2003
L a crítica situació en què ja estava el
Barça per la derrota contra el València no provocarà cap novetat: ni
dimissions, ni cessament, ni tampoc fitxatges d'hivern.
Mentrestant, Joan Gaspart, que no s'havia quedat a la llotja com en el partit
contra el Sevilla, estava reunit amb el director general del club, Javier Pérez
Farguell, Louis van Gaal i el capità Carles Puyol. La resta de la plantilla,
excepte els jugadors del filial, no havien abandonat el vestidor.
Abans d'entrar a la reunió alguns jugadors van fer declaracions. Entre ells, el
mateix Puyol, abans d'afegir-s'hi, que va acceptar que la situació de l'equip
"és complicada" perquè es passa de "poder estar a tres punts del
València a poder anar encara més avall en els pròxims partits". El jugador
de la Pobla de Segur va mostrar-se comprensiu amb el disgust de l'afició:
"No li podem retreure res, perquè quan l'equip ha estat dins del partit
ens ha donat suport". "El que s'ha de fer ara -va concloure Puyol- és
guanyar partits".
Finalment, a nivell institucional, Joan Molas, cinquè vicepresident del club,
va subratllar: "No era el resultat que esperàvem i entenem que el soci
estigui disgustat, però el que cal és tenir calma per mirar de tirar les coses
endavant. Sabem que la Lliga està molt difícil, però encara queden molts partits
i hem de tenir l'esperança de classificar-nos per a la Champions".
Pancartes a la grada
La situació de divorci entre la junta directiva i el tècnic amb part de
l'afició va quedar demostrada amb un parell de pancartes que hi havia a la
grada. Van Gaal + chapapote. Nunca máis, resava una, mentre a la segona
es podia llegir: Van Gaal, inepto; Gaspart, mezquino, sois fichajes de
Florentino.
Benítez: "No és demèrit d'ells"
>> El tècnic del València, Rafa Benítez, va intentar donar un cop de mà
al seu col·lega Louis van Gaal. "No per cortesia, sinó perquè ho
penso", va dir. "El Barça és un gran equip i molt difícil d'aturar. El
resultat no és demèrit del Barcelona, que ho ha intentat per tot arreu i no ha
tingut sort. L'entrenador del Barça ha fet el que havia de fer".
>> Al final del matx hi
va haver greus incidents a la zona de tribuna de l'estadi. El secretari general
per a l'Esport de la Generalitat, Josep Maldonado, va arribar a rebre l'impacte
d'un objecte que li va provocar atordiment i una petita ferida. Al marge,
periodistes d'Antena 3, City TV, BTV, TVE i el diari Sport van ser
objecte d'agressions i intents d'agressió per part d'aficionats radicals, fins
al punt d'haver de fugir abandonant tot el material, i també un cotxe d'Ona
Catalana va patir greus destrosses. Grups d'aficionats també van buidar
extintors i diverses portes de vidre van acabar trencades.
Europa Press
20gen03
El Col·legi de
Periodistes de Catalunya condemna els incidents del Camp Nou i exigeix més
mesures al Barça
20/01/2003 - 17:18:22
BARCELONA, 20 (EUROPA PRESS) El Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC)
ha condemnat avui els incidents ocorreguts al final del partit FC
Barcelona-València del dissabte passat al Camp Nou, en què diversos periodistes
van ser agredits per seguidors radicals, i ha exigit més mesures al Barça per
evitar que fets similars puguin tornar a repetir-se en el futur.
Mitjançant un comunicat,
el col·legi ha condemnat el comportament "vandàlic" d'una
"minoria" d'espectadors, assegurant que alguns són identificats coma
membres de la penya 'Boixos Nois', i ha expressat la seva petició de tenir més
seguretat "davant aquesta reiterada actitud incívica, que no és la primera
vegada que es produeix i davant la falta de protecció rebuda pel
Barcelona".
Per això, el CPC,
continua el comunicat i, "exigeix al president Joan Gaspart i a la seva
junta directiva que prengui les mesures oportunes perquè incidents d'aquest
tipus no tornin a produir-se en el futur". Ahir, també el Sindicat de
Periodistes de Catalunya va condemnar els fets succeïts dissabte passat i va
demanar a la directiva del Barça major vigilància i control sobre els 'Boixos
Nois'.
Emd 21gen03
LA SEGURIDAD DEL CAMP NOU
Inquietud Desde la
Delegación del Gobierno lamentan la reiteración de incidentes
Preocupación en la Delegación del Gobierno
Su portavoz, Eladio Jareño, echa de menos la promoción de grupos no
radicales
Redacción / BARCELONA
21/01/03 03:00 h.Eladio
Jareño, portavoz de la Delegación del Gobierno en Barcelona, aseguró ayer en el
programa 'La Graderia' de la Cadena Ser que los incidentes acontedidos el
pasado sábado en el Camp Nou le preocuoan por su repetición: "En los
últimos tiempos hemos tenido episodios reiterados de violencia en el Camp Nou,
algunos protagonizados por Boixos, otros por otra gente. Esto evidencia que hay
un problema claro que no se resuelve simplemente con medidas propiamente de seguridad,
poniendo más cámaras, red protectora, etc...”. En opinión de Jareño, “el
problema quizás tenga raíces más profundas, la tarea principal es la prevención
social y deportiva, erradicar del campo y del Barça a los grupos violentos y en
promocionar a los grupos positivos, como Sang Culé, UniBarçataris, etc..., que
existen pero prácticamente se han diluido. En cambio, los Boixos, siguen
haciendo de las suyas. La apuesta no está siendo la que ha de ser”.
Batlle, dolido por la imagen
El regidor de deportes del Ayuntamiento de Barcelona, Albert Batlle,
comentó ayer que la imagen del Barça, uno de los grandes embajadores de la
ciudad, hace daño a ésta. “Todos hemos de estar a la altura de las
circunstancias, que lo esté la directiva, su presidente, que lo esté la masa
social, que lo esté el cuerpo técnico y también que lo estén los medios.
Desgraciadamente, el Barça ha sido noticia negativa en los últimos meses y esto
es un tema que hemos de ir enderezando y creo que todos tenemos
responsabilidades”
Detrás del colorido de las banderas se
esconde un mundo de violencia y agresiones ante los que el club y la policía no
han hecho nada, pese a tener identificados a los más violentos
Otras fotos
Los
grupos pacíficos, como Almogàvers, Sang Culé o Unibarçataris, se vieron
obligados a cambiar de ubicación por culpa de la violencia
La bengala provenía
de la zona del Gol Nord y el que la lanzó es reincidente
LAS CLAVES
No son
más de quince, pero han tomado el mando de los Boixos Nois gracias a la
violencia desmedida
La
amenazas y las agresiones se repiten cada semana en el Camp Nou ante la
pasividad del club
El
sábado pasado destrozaron el Gol Nord en protesta por la 'jaula' que les
aislará del resto
Emd 23gen03
La ley del miedo
Informe secreto: Los 'Casuals', la sección más radical de Boixos Nois,
atemorizan al Camp Nou
Campan a sus anchas y ni el club ni la policía hacen nada
para detenerles
Redacción / BARCELONA
23/01/03 03:00 h.El 20
de diciembre de 1997, el Barça realizó un minuto de silencio en memoria de
Sergio Soto, uno de los cabecillas de Boixos Nois, fallecido una semana antes
por sobredosis. Soto, de ideología neonazi, era el principal acusado del
homicidio de 'Sonia', un travesti que fue asesinado en el Parc de la
Ciutadella. Por primera vez en la historia, el Camp Nou guardó un minuto de silencio
por la muerte de un seguidor. El club azulgrana cedió ante las amenazas y el
chantaje de la facción más radical de los Boixos, los 'Casuals'.
“Fuera nazis del Camp Nou”, se escuchó en la grada durante el minuto de
silencio. El grito provenía de la otra punta del estadio, pero un grupo de
Boixos cruzó impunemente el campo hasta llegar a la zona ocupada por Sang Culé,
grupo de idelogía catalanista y contrario a la violencia. Ellos no habían
abierto la boca, pero se llevaron la peor parte. Atemorizados por las amenazas
de los 'Casuals', nunca más volvieron al Camp Nou como grupo y se limitaron a
acudir al Palau Blaugrana.
Esa noche fue la presentación en sociedad de los 'Casuals', un grupo
formado por una quincena de radicales que ya llevaban varios años sembrando el
pánico en las gradas del Camp Nou. Nacieron como facción de Boixos hace unos
diez años. Hasta entonces todos vestían ropas militares e iban con la cabeza
rapada, un aspecto demasiado identificable para la policía. Fue cuando tuvieron
la ocurrencia de dejarse el pelo largo y vestir de forma normal, adoptando la
palabra inglesa 'casual'. Vestidos como todo el mundo, pasaban más
desapercibidos y despistaban con más facilidad a las fuerzas de seguridad y a
la policía.
Poco después el club trató de crear la Grada Jove, pero Jordi Vallverdú, el
directivo responsable del proyecto, no se entregó, según todos los testimonios,
en el objetivo de poner en marcha la Grada. De los 4.000 asientos previstos en
un principio, el área de patrimonio lo dejó en mil, un aforo insuficiente para
acoger a los socios de Almogàvers, Boixos Nois, Sang Culé y Unibarçataris. El
proyecto no cuajó y los cuatro grupos se unieron dejando al margen al club. La
idea, impulsada por Almogàvers, era la de una grada de animación, sin violencia
y sin símbolos políticos.
La convivencia fue siempre difícil por culpa del comportamiento violento de
los Casuals. Cuando Boixos Nois se inscribió como penya oficial del club, los
'Casuals' no lo aceptaron de buen grado. Provocaron una escisión en el grupo y
defendían que ellos eran los únicos Boixos auténticos. Ahí empezaron los
problemas en la grada que reunía a todas las penyas jóvenes. Las agresiones de
miembros de 'Casuals' a otros seguidores empezaron a ser habituales. Sang Culé
decidió abandonar el Gol Nord y situarse en la tercera Graderia del Gol Sud.
Meses después, Almogàvers y Unibarçataris también optaron por alejarse de los
Boixos. La violencia y el miedo se habían impuesto.
Poco después llegó la muerte de Sergio Soto y el famoso minuto de silencio
ante el Atlético de Madrid. En esa época los 'Casuals' ya tenían atemorizado a
todo el estadio y campaban a sus anchas por el Camp Nou. La directiva, los
miembros de seguridad y la policía sabían perfectamente quiénes eran y dónde
encontrarlos –se reúnen siempre en el Bar Virginia, junto al estadio–, pero
nadie hizo nada para frenar la escalada de violencia. Y todo el que lo intentó
fue agredido o amenazado, por lo que también optó por callar.
Otra fecha clave es el 9 de enero de 1999. El Barça se enfrentó al Athletic
bajo la lluvia y esa noche la cúpula histórica de los Boixos decidió expulsar a
'Casuals' del grupo. Éstos no aceptaron la decisión y decidieron armarla.
Agredieron a otros Boixos, a aficionados, a un equipo de jugadores
sudamericanos que estaba invitado por el club y a un miembro del cuerpo de
seguridad del Barça. Con la violencia pretendieron demostrar su desacuerdo con
la decisión de la cúpula histórica de Boixos Nois.
A partir de entonces los 'Casuals' fueron tomando paulatinamente el mando
de Boixos y desde hace un año son los 'capos' del grupo y del Gol Nord. Las
agresiones y las amenazas se han sucedido sin que club ni policía se hayan
propuesto firmemente evitarlo. Gaspart sabe quiénes son y los controla a través
de Manuel Santos, que ya era el 'especialista' en tiempos de Núñez. Pero nunca
ha actuado contra ellos. Existe una connivencia entre el poder y la facción más
violenta de los Boixos. Es como un pacto no escrito, pero ambos se ayudan
mutuamente.
Sin embargo, la relación entre unos y otros se ha deteriorado después de
los incidentes del Barça-Madrid. La decisión del club de colocar una 'jaula'
que los aísle del resto de espectadores ha enfurecido a los 'Casuals', que tras
el encuentro ante el Valencia destrozaron todo lo que encontraron a su paso en
el Gol Nord como medida de protesta. Paneles, cristaleras, lavabos, extintores
o el bar de los bocadillos. Todo fue arrasado por los hinchas más violentos,
que después se dirigieron al palco a intentar agredir a los periodistas. Ven
cerca el final de la 'era Gaspart' y en consecuencia el suyo. Los incidentes
del sábado han dejado en evidencia al Barça y la sociedad exige que el club y
policía tomen cartas en el asunto para acabar con un grupo que ha impuesto la
ley del miedo en el Camp Nou.
Solos en los viajes
La violencia no se limita sólo al estadio azulgrana y en muchos estadios
españoles ya conocen de qué son capaces los 'Casuals'. Su violencia desmesurada
ha provocado que el resto de seguidores no acudan a los viajes tradicionales,
como Anoeta, Zaragoza o Valencia. Esta temporada 13 'Casuals' se desplazaron a
A Coruña para vengar una afrenta que sufrió un 'boix noi' el año pasado.
Pasaron la noche en la ciudad herculina y se les acusa de destrozar un bar
frecuentado por seguidores del Depor. De ello presumen en su página web
reproduciendo artículos de diarios gallegos. En esa misma web hay amenazas de
muerte a diversos periodistas, de alguno de los cuales aparece incluso la foto,
o a los socios del Barça que han recogido firmas para que los echen
La bengala la tiró un socio que ya había sido expulsado
Redacción / BARCELONA
23/01/03 03:00 h.Cuando
Motta marcó el primer gol ante el Valencia, una bengala voló desde la grada. El
club ya ha identificado al seguidor que la lanzó y que ha sido identificado
como Hugo F., el actual cabecilla de los 'Casuals'. Curiosamente, se trata del
mismo que el año pasado entró en el palco y agredió a un cámara de televisión.
A raíz de aquellos hechos, fue expulsado como socio y sancionado por Antiviolencia
sin poder acudir al estadio. Pero va y se mueve por donde quiere. El club ha
admitido que sabe que sigue acudiendo al campo, pero dicen desconocer cómo
entra.
Su hermano, Marcos F., apareció en las imágenes de televisión saltando
sobre la unidad móvil de Ona Catalana. El resto del grupo también participó en
los incidentes del antepalco en los que otro miembro del grupo, el 'Malas',
agredió a un fotográfo del diario Sport.
Ellos forman parte de la quincena de hinchas violentos que componen los
'casuals'. El grupo cuenta con cuatro asesinatos en su historial y con un
sinfín de antecedentes penales. Otro miembro,'Jaro', está ya en libertad tras
cumplir condena por la muerte de un seguidor del Espanyol Fredéric Rouquier
junto a Sarrià. Algún otro, como 'Jou' o su hermano, siguen en prisión
condenados por asesinato.
Nadie sabe bien de qué viven, aunque se les relaciona con actividades
ilegales. Además, alguno ha encontrado trabajado como vigilante en parkings que
regenta un directivo del club azulgrana
E l
Camp Nou continua sent un estadi cinc estrelles per a la UEFA, però no per a
l'afició del Barça. Els diversos incidents que s'estan produint en els últims
temps al feu blaugrana estan sembrant la llavor de la por entre els seguidors
barcelonistes. No són els mals resultats esportius els que fan sentir incòmodes
els culers a la seva pròpia casa, sinó la inseguretat que provoquen actes de
vandalisme com el de dissabte passat, i davant els quals les mesures de
seguretat de l'entitat no són gens eficients, segons diversos testimonis.
Fonts
de la policia van assegurar ahir a aquest diari que la junta directiva del
Barça actua amb "tolerància expressa" amb els membres més radicals de
la seva afició i no està exercint tota la "pressió necessària per eradicar
els Boixos Nois més violents".
La
policia té un testimoni que identifica l'aficionat que va llançar la bengala al
terreny de joc durant el Barça-València passat. El pressumpte autor, H.F.,
seria un exsoci expulsat pel club per haver agredit la temporada passada un
càmera d'Antena 3 a la zona presidencial del Camp Nou després d'un
Barça-Osasuna. L'entitat blaugrana admet que H.F. entra a l'estadi, tot i que
se li ha retirat el carnet de soci, i que, encara que normalment sempre se
situa al mateix lloc de la graderia, no sap per quina porta hi accedeix.
Si es
confirma com a autor del llançament de la bengala, H.F. serà sancionat
econòmicament i amb la prohibició d'entrar en qualsevol recinte esportiu per
part de la Comissió Antiviolència, que, per cert, ahir va multar amb 6.000
euros el FC Barcelona per deficiències en les mesures de control en els
accessos de públic durant el partit disputat contra el València. Antiviolència,
a més, va acordar sol·licitar a la policia que realitzi les oportunes investigacions
per a la identificació dels aficionats que van protagonitzar els incidents
violents -agressions a periodistes i danys materials a unitats mòbils i en
zones del gol nord- després del citat partit.
Hi ha
molts indicis que demostren que el Barça no està fent tot el possible per
acabar amb la violència, cosa que en paraules provinents de fonts policials
s'expressa dient que no s'està fent "prou pressió per acabar amb la
violència". Per intentar aplacar els incidents produïts dissabte passat quan
un grup de boixos nois va agredir periodistes, el club va utilitzar
personal contractat a una empresa de seguretat però que no són vigilants, sinó
que són treballadors auxiliars que s'encarreguen habitualment de controlar el
pas, de fer d'acomodadors o de porters. La policia admet que el Barcelona és
una de les entitats esportives que més despesa fan en qüestió de seguretat de
l'estadi, però ja ha hagut de fer alguna indicació sobre la qualitat d'aquesta
despesa.
Segons la policia, el club té identificats una dotzena d'individus amb
antecedents penals i que acostumen a posar-se al gol nord, i, encara que no té
cap obligació d'expulsar-los, tampoc "hi té gaire interès". Aquests
seguidors formen part d'una facció de Boixos Nois coneguda com a Casuals
(van vestits amb roba bona, però informal per camuflar-se respecte a la
policia).
El cos
policial té constància que diversos ultres casuals, que el Barça té
identificats, han fet desplaçaments amb el mateix avió que el primer equip, i
han assistit a entrenaments. El citat H.F., que seria líder d'aquest grup
d'ultradreta, va entrar al Miniestadi per veure una sessió oberta per als
propietaris del carnet Gent del Barça sense que el club li ho impedís ni ho
notifiqués al cos policial com és la seva obligació.
L'aficionat
que va tirar dissabte passat la bengala durant el Barça-València és
pressumptament el mateix que va agredir el 27 de gener del 2002 un càmera de
televisió. El club va expulsar-lo com a soci, però no evita que continuï
entrant a l'estadi tot i tenir-lo identificat.
El mateix aficionat va presenciar a l'octubre un entrenament obert per als
propietaris d'un carnet Gent del Barça. El club tenia l'obligació de posar-ho
en coneixement de la policia i no ho va fer.
El
desembre del 1997, els Boixos Nois exigeixen a la Junta del Barça fer un minut
de silenci abans d'un Barça - Atlètic de Madrid per la mort de Sergi Soto, un
dels líders del grup radical i amb un ampli historial delictiu per agressions de
caràcter neonazi. Els dirigents, amenaçats per un avís dels ultres que
provocarien greus incidents si no s'homenatjava el seu company, van acabar
afluixant.
Els
responsables de seguretat del Barça permeten que diversos dels membres més
radicals dels Boixos Nois facin algun desplaçament amb el primer equip.
