Xop i salat

La proa s'enfila lleugera
tallant sense esforç les ones,
l'escuma vola i s'escampa
aspergint-se a sotavent.

El vent xiulant als obencs
la popa llisca veloç
el buc vibra i tremola
l'estela s'estén al darrere.

La canya es torna pesada
quan tombat per l'escora
sota l'antull d'una ràfega
tendeix ardent a l'orsada.

Massa carregat de vela,
amollant un pam l'escota
alleugerada la pressió del vent
s'equilibren les forces.

Ara l'escora s'aplana
el veler respon a la ratxa
accelerant amb vivesa
i s'embala àgil i alegre.

Ben penjat enfora a la borda
manegant la canya i l'escota
m'espavilen els esquitxos salats
que a raigs em renten la cara.

M'agrada quan la mar s'emprenya
i em castiga amb el seu fuet,
engrescat per la seva feresa
m'acosto al punt de l'orgasme.

Soc un mariner masoquista
amant de la mar salada,
d'aquesta dona tant viva
a estones de calma tan plàcida.

T’atrau, t’afalaga i t'enganya
amb carícies tènues de brisa
i quan et distreus i confies
es tomba excitada i salvatge.