Per a més informació
ACCEDIU A LA WEB DE L'AJUNTAMENT
Situada arran de mar i en el centre de la comarca, és la capital del Maresme. El nucli antic correspon a l'espai emmurallat del s XVI, i s'organitza a l'entorn de la Basílica de Santa Maria, amb l'altar barroc del Roser, obra dels escultors A. Riera i Ll. Bonifaç, i la capella dels Dolors, decorada amb pintures d'Antoni Viladomat, mostra del barroc català. A la plaça de l'Ajuntament hi ha l'edifici renaixentista de s XVI, seu del Museu Comarcal del Maresme.
També pertanyen al s XVI la capella de Sant Simó i la masia de Can Palauet, amb una torre de defensa adossada. El nucli del centre comercial el formen la riera i la Rambla, unides per la plaça de Santa Anna. Altres edificis són la Casa de les Caputxines, del s XVIII, amb un atri espaiós, i la Casa Coll i Regàs, modernista, d'en Puig i Cadafalch.
Mataró, que anteriorment rebia el nom d'Iluro, conserva valuoses restes ibèriques al recinte arqueològic de Torre Llauder. Entre les zones verdes, destaquen el Parc Central i el passeig Marítim, ample i amb palmeres. Cap a ponent, trobem el Port Esportiu.
El Mataró del segle XVI
Diu l'historiador Joaquim Llovet que si la característica més remarcable del Mataró del segle XV fou l'aspiració contínua a deseixir-se de la jurisdicció feudal, al segle XVI seria la de comptar amb una defensa permanent de la vila capaç de garantir la seguretat dels seus habitants. Els mataronins aconseguiren els dos objectius. L'any 1480 el rei Ferran el Catòlic atorga el privilegi d'incorporació definitiva del castell de Mataró a la Corona, que representava també la formació definitiva del municipi mataroní, i durant el segle XVI quedaria enllestida la muralla. Al segle XVI Mataró era una petita vila medieval edificada a l'entorn de Sta. Maria i la plaça Gran. El seu important i progressiu creixement econòmic i demogràfic va fer necessari i, alhora possible, la construcció de la muralla i la incorporació de nous espais urbans.
Recorregut i fotografies
Campanar de Sta. Maria. (1) La part gótica del campanar de Sta. Maria, la més baixa, és de planta quadrada i amb parets parcialment construïdes amb carreus de pedra granítica.
Cases Milà i Escolà. (2) Edificis que mantenen la imatge que probablement tenien les cases mataronines del segle XVI. Façanes arrebossades i lliscades amb colors naturals, portals emmarcats amb pedra picada i finestres ornamentades d'estil gòtic tardà.
Museu Arxiu de Sta. Maria i casa Escolà. (3) Conserven a la façana elements gòtics tardans del segle XVI. Juntament amb la casa contígua, havien conformat una masia de tres cossos, can Seguí.
Can Llorell. (4) Avui és can Fradera. Conserva a la façana finestres gòtiques tardanes (s. XVI) i l'escut d'armes de la família Llorell, d'estil renaixentista. El subsòl de la casa, igual que el de la plaça, conté restes i mosaics d'època romana.
La casa Vila Picó. (5) Conserva un interessant finestral gòtic florit (s.XVI) i carreus de pedra granítica en la planta baixa.
Can Palauet. (6) Casal de la família Palau, de propietat municipal i actualment seu de l'Arxiu Comarcal del Maresme. La façana conté un finestral del segle XV. Del segle XVI, o èpoques anteriors, cal destacar una part dels cellers, amb una gran sala coberta amb volta i les restes d'una torre medieval.
Can Serra Arnau. (7) Casa renaixentista del segle XVI, actualment seu del Museu de Mataró.
Hospital de la Vila. (8) Tot i que no se'n conserva cap vestigi, era ubicat al lloc que ocupa l'actual Casa de la Ciutat. Era dedicat a santa Magdalena.