Diversos socis denuncien davant Gaspart que no poden veure els partits amb
tranquil·litat per atacs de diversos seguidors radicals i li demanen que acabi
amb el vandalisme. El president expressa a un grup de socis convocats per
parlar amb ell que té identificats els esvalotadors dels incidents de l'últim
Barça-Madrid però que no pensa denunciar-los a la policia perquè prefereix
intentar solucionar el problema des del mateix club.
Avui 24gen03
Els Boixos es queixen del tracte que reben dels mitjans informatius
La
Penya Barcelonista Boixos Nois va fer ahir un comunicat en què es queixen del
tracte que reben dels mitjans de comunicació. Els Boixos es defensen dient que
són una penya oficial del club "i no pas una colla de brètols", i
afirmen que no es parla d'ells quan amb els seus ànims ajuden a les victòries
del Barça, mentre que se'ls culpa "de tot allò dolent que succeeix a
l'Estadi". Els Boixos, però, reconeixen que alguns membres de la seva
penya van estar involucrats "a títol personal" en els episodis de
violència produïts al final del Barça-València.
Europa Press
31gen03
Detinguts els dos boixos nois responsables dels altercats del
Barcelona-València
31/01/2003 - 13:22:57
BARCELONA, 31 (EUROPA PRESS) El Cos Nacional de Policia (CNP) ha detingut
avui dos membres del col·lectiu Boixos Nois com a presumptes responsables de
les destrosses ocasionades per aquest grup de radicals el passat 18 de gener a
la zona presidencial del Camp Nou, després de la derrota del F.C. Barcelona
contra el València per 2-4.
Marcos F.F., de 28 anys,
i David G.G., de 30 anys, ambdós amb antecedents policials per delictes
semblants, estan acusats dels danys materials produïts a les portes de vidre de
la tribuna del Camp Nou, així com de les destrosses ocasionades a la unitat
mòbil de l'emissora Ona Catalana, valorades en 6.000 euros, segons han informat
a Europa Press fonts de la Delegació del Govern a Catalunya.
Els seguidors van agafar
extintors, van trencar diverses portes de vidre de la tribuna i van bloquejar
les portes d'accés a la llotja, cosa que va obligar a fer servir una altra
sortida i va provocar la intervenció del servei de seguretat contractat pel
club blaugrana.
A més, alguns dels
radicals van agredir al costat de la porta d'accés a la llotja el fotògraf del
diari "Sport" Valentí Enrich i van empènyer periodistes de City TV i
Barcelona Televisió.
Els incidents es van
produir en una àrea on el club té instal·lades càmeres de vigilància, cosa que
ha facilitat la identificació dels autors dels incidents.
Marcos F.F., de 28 anys,
té antecedents per lesions, danys i tinença d'armes, mentre que el seu company,
David G.G., de 30 anys, acumula antecedents per robatori amb violència,
robatori amb força, furt i desordres públics.
Després de les
detencions, la Delegació del Govern a Catalunya ha expressat la determinació
d´"aplicar el Codi Penal" contra "individus que, com aquests,
usen els estadis de futbol pels seus actes violents i delictius".
La Delegació ha recordat
que "un estadi de futbol no és un santuari on es puguin cometre actes que
fora no estan permesos", per la qual cosa ha assenyalat que, tot i ser
partidària de les mesures preventives i de promoció dels valors positius del
futbol, aposta també per aplicar el Codi Penal contra els radicals.
Europa Press
04feb03
Un total de 15 mitjans de comunicació demanen al Barcelona més mesures de
seguretat per treballar al Camp Nou
04/02/2003 - 19:12:20
BARCELONA, 4 (EUROPA PRESS) Un total de 15 mitjans de comunicació, en una
carta conjunta enviada al president del FC Barcelona, Joan Gaspart, han demanat
al Barcelona que prengui les mesures de seguretat "oportunes" al Camp
Nou "perquè no es repeteixin els actes vandàlics" viscuts a l'últim
partit del Barça al seu estadi, el passat 18 de gener davant el València, en
què seguidors radicals van agredir periodistes i van causar destrosses a la
unitat mòbil d'una emissora de ràdio.
Els mitjans, com ja havien
fet el Col·legi de Periodistes de Catalunya i el Sindicat de Periodistes de
Catalunya, han condemnat públicament el comportament vandàlic d'un sector
d'aficionats, la majoria dels quals identificats com a membres del grup 'Boixos
Nois', al final del partit davant el València i han recordat a Gaspart que
"no és la primera vegada que es produeixen altercats d'aquestes
característiques".
A més, han expressat que
"temen que si no es millora el dispositiu de seguretat per protegir els
professionals de la informació, en el futur calgui lamentar algun mal
irreparable" i conclouen assegurant que aquesta situació "no fa res
més que perjudicar la imatge del Barcelona, a més d'impedir el normal
desenvolupament de l'activitat dels professionals de la informació al Camp
Nou".
Avui 05feb03
Comunicat dels mitjans
condemnant la violència
Diversos
mitjans de comunicació van enviar ahir un comunicat al president del Barça,
Joan Gaspart, en què es condemna la violència d'aficionats blaugranes al Camp Nou,
el màxim exponent de la qual va arribar el dia 18, després del Barça-València,
quan un grup de Boixos Nois van agredir altres socis i periodistes. El
comunicat insta Gaspart, però també el Col·legi de Periodistes i el Sindicat de
Periodistes, que adopti les mesures oportunes per eradicar aquests actes
vandàlics. Firmen aquest comunicat els següents mitjans: El Periódico de
Catalunya, La Vanguardia, El País, AVUI, Sport, Mundo Deportivo, El
Mundo de Catalunya, Agència Efe, Europa Press, Ràdio Barcelona, RAC-1, TV3,
Ona Catalana, El 9 Esportiu, Catalunya Ràdio i COPE.
Molts
partits en un els que es van viure ahir al Camp Nou. El del president
sentenciat; el dels seus acòlits; el dels aspirants a la successió; el d'unes
eleccions polèmiques abans de convocar-se; el d'uns Boixos Nois que van deixar
el seu territori desert mig partit per protestar contra les noves mesures de
seguretat; el del nou entrenador; el del nou fitxatge; el de la grada; el del
Barça contra la malastrugança d'aquesta temporada; i el del Barça contra
l'Athletic. Ni l'home orquestra toca tantes tecles alhora.
Ja
sabem que del Barça en podem escriure cròniques, assajos, poesia i novel·les
senceres sense necessitat de parlar de la pilota que presideix l'escut del
club, però aquesta última setmana ha estat de rècord Guinness. Entre mocions de
censura; reunions secretes a dues, a tres, i a quatre bandes; sopars i
deliberacions; votacions amb nocturnitat; pactes diabòlics; rodes de premsa
teatrals i multitudinàries; conspiracions diverses i algun cop de timó
inesperat a darrera hora, no és que el futbol quedés arraconat, és que va
quedar reduït a l'anècdota, encara que el Barça estrenava entrenador (Antic) i
crac (Sorín), encara que es jugaven tres punts vitals per al seu futur
immediat, i encara que el partit era efectivament d'alt risc, sí: el risc
d'acostar-se més a la zona de descens. Ara, només a 2 punts.
És el
món a l'inrevés, el més difícil encara. No en té prou l'equip amb les seves
penes, no ho tenia prou pelut Radomir Antic el dia que va firmar el seu
contracte de proves, no està prou dessagnat el club, que encara es furga una
mica més l'enorme ferida del seu harakiri particular. Realment, no ho tenien
gens fàcil ahir els esportistes, i no és per disculpar-los.
Tot i
això, després de veure la primera part, amb l'equip blaugrana encarrilant el
partit en 15 minutets, jugant amb una certa alegria, amb Overmars per la dreta
centrant l'1-0 i marcant el 2-0, amb Saviola lliure, marcant i generant
electricitat, amb una defensa seriosa, amb un Sorín enorme..., amb un Gaspart
relaxat a la llotja al costat del premi Nobel de la pau (John Hume); era per
pensar: "Déu tanca una porta però n'obre una altra. Fa temps que no tenim
pau social, ni un projecte estable, ni tranquil·litat per treballar, ni ens
sentim tot el club al darrere, però avui potser hem canviat alguna cosa".
El que passa és que aquest Barça està tan avall en tots els sentits que no en
té prou, amb Sorín, alguns canvis tàctics, una mica de sentit comú i totes les
ganes del món de reaccionar. Necessita moltes més coses (més confiança, menys
ansietat, més enteresa moral, menys fantasmes, més encert de cara a gol), però
sobretot necessita urgentment espolsar-se aquesta malastrugança que l'impregna
fa molts i molts partits. Això no marxa fàcilment, ni que se'n vagi Van Gaal,
ni que Gaspart digui que se n'anirà aviat.
Posats
a fer lectures positives, es podria considerar simptomàtic -per anormal- que el
públic estigués animant l'equip durant els últims cinc minuts, en un acte de fe
rarament vist en els últims temps. Potser els canvis que han sacsejat el club i
l'equip en els últims deu dies sí que han aconseguit alguna cosa. Però no
s'enganyin: queda el més difícil. Esportivament, és vital recuperar la
mentalitat guanyadora i, socialment, cal una transició neta, uns aspirants amb
projecte i capacitat i, sobretot, que el soci triï amb encert, sigui a la
primavera, a l'estiu o a la tardor.
>> Els Boixos Nois no van
accedir ahir al Camp Nou fins als cinc minuts del segon temps com a protesta
per les noves mesures de seguretat del club -que els deixa aïllats per mampares
de vidre al fons nord- i per les crítiques de la premsa després dels incidents
posteriors al partit contra el València. Quan aquests aficionats radicals van
entrar a l'estadi, amb crits d'ànim a l'equip, es va sentir algun tímid xiulet.
D'aquesta manera, al primer temps el Gol Nord oferia un aspecte inèdit en dia
de matx: totalment buit.
Europa Press
12feb03
Ferits tres seguidors del Bayer Leverkusen en un enfrontament amb radicals del
Barça en un bar de Barcelona
12/03/2003 - 09:02:52
BARCELONA, 12 (EUROPA PRESS) Tres seguidors del Bayer Leverkusen van
resultar ferits lleus ahir a la nit en un enfrontament amb seguidors radicals
del FC Barcelona en un bar pròxim al Camp Nou poc després del partit de Lliga
de Campions entre aquests dos equips.
Els disturbis van acabar
amb vuit persones detingudes, tres ferits i nombrosos destrosses al local
O'Carballo, situat al número 126 de la Travessera de les Corts.
Segons sembla, una
quinzena de seguidors del Barça, que podrien ser membres dels Boixos Nois,
alguns amb el cap rapat, van atacar el local on estaven sopant un grup de deu
aficionats del Bayer. Des del carrer van llançar pedres, totxos, trossos de
marbre i ampolles contra els alemanys, van destrossar els vidres del bar i van
causar contusions i talls a tres persones del grup de seguidors de l'equip
alemany.
La propietària del local,
Carolina Rodríguez, ha explicat que tot havia estat "molt ràpid, en uns
moments hem estat víctimes d'una pluja d'objectes que ens ha obligat a
tirar-nos a terra, llevat dels alemanys que han fet barricades amb les taules i
les cadires per evitar mals majors".
Segons la testimoni, un
dels seguidors del Bayer, que "estaven prenent una cervesa tranquil·lament
i no anaven beguts", va acabar amb un tall profund a l'orella "i
estava sagnant". "Encara sort que la porta i la reixa estaven
parcialment tancades i no han pogut entrar perquè si no sé què ens hagués pogut
passar", ha afegit.
Europa Press 12feb03
Vuit detinguts en un atac dels Boixos nois contra seguidors del Bayer en un bar
de Barcelona
12/03/2003 - 10:43:21
Un dels barcelonistes radicals acumula 10 detencions per fets similars
BARCELONA, 12 (EUROPA PRESS) El Cos Nacional de Policia (CNP) va detindre anit
huit membres del grup radical "Boixos Nois" que van protagonitzar un
atac a un grup de seguidors del Bayer Leverkusen que es trobaven prenent una
cervesa en un bar pròxim al Camp Nou, després del partit de la Lliga de
Campions que va enfrontar l'equip alemany amb el FC Barcelona, segons van
informar fonts de la Prefectura Superior de Policia de Catalunya.
Els disturbis es van
saldar amb diversos seguidors del Bayer ferits, encara que només un d'ells va
requerir assistència mèdica d'una ferida a l'orella ocasionada pel llançament
d'una pedra.
L'aficionat alemany, de
38 anys, va ser traslladat a l'Hospital Clínic, d'on va ser donat d'alta poc
després en no revestir gravetat.
Els fets van ocórrer cap
a les 23 hores d'ahir, quan una quinzena de seguidors radicals del Barça,
alguns d'ells amb el cap rapat, van atacar el bar O'Carballo, situat al número
126 de la travessera de les Corts, on es trobaven uns 10 aficionats del Bayer.
Des del carrer, els
"Boixos nois" van llançar pedres, rajoles, trossos de marbre i
ampolles contra els alemanys, van destrossar tots els vidres del bar i part del
mobiliari, i van causar contusions i talls a alguns dels seguidors del Bayer.
La propietària del local,
Carolina Rodríguez, va explicar que tot havia estat "molt ràpid, en un
moment hem patit una pluja d'objectes que ens ha obligat a llançar-nos a terra,
llevat dels alemanys que han fet barricades amb les taules i les cadires per a
evitar danys majors".
La testimoni va destacar que
els aficionats alemanys, que formen part dels quasi 700 seguidors del Bayer que
es van desplaçar a la capital catalana per a assistir a l'encontre entre el seu
equip i el FC Barcelona, "estaven prenent una cervesa tranquil·lament i no
anaven beguts". "Encara sort que la porta i la reixa estaven
parcialment tancades i -els barcelonistes radicals- no han pogut entrar perquè
en cas contrari no sé què ens haguera pogut passar", va afegir la dona.
Quan els agents del CNP
van arribar al lloc, els "Boixos nois" van fugir, però huit d'ells
van ser interceptats i detinguts un poc més endavant, a la confluència dels
carrers Felipe de Paz i Emèrita Augusta.
Entre els detinguts es
troba Hugo F.S., de 26 anys, qui ja va ser detingut en la temporada passada
després d'un partit que va enfrontar el Barça i l'Osasuna, quan va accedir
il·legalment a la zona presidencial del Camp Nou i va intentar agredir un
càmera d'Antena 3.
El mateix jove, que
acumula 10 detencions, va ser detingut també el mes passat com a presumpte autor
del llançament d'una bengala al camp durant el Barcelona-València del mes de
gener passat.
La resta de detinguts,
tots acusats de danys, lesions i desordres, són David M.L., de 27 anys i amb 5
detencions anteriors; Oscar R.R., de 26 anys i una detenció per tràfic de
drogues; Rubén L.A., de 26 anys i sis detencions anteriors; Julio C.G., de 39
anys; Iván G.S., de 26 anys; Rubén S.C., de 25 anys, i una menor de 17 anys.
Tots ells van ser traslladats a la comissaria del districte de Sarrià-Sant
Gervasi.
Europa Press 12feb03
Set dels vuit detinguts per agredir seguidors del Bayer Leverkusen passaran
demà a disposició judicial
12/03/2003 - 19:17:02
BARCELONA, 12 (EUROPA PRESS) Set dels vuit joves del grup dels 'Boixos
Nois' detinguts per agredir un grup de seguidors alemanys del Bayer Leverkusen
seran conduïts demà, a primera hora, als jutjats de guàrdia de Barcelona,
segons han informat fonts policials.
El Cos Nacional de
Policia (CNP) va detenir-los ahir a la nit després de protagonitzar un atac a
un grup de seguidors del Bayer Leverkusen mentre estaven prenent una cervesa en
un bar pròxim al Camp Nou, després del partit de la Lliga de Campions que va
enfrontar l'equip alemany amb el FC Barcelona.
Els disturbis es van
saldar amb diversos seguidors del Bayer ferits, encara que només un d'aquests
va requerir assistència mèdica d'una ferida a l'orella ocasionada pel
llançament d'una pedra.
L'aficionat alemany, de
38 anys, va ser traslladat a l'Hospital Clínic, d'on va ser donat d'alta poc
després al no revestir gravetat.
Els fets van passar cap a
les onze de la nit d'ahir, quan una quinzena de seguidors radicals del Barça,
alguns d'aquests amb el cap rapat, van atacar un bar anomenat O'Carballo,
situat al número 126 de la Travessera de les Corts, on es trobaven prop de deu
aficionats del Bayer.
Avui 14feb04
400 agents de seguretat en un derbi d'"alt risc"
La
Comissió Nacional Antiviolència ha declarat d'"alt risc" el derbi
català de Primera, i més tenint en compte els condicionants esportius de tots dos
equips -instal·lats en les últimes posicions de la Lliga-", va explicar un
portaveu de la Delegació del govern central a Catalunya. En total, es preveu
l'assistència d'uns vuitanta seguidors radicals barcelonistes (Boixos Nois) a
Montjuïc, un estadi que registrarà una gran entrada. El dispositiu de seguretat
estarà format per 400 persones, entre policies, seguretat del club, Protecció
Civil i Guàrdia Urbana.
El Entorno.com 12mar03
Un grupo de 15 violentos del Barça hieren a
pedradas a tres alemanes
Redacción
Un grupo de unos 15 jóvenes violentos, algunos con
la cabeza rapada, seguidores radicales del FC Barcelona y posiblemente miembros
de los Boixos Nois, atacaron anoche con piedras, ladrillos y botellas a un
grupo de aficionados del Bayer Leverkusen en un bar-restaurante próximo al Camp
Nou después del partido de la Liga de Campeones.
El altercado, en el que un seguidor alemán sufrió
un corte en una oreja y otros dos, lesiones leves a causa de los numerosos
cristales rotos, tuvo lugar en el bar-restaurante O'Carballo, en la Travessera
de Les Corts, 130. "Todo comenzó a los 10 minutos de terminar el partido
--explicó a este diario Carolina Rodríguuez, dueña del local--. De repente,
empezaron a tirar desde la calle losas de mármol, botellas y piedras".
El bar tenía en ese momento media persiana bajada.
Pese a ello, los vándalos lograron romper totalmente los cristales del
establecimiento, al que no llegaron a entrar. El pequeño grupo de alemanes
--"que estaban tranquilos tomando uuna cerveza", según la dueña--
corrieron a protegerse del ataque. "Cogieron mesas y sillas para apilarlas
y formaron una barricada. Después, se tiraron al suelo", añadió Rodríguez,
de madrugada, mientras su marido prestaba declaración en la comisaría de la
calle de Iradier y los empleados del bar recogían los cristales.
La dueña y un cliente llamaron enseguida a la
policía, que, según varios testigos, tardó mucho en llegar. "Y eso que era
un partido de riesgo y debían haber estado en los alrededores". Pese a los
intentos de este diario de conseguir la versión del portavoz del Cuerpo
Nacional de Policía, éste no respondió.
El ataque provocó que poco después fueran
detenidas ocho personas. Fue imposible también confirmar si los detenidos
pertenecían a los Boixos Nois, aunque un seguidor azulgrana que fue testigo de
los incidentes explicó a Catalunya Informació que sí lo eran.
La dueña del restaurante dijo que anoche era
prematuro valorar los daños, de los que pensaba dar parte a la compañía de
seguros. Además de los cristales, varias sillas y mesas presentaban marcas por
los golpes. La comida del mostrador quedó cubierta de cristales e inservible.
