Hi havia rates al meu somni. En corrien algunes per terra, i em feia angúnia veure-les moure's a prop dels meus peus. L'esquena em feia molt mal. Buscava on jeure una estona, per mirar d'alleujar el dolor, i anava a casa d'una dona de mitja edat, coneguda per mi, però no sé de què. Tenia un pati descuidat al davant, o potser era una terrassa que donava al riu, amb cadires de plàstic i un sofà amb les molles trencades. I fils d'estendre roba amb una carabassa de pelegrí penjada a assecar. No trobava cap lloc ni seient adequat per la meva esquena dolorida. I no me'n recordo de res més. Imatges borroses. El lloc? Un poble allargat a la vall d'un riu, un xic encaixonat, potser. El mal d'esquena m'ha despertat.

Una escena que es va repetint. Un lloc suburbial i perdut sense cap encant. I cada vegada, en arribar-hi, li deia al conductor: aturat, és aquí. Però just quan baixava del cotxe, tancava la porta i el cotxe marxava, me'n adonava que m'havia equivocat. L'havia fet aturar massa aviat. I hi havia d'anar a peu, cap allà. No anava per la carretera. Feia drecera per darrera, per carrers sense acabar, sense asfalt i sense aceres. I anava saltant tanques i escalant parets. I pujant escales improvisades amb rajoles per enmig de bancals de terra amb pendent aprofitats com a horts. Fins que arribava a aquell carrer, anodí, allà darrera. I em dirigia cap a la casa que hi havia a mitja alçada. No sé a qui, o què, hi anava a buscar. No me'n recordo de res més. Ah sí, l'últim cop, m'hi van portar amb moto. I com sempre, em vaig confondre i li vaig dir que s'aturés massa aviat.

I me'n recordo d'una imatge, també reiterada, a una altra part del somni, desconnectada de les escenes d'abans. Visió gran angular d'un lloc pla i obert, dia seré, algun núvol de bon temps, camps, potser d'userda, un cotxe estil americà anys seixanta, i un pal de línia de conducció elèctrica, allà al mig del camp. Jo vaig de passatger al cotxe, amb un sentiment neutre, i veig com cada vegada, ens acostem i passem molt a prop d'aquest pal.

M'agrada la natura. Passejar-hi tranquil pels seus racons frondosos. Pujar els suaus monticles i resseguir les humides valls fosques, explorant-les pacient. Descobrir els paratges més ignots i amagats. Sentir-la amb força, viva i palpitant. Sondar atent i despert les fondàries més pregones. Olorar els seus perfums, assaborir el seu gust genuí. Fruir amb els seu íntim contacte. M'agrada tant la natura que mai no em puc resistir al seu encant salvatge.