Sala d'Exposicions de la Caixa d'Estalvis Laietana. (9) Conserva a la façana de la Riera una interessant finestra d'estil gótic florit (s. XVI) que conté una representació de sta. Magdalena. La finestra havia estat col·locada originalment a la banda del carrer d'en Palau.
Creu de Terme. (10) Aixecada el 1562. És una reconstrucció de l'original, feta l'any 1942. Les restes de l'antiga, destruïda parcialment el 1936, són al Museu Comarcal del Maresme. La Creu de Terme era fora muralla.
Capella de Sant Sebastià. (11) La façana conté les armes reials de Catalunya, les de Mataró i les de Barcelona que havien figurat en l'antic portal de Barcelona de la muralla, situat en el mateix indret. Sobre el portal hi havia una capella de Sant Sebastià, advocat contra la pesta, que justifica la dedicació de la capella actual, bastida al segle passat, quan es va enderrocar el portal, i reconstruïda recentment. A la part exterior de la capella, textos redactats per l'historiador Joaquim Llovet expliquen la construcció de la muralla mataronina i del portal de Barcelona, el més important de tots els portals de la vila.
La muralla d'en Titus. (12) A la banda posterior de les cases del carrer de Barcelona es conserven alguns trams visibles de l'antiga muralla mataronina, però molt transformats. Existeixen també altres trams de la muralla entre la Peixeteria i el carrer de l'Hospital i a l'Hort del Rector, (13) a la basílica de Santa Maria. Restes d'una torre circular es poden observar en la casa Rita Ros (14) del carrer de l'Hospital. Ermita de Sant Martí de Mata. Documentada al segle XI, però molt transformada. Antiga parròquia rural.
Ermita de Sant Miquel de Mata. Consagrada el 1448, és d'estil gòtic tardà, d'una sola nau i coberta amb volta nervada.
Ermita de Sant Simó. (15) Segona meitat del segle XVI. És d'una sola nau i coberta amb teulada.
Can Palauet o Torre de la Viuda. Començada el 6 de març de 1568 com diu la inscripció existent. Masia amb torre de defensa de planta circular d'estil renaixentista, amb elements gòtics tardans incorporats. A l'actual ronda del President Tarradellas.
Can Tria de Mata. Masia amb torre de defensa de planta quadrada i d'estil renaixentista (s. XVI).
Plànol
Podeu accedir al mapa del segle XVI i localitzar els punts numerats del recorregut clicant AQUÍ
Aquesta secció està en construcció. Perdoneu les molèsties.
El Modernisme a Mataró és representat sobretot per les obres del mataroní Puig i Cadafalch i per una actuació puntual d'Antoni Gaudí, dissortadament només conservada de manera parcial. Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). Va néixer a Mataró i cursà els primers estudis i el batxillerat al col·legi de Santa Anna. L'any 1891 obtindrà el títol d'arquitecte i des del 1892 fins al 1896 serà arquitecte municipal de Mataró. Després passarà a residir a Barcelona i es convertirà en un dels arquitectes capdavanters del modernisme català. Polític catalanista, vinculat a la Lliga Regionalista, serà regidor de l'Ajuntament de Barcelona, diputat a Madrid l'any 1907, quan la Solidaritat Catalana, i president de la Mancomunitat de Catalunya des del 1917, a la mort de Prat de la Riba, fins al 1924, a l'adveniment de la dictadura del general Primo de Rivera. Investigador d'art, fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans des de la seva fundació, i el presidí i el va promoure després de la Guerra Civil. Morí a Barcelona, però per pròpia voluntat va ésser enterrat al cementiri de Mataró. La ciutat conserva una part molt característica de la seva primera obra arquitectònica. Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926), l'arquitecte català més important de tots els temps, va treballar a Mataró entre els anys 1878 i 1882 per a la Cooperativa Obrera Mataronense, a partir de la relació personal que tenia amb alguns dels seus dirigents. De la intervenció només en resten l'estructura d'arcs parabòlics d'unes naus i part d'un nucli de serveis sanitaris. Es conserven també els plànols del projecte d'un edifici representatiu, possiblement no realitzat. Els edificis de l'antiga cooperativa, al carrer d'aquest nom, són ocupats avui per la fàbrica Manufactures Asensio, SA.
