs, per dir-ho així
-ah! la Xp es d'extra porcs?
-sí i no, per dir-ho així,
  i per no dir
  el que no voleu sentir


Dolça espera

Jo anava al casal d'avis
a jugar la partida d'escacs,
quan em coincidit a l'ascensor,
precisament quan s'ha encallat
entre un pis i l'altre pis.

Ella tan joveneta,
a penes una noieta,
feia goig de mirar
amb l'uniforme blanc
tan curt i cenyit.

Quan amb un somriure
m'ha collit el bastó,
que m'havia caigut
pujant a l'ascensor,
en ajupir-se
m'ha ensenyat les cuixes,
mentre, accidentalment,
els seus cabells, suaument,
em fregaven la mà.

Quan he olorat
el seu perfum,
subtil i sensual,
he pensat, és estrany,
el deu haver agafat
del tocador de la mare
sense permís;
no crec pas que encara
li deixin dur aquest perfum,
tan sensual i excitant.

Quan m'ha dit com es deia
i que era aprenent de pastissera,
he sabut de seguida
que no seria amarga
l'espera del rescat.

I com que jo duia
gana endarrerida,
m'he atipat dels dolços
que ben gentil m'ha ofert,
fins que ha arribat
l'equip de rescat.

A per cert,
no us ho creureu!
m'ha dit que es deia
Dolça Figa Jové.


No m'he portat bé:
m'he quedat
les seves calcetes.

Ai com m'agrada l'olor
de figa tendre de donzella
d'aquestes calcetes!

Com que ara sempre
les duc a la butxaca,
si la torno a trobar
ja els hi tornaré.

I si m'ho demana,
jo mateix
els hi posaré
amb delicadesa
per fer-me perdonar.

Ai com me'n recordo
del gust que tenia
i de com n'era de sucosa
tendra i saborosa
la seva figa!

Ai com gemegava
quan jo li llepava
i amb quina veu més dolça
m'ho demanava!

I amb quina suavitat
les seves mans dolces
suades i tremoloses
m'empenyien el cap
envers del seu tall
on la meva llengua
calmava la set
amb el suc de figa
deliciós i fresc.


La mestra

A l'escola Blanca Flor
hi ha una mestra
que ensenya molt bé.

Les lliçons de geografia,
geometria i anatomia.

Quan s'inclina cap endavant
els alumnes, petits i grans,
li veuen tots dos pits.

De la fonda vall
fins els cònics mugrons,
les circulars aurèoles
i els pulmons.

I per sota de la taula
li veuen la patatona
que s'afaita cada vespre,
a poc a poc i sense presses,
amb una brotxa, sabó
i una fulla de barber,
que si passa amb devoció.

I com és que se l'afaita?
Ah, doncs perquè li agrada molt
passar-se la brotxa pel cony,
ensabonar-se'l ben bé
i després passar-s'hi la fulla
per deixar-se'l glabre i llis
com les galtes del culet
d'un nadó, suau i rosadet.

Li agrada la sensació.

I així també li va millor
quan hi acosta la mà,
perquè el troba mot més suau
i gustós d'amanyagar,
tan sovint com ho fa
ella això,
si gairebé té com un tic
i se'l toca sense parar!

Només es deixa un triangle
just a sobre del pubis
de pèls retallats,
just un adorn,
com un record
de què allò
és un sexe,
una vulva
de dona adulta,
i no pas una xona impúber.

Li agrada tant ensenyar-lo,
i tan ben afaitat com el du
se li veu tan bé!
no li tapen els llavis
grossos ni els petits
els pèls arrissats
i és veu en tot l'esplendor
el seu sexe magnífic
de femella en flor.

Tot sovint s'asseu la mestra
amb les cames ben obertes
la faldilla arremangada
i com sempre sense calces
a una cadira a la tarima
al davant de la pissarra.

Amb la flor a l'entrecuix
ben oberta i oferta
figa tendra i sucosa
fruita madura i saborosa
luxuriosa i desitjable
la mestra explica la lliçó
a nens i nenes atents
a les seves explicacions.

I la ma distreta,
tot sovint se li en va
a tocar-se i amanyagar-se
el cony que sempre li brilla
humit a punt i palpitant.

Quan ensenya a les nenes
a jugar al que més li agrada,
les menudes no s'estranyen
quan li veuen afaitada.

Que així la xona adulta
és més semblant a la seva
i no l'ha troben tan diferent
i els hi sembla més bonica
quan practiquen divertides
totes juntes amb la mestra
les maniobres instructives
que la professora els ensenya.

El ditet del mig a la boca,
ens el xumem una estona,
el mullem ben moll amb saliva,
i au, cap a la nostra xona,
i ara busquem el botonet,
i amb la punta del ditet,
l'anirem amanyagant
fins que ens vingui
el gustet...

Ho van cantant totes juntes
dirigides per la mestra
que asseguda a la taula
ben oberta de cames
els hi ensenya bé la figa
i com s'ha de treballar.