Otro seguidor del Barça que salía del estadio y
que también pasaba por delante del restaurante denunció a COM Ràdio, cuya
emisora está delante del local, que él también presenció los incidentes. Añadió
que cuando llegó la policía, les recriminó su tardanza, pero los agentes le
contestaron que lo que había pasado era un problema del Barça.
Europa Press 13mar03
Set dels vuit detinguts per agredir seguidors del Bayer Leverkusen passen a
disposició judicial
13/03/2003 - 18:15:10
BARCELONA, 13 (EUROPA PRESS) Set dels vuit joves del grup dels 'Boixos
Nois' detinguts per agredir un grup de seguidors alemanys del Bayer Leverkusen han
estat conduïts, a primera hora d'aquesta tarda, al jutjat de guàrdia de
Barcelona. El vuitè detingut, una jove de 17 anys, passarà a disposició de la
Fiscalia de Menors.
El jutge haurà de decidir
en les properes hores si ingressen a presó o si els posa en llibertat. Entre
els detinguts es troba Hugo F.S., de 26 anys, que ja va ser detingut la
temporada passada després d'un partit que va enfrontar el Barça i l'Osasuna,
quan va accedir il·legalment a la zona presidencial del Camp Nou i va intentar
agredir un càmera d'Antena3.
El mateix jove, que
acumula 10 detencions, va ser detingut també el mes passat com a presumpte
autor del llançament d'una bengala al camp durant el Barcelona-València del mes
de gener passat.
El Cos Nacional de
Policia (CNP) va detenir els vuit joves dimarts a la nit després de
protagonitzar un atac a un grup de seguidors del Bayer Leverkusen que es
trobaven fent una cervesa en un bar pròxim al Camp Nou, després del partit de
la Lliga de Campions que va enfrontar l'equip alemany amb el FC Barcelona.
Els disturbis es van
saldar amb diversos seguidors del Bayer ferits, encara que només un d'aquests
va requerir assistència mèdica d'una ferida a l'orella ocasionada pel
llançament d'una pedra.
L'aficionat alemany, de
38 anys, va ser traslladat a l'Hospital Clínic, d'on va ser donat d'alta poc
després al no revestir gravetat.
Els fets van passar cap a
les 23.00 hores del dimarts, quan una quinzena de seguidors radicals del Barça,
alguns amb la cap rapat, van atacar un bar anomenat O'Carballo, situat al
número 126 de la Travessera de les Corts, on es trobaven prop de deu aficionats
del Bayer.
Des del carrer, els
'Boixos Nois' van llançar pedres, totxos, trossos de marbre i ampolles contra
els alemanys, destrossant tots els vidres del bar i part del mobiliari, i
causant contusions i talls a alguns dels seguidors del Bayer.
Quan els agents del CNP
van arribar al lloc dels fets, els 'Boixos nois' van emprendre la fuga, però
vuit d'aquests van ser interceptats i detinguts una mica més endavant, a la
confluència dels carrers Felip de Pau i Emèrita Augusta.
Europa Press
13mar03
El jutge deixa en llibertat amb càrrecs set dels vuit detinguts per agredir
seguidors del Leverkusen
13/03/2003 - 20:22:41
BARCELONA, 13 (EUROPA PRESS) El titular del Jutjat d'Instrucció número 31,
en funcions de guàrdia, ha deixat en llibertat amb càrrecs set dels vuit
detinguts que han passat avui a disposició judicial i ha ordenat que siguin
jutjats el 31 de març al Jutjat Penal número 16 pel tràmit de justícia ràpida;
mentre que el fiscal no ha sol·licitat presó preventiva per cap d'ells.
Aquests joves del grup
dels 'Boixos Nois' detinguts per agredir un grup de seguidors alemanys del
Bayer Leverkusen han estat conduïts, a primera hora d'aquesta tarda, als
jutjats. El vuitè detingut, una jove de 17 anys, passarà a disposició de la
Fiscalia de Menors.
Entre els detinguts es
troba Hugo F.S., de 26 anys, que ja va ser detingut la temporada passada
després d'un partit que va enfrontar el Barça i l'Osasuna, quan va accedir
il·legalment a la zona presidencial del Camp Nou i va intentar agredir un
cambra d'Antena3.
S
et dels vuit seguidors del Barça detinguts per l'assalt al bar O'Carballo
després del partit de Lliga de Campions passaran avui a disposició judicial acusats,
amb diferent grau de participació, dels delictes de lesions i desordres. La
menor de 17 anys va quedar ahir sota la tutela dels seus pares, segons van
informar fonts policials. Un dels acusats és Hugo F.S., de 26 anys, que compta
amb 10 detencions anteriors. Entre d'altres, se'l considera l'autor de l'intent
d'agressió a un càmera d'Antena 3 la temporada passada, que li va suposar tenir
l'entrada prohibida al camp tot i que hi continua accedint.
La policia va interceptar vuit dels pressumptes agressors al carrer Felipe de
Paz, a l'altura d'Emérita Augusta, quan fugien del lloc dels fets. La majoria
dels detinguts, amb edats compreses entre els 39 i els 17 anys, van ser
identificats pels agents com a integrants dels Boixos Nois mentre que quatre d'ells
tenen antecedents policials per tràfic d'estupefaents, desordres, lesions,
robatori i danys.
Cap a
les onze de la nit, el dispositiu encarregat de la seguretat del Barça-Bayern
Leverkusen -catalogat partit d'alt risc- es va desplaçar fins al bar on un grup
de joves estaven llançant pedres i altres objectes contundents contra els
seguidors alemanys que prenien "una cervesa" a l'interior del local i
que "es van protegir amb les taules i les cadires", segons va
explicar la propietària. Els agressors van causar destrosses als vidres i al
mobiliari amb els trossos de marbre que van extreure d'un contenidor d'obres
pròxim. També van provocar contusions i talls en diversos aficionats del Bayer,
i un d'ells va haver de ser atès d'una ferida en una orella.
La
propietària es va queixar del retard en l'arribada dels agents, un extrem negat
per la policia, que va assegurar que "després de rebre l'avís es
traslladen les dotacions desplegades als voltants del camp". El bar
O'Carballo està situat molt a prop de l'estadi.
El jutjat penal
número 16 de Barcelona ha absolt "per falta de proves" als 7 boixos
nois acusats de disturbis i d'agredir aficionats alemanys després del partit
de l'11 de març entre el Barça i el Bayer. La jutge creu que no es pot
assegurar si van ser ells ni el grau d'implicació "enmig de la
gentada" que va cometre l'atac.
Emd 20abr03
Seis peñas del DKV denuncian ataques de hinchas del Barça
20/04/03 03:00 h.
BADALONA.– Seis peñas del DKV Joventut han denunciado, a través de
un comunicado, los ataques que sus seguidores sufrieron por parte de hinchas
del Barcelona tras la disputa del encuentro que enfrentó a ambos equipos en
Badalona el domingo pasado. Según los aficionados badaloneses, “un grupo de
seguidores vestidos con camisetas con la inscripción 'Dracs Argentona' se
dedicó tras el partido a apedrear los vehículos de los socios verdinegros”,
hechos denunciados a los Mossos d'Esquadra, que realizan una investigación
U
ns anys després de cessar com a primer ministre, Margaret Thatcher va assistir
a un congrés del Partit Conservador i va adreçar unes paraules als assistents.
Tot fent gala d'un sentit de l'humor anglès pràcticament inexistent entre
nosaltres, va fer, després d'una tan dilatada absència, una mena de decíamos
ayer, com el de Fray Luis de León en reincorporar-se a la càtedra després
de complir una pena de presó. Va dir, en efecte: "Ja sé que m'estaven
esperant, perquè en passar davant del cinema d'aquí al costat, he vist que
anunciaven el film El retorn de la mòmia". Lamentablement, J.L.
Núñez no té ni sentit de l'humor, ni sentit del ridícul, ni do de
l'oportunitat, ni noció de l'elegància que hauria de comportar el fet d'haver
ocupat la presidència del Barça. L'escena d'un avi que repapieja mentre li
cauen llàgrimes salades al gelat de vainilla del sopar de la Penya de Santpedor
resulta patètica. L'estripada de Gaspart, el seu vicepresident i home de
confiança durant 22 anys, còmplice i cooperador necessari de tantes pàgines
fosques en aquest quart de segle de desnaturalització del club en tant que
senyal d'identitat i símbol de Catalunya, és evocadora de les revenges que es
produeixen, en cas de discrepància, al si d'alguna onorata società. I
l'afany de passar a la història segons la versió edulcorada que s'ha fabricat
ell mateix inspira el sentiment de pietat de tots els exercicis inútils que
condueixen a la malenconia.
L'home
que es va apoderar del Barça amb males arts (Sagi), calúmnies (Ariño), pactes
immorals (Casaus) i les manipulacions del cens i de les urnes pròpies de
l'època, es dedica ara a donar lliçons. Com si no tingués encara pendents als
tribunals les imputacions pel més obscè dels delictes: el suborn d'agents
tributaris a fi d'evadir uns impostos que, si no els paguen els rics, recauen
sobre els pobres! Com si no hagués existit l'episodi
de les obres confiades a Hispano Alemana de Construcciones!
Com si no hagués estat el creador dels morenos, antecedent dels Boixos
Nois, a un dels quals, amb antecedents penals per violència i narcotràfic, va
retre l'homenatge d'un minut de silenci a l'estadi, quan va morir de sobredosi!
Com si no hagués estat soci de l'Espanyol abans de ser-ho del Barça! Com si no
hagués executat el designi d'AP d'emascular la catalanitat del Barça! Com si no
hagués muntat, sota la direcció de Lluís Bassat, un centenari del club vaporós,
asexuat i apàtrida! Com si durant el seu mandat no haguessin sorgit els
intermediaris, comissionistes i agents de jugadors que han portat el club a la
ruïna! Com si a la seva junta i entorn no s'hi hagués congregat el rècord
Guinness mundial de gent de futbol amb antecedents penals o processats per
estafa, apropiació indeguda o delictes fiscals! Per cert, ¿no haurien de ser
aquestes circumstàncies causa d'inhabilitació per presentar-se a les eleccions
del Barça o formar part de la junta? Núñez, creguin's, torni a callar que
quedarà més bé i guardi's la vendetta per a millors ocasions.
Expulsar els violents, fomentar l'ús del català i
fer un monument a Josep Sunyol, el president màrtir, entre els compromisos de
l'àrea social
Lluís
Bassat va fer pujar una mica més el to de la seva campanya electoral a la
presidència del Barça quan es va referir ahir a la fractura social que viu el
club des de fa anys. Bassat creu que la seva candidatura és "l'única que
pot aconseguir la unitat de tot el barcelonisme" i, en canvi, està convençut
que una victòria de Joan Laporta o Jaume Llauradó "mantindria aquesta
fractura", perquè són antagòniques.
Bassat,
acompanyat per Jacint Borràs i Ricard Huguet, va presentar el seu model de club
a nivell institucional i social i va remarcar un dels eixos ideològics del seu
programa, que és superar la divisió del barcelonisme, especialment
autodestructiva a partir del divorci entre nuñistes i cruyffistes.
Per Lluís Bassat, "hi ha candidatures que per definició se situen a banda
i banda d'aquesta fractura social", referint-se a la de Llauradó -envoltat
d'exdirectius de Núñez i Gaspart- com l'opció clarament continuista, i a la de
Laporta, com la més rupturista, just a l'altre extrem. "Estic convençut
que si guanyés Llauradó tindria problemes amb la gent de l'Elefant Blau i, si
ho fes Laporta, tindria problemes amb la gent de Llauradó", va apuntar el
publicista, que es va situar en una posició central, amb vocació de
"portar la renovació al club, d'aixecar les catifes que calgui", però
també de "governar sense rancúnia i amb respecte pels 106.000 socis".
Bassat
creu que aquesta vocació reconciliadora de la seva candidatura ha quedat
demostrada des del primer dia. "Nosaltres no hem demonitzat ningú",
va afirmar Bassat, que a més de mantenir una postura de no atacar ni respondre
els atacs, ha inclòs al seu equip persones de l'etapa nuñista (Alemany), de
l'oposició tradicional a Núñez (Huguet) i també exmembres de l'Elefant Blau
(Borràs). "Si guanyem, les crítiques que ens fan ara s'aturaran perquè són
sobretot electorals, per desgastar", va afegir.
Un
altre dels temes importants de la cita, a més dels compromisos en l'àrea social
i institucional, va ser el de la violència al Camp Nou. Lluís Bassat -insultat
i gairebé agredit per alguns membres dels Boixos Nois en les eleccions del
2000- es va comprometre a expulsar els violents de l'Estadi: "Se'ls
explicarà que s'han de reconvertir en seguidors pacífics i, si no, no tornaran
a entrar al camp". L'objectiu secundari és recuperar la grada jove.
Pel que fa al model del club, Ricard Huguet va exposar l'objectiu de recuperar
la "singularitat" i la "catalanitat" del Barça com a
institució. En aquest sentit, va defensar el caràcter cívic, integrador i
igualador social del club, la seva independència política, el seu compromís amb
Catalunya i el seu caràcter emblemàtic en la defensa de la democràcia i el
rebuig de la xenofòbia.
Huguet
va anunciar diverses iniciatives, entre les quals figuren fer costat a les
institucions polítiques i socials del país en la defensa dels drets nacionals,
fomentar l'ús del català, col·laborar amb el teixit associatiu, recuperar la
Biennal d'Art i fomentar la difusió de la història del club com a factor de
cohesió interna. En aquest sentit, va avançar que es proposarà a l'assemblea de
socis fer un monument a Josep Sunyol, el president afusellat pels franquistes
l'any 1936.
Jacint
Borràs -responsable de l'àrea social- va anunciar que escoltarà directament al
soci ("el propietari del club") per conèixer les seves inquietuts o
necessitats reals, i també es va comprometre a abaratir els viatges per donar
suport a l'equip, a crear el consell de Joves Barcelonistes com a òrgan
consultiu de la junta directiva i a fomentar l'activitat de les penyes, ja
sigui amb ajuts a l'activitat social i els viatges, en assessorament jurídic i
fiscal, etc. I també va anunciar la democratizació del consell consultiu de
penyes i la creació de la Federació de Penyes.
J
oan Laporta, el nou president del FC Barcelona, té molt clar que el club
blaugrana no ha de servir per fer política -política partidista, s'hauria
d'afegir-, però que "sí ha de servir per fer país". Tornar el Barça
al país, després del llarg període nuñista, és un dels objectius, o més ben
dit, l'objectiu que ha guiat Laporta a convertir-se en el nou president del FC
Barcelona. Josep Lluís Núñez va guanyar les eleccions del 1978 amb un programa
molt clar de fer "un Barça triomfant"; no va enganyar ningú. El seu
projecte s'oposava al Barça més que un club que, sobretot els últims
anys amb la presidència d'Agustí Montal, s'havia imposat. El Barça triomfant
de Núñez va guanyar a les urnes el 1978 i va gaudir de prou suport social per
mantenir-se durant 22 anys, tot i els alts i baixos derivats d'una aposta tan
oberta pels resultats esportius i econòmics. Ahir, els socis blaugranes van
decidir girar full i van escollir un president jove amb un missatge de
renovació absoluta i, en molts sentits, oposat al del nuñisme.
Laporta
té un currículum catalanista impecable i té ben clar que la seva victòria ha de
servir per revitalitzar el FC Barcelona en tots els sentits. En primer lloc,
esportivament, com a punt de partida per recuperar-lo econòmicament i així fer
girar el mecanisme del cercle virtuós del futbol que tant s'ha esforçat a
explicar durant la campanya electoral. I, en segon lloc, socialment. Per a
Laporta, el Barça no té sentit si no va associat als valors que de sempre ha
representat, és a dir, la democràcia, el civisme i el catalanisme. El futbol,
l'economia i el catalanisme són les tres rodes d'un mateix mecanisme; el futbol
és la roda més gran, la que fa girar les altres dues, però el mecanisme no
fuciona si les rodes més petites s'encallen. El Barça que pretén reconstruir
Laporta amb el seu equip és clar i l'ha anat explicant al llarg de la campanya
electoral. Esportivament, es tracta de tornar a posar el club a la primera
línia esportiva i mediàtica. L'acord assolit amb el Manchester United per al
fitxatge de David Beckham, és l'exemple més clar; durant una setmana llarga, el
Barça ha estat a les portades dels diaris de tot el món. Laporta i el seu
equip, amb Sandro Rosell com a negociador destacat, han estat agosarats i han
anat a buscar el jugador mediàtic més destacat del mercat. És un fitxatge
arriscat, fàcil de criticar, però que si va acompanyat de les peces adequades,
tornarà el Barça al nivell que mai no hauria d'haver abandonat.
Però David
Beckham no és la pedra angular del projecte de Joan Laporta. N'és només la
conseqüència lògica del que pretén fer com a president. Que és recuperar el
club esportivament, econòmicament i socialment. Per tornar el Barça al lloc que
li correspon: al primer pla esportiu, a un lloc destacat entre els clubs més
potents econòmicament, i al país que l'ha fet créixer i li ha donat la raó de
ser. Un repte enorme però apassionant.
A
questa setmana, i mentre continuava el brogit per les eleccions del Barça, un
petit grup d'investigadors convocats per la Societat Catalana de Pedagogia i la
Universitat de Barcelona ens reuníem per parlar i reflexionar sobre els joves.
Del que han estat històricament, i del que és avui aquest segment social tan
divers i a voltes intangible que anomenem joventut.
Òbviament,
parlàvem també d'esport, precisament aquella activitat que ha estat pensada
molt especialment per a la pràctica dels joves. I així, i en arribar a l'anàlisi
del món actual, va aparèixer amb força l'interés per la qüestió de la violència
a l'esport i el paper dels hooligans. El Carles Vinyes ens explicava,
amb molt de coneixement de causa, les diferències entre els espectadors del
nostre país i les tradicions anglosaxones, així com el comportament d'aquests
grups a Barcelona. En Pere Fullana ens il·lustrava de les disputes a Son Moix,
a Palma, entre grups de significació enfrontada. Som davant d'un tema complex,
que en la campanya de les eleccions celebrades ahir ha aparegut en algunes
ocasions, però que ha quedat bandejat per la lluentor dels fitxatges reals o
ficticis. És lògic que fos així, ja que la violència de petits grups de joves
als estadis no és considerada malauradament una qüestió central de les
reponsabilitats socials de l'esport. És cert que es produeixen reaccions quan
s'esdevenen incidents especialment vistosos, com algun assassinat, però cal
reconèixer que ni els clubs ni les institucions s'han pres seriosament el
problema, al qual cal afegir actuacions policials que passen de la inhibició a
una contraviolència indiscriminada.
Seria
hora, potser, de reprendre i actualitzar aquell lema d'"esport i
ciutadania" que van encunyar a la dècada de 1930 dirigents esportius
catalans, entre els quals Josep Sunyol i Garriga, el president del Barça a
l'inici de la Guerra Civil. El seu nom ha aparegut, també, en aquests dies de
campanya, però fa l'efecte que es tracta molt més d'una al·lusió a qui va ser
afusellat, que no pas al que significava en aquells anys el nucli cohesionat
entorn del setmanari La Rambla. Un seguit de gent que precisament
consideraven que l'esport no podia defugir la seva responsablitat social. Més
encara, que aquesta era imprescindible per poder considerar dignament el mateix
esport.