Recorregut i fotografies
El Rengle. (1) Edifici de parades del mercat situat al centre de la plaça Gran. Fou projectat per l'arquitecte mataroní Emili Cabanyes i Rabassa (1850-1917) i executat en col·laboració amb Puig i Cadafalch. Inaugurat l'any 1892, és un edifici que combina perfectament l'estructura tradicional amb les columnes de ferro fos, les cornises vidrades, els marbres i les rajoles ornamentals, i els elements de ferro forjat. La imatge actual del rengle de la plaça correspon a l'excel·lent restauració integral, realitzada l'any 1982, pels arquitectes Isidre Molsosa i Montserrat Torres.
Can Palomer. (2) Botiga de queviures situada a la plaça Xica, avui can Pinós. Dissenyada per Puig i Cadafalch l'any 1894, sortosament avui es conserva sense cap alteració. Tot és original, façana, rètols, aparadors, armaris, prestatges...
Casa Sisternes. (3) A la cantonada del carrer de Sant Simó amb les Figueretes. Primera obra de Puig i Cadafalch, construïda l'any 1891. És una casa de cos modernista. De construcció senzilla, en la façana combinen perfectament els estucats amb la decoració de rajoles.
Capella del Sagrament. (4) (Basílica de Santa Maria) Obra moder- nista projectada per Emili Cabanyes i enllestida l'any 1892, és d'estil neobizantí i conté pintures d'Enric Monserdà i de Rafael Estrany. Cal esmentar també el magnífic mosaic del paviment, construït per la Casa Guilani l'any 1903, al centre del qual destaca un gran escut de la ciutat.
Cases Marfà (5) i casa Parera. (6) A la banda de migjorn del carrer Nou. Primer trobarem les cases Marfà, avui consultori ISSA i casa de la família Agustí Rodon, obra d'Emili Cabanyes. Després la Casa Parera, de Puig i Cadafalch, casa de cos edificada l'any 1894, amb façana estucada i rematada esculturada, possiblement obra d'Eusebi Arnau.
La Presó. (7) Projectada per l'arquitecte barceloní Elies Rogent (1821-1897), autor dels edificis de la Universitat de Barcelona i de la reconstrucció i restauració del monestir de Ripoll. La presó mataronina fou construïda durant els anys 1853-1863; cal destacar la seva planta i la façana d'obra vista, amb les obertures emmarcades de pedra.
Saló de Sessions, (8) o Saló de Plens de la Casa de la Ciutat. Hi tro-barem el magnífic enteixinat decorat per Puig i Cadafalch, que incorpora escuts amb les armes del Principat, de la Ciutat, de les arts i dels oficis. Puig i Cadafalch va dirigir la restauració del sostre quan era arquitecte municipal de Mataró.
La Beneficència. (9) Al carrer Sant Josep. Edifici projectat per Puig i Cadafalch, actualment seu del Patronat de Cultura de l'Ajuntament.
És un edifici força interessant, de dues plantes i teulada a dues vessants, amb elements neogòtics i arcs de descàrrega, vistos i formats amb totxo, en la façana. Fou construït l'any 1892. Recentment ha estat objecte d'una acurada restauració, projectada per l'arquitecte Manel Brullet i Tenas.
Residència Sant Josep. (10) recinte de l'antic convent de Sant Josep. Edifici restaurat recenment, però molt modificat i transformat.
