Missatges en Cadena

Segur que més d'una vegada heu rebut un correu electrònic que demana que l'envieu urgentment als vostres coneguts, ja sigui a una quantitat determinada de persones o directament a tota la vostra Llibreta d'Adreces. Amb tota seguretat, aquest correu-e promet una d'aquestes tres coses:

Donar bona sort si l'envieu als vostres coneguts. Rebre una oferta insuperable. Combatre contra una malaltia, un delicte, un virus informàtic...

Doncs bé, en qualsevol dels tres casos, si procediu a enviar el missatge, molt provablement haureu mossegat l'esquer d'un Missatge en Cadena. Està clar que acabeu de ser enganyats i, si esteu llegint això, provablement esteu sent enganyats des de ja fa algun temps. Els tres exemples anomenats, corresponen als coneguts:

Correu de la Fortuna Correu Comercial o Spam. Llegenda Urbana.

El millor que es pot fer, és ignorar tots aquests missatges però si n'hi ha algun que ens impacta o som sensibles al tema, la millor manera de saber si és real és cercant informació a l'origen o el signant de la notícia. Si aquest és a una empresa o organització, podem anar directament a la font (web) i cerquem la informació. Si no trobem res, podem preguntar directament a la font (correu-e, fax o telèfon). Fins que no tinguem confirmada la veracitat del missatge, no contribuïm a escampar la notícia. Si concluïm que la notícia és certa, podem procedir a enviar el missatge però si la notícia és falsa, no haurem sigut enganyats i no haurem malmès la imatge dels possibles afectats. Si es tracta d'alguna cosa que ens ha passat a nosaltres, haurem de tenir en compte que el que diguem a la xarxa pot ser utilitzat judicialment en contra nostra i, per tant, n'haurem de tenir proves.

Si us interessa el tema i voleu saber més coses com perquè serveixen aquests tipus de missatges i de quins tipus ens podem "refiar" o no, continueu llegint i preneu nota dels nostres consells:

ˇ Correu de la Fortuna.

Ha existit tota la vida, va començar amb els missatges entre veïns d'un poble o barri, va passar al servei de correus i finalment ha passat a la xarxa, tant en correu electrònic, llistes de correu, bbs o fòrums. El sistema consistia en enviar una carta a un conegut, amb una moneda de poc valor, prometent que reuniria una gran quantitat de diners si feia còpies del missatge i les enviava junt amb una moneda d'igual valor a un número determinat de coneguts. El sistema ha evolucionat fins al punt d'arribar als nostres dies en format electrònic i prometre qualsevol cosa, ja sigui material o espiritual, i fins i tot n'hi han de venjatius en cas que no facis cas del missatge... En qualsevol cas, l'única persona que guanya alguna cosa és la que comença el Missatge en Cadena.

ˇ Correu Comercial o Spam.

Fa molts anys que existeix, tants com correu comercial rebem a les nostres bústies. Si bé va començar demanant que contestéssim un formulari per correu, truquéssim a un número determinat o anéssim a una reunió en un lloc concret, sistema encara vigent, han arribat altres modalitats a la xarxa. Així doncs, tant si ens prometen un apartament de copropietat al lloc que triem del món (dels que hi ha en una llista), com si ens diuen que ens ha tocat una gran quantitat de diners en un sorteig (en el qual no hi hem participat mai), tant si som els guanyadors d'uns productes de marca perquè ens han seleccionat aleatòriament (quina casualitat) com si ens animen a anar a una excursió a un poblet amb autocar, dinar i berenar pagats (amb visita a una fàbrica inclosa), podeu estar ben segurs que ningú regala rés i que, si accedim a la oferta, acabarem pagant amb escreixos la nostra imprudència. A la xarxa s'ofereixen (entre d'altres) des de beques i/o feines (gairebé sempre a l'estranger), ordinadors, accessoris multimèdia, CDs, DVDs, cotxes o diners (normalment en dòlars nord-americans) per "només" enviar el missatge o "com a molt" enviar un formulari! De la mateixa manera que amb el Correu de la Fortuna i descomptant comptades ocasions, l'única persona que guanya alguna cosa és la que comença el Missatge en Cadena. Aclareixo que l'Spam no té perquè ser de tipus cadena, existeixen altres tipus, sent el més comú el directe o personalitzat.

