3 collons

T'has cregut que fas poesia i només fas pornografia,
em renyes blasmant i crític amb matís mordaç i càustic.
Potser sí, et responc, picat pel to de veu adust.
Però justament daixonses és el que vull fer, ara tot just,
perquè em surt dels dallonses i és el que ara em ve de gust.

Potser algun dia m'inspirin els sentiments de pèrdua coents i dolorosos.
O les ràbies impotents per les injustícies infinites que empastifen aquest món.
O la claror transparent d'un esguard pur i innocent.
O els amors impossibles i els anhels d'ésser estimat.
O les malenconies, migranyes i tristors.
O les joies, esperances, felicitats, goigs i alegries i que bonica que és la vida!.
O, a la carnisseria, les cuixes de pollastre, les turmes i els ronyons.
O les místiques, els misteris, esperits, déus i encanteris.
O els dràstics efectes emetocatàrtics
que em provoquen els exèrcits, les polítiques, les banderes, les ensenyes i les pàtries.
O la ventositat sonora dels pets i l'essència fètida de les llufes.
O les tradicions més ràncies i el fort tuf de la càmfora.
O els afectes, les tendreses, i els amors cecs i apassionats.
O les escenes lamentables d'amants desenganyats, baralles, gelosies, traïcions i cors trencats.
O la bellesa, tan plàcida com feréstec, d'un paisatge.
O l'encant anodí i banal d'allò més quotidià. Una tassa de cafè, uns mitjons bruts, o el pus d'un gra.

Però per ara, què vols que et digui.
Et puc donar de franc aquest breu aforisme, encara que no vingui al cas, si mai el fas servir citem com l'autor:
Cunnilingus més fel.lació sumen seixanta-nou però dues masturbacions seguides no equivalen ni a mig clau.

I resulta, ves quin pebrots,
que m'encisen les figues tendres, m'agraden també madures, m'estimulen uns malucs, m'inspiren unes natges,
em fan de musa unes mamelles i m'encén sentir uns mugrons fregant-me les costelles.
I si les meves "poesies" no t'agraden gens,
ben sincer t'ho dic,
això a mi me la pela i m'importa tres collons.