Casa Coll i Regàs. (11) Dita també Casa Puig i Cadafalch. Ubicada al carrer d'Argentona, és l'obra màxima d'aquest arquitecte a Mataró i símbol de la ciutat. Construïda l'any 1898 a interès de l'industrial Josep Coll i Regàs, comprèn soterrani, planta baixa, dues plantes, pis i golfa. La façana combina perfectament l'obra escultòrica d'Eusebi Arnau, realitzada amb pedra de Montjuïc. Cal destacar sobretot la Filosa, emblemàtica, situada sobre el portal d'entrada, els estucats i esgrafiats, els recobriments de ceràmica del frontó i els ferros forjats de reixes i baranes, que inclouen símbols de la indústria tèxtil. A l'interior, interessants estucats amb esgrafiats de colors decoren les plantes nobles i l'escala principal. La casa, propietat de la Fundació Caixa d'Estalvis Laietana i estatge de l'Associació Amics de Josep Garcia Oliver, és utilitzada com a equipament cultural.
Cooperativa Obrera Mataronesa. (12) Al carrer de la Cooperativa, avui dintre del conjunt dels edificis de Manufactures Asensio SA. La Coope-rativa Obrera Mataronesa va ésser una de les primeres cooperatives de producció del país, activa del 1864 fins al 1887. De la part projectada per Antoni Gaudí podrem veure només una part, seccionada i mutilada per la meitat, d'un nucli de serveis sanitaris, situat a l'entrada, i l'estructura amb arcs parabòlics d'unes naus, feta de fusta, també parcialment escapçada quan va aliniar-se el carrer de la cooperativa.
Plànol
Podeu accedir al mapa del segle XVI i localitzar els punts numerats del recorregut clicant AQUÍ
"Allà a Mataró n'hi havia un tramvia que n'és de catró i va per la via tralaralalala carai quin tramvia ! tralaralalala que bé que s'hi va."
Aquest és l'aspecte que oferia la Plaça de Granollers, el dia de la inauguració, amb les tres unitats fundacionals. Es pot veure al costat dels tramvies l'auto de viatgers no gosem dir bus, que fins aquell dia, havia cobert la línia de Mataró a Argentona, i viceversa.
Veient la fotografia, certament, la millora salta a la vista. El nou sistema de transport representava un pas de gegant de cara al progrés.
Però el tramvia va representar quelcom més que un mitjà de transport, aleshores modern. El tramvia, aquesta simpàtica baluerna, va calar a fons en l'ànima del poble.
El primer part, va ésser una bessonada i naturalment, foren batejats amb el número 1 i el número 2.
Senzills, humils, mai es varen destacar en res, però sempre varen complir amb la seva tasca; fins i tot amb escreix. La cigonya vingué de lluny, ja que llur origen era llevantí, concretament de València.
Una família sense dones, no rutlla pas massa bé. Per això de seguida vingué la "Treseta", el número 3. Una femella coqueta, encara que fràgil, que s'ensenyorí del cor dels mataronins i dels argentonis, que li tingueren molt d'afecte. Les seves arrels també eren valencianes.
El membre que va fer quatre, tal com era de preveure, li posaren aquest número. Fou el membre més entonat de la família: de caire aristocràtic i amb aires de gran senyor, era això, tot un senyor tramvia. La volada de la cigonya va ser curta aquesta vegada, ja que gairebé tot ell fou construït a Mataró.
Tancà caixa una segona bessonada: el número 5 i el número 6. D'un tarannà semblant al dels seus germans, 1 i 2, no sobressortiren massa, però foren uns treballadorassos. Fins i tot, hi ha qui diu que el número 6 fou el més robust dels sis germans, amb una salut a prova de bomba, ja que no s'espatllava mai. Potser aquesta característica l'havia heretat de la terra d'on provenien: Bascònia, concretament de Bilbao.
Encara hi va haver un número 7. Però no sabem com titllar-ho, si com a avortament o com a una equivocació de la cigonya. Pel que ens han explicat, era també una femella, ja que li posaren el nom de "Barcarola" i també de "Góndola". Allò ben cert, és que mai arribà a integrarse a la família, i per aixó no en tenim cap retrat.
La família
El número 1
El número 2
El número 3 (la Treseta)
El número 4