Ai si jo hagués tingut una mestra
com la de la Blanca Flor!...


la simbomba

És la meva afecció preferida.
M'agrada tant que
m'hi passo hores.
Practico i practico
i no me'n canso mai.

Ai com m'agrada tocar la simbomba!

Ai com m'agrada agafar el broc
i moure'l amunt i moure'l avall,
i no parar mai aquest impuls rítmic.

Entreno i exercito,
el toc amb el pal,
amb l'instrument ben ferm
entre les cames.

La mà, habituada,
l'agafa amb suavitat
i remena i sacseja
el pal dret i tibat
ara amunt, ara avall.
zum zum
zam zam
zum zum
zam zam

De tant en tant
canvio de mà
i li faig uns quants tocs
amb la mà esquerra:
per variar més que res.

La membrana
vibra excitada
amb el fregadís
del moviment.

Li trec sons divins
amb excelsos matisos
perquè soc un virtuós
tocant l'instrument.

Ai quin gust que em dona
tocar la simbomba!

Ai com gaudeixo
amb el treball hàbil
de la mà experta,
que el toca amb ganes
l'estri estimat,
i li treu notes
d'un lirisme màgic.

Ai com frueixo
tocant la simbomba!

Ai com em complau!
Ai quin sentiment!
ara un xic mes ràpid,
ara un xic més lent.
Però que no pari
que no s'aturi
sempre endavant
amb aquest moviment.

zam zam zam
zum zum zum

Ai quin gust que em dona
tocar la simbomba
tota l'estona.

Qualsevol dia
la tocaré en públic
que fins ara ho he fet
en concerts privats.

Però ara m'agradaria
que veiéssiu com toco
i compartir amb vosaltres
els millor moments.

N'estic ben segur que
us quedaríeu meravellats
de tant bé com ho faig.

De com manejo
el pal ert i rígid
i del llenguatge artístic
que li faig parlar
al meu instrument.

De com acabo per extreure-li
les més íntimes essències
i com li faig regalimar
llàgrimes de goig.

zam zam zam
zum zum zum

Ai quin gust que em dona!
Ai que bé que ho faig!
Ai com m'agrada!

zam zam zam
zum zum zum
Ai que ja m'arriba!
zum zum zum
zam zam zam
Ai que ja em surt!

zum zum zum zum
zam zam zam zam

uuuuauuuuaaaaaaaappppaaa!!!

ja està...
ja m'ha arribat...
ja li he tret el millor
que soc capaç de donar

ja m'he quedat
ben descansat
i el concert...
s'ha acabat.

suc suc suc suc
suc suc
suc
suc

encara em degota
i em regalima
del gust assolit:
l'essència del art

simbomba!
et toco tan a gust!

zum zum zam!


Aprenentatge idiomàtic
Variant porco.pede.ràstica dels coneguts versos de
Nicolás Fernández de Moratín

Admiróse un portugués
de ver que en su tierna infancia
todas las niñas de Francia
dominasen el francés.

"Arte diabólica es",
dijo, con voz alterada
"que para hacer una mamada
una puta en Portugal
llega a vieja, y la hace mal;
y aquí, recién destetada,
una niña és experta"


provocativa

es va obrir de cames
i em va ensenyar la figa
mentre em mirava
amb un somriure

em vaig excitar molt
i de seguida la cigala
se'm va disparar
a dins de la bragueta

estàvem tot dos sols
jo, molt astorat,
trempant com un mico
i ella mirant-me
ben eixarrancada
com aquell qui res

que volíeu que fes?
me la vaig treure
i em vaig començar
a masturbar

- i no te la vas tirar?
que dius! a una nena de dos anys?


Alimentació infantil
De la sèrie el raconet fosc del pede.ròfil empedreït

La Sussí, a la seva infància,
va estar molt ben alimentada;
mai no li va faltar la llet
i en va beure en abundància,
i això que ben aviat,
el pit se li va eixugar
a la seva mare estimada.

Clar que no era pas llet de dona;
però tampoc era llet en pols,
era llet ben natural
sense res d'artificial;
encara que ni de vaca, ni d'ovella,
ni tampoc era llet de cabra.

De fet era llet humana,
encara que no pas de femella.

I és que, mamava tan bé,
que avis, pare, oncles i germans,
cosins i amics de la família,
li van dona el biberó
tant com en va voler.

I de fet, ara que ja és gran,
la Sussí continua mamant.


Maridatges gastronòmics

Amb la carn vi negre,
amb el peix vi blanc
i amb la pasta, rosat;
és un maridatge ben clàssic.

I el vi de missa consagrat,
fa un maridatge excel·lent
amb una hòstia als morros

em diu el meu amic,
l'Ignot Irreverent Insolent.


I el maridatge excels
del seu company,
monsenyor Sàtir Empedreït Pederòfil:

Vi de missa consagrat
amb unes gotes de sang,
brollades del sexe tendre
d'una verge encara impúber,
acabada de desminyonar
damunt del fred marbre de l'altar.

Ep! me'n vaig...
que ja us sento renegar!