Lògicament,
a qui cal reclamar primerament aquesta responsabilitat és als dirigents.
Després de tants anys en què tot valia, o en què fins i tot un president es
proclamava més pròxim als Boixos Nois que al seu paper a la tribuna, és hora
que el barcelonisme faci un tomb decidit, prengui una opció ben clara a favor
de l'esportivitat, i esdevingui un referent sa i compromès amb la seva
societat.
E
ls socis del Barça van voler canvi. Canvi radical, profund, per posar fi al
malson dels quatre últims anys sense títols i amb pèssima gestió econòmica.
Joan Laporta, el candidat que més havia progressat en els sondejos dels últims
dies amb la bandera de fer foc nou i del possible fitxatge de David Beckham, va
guanyar ahir de forma contundent les sisenes eleccions democràtiques del club i
es va convertir en el president més votat en la història blaugrana. L'advocat
barceloní va derrotar a les urnes el gran favorit, Lluís Bassat, i els altres
quatre candidats, Jordi Majó, Josep Martínez-Rovira, Josep Maria Minguella i
Jaume Llauradó, amb 27.138 vots, el 52,57 per cent del total. Laporta va
superar els registres obtinguts per Josep Lluís Núñez l'any 1989 (25.441 vots)
i Joan Gaspart l'any 2000 (25.181 vots).
L'índex
de participació va ser molt alt, amb 51.520 sufragis vàlids, el 54,72 per cent
del cens electoral. De fet, es va batre el rècord del 2000, quan Joan Gaspart
va vèncer Bassat en uns comicis en què es van comptabilitzar 45.888 vots.
D'aquesta manera, el president escollit surt "molt reforçat", van
coincidir a dir tots els candidats.
Si la
victòria de Laporta, figura controvertida per a la majoria de socis després que
va presentar el 1998, com a líder de l'Elefant Blau, una moció de censura
contra Josep Lluís Núñez, va tenir cert caire de sorpresa, també va trencar els
pronòstics el resultat obtingut per la candidatura de Jordi Majó, que es va
convertir en la tercera força més votada, amb 2.490 vots (4,82 per cent), i el
poc suport que va rebre Jaume Llauradó, que va passar de ser la tercera
alternativa d'acord amb la recollida de signatures a ser la menys votada ahir,
amb tot just 987 sufragis (1,91 per cent). L'àgria polèmica sobre drets humans
que va mantenir amb Bassat durant la campanya li va acabar passant factura.
Precisament el publicista va ser el gran derrotat i ahir va perdre els seus
segons comicis consecutius. A Lluís Bassat el van votar 16.412 socis (3.379
menys que l'any 2000), que suposa un suport del 31,8 per cent. Al seu torn,
Martínez-Rovira va obtenir el 4,63 per cent dels vots i Minguella el 3,62 per
cent. "S'ha demostrat que el centre no interessa. La gent ha votat el
canvi", va resumir l'empresari.
Les
primeres enquestes a peu d'urna donaven Joan Laporta com a clar guanyador. A
les dues del migdia, un sondeig sobre 1.492 socis fet per Canal Barça donava a
l'advocat un suport del 54 per cent, pel 28 per cent que tenia Bassat, dades
que eren ben lluny, per exemple, de la primera enquesta que va publicar Mundo
Deportivo el 20 de maig, en què el publicista tenia un 44,6 per cent d'intenció
de vot i el seu rival un 11 per cent, amb un 16,6 per cent d'indecisos. A mitja
tarda a Laporta ja li costava dissimular l'eufòria, mentre Bassat comentava que
"el Barça hi sortirà guanyant amb qualsevol resultat" i que en cap
cas se sentia "fracassat". Quan van aparèixer al vespre les enquestes
de Catalunya Ràdio i TV3 ja ningú dubtava de la certesa contundent dels
resultats.
Un cop completat l'escrutini, Bassat, que va demanar unitat, va dir: "De
moment no em plantejo tornar-me a presentar". Joan Laporta, per la seva
banda, va desfermar la seva alegria. "El Barça ha votat el canvi que volia
molta gent. Assumim la responsabilitat de dur a terme aquest projecte", va
explicar. "Ens ho prenem -va afegir- com el repte de treure el club de la
situació en què està avui. Em comprometo a mantenir la catalanitat i la
democràcia com a valors més preuats". Així mateix, va destacar el paper de
Nuñez i Cruyff en aquesta campanya i va recordar que ja té planificat què farà
els primers 45 dies de mandat. Entre les primeres accions, el nou president -el
38è de la història- anunciarà Guus Hiddink i Txiki Begiristain com a entrenador
i director tècnic del Barça, respectivament, es reunirà amb els treballadors
del club, retirarà el recurs del tancament del Camp Nou i concretarà els
fitxatges i les baixes de la plantilla. Amb l'equip jugant-se entrar a la UEFA
a l'última jornada, una de les grans preguntes immediates és si vindrà Beckham
o si hi haurà guerra amb el Madrid per aconseguir el jugador. Avui comença un
nou Barça. Un Barça que ha de posar fi a una de les èpoques més tristes del
club.
L'acomiadament
de Johan Cruyff l'any 1996, la posterior bunquerització del nuñisme, la moció
de censura de l'Elefant Blau i la dimissió de Josep Lluís Núñez van deixar el
Barça estabornit. I el trienni nefast de Gaspart el va rematar, el va deixar
KO. Feia mesos que el barcelonisme esperava això, necessitava aquestes
eleccions. Perquè és imprescindible fer un cop de timó i calia que el soci del
Barça manifestés en quin sentit. Ha pogut triar. El barcelonisme s'ha mobilitzat
per intentar ajudar el club en aquests moments. Vuit socis van iniciar la cursa
a la presidència, sis van superar el filtre de les firmes per convertir-se en
candidats i 51.520 socis (54,72% del cens) van batre el rècord de participació
per convertir en històric el dia d'ahir. El moment del club ho exigia i la
campanya hi ha contribuït a l'oferir il·lusió respecte al futur sobre la base
de programes, propostes i persones disposades a treballar per resituar el club
a primera línia. Com totes les curses electorals, hi ha hagut coses bones i no
tan bones. Ens sobren sectarismes, atacs personals, insinuacions, sospites,
mentides i el tot val per un vot o una firma, però ens quedem amb les bones
intencions, el treball en benefici del Barça i l'esforç ideològic, econòmic i
físic dels candidats i els seus equips.
A
partir d'aquí, girem full amb totes les conseqüències. Avui ja és el dia
després i cal posar-se en marxa, també els candidats derrotats i els seus
votants i simpatitzants. El Barça és gran també gràcies a ells i els necessita
tots per sortir del pou. El missatge del soci, a més, els ho ha de posar fàcil,
ja que més de 46.000 vots (Laporta + Bassat + Majó) han assenyalat quasi
unànimement la direcció del canvi i una majoria absoluta de votants ha apostat
inequívocament pel canvi d'alta intensitat de Joan Laporta.
Per
sobre de discrepàncies puntuals, més de forma que de fons, el ja nou president
ha fet una bona feina en programa (elaborat i engrescador), en campanya (la
gent l'ha identificat amb el canvi), en imatge (moderna i convincent) i també
en il·lusió (Beckham), que és el que l'ha catapultat definitivament al triomf.
Per respecte democràtic, però sobretot perquè l'esperen quatre anys difícils i
transcendentals per al Barça, tot el barcelonisme l'ha d'ajudar tancant files
al voltant d'ell, de la seva junta directiva i de l'equip. Fins i tot si David
Beckham acaba jugant al Madrid. L'actitud de Lluís Bassat ahir, cridant tot el
barcelonisme a recolzar en tot a Laporta és de chapeau.
És la
seva hora. Laporta té molta feina a fer, moltes decisions a prendre i moltes
mesures a implementar. És imperatiu sanejar l'economia, aquest endeutament de
200-220 milions d'euros, aquest dèficit estructural i aquesta manca de
recursos; però també ho és recuperar l'orgull del culer amb un equip competitiu
i amb un projecte esportiu que enriqueixi el Barça del futur; i és també molt
important un canvi d'estil de la institució, que prioritzi sinceritat,
transparència, credibilitat, sentit comú i respecte a les essències del club,
al seny, al civisme, al caràcter democràtic i integrador, al seu catalanisme.
Molta sort, senyor Laporta.
E l
cercle virtuós, la metàfora bandera d'aquest ambiciós i alhora arriscat projecte
del canvi "serè, però total", ja es pot posar en marxa. Joan Laporta
Estruch (Barcelona, 29-6-1962) és l'home que el propugna, el primer president
del Barça que no va viure l'etapa de les Corts, el primer que no va veure jugar
Kubala i també el primer que té Cruyff i el Dream Team de primera referència.
Des que el seu avi el duia a la tribuna del Camp Nou als 10 anys, el Jan, com
l'anomenen a casa i els amics, somiava a ser el golejador del Barça i la vida
l'ha acabat conduint al centre de la llotja. Casat amb Constanza, filla de
l'expresident de la Nissan Juan Echeverría, i pare de tres fills, Pol (9 anys),
Guillem (6) i Joan (4), viatja amb la seva dona en avions separats per raons de
seguretat. És el seu cercle de debò. Persona de conviccions fortes, els més
propers diuen que és un nacionalista de pedra picada, un dels eixos que més el
mouen. "El Barça no ha de servir per fer política, però sí per fer
país", deia fa pocs dies a aquest diari. Durant la campanya, des de la
tarima només ha parlat en català. No se li coneix militància en cap partit, tot
i que com a independent, a finals del 2002 (segons el llibre Ara sí que toca!, de Francesc-Marc Álvaro), formava part de la Fundació
Barcelona, un òrgan bastant pròxim a Convergència Democràtica de Catalunya
(CDC) que uneix professionals liberals barcelonins de diferents sensibilitats
amb la inquietud d'aprofundir en la renovació del catalanisme. Futboler
empedreït des de jove, va passar per les categories inferiors de la PB Anguera
i va jugar amb el Sant Andreu, on concidiria amb Sandro Rosell, que ara serà la
seva mà dreta. Era un davanter centre potent i amb certa habilitat, sempre amb
el 9 o el 14 a l'esquena, els números que duia Cruyff. Avui és l'advocat que li
duu alguns temes, des del seu bufet en creixement Laporta & Arbós, i hi ha
fet amistat. S'havien trobat en la plataforma d'oposició al nuñisme Elefant
Blau, gràcies al desaparegut Armand Carabén.
Des
d'allà, Laporta es va donar a conèixer el 1997 al gran públic. Va fer de
portaveu, però era el líder in pectore que va aconseguir reunir més de
14.000 vots en la moció de censura fallida contra l'expresident. Els uns el van
acusar de ser el desestabilitzador que va augmentar la fractura social que va
acabar amb Núñez, i els altres van veure en ell una opció per recuperar el que
al seu parer eren els valors històrics del barcelonisme. "Núñez dirigeix
el Barça com si fos un negoci seu", deia entre altres crítiques el
desembre del 98. Avui parla d'ell com un personatge que "té coses bones i
altres no tan bones". Avui vol que el seu equip sigui el nou referent d'un
Barça "que ja no és el mateix que fa tres anys, que ha evolucionat, que
vol mirar endavant".
I ell ho exemplifica dient que diversos votants de Núñez ahir ho van fer per la
seva candidatura. Potser perquè han vist que darrere l'Elefant no s'hi amagava
ningú del poder establert -el famós tapat-, cap tòtem de la Catalunya que ha
manat en democràcia, sinó un soci independent a punt de fer 41 anys, amb
pràcticament 30 d'antiguitat, amb un número baix per l'edat, el 27.869, amb
ganes de canviar el rumb de l'entitat. Laporta encapçala una generació emergent
de barcelonistes nascuts als seixanta, acostumada a treballar en equip: Alfons
Godall, Ferran Soriano, Marc Ingla, Albert Vicens, Toni Rovira i el mencionat
Rosell en són els eixos. Sobretot aquest últim, un exexecutiu de Nike a
Espanya, Portugal i Sud-amèrica, i un dels factors diferencials amb l'efecte
Beckham en una campanya a l'americana. Ara, el sí o no del migcampista anglès
marcarà l'inici del mandat Laporta. Becks ha de ser la persona que escenifiqui
el retorn del Barça a la "primera línia mediàtica i esportiva
mundial". I ara serà el moment d'escoltar els plans de Txiki Begiristain,
que serà secretari tècnic, l'home que ha de netejar el vestidor i engegar de
veritat el cercle virtuós.
ÀMBIT ESPORTIU
Invertir en futbol per tornar el Barça a primera línia esportiva i mediàtica
mundial: fitxar dos cracs i tres jugadors excel·lents; la resta de la plantilla
la completen part dels actuals jugadors i el planter. Inversió neta de prop de
50 milions d'euros
Equip tècnic format a tres bandes pel directiu responsable de la parcel·la
esportiva, Sandro Rosell, el secretari tècnic (probablement Txiki Begiristain)
i l'entrenador (probablement Guus Hiddink)
Contractació basada en un fix i incentius per resultats obtinguts
Potenciar el planter i millorar la col·laboració amb la resta de clubs de
Catalunya
ÀMBIT ECONÒMIC
Racionalitzar la gestió, reduint despeses en un 19 per cent i augmentant
ingressos en un 23 per cent, incloent-hi l'explotació de noves fonts:
publicitat samarreta, nou espònsors, lloguer instal·lacions, aplicacions de
telefonia mòbil. L'objectiu, 200 milions d'euros d'ingressos el 2006
Dèficit zero el primer any
Renegociació del deute a curt termini per passar-lo a mitjà termini
Al quart any, reduir el deute a un 42% de l'actual
Complir rigorosament el pressupost de cada exercici
ÀMBIT SOCIOINSTITUCIONAL
Promoure els valors de sempre del
club: civisme, 'fair play', honestedat, solidaritat i independència
Acabar amb els violents. Pla de seguretat per eradicar-los, amb opció de
reinserció
Fomentar el catalanisme i el barcelonisme del club
Territorialitzar el Barça localment i mundialment
Democratitzar el club: llotja oberta, accessibilitat, millorar el sistema
d'entrades per a les penyes, abaratir els desplaçaments ('Caravana del Barça')
Potenciar les penyes: botiga, escola de futbol i punt d'atenció al soci en cada
seu
Potenciar el Museu
Avui 18jun03
Multa
de 70.000 euros pels incidents al Camp Nou amb el Madrid
El
secretari d'Estat de Seguretat, Ignacio Astarloa, ha imposat una multa de
70.000 euros al Barça pels incidents en la visita del Madrid al Camp Nou el
passat 23 de novembre.
Avui 23ago03
Tot i el rècord d'assistència
de públic en un Joan Gamper, una part dels 90.075 espectadors que el van
provocar no va entendre que allò era una festa. Els aficionats radicals que
ocupaven el gol nord no només van tirar una desena de bengales durant la festa
prèvia al partit, sinó que amb la pilota en joc en van tirar unes quantes més.
Al final del Gamper, el
president blaugrana, Joan Laporta, s'hi va referir: "No mereixen assistir
a un espectacle esportiu, i potser han fallat les mesures que hem pres". I
va revelar els problemes que havia tingut la directiva amb aquests radicals:
"Ens han demanat entrades i diners, la seva arma és el xantatge, però no
hem cedit. No entenen el llenguatge del diàleg".
D es
de les deu del matí, amb l'ofrena floral a la tomba del fundador, passant a la
tarda, amb una treballada assemblea i la festa popular, i fins més enllà de
mitjanit, amb l'entrega de la copa a Luis Enrique davant més de 90.000
espectadors, Cruyff inclòs a la llotja, rècord absolut del torneig. Una diada
blaugrana full time, una marató per a la junta directiva i sobretot per
al president Joan Laporta, que va superar cada prova amb nota. "Com va dir
Gamper, a sobre el pit hi porteu l'escut del Barça i a sota l'escut us palpita
el cor", van ser les simbòliques paraules del mediàtic mandatari als
jugadors des del centre del camp. Dos mesos després de les eleccions, el
projecte del canvi total no ha perdut atractiu i ahir es va demostrar. El soci
confia en els nous dirigents, tot i que el sempre problemàtic sector radical de
l'afició se'n vulgui desmarcar. Un grup que va encendre unes quantes bengales i
les va llançar sobre la gespa enmig de la festa i en diversos moments del
partit, sota la recriminació de la resta d'aficionats. Tota una declaració
d'intencions en l'única taca de la jornada.
Laporta
i la directiva es van trobar una assemblea contestatària, més per reductes del
passat que per concepcions de present. Va viure una hora llarga amb l'ai al
cor. El cercle virtuós que ha engegat "lentament" podia quedar
frenat. El mandatari va demanar i fins i tot "pregar" en múltiples
ocasions l'aprovació dels comptes. No les tenia totes i menys després de les
intervencions molt dividides a favor i en contra. Però a l'hora de la veritat,
va ser un passeig. Semblava que el soci expressava algun dubte i, a la vegada,
es refiava de la gent que la comandava. Tres quarts del mateix passaria amb la
publicitat a la samarreta, amb un toc de bon humor per part d'un veterà: "M'agradaria
que si hem d'anunciar Viagra, ens en facilitéssiu unes mostres gratuïtes".
L'auditori amb 500 compromissaris va somriure i l'ambient va destensar-se.
Enrere quedava una dura resposta, gairebé unànime, enfront la pujada dels
abonaments entre un 20% i un 40%. "Jo no podré pagar-me el carnet aquest
any. Sóc jubilada i cobro 280 euros. No hi ha dret", es queixava la
clàssica Pilar Puig. Laporta assentia, però no hi veia remei: "No tenim
altra sortida".
Mentrestant,
a l'estadi es vivia una mena d'eufòria col·lectiva, allunyada de les grans
decisions del Palau: deu minuts d'onada i crits de Barça, Barça, Barça, com no
es veia des de feia anys. Això sí, acompanyat pel nombrós i calorós públic
argentí. L'espectacle pirotècnic, la música de la Dharma, l'himne interpretat
pels Gossos, va precedir els futbolistes, desfilant sota un potent focus. Una
barreja a l'americana i a la catalana, amb Ronaldinho més aplaudit que ningú.
Potser s'hi va apropar Luis Enrique, que amb un català perfecte va demanar
suport als culers. I curiosament va cloure amb l'únic "Visca
Catalunya!" de la nit, segurament la raó última de Laporta i els seus, que
ja es van assegurar que amb l'entrada de Pujol sonessin Els segadors per
tercer cop en menys de 100 dies.
L'encesa
de bengales va ser la venjança per la negativa del club
a regalar als violents
de 50 a 100 entrades
La
nova directiva blaugrana de Joan Laporta ja té al davant el primer entrebanc
greu del seu mandat. Iniciats amb normalitat la renovació interna i el
sanejament econòmic del club, i superat folgadament l'escull de l'assemblea de
compromissaris, el sector dels aficionats més radicals va aprofitar divendres
la jornada del trofeu Joan Gamper per desafiar clarament la junta davant els
més de 90.000 espectadors que omplien el Camp Nou i milions de teleespectadors.
