La perfecció

El passat fou anodí i malaurat,
el present és infeliç i incomplet,
el futur serà incert i preocupant,
va meditant el perpetu descontent.

El que no en queda mai prou satisfet
del que ara fa ni del que ha anat fent.
El que a l'hivern de l'estiu té l'enyorança
i quan fa calor del fred té la nostàlgia.
El que quan és aquí, voldria ser allà
i quan hi va, només hi arriba ja vol tornar.

El que no véu que viure intensament
el que cada instant generós li ofereix
sense més esperances ni ambicions,
acceptant les coses tal com són,
és la senzilla clau, la breu recepta,
per gaudir feliç de l'existència
i de l'efímer pas per aquest món.

Que de vegades l'imperfecte i inacabat,
abans que la utòpica excel·lència,
resulta ser més adequat i pertinent.

És una merda, us ho dic ben clar
i perdoneu-me l'exabrupte,
ésser un desgraciat perfeccionista,
un sempitern insatisfet i descontent,
i ara parlo per mi, perquè és el meu cas
i aquest emprenyador i fotut deliri,
de perseguir obstinadament la perfecció,
ha estat sempre per a mi com un martiri
que m'ha donat pel sac amb profusió.

No és ben bé això el que us volia dir,
ni he expressat pas gaire bé el meu sentir,
però encara que imperfecte, així m'ha sortit,
i em sembla que ja en vaig massa ben servit
i m'ha tocat prou els collons aquesta dèria
de la maleïda i punyetera perfecció.