N'estic ben fart d'aquest rostre
que em mira des del mirall.
Serà qüestió de canviar d'imatge.
No sé si deixar-me un masclet,
una mosca o un bigotet.
I si em poso una arracada...
o dues, si no us fa re?
Potser és que n'estic tip
de l'aspecte tosc i aspre
d'aquest cos cantellut de mascle...
Si em perfilo les seies,
em poso rímel a les pestanyes,
pintura a les parpelles,
silicona a dojo als pits,
llavis, cul i malucs,
em depilo tot el cos
i segueixo una dieta estricta,
més un bon tractament d'hormones...
podria assolir un cos de femella
ple de revolts i rodones!
Vestit amb un negligé transparent,
mitges fines, lligacames,
sabates de taló fi
i unes calcetes suggestives...
Ja trempo només de pensar-hi!
Em podria dir:
“Però mira que n'estàs de bona,
mira quin pits i quin cul!”
I me la podria pelar ben a gust
seduït mirant-me al mirall...
i més content que un gínjol
i més feliç que déu!
a dins de l'immens ciberespai hi reclamo el meu petit racó aquestes cagades de mosca aquí com vulgar cagalló evacuades sense tacte, certifiquen la meva existència i deixen patètica constància del meu talent d'insecte.