El problema de la violència, una de les promeses més fermament expressades per
Laporta a la campanya electoral, ja ha passat a ser un aspecte prioritari i de
màxima urgència per al Barça, amb la implicació directa i personal del mateix
president del club. Els mencionats radicals, englobats en el gran paraigua dels
Boixos Nois però que en realitat formen un grup més concret, d'ultradreta i
anomenat Casuals, van intentar rebentar el Gamper introduint a l'estadi un bon
nombre de bengales, encenent-ne una desena alhora just abans de la festa de
presentació del primer equip de futbol i rematant la feina amb el
llançament d'unes quantes bengales més al camp amb el partit Barça-Boca en joc.
Era la resposta a les portes tancades que s'han trobat al club aquest estiu.
Mantenint la línia del que els han permès fer els últims anys (vegeu la
informació adjunta), aquest grup portava unes setmanes exigint diners i entre
50 i 100 entrades a la directiva. "Ens han intentat fer xantatge", va
admetre Laporta dissabte, després del Gamper.
Però
la reacció del club estava cantada. En plena campanya electoral, el mateix
Laporta s'havia mostrat contundent a l'hora de parlar dels radicals (vegeu
l'AVUI del 3 de juny). "Sabem qui són els violents i acabarem amb ells; no
tindran lloc a l'estadi", va assegurar el llavors candidat en fer la
presentació del programa social.
Amb
aquests precedents, el club ja s'esperava un desafiament dels radicals, però
els fets de divendres van superar les previsions. El principal error va ser el
control de l'accés al camp i, en aquest sentit, cal anotar que tant els porters
com la primera cadena de responsables eren els mateixos que la temporada
passada. Actuar en aquest punt serà el pròxim pas de la junta.
En tot
cas, el club qualifica la situació creada de "molt delicada". Es
pretén mantenir en el màxim secret possible les mesures a prendre, que estan
englobades en el nou pla de seguretat de què va parlar Laporta a la campanya,
lògicament sense donar-ne detalls. L'únic que ha transcendit és que hi ha una
comissió expressament destinada a aquest problema i que s'han mantingut
contactes amb tots els estaments implicats en la seguretat. Des del Barça
s'afirma amb contundència que "això no pot tornar a passar"; la
visita del Sevilla en la primera jornada de Lliga pot ser la següent prova.
Tras un mogut Barça-Boca ens vem ajuntar a terres
de Girona per celebrar la tercera trobada BOIXOS NOIS i memorial SERGIO
SOTO/JAVIER MARUGÁN.
Uns partidets de futbol van obrir la sed del
personal i tras l'habitual victoria del equip CASUALS FCB, ens vem anar al lloc
del sopar i concerts.
El local de puta mare: al mitg del bosc, sota les estrelles
i amb la piscina on van acabar historics membres de Boixos amb roba inclosa
(eh? lobo?). Al proxim partit es farà una guardiola pro-mobil del lobo.
Tras el multitudinari sopar, unes 120 persones
entre Boixos, Casuals, hooligans alemanys, Headhunters anglesos i el nostre
habitual membre Flamenc ens vem ajuntar per escoltar les bandes.
Primer va tocar Reservoir Hools, tras un minut de
silenci una emotiva canço per la memoria de SS/JM va començar la festa. Al mitg
de canço i canço uns discursos en defensa de BOIXOS NOIS davant de tota la
avalantxa de desinformacio i rumors recolçats en part pels tontos que recolçen
al Laporta en aquest foro.
Despres va tocar Bulldog Firm, sense cap dubte la
millor actuacio des de que toquen en directe. Clar i en català ens van deleitar
amb temes habituals i temes nous que van fer embogir la sala.
Just despres Kategorie C, que malgrat el
lamentable estat fisic de alguns dels seus membres van poder tocar els seus
temes mes coneguts a un bon nivell, encara que no tot el temps que haguessim
desitjat.Destacar quan van tocar el tema "ha ho he Kategorie C" amb
gran part del public a sobre del escenari,brindant amb les cerveces.
Despres va venir el temps per a un mix de bandes i
la repeticio del tema Sweet Home Alabama unes 200 vegades. Una estona de
descans i ja de matinada va donar temps per punxar musica Techno fins que va
clarejar.
Destacar l'esforç de la organitzacio, en especial
del J. i les bandes Reservoir Hools i Bulldog Firm.
Mentres existeixin aquestes persones BOIXOS NOIS
no esta perdut.
BARÇA O MORT.
(la mateixa noticia a la web de la seccio valles)
http://usuarios.lycos.es/hooliganfcb/
Data desconeguda
Memorial Sergio /
Javier Marugan - Trobada Boixos Nois 2003
III
TROBADA BOIXOS NOIS - MEMORIAL SERGIO SOTO JAVIER MARUGAN
Tras
un movido Barça-Boca nos juntamos en tierras de Girona para celebrar la tercera
trobada BOIXOS NOIS y memorial SERGIO SOTO/JAVIER MARUGÁN.
Unos
partidillos de fútbol abrieron la sed del personal y tras la habitual victoria
del equipo CASUALS FCB nos fuimos al lugar de la cena y conciertos. La cena
rancho como la mili.
El
local de puta madre: en medio del bosque, bajo las estrellas y con la piscina
donde acabaron históricos miembros de boixos con ropa incluida (eh? lobo?). En
el próximo partido se hará una recolecta en pro del móvil del lobo.
Tras
la cena multitudinaria unas 120 personas entre boixos, casuals, hooligans
alemanes (44), headhunters ingleses y nuestro habitual amigo de Flanders nos
juntamos para oír las bandas.
Primero
tocó Reservoir Hools, tras un minuto de silencio una emotiva canción en memoria
SS/JM hizo comenzar los pogos. Entre canción y canción unos discursos en
defensa de BOIXOS NOIS ante toda la avalancha de desinformación y rumores
apoyados en parte por los tontos que apoyan al progre Laporta.
Luego
tocó el turno a Bulldog Firm, sin duda la mejor actuación desde que tocan en
directo. Clar i en català nos deleitaron con temas habituales y temas nuevos
que enloquecieron la sala.
Acto
seguido los alemanes Kategorie C, la
mejor banda hooligan y la más conocida de todo el mundo. Que a pesar del
lamentable estado físico de algunos de sus miembros pudieron tocar sus temas
más conocidos a un buen nivel, aunque no todo el tiempo que hubiéramos deseado.
Destacar cuando tocaron el tema "ha ho he Kategorie C", con miembros
de las principales bandas hooligans europeas brindando encima del escenario con
cervezas.
Después
tocó el tiempo para mix de bandas y la repetición del tema sweet home alabama
unas 200 veces. Un rato de descanso y ya de madrugada dio tiempo para pinchar
música Techno hasta el amanecer.
Destacar
el esfuerzo de la organización, en especial del J. y las bandas Reservoir hools
y Bulldog Firm.
Mientras
existan estas personas BOIXOS NOIS no está perdido.
BARÇA
O MUERTE.
HIER SIND DEINE FREUNDE
Unidad de hooligans europeos en Barcelona.
SO SIND WIR, UND DAS IST UNSER LEBEN!
Avui 26ago03
Els Boixos Nois neguen
contactes amb la junta
Els Boixos Nois van donar el seu parer sobre els incidents del Gamper, i van
acusar Laporta de fer "demagògia" i van negar haver tingut cap
contacte amb l'actual junta, de qui diuen que no es preocupa de la Grada Jove.
El Entorno.com 27ago03
El Barça cierra el local de los Boixos en el Camp Nou
Redacción
La directiva de Joan Laporta ya ha dado un primer
paso para acabar con la violencia en el Camp Nou después de los incidentes que
se produjeron en el Gamper. El club ha exigido a los Boixos Nois que recojan el
material de animación --tambores, banderas y una gigantesca senyera-- que
guardaban en el cuarto del Camp Nou que las anteriores directivas habían puesto
a sus disposición.
Los Boixos Nois ya han perdido una prebenda de la
han gozaron durante muchos años. La directiva ha cambiado la cerradura del
local que utilizaban, según informó Radio Barcelona, en un gesto que refuerza
el compromiso expresado por Laporta de acabar con el problema de los ultras. El
club tiene intención de renovar el sistema de seguridad interno y ha iniciado
algunos contactos con empresas del sector.
Los incidentes del Gamper han acelerado los planes
que tenía la directiva en este sentido. Después del partido, el presidente de
la Generalitat, Jordi Pujol, le ofreció todo el apoyo institucional para
resolver esta problema. Representantes del club han mantenido contactos con la
policía para activar un plan conjunto de seguridad durante los partidos. También
se extremarán las medidas de control en los accesos para evitar la entrada de
bengalas.
Así, la fundación también tendrá pronto un nuevo
director general. Se trata del francés Laurent Colette, que en la actualidad es
el director comercial de Universal Mediterránea, el complejo que engloba el
parque temático Port AV.. Colette, que se incorporará al club el 2 de
septiembre, es un fichaje de Sandro Rosell, con quien coincidió en la empresa
Nike. Uno de los proyectos de este ejecutivo es convertir el Camp Nou en una
zona de ocio, con restaurantes y cines.
Elmundodeporte.es
28ago03
SE IGNORA QUIÉN PUDO COLOCARLOS
Descubren micros ocultos en la
sala de juntas del Barça
AGENCIAS / ELMINDODEPORTE
BARCELONA / MADRID.- El
FC Barcelona descubrió la semana pasada cuatro micrófonos en diferentes
despachos y en la sala de juntas del club en un registro realizado en las
oficinas por las Fuerzas de Seguridad del Estado por encargo de la nueva junta
directiva barcelonista, que tuvo conocimiento de lo sucedido días antes de la
disputa del Trofeo Joan Gamper.
Los micrófonos aparecieron en despachos de altos cargos de
la junta, pero no en el del presidente, según la información avanzada por Radio
Barcelona, que señaló que la junta del Barça, una vez retirados los micrófonos,
ha decidido de momento no denunciar los hechos. Un portavoz oficial del Barça,
consultado por Europa Press, explicó que el club pretende "pasar
página" y no realizar comentarios al respecto, sin confirmar ni desmentir
la información.
La
junta directiva del club ha contactado con la policía autonómica con el fin de
contratar los servicios de un director de seguridad. El inspector jefe de los
Mossos d'Esquadra, Elías Frade, parece el hombre elegido para el cargo, aunque
aún se debe negociar con el interesado.
Boixos Nois 01set03
Europa Press 01set03
Els 'Boixos' deixaran de recolzar al Barça al Camp Nou en protesta per
l'actuació de la junta de Laporta
01/09/2003 - 20:58:46
BARCELONA, 1 (EUROPA PRESS) La penya 'Boixos Nois', el grup més radical de
l'afició del FC Barcelona, deixarà d'animar el Barça en els seus partits al
Camp Nou durant un temps indefinit en protesta per l'actuació de la nova junta
directiva del club, presidida per Joan Laporta, segons ha anunciat la directiva
de la penya mitjançant un comunicat en què ha advertit que declina qualsevol
responsabilitat sobre el que passi en el futur.
Els 'Boixos', per tant,
no estaran com a grup al Camp Nou per animar el Barça en el partit de la segona
jornada de Lliga contra el Sevilla, que es disputarà a les 00.05 hores la nit
de dimarts a dimecres, encara que és possible que, al marge de la postura
adoptada per la directiva de la penya, acudeixin a l'estadi alguns dels seus
membres o de la seva facció més violenta, els anomenats 'Casuals'.
Ara, segons el comunicat
difós per la directiva de la penya a través del lloc web oficial del grup, els
'Boixos' suspenen les seves activitats de suport al Barcelona al Camp Nou
"fins a nou avís", en una decisió que qualifiquen de
"difícil" i que justifiquen per les accions portades a terme per
Laporta, al qual acusen d'haver mentit quan va afirmar que membres del grup
havien demanat diners i entrades a la junta els dies previs al Trofeu Joan
Gamper.
El Entorno.com 01set03
Los Boixos Nois dejarán de apoyar al Barça
Redacción
Como medida de protesta por los incidentes
ocurridos durante el trofeo Joan Gamper y para replicar al presidente del
Barcelona Joan Laporta, el grupo radical Boixos Nois ha decidido no apoyar más
al equipo en el Camp Nou. Y será mañana, en la madrugada del martes al
miércoles, cuando ejecuten esta medida.
>> La penya blaugrana
Boixos Nois va anunciar ahir, en un comunicat, que deixa de donar suport al FC
Barcelona "fins a nou avís" en protesta per "l'actuació de la
nova directiva". El comunicat també assenyala que els Boixos Nois
"declinen qualsevol responsabilitat respecte al que passi en el
futur".
Cal recordar que, arran de les bengales al Gamper, Joan Laporta va acusar
"els radicals" d'haver intentat fer xantatge al club demanant diners
i entrades. Les bengales haurien estat la resposta a una negativa. Després, el
club va canviar el pany del local on els Boixos guardaven el seu material i els
va convidar a buidar-lo, i ha pujat la xarxa protectora del Gol Nord de
cinc metres a vuit.
Els Boixos diuen que Laporta
els va acusar "falsament i sense proves", que amb la nova xarxa se
sentirien "al Zoo de Barcelona" i que la nova junta
"menysprea" els 22 anys de "feina desinteressada en favor del
Barça". "Si [Laporta] vol ara animació, que porti un bombo i baixi al
camp a tocar-lo", afirma el comunicat.
El Entorno.com 03set03
Rechazo a los Boixos Nois en el Camp Nou
Redacción
Bastó que un pequeño grupo de Boixos Nois lanzara
proclamas e insultos contra Laporta --"no nos echarás", corearon--
para que el estadio entero se alzara y les gritara en la cara que quieren perderles
de vista de una puñetera vez. "¡Fuera, fuera!", rugió un Camp Nou
indignado. Se acabó la indeferencia, el dejar hacer, el mirar hacia otro lado.
Desde el palco y desde la grada. El Barça quiere vivir en paz.
Nadie quiere mirar atrás, salvo para recordar una
época que para muchos fueron los mejores años de su vida. Justo lo que Laporta
y sus amigos esperan que sea el mañana. Y así, en cuanto alguien quiere tocar
la fibra de los culés, como quisieron hacer los chicos de El Terrat, sabe
adónde tiene que ir a buscar. Al dream team. Ronald Koeman, el héroe de
Wembley, escuchó desde Amsterdam el calor del Camp Nou. La voz de Hristo
Stoichkov resonó después. Con ese ímpetu que tanto se ha echado de menos. Y,
pese a estar lejos, se sintió su fuerza. "Cuando Catalunya gana, Madrid
calla. Esto es el principio, como el dream team", dijo desde Washington.
Algo está cambiando, es cierto. El Barça es otro.
Por lo menos, en cuanto a sentimientos.
Europa Press
04set03
Detinguts tres 'boixos' per haver agredit dos marroquins al Camp Nou durant el
passat trofeu Gamper
04/09/2003 - 13:17:08
BARCELONA, 4 (EUROPA PRESS) Tres caps rapats membres del grup Boixos Nois,
la penya més radical del FC Barcelona, van ser detinguts entre ahir i
abans-d'ahir per investigadors de la Brigada Provincial d'Informació del Cos
Nacional de Policia i han passat aquest matí a disposició judicial per haver
agredit i lesionat dos marroquins al Camp Nou durant el passat trofeu Joan
Gamper celebrat el 22 d'agost passat.
Al descans de l'amistós
contra Boca Juniors, els tres detinguts van atacar les víctimes quan aquestes
es dirigien a comprar una beguda en un dels bars de dins l'estadi; els van
clavar puntades de peu i cops de puny a tot el cos quan ja eren a terra. Els
agressors han al·legat que ho feien perquè un dels marroquins portava una
samarreta del Reial Madrid.
Els detinguts, David V.
A. i David G. G., tots dos de 31 anys, i Enrique D. M., de 35, tenen
antecedents: el primer, un per assassinat; el segon, cinc per robatori, furt,
atemptat i desordre públic; i el tercer, set per robatori, tràfic
d'estupefaents i lesions. Els tres van ser identificats i reconeguts
fotogràficament pels agredits.
Europa Press
04set03
La jutge deixa en llibertat
amb càrrecs els tres 'boixos' davant la lleugeresa de les lesions
04/09/2003 - 15:11:42
BARCELONA, 4 (EUROPA PRESS) La titular del jutjat d'instrucció número 5 de
Barcelona, en funcions de guàrdia, ha deixat en llibertat amb càrrecs per lesions
els tres caps rapats dels 'Boixos Nois', la penya més radical del FC Barcelona,
que havien estat detinguts per agredir dos marroquins al Camp Nou, davant la
lleugeresa de les lesions que van patir els dos magribins, després de prendre
declaració als agressors, segons han explicat fonts jurídiques a Europa Press.
Entre els agressors hi ha
david V. A., de 31 anys, que el 1991 va participar en l'assassinat
del seguidor del RCD Espanyol Frederic Rouquier. Segons han explicat les
citades fonts, a la jutge no li consta que V. estigui en cap règim
penitenciari, però sí que li consta va ser condemnat a 18 anys de presó per
l'antic Codi Penal, fet que suposaria que ja hauria complert la pena.
Segons han explicat fonts
judicials, la jutge entén que els dos marroquins, que van ser agredits el
passat 22 d'agost en el partit Barça-Boca Juniors del Trofeu Joan Gamper, només
van patir dos contusions lleus, una d'elles a la cara. La causa ha estat remesa
al jutjat d'instrucció número 20, que investiga els fets, i que haurà de
decidir si les lesions són delicte o falta.
L'agressió es va produir
al descans del partit Barcelona-Boca, quan les víctimes anaven a comprar una
beguda en un dels bars de l'interior de l'estadi i van ser abordats pels tres
'boixos', que van al·legar que ho feien perquè un dels marroquins portava una
samarreta de la selecció espanyola amb el nom de Raúl, jugador del Reial
Madrid.
A més de V., els
altres dos caps rapats, David G.G., de 31 anys, i Enrique D.M., de 35, també tenen
antecedents: el primer, cinc, per robatori, furt, atemptat i desordres públics;
i el segon, set, per robatori, tràfic d'estupefaents i lesions. Els tres van
ser reconeguts fotogràficament pels agredits.
Dos d'ells van ser
detinguts dimarts passat a la nit quan intentaven entrar al Camp Nou per
assistir al partit entre el FC Barcelona i el Sevilla per la porta 87 de
l'estadi, mentre que la tercera detenció es va produir ahir a la tarda als
voltants del domicili de l'agressor.
Europa Press 04set03
El 'boix' condemnat per l'assassinat d'un seguidor de l'Espanyol va complir
condemna i va quedar lliure a final del 2002
04/09/2003 - 17:05:51
BARCELONA, 4 (EUROPA PRESS) Un dels tres 'boixos
nois' acusats d'agredir dos marroquins a l'estadi del FC Barcelona, David
V. A., de 31 anys, que ja havia estat condemnat per l'assassinat
d'un seguidor del RCD Espanyol, està en llibertat per aquests fets des del
novembre de l'any passat i havia quedat en llibertat condicional des del juny
del 1999.
L'assassinat
de Frederic Rouquier es va produir el 13 de gener del 1991, al final d'un
Espanyol-Sporting de Gijón, quan cinc 'boixos' van atacar el seguidor belga de
l'Espanyol i un altre de nacionalitat espanyola. Entre els detinguts, hi havia
V., que va ingressar a la presó de joves de la Trinitat de Barcelona el 16
de gener del 1991, segons han informat fonts jurídiques a Europa Press.