ˇ Llegendes Urbanes.

Són les més velles de totes. Des que existeix la humanitat que s'expliquen llegendes, que tot sovint provenen de rumors, contes, històries... Quí no ha sentit la veïna del costat de casa fent safareig? Quí no ha sorprès algun parent ventilant les intimitats de la família a una persona que no coneixem? Quí no ha sentit mai una història increïble d'una persona que no està present a la conversa? Doncs totes aquestes i moltes més són Llegendes Urbanes, que comencen en una població i, per petita que sigui, s'escampen tant com s'exageren. No heu jugat mai al joc de seguir la corrent? ...però ara, des de la xarxa, l'abast és a nivell mundial! Quina llaminadura!!!. Mireu, mireu: Sigues solidari i colˇlabora amb una bona causa, només has d'enviar aquest missatge a quantes persones puguis i (només si així ho desitges) fes un donatiu enviant-nos les teves dades des d'un formulari... Vigileu! Quan sortiu de marxa compte amb el que beveu i amb quí dormiu... desapareixen òrgans humans!!! Envia això a tothom per prevenir-los de tant gran desgràcia... Teniu un avís del darrer i més perillós virus de la xarxa!!! No perdeu més temps i poseu-vos l'antivirus "tal" i envieu aquest missatge a tots els vostres colˇlegues... Com amb els altres casos, l'única persona que guanya alguna cosa és la que comença el Missatge en Cadena.

Com haureu observat, l'única cosa que tenen en comú aquests tipus de missatges és que... L'única persona que guanya alguna cosa és la que comença el Missatge en Cadena

Possiblement us preguntareu: Què en poden treure d'un Missatge en Cadena que jo hagi enviat a un número indeterminat de persones? Si no he posat cap dada meva! Doncs, si penseu això, aneu ben errats. El mínim que es pot treure d'aquest missatge, tenint el programa de correu-e ben configurat, són tots els correus electrònics de totes les persones que hagin participat i provablement els seus noms, cognoms, nicks (pseudònims). Amb el correu electrònic podem saber vàries coses:

ˇ Si el correu és de pagament, es pot saber quin és el nostre servidor. Sabent el servidor és pot esbrinar el país on vivim, tant si el domini és de país (.ct, .ad, .es, .fr, .pt, etc...) com si no ho és (.com, .net, .org), dependrà de si el servidor ofereix conexions a l'estranger o no, des de la seva web. Si és el de la feina, ja poden saber a quina empresa treballem i possiblement a quin departament, sobretot si l'empresa té web amb un apartat de personal, on encara poden trobar molta més informació. Si és el de casa, poden mirar a veure si tenim web personal, on poden saber encara moltes altres coses més.

ˇ Si el correu és gratuït, es pot mirar d'accedir a la base de dades de la web que ens l'ha proporcionat, però és bastant improbable. De totes maneres, no creieu que ja estem salvats perquè, depenent de la finalitat, l'única cosa que haurem guanyat és donar menys informació, però la batalla no està guanyada, caldrà veure què fem si rebem un missatge que aparentment potser no té rés a veure amb l'anterior... Si el responem, depenent de les dades que donem, que amb tota seguretat ens en demanarà, haurem guanyat o no però compte, no cal que ens demani les dades directament, potser només ens dona un enllaç a una web...

