L'Agrupament Escolta Joan XXIII, fundat el 1962, forma part del moviment de MINYONS ESCOLTES I GUIES SANT JORDI DE CATALUNYA, que ofereix als nois i noies la possibilitat de ser ells mateixos els protagonistes de la seva pròpia educació, gràcies a la vida en grup, perquè vagin adquirint el gust per les responsabilitats i es comprometin a favor dels altres.
Així, l'Escoltisme posa a l'abast dels nois i noies la possibilitat de fer coses, de projectar per ells mateixos, tot oferint-los la relació i l'ajuda de persones més grans, els Caps, que els engrescaran a anar més enllà.
L'Escoltisme es defineix com un moviment d'església, apolític i de pedagogia activa. L'acció en forma de joc, taller o empresa i en el marc de la natura és la primera i principal eina educativa.
Són els nois i noies els qui programen i planifiquen l'activitat, cal la participació activa de tot el grup. Pertoca als Caps estar sempre atents a la intencionalitat educativa de l'acció, comptant i exigint l'interès de tota la unitat.
La base espiritual on reposa l'Escoltisme és l'esperit de servei, és a dir, la disposició de fer alguna cosa sense esperar-ne la recompensa.
Pretén convertir el lleure dels infants en una activitat creadora on els nois i noies vagin adquirint el gust per les coses ben fetes, per les responsabilitats, i es vagin comprometent davant dels altres.
Resumidament, la LLEI ESCOLTA representa tot el que l'Escoltisme ens proposa.
L'escoltisme és un mètode educatiu que va néixer l'any 1907 a Anglaterra quan Lord Baden Powell va tenir la idea de desenvolupar un moviment que recollís les inquietuds dels joves i els ajudés a formar-se. La proposta va tenir molt d'èxit i ben aviat l'escoltisme es va estendre arreu del món. Davant d'aquesta resposta pocs anys després, el 1912, Lady Olave Saint Claire, muller de Lord Baden Powell, va formar el guiatge, una adaptació de l'escoltisme per a les noies.
Així doncs, l''escoltisme i el guiatge són un mateix mètode educatiu, el primer dirigit als nois i el segon a les noies (actualment unificats en el nostre cas, potenciant la coeducació) que vol contribuir a la formació dels joves durant el seu temps de lleure mitjançant cinc dinamismes o maneres de fer. Aquests dinamismes són:
- El progrés personal: persegueix la superació constant dels nois i noies tant en el terreny de la seva relació amb els altres, com en el domini de tècniques concretes.
- L'educació per l'acció: parteix de la base que la millor manera d'aprendre és portant a terme projectes concrets i l'objectiu que persegueix és que els joves aprenguin a participar en el joc democràtic. Per aquest motiu, aquest dinamisme busca la participació dels joves en les estructures organitzatives de les associacions.
- El petit grup: és la manera que els nois i noies puguin treure el màxim profit del treball en grup. D'aquesta manera poden intercanviar opinions i experiències a la vegada que se senten prou valorats com a persones individuals i tenen un lloc per realitzar tasques concretes.
- El compromís: aquest s'adquireix a l'acceptar la llei escolta. A més, també s'assumeix cada dia al acceptar responsabilitats concretes dins del grup.
- Fraternitat universal: correspon a la voluntat d'oferir un servei a la societat mitjançant un compromís amb l'entorn. Des de ben petits s' implica els nens en la realitat del seu barri i comarca i a mesura que creixen se'ls convida a conèixer altres cultures.
Aquests dinamismes queden resumits en la llei escolta, el decàleg que inclou els punts bàsics de l'escoltisme.
FOTO DEL XARBOT
Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC) és una institució amb una llarga tradició. Els seus orígens es remunten a l'any 1927, quan en Josep Maria Batista i Roca va fundar els Minyons de Muntanya. Cinc anys després, naixia la Germanor de Noies Guies.
Els primers temps de Minyons de Muntanya van ser d'expansió i van anar acompanyats d'un procés d'aproximació a les altres associacions escoltes catalanes. L'acostament va fer que totes aquestes organitzacions, que ja des de 1934 es trobaven sota el patronatge de la Generalitat, s'unifiquessin l'any 1936. Aquell mateix any, va esclatar la Guerra que va dificultar les activitats de l'escoltisme català i en va dispersar els responsables. Un grup reduït va intentar reprendre l'activitat escolta en la clandestinitat i va aconseguir que aquesta no desaparegués en cap moment. En aquests esforços cal destacar especialment el paper que hi va tenir mossèn Antoni Batlle, consiliari dels agrupaments catòlics.
El Moviment escolta va continuar endavant i l'any 1945, també de manera clandestina, es van reprendre les activitats institucionals del Moviment, com ara la formació dels caps, que havien quedat interrompudes durant la Guerra. En aquells moments, l'opressió del règim franquista feia témer per la seguretat dels nois, dels caps i dels responsables, i la situació va arribar a ser tant crítica, que l'any 1954, el Consell de la Institució va acordar suspendre les activitats. Tot i aquesta resolució, alguns agrupaments van continuar reunint-se.
L'any 1956 el bisbe de Barcelona va crear la Delegació Diocesana d'Escoltisme, que va permetre que alguns agrupaments s'emparessin en la legalitat. Poc després, els bisbes de Vic i de Girona també van crear les seves delegacions. La unió de totes elles va constituir el moviment Minyons Escoltes.
No tots els agrupaments estaven d'acord amb aquesta estructuració i aquest fet va portar que, l'any 1959, es reformés la Institució Catalana d'Escoltisme. Aquesta es va substituir per una estructura federativa que preservava la unitat de l'escoltisme català al mateix temps que permetia l'actuació autònoma de tres versions d'escoltisme diferents. Tres opcions d'escoltisme que divergien per raons d'història i d'opció educativa.
Per la seva banda, la Germanor de Noies Guies no va haver de suspendre mai les seves activitats. Tot i això, dins del guiatge també van sorgir discrepàncies quan els agrupaments catòlics, que eren la majoria, van aconseguir que se'ls reconegués el dret d'associació dins la Germanor de Noies Guies. Aquest fet va generar tensions que van culminar amb la separació definitiva dels agrupaments catòlics que van crear Guies Sant Jordi amb una estructura federativa similar a la que tenien els escoltes.
Les dues organitzacions, Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi van evolucionar de manera paral·lela i van esdevenir un espai alternatiu per a la formació de voluntats democràtiques. El treball conjunt entre ambdues associacions va portar que el 1977 es fusionessin en una de sola. D'aquesta manera, va néixer MEGSJC que introduïa definitivament el concepte de coeducació, un mateix projecte educatiu dirigit tant als nois com a les noies. Des d'aleshores, el Moviment ha continuat contribuint en l'educació de moltes generacions i actualment s'ha convertit en una entitat dinàmica i moderna capaç de mobilitzar 15.000 joves.
TORNAR AL MENU PRINCIPAL