V.
va ser condemnat a 18 anys de presó per l'antic Codi Penal, després que el
jutge considerés que malgrat que no havia estat l'autor material de
l'assassinat de Rouquier, la responsabilitat del delicte era extensible als
cinc 'boixos' que van participar atès que havien estudiat de manera conjunta
l'agressió a seguidors rivals de les 'Brigades Blanc-i blaves', als qual van
abordar des d'un automòbil.
V.
és un dels tres caps rapats dels 'Boixos Nois', la penya més radical del
Barcelona, detinguts per agredir dos marroquins al Camp Nou el passat 22
d'agost en el partit contra Boca Juniors del trofeu Gamper. La titular del
jutjat d'instrucció número 5 de Barcelona, en funcions de guàrdia, els ha
deixat en llibertat amb càrrecs per lesions després de declarar, per la
lleugeresa de les lesions.
Europa Press 04set03
Gerard lamenta el
conflicte entre la junta del Barça i els 'boixos' i valora el suport del grup a
l'equip
04/09/2003 - 21:35:44
BARCELONA, 4 (EUROPA PRESS) El migcampista Gerard López, del FC Barcelona,
ha lamentat avui el conflicte obert entre la nova junta directiva del Barça i
la penya radical 'Boixos Nois' i ha explicat que com a jugador, li sap
"greu" la situació ja que el grup "sempre ha donat suport a
l'equip", ha dit, a la vegada temps que, d'altra banda, ha lamentat la
situació que passen els seus companys apartats de la plantilla, Dani García i
Roberto Bonano. A preguntes sobre el conflicte entre la junta del Barça i els
'boixos', que contra el Sevilla van optar per no animar l'equip en protesta per
l'actuació de Laporta i van dedicar insults al president, Gerard ha comentat
que "és un tema delicat i la veritat és que com a aficionats que són i
culers, segur que molt culers, em sap greu, perquè sempre que l'equip ha passat
en mals moments, quan el Camp Nou estava una mica fred, ells sempre han
intentat animar els jugadors".
El català, sense arribar a
referir-se als incidents violents que han provocat el problema, ha valorat
"com a jugador, en allñò esportiu", ha dit, el suport del grup a
l'equip en els partits al Camp Nou i en els desplaçaments. "En els
viatges, per Espanya o l'estranger, sempre han estat amb nosaltres i com a
jugador em sap greu", ha reiterat Gerard, que no ha entrat en qüestions
"d'ideologies o de conducta" que han generat el conflicte entre els
'boixos' i la directiva.
El Entorno 04set03
Detenidos tres seguidores violentos del
Barça
Redacción
Tres cabezas rapadas miembros del grupo `Boixos
Nois´, la peña más radical del Barcelona, han sido detenidos por la policía y
han pasado a disposición judicial por agredir y lesionar a dos marroquís durante
la disputa del pasado trofeo Joan Gamper. En el descanso del amistoso ante Boca
Juniors, los tres detenidos abordaron a las víctimas cuando éstos se dirigían a
comprar una bebida en uno de los bares del interior del estadio, propinándoles
gran número de patadas y puñetazos en todo el cuerpo cuando ya los habían
derribado.
El Mundo 04set03
MIEMBROS DEL GRUPO
RADICAL BOIXOS NOIS
Quedan en libertad con cargos tres cabezas
rapadas acusados de atacar a dos marroquíes
EFE
BARCELONA.- El juzgado de instrucción número 20 de
Barcelona ha puesto en libertad con cargos a los tres cabezas rapadas del grupo
radical del FC Barcelona 'Boixos Nois' detenidos por haber apaleado a dos
marroquíes en el Camp Nou. Uno de ellos, ya fue condenado por el asesinato en
1991 del seguidor del Espanyol Frederic Rouquier, según fuentes judiciales.
Las agresiones por las
que fueron detenidos los tres 'boixos nois' se produjeron el pasado 22 de
agosto, en el descanso del partido del Trofeo Joan Gamper entre el Barcelona y
el Boca Juniors, cuando las dos víctimas, identificadas como R.H. y M.S.,
fueron a comprar una bebida en un bar del interior del estadio y allí fueron
abordados por los agresores, que les lanzaron al suelo y les propinaron
numerosas patadas y puñetazos por todo el cuerpo.
Las heridas son leves y
quedan en libertad
La magistrada que se
ocupa del caso ha apreciado que las lesiones producidas sobre los dos
ciudadanos marroquíes son de carácter "leve", por lo que ha decidido
dejar en libertad con cargos a los tres cabezas rapadas detenidos.
Uno de los tres
detenidos, david V. A., de 31 años y vecino de Barcelona, fue
condenado en 1996 por el Tribunal Supremo a 26 años de prisión al ser
considerado, junto a otros cuatro miembros de los Boixos Nois, autor del
asesinato del seguidor del Espanyol Frederic Rouquier el 13 de enero de 1991.
Con antecedentes
Ese día, los cinco
'boixos nois' localizaron, golpearon y apuñalaron a Rouquier y a otro hincha
españolista, a los que consideraron miembros del grupo rival "Brigadas
Blanquiazules" y como consecuencia del ataque murió el primero de ellos.
A david V. se le
consideró autor directo de las lesiones causadas a José María A., pero los
jueces entendieron que entre los cinco agresores había habido un
"concierto previo" para perpetrar el delito, por lo que extendió a
todos ellos la responsabilidad del asesinato de Rouquier.
Además de david V.,
los otros detenidos por las agresiones en el partido del 22 de agosto, son
Enrique D.M., de 35 años y de Esplugues del Llobregat (Barcelona), con siete
antecedentes por robo, tráfico de drogas y lesiones; y David G.G., de 31 años y
vecino de Barcelona, con cinco antecedentes por robo, hurto, atentado y
desórdenes públicos.
El Entorno 05set03
Detienen a 3 boixos por agredir marroquíes,
uno condenado asesinato
Redacción
La Policía ha detenido a tres jóvenes de estética
"skin head" integrantes del grupo de hinchas radicales del FC
Barcelona "Boixos Nois" por haber apaleado a dos marroquíes en el
descanso de un partido en el Camp Nou, uno de los cuales ya fue condenado por
el asesinato en 1991 del seguidor del Espanyol Frederic Rouquier. Las
agresiones que han desencadenado las tres detenciones se produjeron el pasado
22 de agosto, en la media parte del partido entre el Barcelona y el Boca
Juniors argentino correspondiente al Trofeo Joan Gamper, cuando las dos víctimas,
identificadas como R.H. y M.S., se dirigieron a comprar una bebida en uno de
los bares del interior del estadio, ha explicado la policía en un comunicado.
En ese momento, los agresores abordaron a los dos
ciudadanos marroquíes, les lanzaron al suelo y les propinaron numerosas patadas
y puñetazos por todo el cuerpo. Los "boixos nois"
"justificaron" ante la Policía la lluvia de golpes a los dos
marroquíes en que una de las víctimas llevaba una camiseta de la selección
española con el nombre del jugador del Real Madrid Raúl.
Tras identificar a los autores de los ataques y
una vez reconocidos fotográficamente por los dos agredidos, la policía procedió
a detener, sobre las 23:45 horas del pasado día 2, a dos de los violentos,
justo cuando se disponían a acceder al Camp Nou para presenciar el partido FC
Barcelona-Sevilla, mientras que el tercer presunto agresor fue detenido ayer
por la tarde cerca de su domicilio.
Uno de los tres detenidos, david V. A.,
de 31 años y vecino de Barcelona, fue condenado en 1996 por el Tribunal Supremo
a 26 años de prisión, al ser considerado, junto a otros cuatro miembros de los
Boixos Nois, autor del asesinato del seguidor del RDC Espanyol Frederic
Rouquier el 13 de enero de 1991.
Ese día, los cinco "boixos nois"
localizaron, golpearon y apuñalaron a Rouquier y a otro hincha españolista, a
los que consideraron miembros del grupo rival "Brigadas
Blanquiazules" y como consecuencia del ataque murió el primero de ellos.
A david V. se le consideró autor directo de
las lesiones causadas a José María A., pero los jueces entendieron que entre
los cinco agresores había habido un "concierto previo" para perpetrar
el delito, por lo que extendió a todos ellos la responsabilidad del asesinato
de Rouquier. Además de david V., los otros detenidos por las agresiones en
el partido del 22 de agosto, son Enrique D.M., de 35 años y de Esplugues del
Llobregat (Barcelona), con siete antecedentes por robo, tráfico de drogas y
lesiones; y David G.G., de 31 años y vecino de Barcelona, con cinco
antecedentes por robo, hurto, atentado y desórdenes públicos.
Las agresiones de los cabezas rapadas sobre los
dos marroquíes coincidieron ese mismo día con unos incidentes protagonizados
por los Boixos Nois en las gradas del Camp Nou, quienes en el transcurso del
partido del Trofeo Joan Gamper lanzaron bengalas al terreno de juego, como
advertencia al nuevo presidente barcelonista, Joan Laporta, que se ha
comprometido a cortar de raíz los actos vandálicos de los seguidores radicales
del Barcelona
>> La ferma decisió de la
directiva de Joan Laporta d'acabar amb la violència ha deixat en una situació
delicada els Boixos Nois. Ahir s'hi va referir Gerard: "És un tema molt delicat.
Ells segur que són molt culers i em sap greu perquè sempre ens han animat,
sobretot quan l'estadi es refreda". El mateix Barça insisteix a voler
diferenciar grupuscles com els Casuals i una part dels Boixos,
"recuperables" segons fonts del club. En aquest sentit, l'expresident
Joan Gaspart va dir ahir a Catalunya Ràdio que sempre ha defensat "la
no-violència" i que "alguns boixos pensen com jo".
Movimiento
Contra la Intolerancia 05set03
http://www.movimientocontralaintolerancia.com/html/Admin/verNoticia.asp?cod=336
Detenidos 3 boixos nois por apalear a 2 marroquís en el Camp Nou
Detenidos 3 boixos nois por apalear a 2 marroquís en el
Camp Nou. El 'boixo' condenado por el asesinato de un hincha del Espanyol
cumplió 8 años de condena y quedó en libertad en noviembre de 2002.
BARCELONA (5.9.03)El círculo contra la violencia de los Boixos Nois se
estrecha poco a poco. La policía ha detenido a tres skinheads miembros del
grupo radical del Barça acusados de agredir a dos marroquís durante el trofeo
Joan Gamper, el pasado 22 de agosto. Uno de los tres detenidos, david V.
A., de 31 años, fue condenado a 26 años y ocho meses de prisión por el
asesinato en 1991 del seguidor del Espanyol Frèderic Rouquier. En noviembre del
año pasado, V. quedó en libertad tras ocho años en la cárcel.
La agresión se produjo durante el descanso del encuentro, que enfrentó al
Barça con el Boca Juniors. Los tres Boixos Nois se dirigían a uno de los bares
del interior del estadio a comprar unas latas de cerveza cuando se cruzaron con
los dos marroquís. Uno de ellos vestía una camiseta de la selección española de
fútbol con el nombre del jugador del Real Madrid Raúl. Sin mediar palabra, los
boixos se abalanzaron sobre los marroquís, y, ya en el suelo, llovió sobre
ellos una tormenta de patadas y puñetazos. Una de las dos víctimas ha perdido
dos dientes. Los dos hombres, de 25 y 33 años y que trabajan juntos en la
construcción, fueron atendidos en un centro médico.
LIBERTAD CON CARGOS
Las investigaciones, realizadas por la Brigada de Información, se centraron
en la identificación de los agresores. Las dos víctimas, --uno es vecino de
Santa Coloma de Gramenet y el otro de l'Hospitalet-- reconocieron en fotografías
mostradas por la policía a los tres Boixos Nois. El pasado martes, la policía
detuvo a dos de los agresores cuando éstos trataban de acceder al Camp Nou, por
la puerta 87, para presenciar el partido de Liga que enfrentó al Barça y al
Sevilla. El tercero de los detenidos fue localizado ayer, alrededor de las
cuatro de la tarde, cerca de su domicilio.
La titular del juzgado de instrucción número 20 de Barcelona dejó ayer en
libertad con cargos a los tres Boixos Nois por entender que las lesiones
producidas a los dos marroquís son de carácter "leve".
TRÁMITES LEGALES
Mientras tanto, los abogados del Barça iniciaron ayer los trámites para
comprobar si el comité disciplinario del club tiene capacidad para expulsar a
los tres seguidores radicales, en el caso de que éstos sean socios. La
directiva de Joan Laporta no descarta la posibilidad de expulsarlos, si la
medida se ajusta al reglamento de la entidad.
En caso de que los tres boixos sean expulsados, la medida no tendría
precedentes y se enmarcaría en la política iniciada por Laporta para aislar y
expulsar del Nou Camp a los hinchas violentos.
ASESINATO DE FREDERIC ROUQUIER
Uno de los tres 'boixos nois' acusados de agredir a dos marroquíes en el
estadio del FC Barcelona, david V. A., de 31 años, que ya había sido
condenado por el asesinato de un seguidor del RCD Espanyol, está en libertad
por estos hechos desde noviembre del año pasado y había quedado en libertad
condicional desde junio de 1999. El asesinato de Frederic Rouquier se produjo
el 13 de enero de 1991, a la conclusión de un Espanyol-Sporting de Gijón,
cuando cinco 'boixos' atacaron al seguidor belga del Espanyol y a otro de
nacionalidad española. Entre los detenidos, estaba V., que ingresó en la
cárcel de jóvenes de la Trinitat de Barcelona el 16 de enero de 1991, según
informaron fuentes jurídicas a Europa Press.
V. fue condenado a 18 años de cárcel por el antiguo Código Penal,
después de que el juez considerara que pese a que no fue el autor material del
asesinato de Rouquier, la responsabilidad del delito era extensible a los cinco
'boixos' que participaron dado que habían planeado de forma conjunta la
agresión a seguidores rivales de las 'Brigadas Blanquiazules', a los que
abordaron desde un automóvil.
El Punt 06set03
l'encaix Atonyinar un magribí,
delicte o falta?
06/09/2003
JAUME
OLIVERAS I COSTA
Sembla que Joan
Laporta i el seu equip estan disposats a donar un tomb a tot allò que configura
el barcelonisme. Entre les reorientacions, es vol posar fi als grups violents
que fins ara s'ensenyorejaven a l'estadi i que presumien de tenir Gaspart com a
soci número u. Durant molt temps, els Boixos Nois van tenir un local al Camp
Nou i eren subvencionats per la junta directiva del club. Quasi se'ls
considerava socis preferencials i algú predicava que representaven el planter
del millor barcelonisme. Amb la nova directiva, tot això s'ha assenyalat amb
data de caducitat i, al Gamper, s'ha començat a negar invitacions i diners al
col·lectiu de Boixos. Amb tot, aquests han intentat un cop de força i el dia de
la presentació de l'equip convertiren la zona del gol sud en terreny abonat per
a la batalla. No contents en haver senyalitzat amb els seus pixums el
territori, encara estengueren les bretolades a altres sectors de l'estadi. Una
petita bandada veié dos magribins a les zones dels bars del recinte esportiu i
endevinà que un d'ells portava una camiseta de la selecció estatal, amb el 9 de
Raúl estampat. La bandada de bandarres descarregà la seva força animal i
numèrica contra els dos immigrants, fins que la presència dels agents de
l'ordre dissuadí els agressors i facilità l'assistència als agredits, que foren
traslladats amb ambulància a l'hospital. Posteriorment foren identificats tres
dels agressors, amb amplis antecedents penals, i presentats al jutjat, on el
jutge els va deixar en llibertat perquè va considerar lleus les lesions als
magribins, si bé la causa ha estat remesa al jutjat d'instrucció per escatir si
els fets poden considerar-se causa de delicte o una simple falta. Un dels tres
detinguts i alliberats ja fou considerat culpable d'una altra agressió dels
Boixos, que acabà amb l'assassinat d'un seguidor de l'Espanyol, fa 12 anys, i ha
complert una condemna de 8 dels 26 anys totals amb què fou castigat. Tanmateix,
la violència a l'esport és preocupant. Els grups ultres en formen el màxim
exponent. Emparats en l'esperit de bandada, l'anonimat ajuda a desenvolupar els
baixos instints de la caterva més cavernícola. Evidentment, barrejant un
conjunt de signes i històries que no arriben a cap altre nivell que no sigui la
simple constatació de la ignorància col·lectiva. Una nova/vella formulació del
racisme ètnic o ideològic, sens dubte. Amb tot, imagineu-vos dos joves
immigrants, treballadors en la construcció i domiciliats al cinturó barceloní,
contents d'haver trobat feina i diversió en una societat, per ells, més
desenvolupada. Un dia de futbol els fa lluir la camiseta de la selecció de l'estat
que els ha acollit (per favor, deixem-nos d'altres simplificacions) i de cop,
sense comprendre res, veuen com són agredits per una banda d'energúmens. Encara
que en un hospital els han atès dels desperfectes físics, ningú els explicarà
l'antídot del xoc anímic. I, després, el senyor jutge, malgrat els fets i els
antecedents, acordarà que no sap si es tracta d'un delicte o d'una simple
falta. Perdoneu-me, però hi ha coses que costa d'entendre.
El 22
d'agost passat, durant la celebració del Trofeu Joan Gamper, el Gol Nord del
Camp Nou -la zona on habitualment se situen els grups de seguidors més
radicals- es va omplir de bengales, algunes de les quals després van anar a
parar, encara enceses, al terreny de joc. L'incident va servir perquè la nova
junta directiva que presideix Joan Laporta reiterés la seva intenció de no
mantenir cap complicitat institucional amb ningú que empari o practiqui la
violència. Però tot no va acabar amb el llançament d'uns coets. Aquesta setmana
la policia ha informat també que durant el mateix partit dos magribins van ser
agredits dins el camp per tres aficionats radicals. Tots tenen antecedents
policials, per robatoris, lesions, desordres públics, tràfic d'estupefaents... Però,
encara, un d'ells, David V.A., va ser condemnat el 1994 a 18 anys de presó per
la seva participació en l'assassinat del seguidor de l'Espanyol Frédéric
Rouquier. Segons la sentència, ell va ser l'autor directe de les greus ferides
que va patir un acompanyant de la víctima. David V.A. va obtenir la llibertat
condicional el 1999, cinc anys després dels fets, i fa deu mesos va aconseguir
la definitiva. Durant tots aquests anys ha conservat el carnet de soci del
Barça... Només ara, després d'aquesta nova agressió -que, per fortuna, no ha
tingut uns resultats tan dramàtics-, el club ha informat que traslladarà el cas
a la comissió disciplinària, que podria sol·licitar-ne l'expulsió.
En tot
aquest cas, malgrat que la qüestió excedeixi els límits estrictes de l'actuació
dels clubs, crida l'atenció el poc temps que ha tardat l'agressor a reincidir.
Dotze anys després de participar en un assassinat, David V.A. va obtenir la
llibertat definitiva. Només deu mesos més tard, torna a estar implicat en un
cas d'agressió amb motivació pretesament esportiva. Podríem referir-nos al
fracàs de la política de reinserció, però aquest és un concepte que, segons
sembla, ningú reivindica ara. El govern de l'Estat només es preocupa per
endurir les penes. Sobretot si es tracta de delictes relacionats amb el
terrorisme. I ningú no para esment en el fracàs que evidencien reincidències
tan immediates. També resulta paradoxal que ara David V.A. hagi quedat en
llibertat amb càrrecs, perquè les lesions dels nous agredits només han estat "lleus".