La informació que ja poden tenir només amb el correu, ja pot servir per crear una base de dades, que es pot ampliar molt més si ens envien un segon missatge amb un enllaç a una web. Des de la web, si la visitem, es poden saber moltes altres coses, com ara el nostre sistema operatiu, el navegador que fem servir i totes les dades que hi tinguem a la configuració d'aquests (nom, cognoms, empresa, etc). També es poden saber dades del nostre servidor com quí el va contractar, a quin país i la ruta que ha seguit la nostra conexió des que hem posat l'adreça fins que hem arribat a la web. A més a més, poden haver posat programes a la web que es poden autoexecutar en alguns casos o que demanen permís per executar-se en altres casos. Aquests poden recollir molta més informació i fins i tot tafanejar el contingut del nostre ordinador o deixar una porta del darrera oberta. Sovint només entrar a la web ens llençarà una galeta (o cookie), que ens assabentar només si tenim activada al navegador la opció que ens avisi abans d'acceptar o si sovint mirem el contingut de la carpeta corresponent a aquest tipus d'arxius. Aquesta galeta recull informació sobre les nostres preferències i serveix entre altres coses per conèixer millor els hàbits dels usuaris, recollint i tornant a enviar informació, cada cop que entrem a la web en qüestió.

Amb tot això no cal que ens alarmem més del compte. De fet, totes aquestes dades es poden obtenir cada cop que enviem un correu o des de qualsevol web i no hi ha web comercial que no faci servir les galetes. És més, la majoria de webs requereixen l'acceptació de galetes per poder entrar o fer servir els seus serveis. Tot dependrà de la finalitat que tingui aquesta base de dades. Si la web és comercial, el pitjor que ens pot passar és que rebem propaganda (spam) perquè fem servir determinats serveis o perquè comprem determinats productes i per això no ens passarà res! Cal no respondre cap spam, ni per desapuntar-nos. Si la web és personal, dependrà de si coneixem a l'autor, si està dins el nostre cercle d'amics i si és hacker o cracker. Si és hacker, com a molt intentarà tafanejar una mica el nostre ordinador i en la majoria dels casos no ho podrà aconseguir (només un bon hacker ho aconseguirà). Si és cracker, potser ens intentarà copiar material o dades del nostre ordinador i, tot i que en la majoria dels casos no ho aconseguirà, més val que siguem bons amics si volem curar-nos d'espant.

Però per que ens facin tot això no cal que entrem a cap web! Cada cop que un amic ens envia un missatge en cadena que contingui un arxiu executable, correm el risc que en realitat no ens l'hagi enviat el nostre amic, sinó que es tracti d'un virus del tipus Melissa que, si l'executem, agafa totes les adreces de la nostra Llibreta d'Adreces i els envia el mateix missatge amb el virus, cada 30 minuts i signat per nosaltres. En principi sembla que no faci gran cosa però tot depèn del virus que, en alguns casos, ens pot eliminar o modificar arxius, obrir portes del darrera, etc.

Per tot això, és recomanable que quan rebeu un correu-e tingueu en compte els següents consells:

ˇ Si rebeu un missatge en cadena provinent d'algun amic i el voleu enviar a d'altres amics, no l'envieu directament, copieu i enganxeu exclusivament el text en un correu nou (sense cap adreça de correu-e).

ˇ Si rebeu un missatge en cadena provinent d'algun amic i el voleu contestar al vostre amic, no el reenvieu directament, copieu i enganxeu exclusivament el text en un correu nou (sense cap adreça de correu-e).

ˇ Si rebeu un missatge en cadena provinent d'algun amic amb un fitxer executable, escanegeu amb un antivirus el fitxer abans d'obrir-lo i, en cas de detectar un virus, l'esborreu sense obrir.

ˇ Si rebeu un missatge en cadena provinent d'alguna empresa, jutgeu si us convé contestar-lo per rebre més informació i en cas negatiu, esborreu-lo directament.

ˇ Si rebeu un missatge en cadena provinent d'algú desconegut i no sabeu d'on pot provenir, es aconsellable esborrar-lo directament.

ˇ Si rebeu un missatge en cadena provinent d'alguna llista de correu, jutgeu si us convé contestar-lo per rebre més informació i en cas negatiu, es aconsellable esborrar-lo directament.

Si voleu saber més visiteu el següent vincle (en anglès): HoaxBusters

:::::::::: Tornar PMF ::::::::::

:::::::::: [Usuaris Registrats]   [Fotos de les Kedades] ::::::::::