Deixant
aquest aspecte de banda, en tot cas, en l'àmbit estrictament esportiu,
l'incident hauria de servir perquè la nova directiva del Barça no menystingui
la qüestió. Durant anys, les successives directives del club -sota les
presidències de Josep Lluís Núñez i de Joan Gaspart- han practicat una política
de tolerància -si no de complicitat- amb els grups de seguidors denominats
"radicals". El Barça no ha estat una excepció. La mateixa actitud
s'ha repetit en els principals clubs de futbol. Dijous s'hi referia Gerard:
"És un tema molt delicat. Ells [els Boixos Nois, en aquest cas] segur que
són molt culers i em sap greu perquè sempre ens han animat, sobretot quan
l'estadi es refreda". És cert que, durant anys, l'entusiasme d'alguns grups
ha estat decisiu. En els pitjors moments d'una temporada i en els partits més
durs, els jugadors que formaven l'equip -i la mateixa llotja- han agraït la
persistència en l'optimisme i l'animació de les colles que es formen al Gol
Nord. En alguna ocasió, fins i tot, aquesta vitalitat ha servit per capgirar un
resultat advers. Aquests grups, també, s'han convertit en seguidors incansables
de l'equip en totes les sortides.
Conscients
de tot això, les directives els han prestat un suport sovint excessiu. Els han
facilitat locals on podien deixar material de tota mena i els han permès
l'entrada -per una porta concreta, la 87, en el cas del Camp Nou-, on el servei
de seguretat del club massa sovint ha confós una certa tolerància amb la
complicitat absoluta. Afirma ara Joan Gaspart que ell sempre ha defensat
"la no-violència". És difícil trobar algú que reivindiqui el
vandalisme obertament fins i tot entre els grups més radicals. Però tot no es
pot limitar a consignes genèriques. En algun moment el Barça hauria d'haver
actuat amb contundència contra els excessos i les infiltracions. Hi ha gent
d'ideologia ultra i d'actituds violentes que han aprofitat tanta facilitat per
ingressar en aquests grupets i actuar amb impunitat.
Afirma
ara el Barça que vol "diferenciar" uns grups d'uns altres i, encara,
uns sectors d'uns altres. No és difícil. Disposen de tots els mitjans tècnics
en seguretat perquè això no quedi només en una intenció. I cal que ho faci pel
bé del mateix club i d'una proposta que ha aconseguit generar una gran il·lusió.
Una il·lusió que no es pot veure perjudicada per cap incident evitable.
El Punt 08set03
zàping “De bojos i ultres”
ALÍCIA MARTÍNEZ
PEUDEFOTOUna imatge de Diario de un skin , emès dilluns passat.
No em puc
treure del cap una colla de cap-rapats de l'organització feixista Ultra Sur «a
la caça» dels seguidors de l'Osasuna al voltant del Bernabeu. L'esfereïdor
reportatge Diario de un skin, elaborat gràcies a la valentia d'un periodista
que es va infiltrar en aquesta organització (es fa dir Antonio Sala però no
revela la seva identitat perquè està amenaçat de mort), ha posat al descobert
l'encobriment del Real Madrid cap a aquesta organització, que fa la vista
grossa quan apareixen al camp banderes amb la creu gammada i tot tipus de
símbols feixistes que, a més, els Ultra Sur guarden en un magatzem del mateix
club. Tot això és tan patètic com que Tele 5, que va emetre el reportatge -per
cert, a una hora intempestiva com les 12 de la nit-, ni cap altra cadena no
facin seguiment d'aquesta informació i no demanin explicacions al president del
Real Madrid, Florentino Pérez. De què serveix que persones com Antonio Sala es
juguin la vida? De què serveix que persones com Aitor Zabaleta perdin la vida a
mans d'aquests bojos? A Can Barça, almenys s'han tret aquest llastre del damunt
encara que a alguns, com Gerard, els sàpiga greu que els Boixos Nois -la
mateixa escòria- no vagin al Camp Nou.
Europa Press
08set03
El FC Barcelona incorpora com a nou cap de seguretat Elías Frade, dels Mossos
d'Esquadra
08/09/2003 - 20:57:29
BARCELONA, 8 (EUROPA PRESS) El FC Barcelona ha incorporat com a nou cap de
seguretat Elías Frade, fins ara cap de la divisió de recursos operatius dels
Mossos d'Esquadra, en un nomenament que forma part del pla de seguretat iniciat
per la nova junta directiva del club, en què un dels objectius és eradicar la
violència al Camp Nou i impedir l'entrada dels seguidors violents a l'estadi.
L'arribada de Frade, que
té 42 anys i ha estat membre de la policia autonòmica catalana des de la seva
primera promoció, ha estat confirmada avui pel Barça i es produeix dies després
de l'inici dels problemes sorgits entre la directiva i els 'Boixos Nois', que
la setmana passada van anunciar la seva decisió de deixar d'animar com a grup
al Camp Nou en protesta per l'actuació de la junta presidida per Joan Laporta.
Precisament avui s'ha
viscut un nou episodi del conflicte a l'aparèixer unes pintades a l'exterior
del Camp Nou en contra de Laporta i amb la firma dels 'Boixos', que han estat
esborrades per treballadors del club. Alguns membres del sector més radical del
grup ja van aprofitar el partit de la passada jornada contra el Sevilla per
expressar el seu rebuig a la junta amb una sèrie d'insults adreçats al
president barcelonista.
El Entorno.com 08set03
Pintadas de los 'Boixos' contra Laporta
Redacción
La tensión entre los 'Boixos Nois', y la nueva junta directiva blaugrana van
subiendo de tono después de las pintadas aparecidas hoy en las inmediaciones
del Camp Nou, con insultos al presidente de la entidad, Joan Laporta, y
agradecimientos al jugador Gerard López.
Esta mañana, un de los muros que
rodea al Camp Nou (Calle Aristides Maillol) apareció con cinco pintadas, todas
ellas firmadas por los 'Boixos Nois'. Las pintadas decían lo siguiente:
"Laporta, tu falsedad sí que es mediática. No mientas a la prensa. Boixos
Nois, ahora y siempre", "Laporta mentiroso. Tu negocio es nuestra
pasión", "Gracias Gerard", "Qué manera de agradecer 20 años
de apoyo al club" y "Laporta, vete".
Gerard López se posicionó con
unas declaraciones hace unos días de lado de los animadores más radicales,
aunque en ningún momento aplaudió sus métodos violentos.
Els
ministres de Justícia i Interior europeus tenen previst abordar la qüestió en
la cimera del dia 13 a Itàlia
El
Consell de Ministres de Justícia i Interior de la Unió Europea (UE) es reunirà
el pròxim dia 13 a Itàlia per abordar diversos temes, entre els quals
s'inclourà en principi l'estudi de solucions per posar fre a la violència que
distorsiona el món del futbol. Una de les propostes més importants és la
prohibició de l'accés a qualsevol estadi de la Unió per als ultres fitxats. La
mesura pretén, entre altres coses, reforçar la seguretat de la pròxima Eurocopa
de Portugal, que se celebra l'estiu que ve, però es faria extensiva a la resta
de partits internacionals, de clubs i de seleccions, fins a completar la seva
aplicació a Alemanya amb motiu del Mundial del 2006.
El cas
italià és un viu exemple de l'increment dels casos de violència en el futbol.
Segons un informe publicat la primavera passada, el calcio presenta una
mitjana de 36 ferits per jornada, amb casos tan preocupants com l'esclat d'una
carta bomba al camp de l'Ancona, que va ferir de forma lleu dos jugadors;
l'atac sincronitzat de més d'un centenar d'ultres contra els carabinieri; o
la suspensió de 500 partits de juvenils a Nàpols, com a conseqüència que la
policia no podia garantir la seguretat dels partits.
Aprofitant
la seva presidència de torn de la UE, Itàlia ha modificat la seva legislació
per frenar aquesta espiral de violència i ha convidat la resta de socis a
seguir el seu exemple. Una recomanació especialment dirigida a Espanya, Bèlgica,
Luxemburg, Irlanda, Dinamarca i Portugal -que no disposen d'una legislació que
impedeixi l'accés als estadis als seguidors violents fitxats per les forces de
seguretat- en el que seria un primer pas per crear una legislació unitària que
acorrali els radicals i que "garanteixi l'ampliació de les prohibicions
dictades a escala nacional als partits de futbol que se celebrin en altres
Estats membres", segons diu l'esborrany de la proposta que s'abordarà.
A
l'Estat espanyol el nou Codi Penal, que molt aviat veurà la llum després de la
seva aprovació al Senat i al Congrés, s'equipararà en gran mesura al de la
resta de socis de la UE, que han aplicat amb més rigor les sancions
relacionades amb els actes vandàlics al futbol. A priori, això suposarà un
increment notable del nombre d'ultres que tenen restringida l'entrada als
estadis. Ara en són 21, una xifra del tot irrisòria en comparació amb les que
presenten Itàlia (2.011 prohibicions), la Gran Bretanya (1.440), Alemanya
(1.368) i Holanda (1.008). Altres països, com són els casos de Grècia, Suècia i
la mateixa Alemanya, tenen aprovades una sèrie de mesures per les quals es
permet a la policia aplicar "detencions preventives" de violents amb
fitxa policial, una decisió que, en canvi, no comparteixen alguns membres de la
Unió per incompatibilitat amb el seu dret civil.
A
l'espera d'abordar aquest ambiciós projecte, de moment els membres de la UE
apliquen un manual aprovat el 2001 per controlar els seguidors als
desplaçaments internacionals. Abans dels partits les policies comparteixen
informació detallada sobre els ultres fitxats com a violents i el contingent
d'aficionats que viatgen. En alguns casos, el més comú el dels anglesos, agents
especialitzats acompanyen els seguidors del seu país a causa de la presència d'un
gran nombre d'individus qualificats amb la categoria C, violents amb
premeditació.
Segons
els informes de la UE, amb alguns dels equips espanyols que participen en
competicions europees, entre ells el Reial Madrid, viatgen un mínim de 25 i un
màxim de 100 seguidors d'aquesta categoria, i encara que "en general les
relacions entre aficionats espanyols i altres són correctes", s'apunta una
certa hostilitat cap als seguidors anglesos a escala de seleccions, ampliada a
italians i grecs en relació als clubs.
Aquesta
temporada no ha començat gaire bé al futbol espanyol, després que en la primera
jornada una baralla entre radicals del Sevilla i l'Atlètic de Madrid acabés amb
l'apunyalament d'un noi de 15 anys. La participació del ferit en els incidents
revela la influència nefasta que està exercint sobre alguns joves la
parafernàlia ultra, en alguns casos de caràcter neonazi, tal com confirma també
el llibre Diari d'un skin, d'Antonio Sales (pseudònim), escrit per un
periodista infiltrat durant més d'un any als Ultras-Sur, on es detalla la
relació de molts integrants de la penya radical madridista amb Hammerskin,
una de les faccions del moviment nazi.
També
els ultres han començat la temporada al Camp Nou, durant l'últim Gamper,
llançant bengales al terreny de joc i agredint dos marroquins, presumptament,
perquè un d'ells duia una samarreta de la selecció espanyola amb el nom de
Raúl.
GENER
DIA 7: Itàlia. Un artefacte casolà explota a la porta de la
casa d'un jugador de l'Avellino.
DIA 12: Anglaterra. El jugador espanyol Marcelino abandona el Newcastle
per l'actitud xenòfoba dels ultres.
DIA 18: Barcelona. Els Boixos Nois agredeixen diversos periodistes a la
zona presidencial del Camp Nou i destrossen una unitat mòbil.
DIA 19: Madrid. Un policia resulta ferit a conseqüència dels incidents
protagonitzats per Ultrasur poc abans del derbi Madrid-Atlètic. Una bandera
nazi és exhibida en el partit.
DIA 22: França. Vuit ferits, un de greu, en el transcurs de diverses
baralles entre seguidors del Niça i el PSG.
DIA 24: Itàlia. El jugador colombià del Piacenza Johnnier Montaño és
agredit per quatre ultres del seu equip.
DIA 30: Itàlia. Al voltant de 500 ultres paralitzen l'entrenament del
Catània. La policia ha de protegir la directiva.
FEBRER
DIA 2: Itàlia. Monumental batalla campal entre radicals del
Lazio i el Florentia Viola en una estació de tren. Quatre policies ferits, i un
d'ells perd un ull.
DIA 16: Itàlia. Dotze carabinieri, dos ultres i vuit jugadors
ferits durant el transcurs d'un partit entre dos equips aficionats.
DIA 22: Itàlia. El Torí-Milan se suspèn a conseqüència de la violenta
invasió d'ultres locals, que protestaven pel joc del seu equip. La policia va
haver d'emprar gasos lacrimògens.
DIA 23: França. Ultres del PSG apedreguen els seus jugadors després
d'una derrota i rebenten l'entrenament de l'equip de l'endemà.
MARÇ
DIA 2: Sevilla. Radicals del Betis llancen contra l'autobús del
Sevilla ampolles de vidre, pilotes de golf i cargols. Un vidre trencat.
DIA 11: Madrid. Diversos agents ferits en diferents enfrontaments entre
policies i Ultrasur en els prolegòmens del Madrid-Milan, que acaben també amb
cinc detinguts.
DIA 12: Barcelona. Un grup de Boixos Nois destrossen una cafeteria i
agredeixen tres aficionats del Bayer Leverkusen. Vuit detinguts.
Al
desembre entrarà en vigor el nou Codi Penal, que posarà fi a la impunitat
delictiva dels ultres. En aquesta nova articulació s'hi ha inclòs el delicte de
violència en l'esport, que comportarà penes de presó d'entre tres anys i quatre
anys i mig per la comissió d'actes vandàlics. D'aquesta manera, els radicals no
podran evitar l'ingrés a presó com passava fins ara, en què els violents es
beneficiaven d'una legislació que preveia penes inferiors al mínim exigit (dos
anys) que comportaria l'empresonament.
La
mesura no tindrà una aplicació exclusiva als recintes esportius, de manera que
qualsevol altre disturbi que tingui relació amb aquest tipus d'incidents, però
que es produeixi fora dels estadis, tindrà el mateix tractament. Els jutges
poden considerar com a falta, i no delicte, un incident que no hagi tingut
notables conseqüències; però, si un radical acumula tres faltes, les seves
bretolades adquiriran caràcter de delicte. Una altra de les grans novetats ha
estat la inclusió de la pena de localització permanent. La policia, després de
la sentència del jutge, utilitzarà unes anelles electròniques per vigilar els
seguidors violents que tinguin prohibida l'entrada als estadis. Aquestes
anelles duen incorporat un xip que emet senyals, amb la qual cosa en tot moment
els agents sabran on és el condemnat. L'anterior legislació establia un arrest
domiciliari, que s'ha demostrat poc eficaç. Aquesta nova mesura permetrà als
delinqüents moure's lliurement, excepte per les zones fixades al voltant dels
recintes esportius. Si el condemnat no es presenta a la comissaria perquè li
sigui col·locat el localitzador, la policia emetrà una ordre de recerca i
captura. Aquesta pràctica s'ha utilitzat ja amb èxit per a presos en règim
obert i víctimes de maltractaments.
Hi ha
més mesures, com ara elevar fins a 60.000 euros les sancions per la invasió de
terrenys de joc, apujar fins a un milió i mig d'euros les multes per vandalisme
i establir la possibilitat que el Comitè Espanyol de Disciplina Esportiva no
concedeixi de forma obligatòria la suspensió cautelar de les clausures dels
estadis.
No
està previst, de moment, augmentar els efectius policials destinats a
investigar de forma exclusiva el moviment ultra. A Madrid només hi ha una
unitat formada per deu policies, a diferència d'altres països com Alemanya i
Anglaterra, que tenen autèntiques brigades i han estat els punts de referència
d'aquest fenomen en matèria legislativa en els últims anys. Altres països com
Itàlia i França, seguint les recomanacions de la UE, han aplicat també
recentment noves mesures de rigor per frenar els ultres. A Itàlia, la policia
pot retenir fins a 36 hores els delinqüents, mentre que des de París es
condemnarà els seguidors que violin la prohibició d'entrar als recintes amb dos
anys de presó incondicional, una sanció que els tribunals francesos estaran
obligats a establir a partir del segon acte delictiu.
>> Les actuals juntes
directives del Barça i el Madrid estan disposades a acabar amb el tracte de favor
que han tingut determinats membres dels Boixos Nois i els Ultrasur des de fa
unes quantes temporades. Tots dos grups rebien diners i entrades, se'ls
finançaven els viatges i sortien a plaer del Camp Nou i del Bernabéu, estadis
on tenien una habitació per guardar-hi el seu material.
El canvi més significatiu de
decorat es viu al Barça amb l'entrada de Joan Laporta al club. "Volem
eradicar els violents del Camp Nou. No hi ha lloc per a ells", va
manifestar de forma contundent Laporta el dia del Gamper. Les bengales i
l'agressió a dos magribins han portat, de moment, a la clausura de l'habitació
dels Boixos. Laporta tampoc no ha dubtat a parlar en públic d'intent de
xantatge dels radicals, i el club està preparant un pla de seguretat per acabar
amb la violència.
En arribar al Madrid,
Florentino Pérez va intentar fer el mateix però amb mà esquerra. La vergonya
del dia de la visita del Milan en un partit de Champions -autèntica kale
borroka als voltants del Santiago Bernabéu, que va culminar amb la
presència a la gespa d'Ochaíta, líder dels Ultrasur, per entregar una placa a
l'exjugador blanc Redondo- va demostrar l'error d'estratègia. Aquesta temporada
el Madrid ha col·locat als accessos del Fons Sud unes gàbies parany en què els
ultres sense localitats o en possessió d'objectes prohibits queden atrapats. Al
marge, hi ha un control absolut de l'habitació de material.
A més, Pérez ha avisat els seus jugadors perquè posin fi a les seves relacions
amb els radicals, als quals en etapes anteriors gratificaven amb diners el seu
suport. En teoria, a partir d'ara, no es veuran gestos com el de Guti en la
celebració de l'última Lliga, quan es va posar una bufanda dels ultres responent
al suport que ha rebut d'aquest grup en els últims anys.
Les anelles
de localització són un dels projectes més cridaners en la lluita
contra els radicals a l'esport, tot i que s'han provat també en casos de
maltractaments i de penes d'arrest domiciliari. Per als radicals, seria la
manera de fer efectives les prohibicions d'accés als recintes esportius, davant
el previsible fracàs de les retencions presencials a comissaria.
Europa
Press 09set03
Laporta revela que Gerard accepta un sou més baix i disculpa les paraules del
jugador sobre els 'Boixos'
09/09/2003 - 16:35:36
BARCELONA, 9 (EUROPA PRESS) El president del FC Barcelona, Joan Laporta, ha
revelat avui que el centrecampista Gerard López ha acceptat negociar una
rebaixa del seu sou, d'acord amb la voluntat de la directiva de fer una
retallada salarial a la plantilla que ja es va iniciar amb els nous fitxatges,
i, per altra banda, ha disculpat el jugador català per les seves recents
declaracions de suport a la penya 'Boixos Nois'.
Laporta, en una
entrevista concedida a l'emissora catalana COM Ràdio, ha reiterat, a més, el
seu compromís d'eradicar la violència al Camp Nou i ha anunciat
"tolerància zero" amb els violents. En tot cas, ha precisat que no
poden considerar-se violents tots els 'boixos'.
"No m'agrada parlar
de 'Boixos' sinó que no entrin els violents", ha dit, abans d'explicar que
'Boixos' "és una penya barcelonista i els serveis de seguretat estan
estudiant qui són els violents".
Europa Press 09set03
Luis Enrique reclama solucions per al conflicte amb els 'Boixos' i la situació
de Dani i Bonano
09/09/2003 - 17:35:21
BARCELONA, 9 (EUROPA PRESS) El capità del FC Barcelona, Luis Enrique
Martínez, ha reclamat avui solucions per a dos casos delicats que es viuen al
Barça com ara el conflicte entre la directiva del club i la penya 'Boixos
Nois', per una banda, i, per l'altra, la situació dels dos jugadors declarats
transferibles que segueixen en el club i s'entrenen en solitari, Dani García i
Roberto Bonano.
Quant al conflicte amb
els 'Boixos', Luis Enrique ha comentat que "és una tema delicat que als
jugadors els interessa que se solucioni, com també al club i als 'Boixos'. A
tots ens interessa que s'arregli de la manera més ràpida i correcta
possible", ha dit el veterà jugador asturià, que ha deixat clar el seu
rebuig a la violència.
Luis Enrique ha valorat
el suport "necessari" que els 'Boixos' han donat sempre a l'equip,
tant en els partits al Camp Nou com en els desplaçaments, i, tot seguit, ha
afegit: "Però també condemnem qualsevol acte de possible violència que no
sé si està relacionat amb ells (els Boixos) i que és el que s'està
qüestionant". "Espero que s'arregli aviat pel bé de tots", ha
subratllat.
El capità barcelonista,
d'altra banda, també ha lamentat la situació dels seus companys Dani i Bonano i
ha reclamat diàleg per solucionar els dos casos, ja que creu que no beneficien
ni els jugadors ni el club. "Espero que se solucioni amb diàleg perquè és
la millor manera i tinc l'esperança que així sigui", ha comentat, per
després assegurar que "entén" les postures de les dues parts.
E l
FC Barcelona va anunciar ahir oficialment el nom del nou màxim responsable de
seguretat del club i, per tant, l'encarregat d'afrontar el problema que més
està inquietant la nova directiva blaugrana, la presència de radicals i
violents al Camp Nou. Tal com s'havia especulat les dues últimes setmanes,
l'elegit ha estat Elies Frade, que ha deixat amb una excedència el seu càrrec
de cap de la divisió de recursos operatius dels Mossos d'Esquadra. Frade
relleva com a cap de seguretat Francesc Carretero, que havia arribat al càrrec
fa dos anys seleccionat per l'empresa de l'exvicepresident Sixte Cambra.
Carretero, al seu torn, havia substituït Antonio Iglesias, relegat els últims
temps a cap de seguretat del primer equip de futbol. Tot i que el nomenament de
Frade s'empelta en el projecte de renovació de Joan Laporta, que l'elecció d'un
inspector dels Mossos d'Esquadra reforça la catalanitat que es vol retornar al
club i que Laporta ja havia comptat amb l'assessorament d'un sergent dels
Mossos -a títol individual- en precampanya i campanya electorals, segons fonts
del club l'únic criteri que s'ha seguit és buscar màxima eficiència. En tot
cas, cal recordar que en poc més d'un any la policia catalana ja compartirà
competències a Barcelona ciutat amb el Cos Nacional de Policia, i en dos anys
tindrà competències plenes. Frade, que té 42 anys i és mosso d'esquadra des de
la primera promoció, està especialitzat en seguretat en grans concentracions de
gent, sobretot espectacles esportius. A la divisió dels Mossos que dirigia
actualment tenia al seu càrrec unitats com la d'antiavalots i els grups
especials d'intervenció.
Hores
abans que el nomenament de Frade es fes oficial,
havien aparegut als murs exteriors de les instal·lacions del Barça,
concretament a l'avinguda Arístides Maillol, fins a cinc pintades contra Joan
Laporta firmades pels Boixos Nois, amb els textos següents: "Laporta, la
teva falsedat sí que és mediàtica. No menteixis a la premsa. Boixos Nois, ara i
sempre", "Laporta mentider. El teu negoci és la nostra passió",
"Quina manera d'agrair 20 anys de suport al club", "Laporta,
vés-te'n" i "Gràcies, Gerard". En aquest últim cas, cal dir que
el migcampista de Granollers va lamentar fa uns dies la situació dels Boixos
Nois, sense elogiar les actituds violentes.
La lluita
oberta entre la nova junta directiva i els Boixos, per tant, serà el primer
gran front de Frade. En aquest sentit, queda pendent encara solucionar el cas
de david V. A., el soci blaugrana detingut -i posat en llibertat amb
càrrecs- per agredir dos marroquins al Camp Nou durant el Gamper. Feia deu
mesos que V. havia sortit de la presó després de passar-s'hi 11 anys arran
de la seva participació el 1991 en l'assassinat de l'aficionat de l'Espanyol
Frédéric Rouquier. En tot aquest temps, havia mantingut la seva condició de
soci del Barça.
E l
candidat del PP a la Generalitat, Josep Piqué, va assegurar ahir que, si Joan
Laporta vincula el Barça a les reivindicacions del nacionalisme català,
"s'equivocarà". El president dels populars catalans va qüestionar
així el gir ideològic de la nova directiva. "Tenim clar que el Barça és
una institució molt important per a Catalunya, però el que no pot ser és
l'expressió esportiva del nacionalisme", va dir Piqué a Catalunya Ràdio.
Igualment, l'exministre va advocar per "evitar qualsevol tipus de
vinculació política del Barça, més enllà de la institucional", fent referència
a la conferència de Laporta a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada, on va
dir que pretén "recuperar el catalanisme del club" i que s'identifica
amb els partits que "rebutgen les agressions contra Catalunya". En
aquest sentit, Piqué va opinar que un dels grans actius del club és "la
pluralitat". "Hi ha molta gent de fora de Catalunya que també és
barcelonista i, en conseqüència, no convé que es vegin ferits els seus
sentiments", va afegir.
Fonts
de l'entitat es van limitar a assegurar a aquest diari que el Barça no pensa
fer política i que l'únic que s'està intentant és recuperar les essències del
club, que l'actual directiva considera que fins ara estaven amagades. Tot i que
les declaracions de Piqué són les primeres reprovacions d'un càrrec públic al
canvi de rumb de Laporta, el Madrid mediàtic ja fa unes quantes setmanes que
critica en columnes i editorials algunes accions dels nous dirigents
blaugranes. Titulars del tipus ¿A qué juega Laporta? o Juan La Puerta,
en una contraportada, discuteixen decisions com la de demanar que els
esportistes estatals o estrangers del club aprenguin català, o critiquen la
retirada de la bandera espanyola del jardí de la Masia.
Jordi Badia, nou cap de comunicació
El
periodista Jordi Badia (Sabadell, 1963) va ser nomenat ahir oficialment nou
director de comunicació del Barça. Badia va ser corresponsal de Catalunya Ràdio
a Brussel·les i després va treballar a l'AVUI, primer com a cap d'internacional
i després com a subdirector i cap d'esports. També és l'autor del llibre Crònica
del nuñisme, publicat fa uns mesos. Així mateix, ahir també es va confirmar
la designació de Laurent Colette com a director de l'àrea de gestió
d'instal·lacions.
Diada
sense novetats
La
tendència a oferir constants novetats de la nova junta de Laporta no es
mantindrà en la Diada. Fonts del club van indicar ahir a l'AVUI que, a nivell
institucional, se seguirà el programa habitual: ofrena al monument a Rafael de
Casanova i assistència a la recepció al Parlament.
El Mundo 09set03
Un inspector de los Mossos asume desde
ayer la seguridad del Barça
ELIAS FRADE
SUSTITUYE A FRANCISCO CARRETERO, CONTRATADO EN LA EPOCA DE GASPART Y REYNA - LOS
'BOIXOS NOIS' REALIZARON VARIAS PINTADAS CONTRA EL PRESIDENTE LAPORTA
El Entorno.com 09set03
Laporta dice que no habrá tolerancia con los violentos
Redaccion
"No me gusta hablar de Boixos sino de que no entren los violentos", dijo
Joan Laporta, el presidente del Barcelona, a Com Ràdio. "Los Boixos es una
peña barcelonista y los servicios de seguridad están estudiando quiénes son los
violentos", comentó el dirigente azulgrana.
Laporta
afina el missatge i diferencia per primer cop des que és president entre Boixos
Nois i aficionats violents
El
capità Luis Enrique implica "els jugadors, el club i també els
Boixos" a trobar una solució "ràpida" a un tema
"delicat"
Sense
rebaixar en absolut la fermesa en l'objectiu d'eradicar tot tipus de violència
al Camp Nou, la directiva del FC Barcelona vol apurar al màxim i destriar tant
com pugui el gra de la palla. Amb premisses com l'efectivitat operativa i la
no-criminalització de col·lectius, i lògicament també la prevenció, l'eix de l'actuació
per acabar amb la violència serà la identificació i l'expulsió. És a dir,
l'actuació concreta. Després de les últimes declaracions dels jugadors Gerard i
ahir mateix Luis Enrique amb relació als Boixos, el president blaugrana, Joan
Laporta, va diferenciar ahir entre "violents i Boixos Nois" per
primer cop en públic des que és al càrrec i, per tant, des que s'ha evidenciat
el conflicte obert amb els Boixos. "No m'agrada parlar de Boixos, sinó de
violents", va dir en una entrevista a COMRàdio.
Durant
la campanya electoral Laporta ja havia fet aquesta separació, al parlar de
"grupuscles dins dels Boixos Nois" i utilitzar el concepte de
"reinserció". "Hem de donar a aquest col·lectiu [els Boixos]
l'opció d'abandonar les actituds violentes i que s'incorporin als grups
d'animació", va dir en aquell moment.
La diferenciació de Laporta arribava poc després que, al marge del que ja havia
comentat Gerard sobre els Boixos, es referís a la qüestió una veu de la
plantilla més autoritzada, el capità Luis Enrique: "El suport que han
donat sempre a l'equip és necessari, però [els jugadors] també condemnem
qualsevol acte de possible violència, que no sé si està relacionat amb ells
[els Boixos] i que és el que s'està qüestionant". En tot cas, Luis Enrique
va implicar totes les parts: "És un tema delicat que als jugadors ens
interessa que se solucioni, així com també al club i als Boixos". Malgrat
tot, el club té clar on és la frontera per a aquesta solució. Laporta també va
assegurar que el soci blaugrana implicat en l'agressió de dos magribins durant
el Gamper, david V. A., serà expulsat del club. La qüestió, i la
gran diferència respecte a altres directives, és clara: no deixar passar cap
acte punible. V. ja havia passat 11 anys a la presó per participar en
l'assassinat el 1991 del seguidor de l'Espanyol Frédéric Rouquier, i no havia
perdut la condició de soci.
En aquest sentit, sumant les premisses de no-criminalització i d'actuació
concreta, Laporta va voler destacar que els Boixos "són una penya barcelonista,
i els serveis de seguretat estan estudiant ara qui són els violents". I és
que el club té la certesa que hi ha sectors molt diferenciats dins els Boixos.
El nou cap de seguretat, Elies Frade, en unes declaracions prèvies a l'elecció
elegit per al càrrec recollides ahir per El Periódico, havia assenyalat:
"No tots els boixos són iguals. Estic convençut que molts boixos
que ara ni van a l'estadi per la violència d'un grup molt reduït, tornaran
al Camp Nou".
De tota manera, fonts del club van indicar ahir a l'AVUI que el procés no serà
precisament ràpid. En el cas de V. el club encara resta a l'espera d'una
resolució judicial per prendre una decisió, i encara després s'han de complir
uns terminis legals, que inclouen la comunicació a l'interessat i les possibles
al·legacions, per executar-la.
El
director financer, la peça que falta de la nova estructura ejecutiva
El
relleu de Jaume Parés, el director financer de l'antiga junta, és una de les
dues peces que falten per tancar la reestructuració dels càrrecs executius. En
aquest cas, el club està en negociacions, mentre que el substitut de Ricard
Maxenchs a l'àrea de relacions públiques i protocol sortirà del mateix Barça.
Em
plau molt escriure aquest article pel tema en qüestió, que ha estat a bastament
comentat per altres articulistes més prestigiosos que jo. I dic que em plau
perquè no parlo ni de política catalana ni estatal, sinó d'un tema que cada
vegada copsa més el meu temps i la meva dedicació. Ja deia Aristòtil, quan
aprofundia en l'educació de Filip II de Macedònia, que tot allò que ens
interessa va produint en les persones més interès i preocupació
filosòfico-intel·lectual. Això és el que m'ha passat amb el Barça i
especialment amb el Barça de Joan Laporta i vull adreçar-me a ell després que
ahir es complissin tres mesos de les eleccions al FC Barcelona.
M'agradaria
analitzar el guany electoral i el seu efecte. Tot plegat, els criteris de renovació
generacional que s'han vist en els fitxatges i la política de contenció dels
deutes de l'entitat són dignes, tal com deia al començament, d'una anàlisi
acurada, tenint en compte que la directiva ha fet una aportació per una nova
generació que demana el segle XXI, allunyada dels estereotips típics del segle
passat, els quals escollien equips i persones sense tenir en compte la seva
vàlua i capacitat professionals, sinó per l'amiguisme. Ara, però, s'han cercat
aquells professionals amb experiència i reconeixement internacional per dur a
terme aquesta tasca. Aquest és un criteri que s'ha de mantenir en el Barça. A
més del relleu generacional, s'han de destacar els criteris de fermesa que ha
demostrat la nova directiva amb els Boixos Nois. Manifestació ferma contra la
violència d'alguns membres dels Boixos Nois, com va precisar el president,
sense generalitzar al col·lectiu, i que anava dirigida als que no entenen el
futbol com un entreteniment i una manifestació de saludable rauxa dels
seguidors, sinó com una possibilitat d'utilitzar actituds agressives contra
béns i persones.
A més,
el desig que el club, una de les entitats més representatives del catalanisme,
pugui estar entre els tres o quatre clubs més importants del món, pot ser
l'objectiu a assolir, basant-nos en els predicaments de renovació, eficàcia,
objectius empresarials, foment de l'esport i catalanisme, i és aquí on rau el
meu interès per fer aquest article. Perquè van ser llargament comentades i
injustament criticades les apostes envers la integració dels jugadors
estrangers fomentant la nostra llengua i cultura. I dic que van ser injustament
comentades perquè el que està passant en la societat, en el debat polític, és
que no s'aprofundeix, sinó que es fan crítiques sense conèixer el contingut
real de la proposta. Em referia a una mesura d'impulsar tot allò que ens
constitueix com a poble.
Com a
dona liberal que sóc, no m'agraden les imposicions ni les obligacions, sinó que
parteixo de la lliure elecció de cadascú. Però aquí voldria fer un prec a la
directiva, i és recordar-li que, com tot allò que té a veure amb sentiments i
afectes, el catalanisme pot ésser sentit per molts catalans i catalanes. És per
això que no fóra bo que el Barça hagi estat identificat amb certs corrents
ideològics, com tampoc que es faci més endavant amb d'altres. La nova directiva
sap i coneix que és necessària també una transversalitat que permeti que el
club aplegui el sentiment de catalanisme que cadascú tingui per Catalunya,
malgrat que en aquest àmbit els matisos abracen un gran ventall de
possibilitats i els partits que les representen.
És per això que volia parlar de Laporta i del seu efecte. Seria bo que la il·lusió que ha generat en molts socis i seguidors es pugui adreçar també al debat que ens espera aquests dos mesos amb propostes il·lusionants i amb candidats preparats i oberts a un món tecnològicament canviant i disposats a realitzar un debat seriós i entenedor. Tot recordant Aristòtil, em sembla molt interessant aquest efecte Laporta.
Cara a Cara
20set03
www.drac.com/cac/200309/
20030920.html
HCV i Gral. Moragues, Boixos Nois
«Els skins són al gol sud amb els Almogàvers»
Els dos responsables de la Secció Vallès dels Boixos Nois són els joves de
22 anys, tots dos treballadors i universitaris, HCV i General Moragues. Aquests
són els seus nicks als fòrums d'internet i especialment a www.boixosnois.com.
Els seus noms veritables, com la seva cara, queden amagats.
-Han mort els
Boixos Nois?
-Els Boixos Nois
mai no moriran.
-Laporta no us
vol.
-Ja ens voldrà.
Laporta no pot oblidar que som una penya legalment constituïda. Mani qui mani,
mai no podran amb nosaltres.
-El pitjor que
els us podia passar és que Laporta fos President?
-No. Laporta té
una ideologia molt bona. Només té un problema: fica tots els violents en el sac
dels Boixos Nois.
-Diu
directament que sobreu.
-Ja ha rectifcat.
Ara només diu que els violents són un grupet que nosaltres hem de fer fora.
-Hi esteu
d'acord?
-En absolut.
-Doncs què?
-Que els faci
fora ell. Nosaltres no som ningú per fer fora ningú. I menys si són socis. Si
tantes càmares de seguretat tenen, que identifiquin ells els violents i els
expulsin del club
-No vau
llençar vosaltres el JB del Figo?
-De cap manera.
Es va llençar des del córner i el marron ens el vam menjar nosaltres. Ni el
porc tampoc.
-Per allò us
van engabiar.
-I seguim
engabiats. Sembla que estem al Zoo. Xarxes, vidres, controls, càmeres...
-Per què no
doneu la cara?
-ja la donem al
camp que és on l'hem de donar. Aquí tindriem problemes a la feina.
-Per què?
-Perquè després
de 22 anys de fidelitat al club, ara ens criminalitzen per tot. En qualsevol
fet violentviolenta, ens toca el rebre.
-Sense motiu?
-Que una persona porti
una samarreta de Boixos no vol dir que sigui un de nosaltres. Igual ni és del
Barça.
-Si vosaltres
no heu fet res, no teniu res a amagar.
-Els ultres estem mal
vistos a tot arreu. Només falta que ensenyem la cara perquè ens vinguin a
buscar un de les Brigadas Blanquiazules.
-Us creieu el
Laporta que es posa la ma al cor per cantar Els Segadors?
-Sí. No dubto del
seu sentiment catalanista. Només li critico la seva actitud front els Boixos.
Tota la resta m'agrada.
-(L'altre) Jo el
trobo fals, què vols què et digui.
-Quant temps
li durarà el txec en blanc de l'afició?
-Tres derrotes
seguides perquè l'afició del Barça és molt dèbil. Després tothom cridarà contra
Laporta i els únics que animaran l'equip, un cop més, serem nosaltres.
-Anireu al
partit de dissabte contra l'Osasuna?
-És clar.
Nosaltres sempre anirem a veure el nostre Barça.
-En el partit
de mitjanit contra el Sevilla, no vau animar.
-I avui tampoc ho
farem. Fem vaga d'animació com a protesta.
-Us deixen
entrar gratis?
-Gratis? Què va!
Paguem entrada jove i ens regira la policia de dalt a baix en dos control
diferents. Fins i tot toquen l'entrecuix a les noies.
-Hi ha boixes
noies?
-Algunes.
-Sentiu ràbia,
tristesa...?
-Ens sentim
incompresos.
-Luis Enrique
us entén?
-I Gerard i Gabri
i Kluivert i quasi tots els jugadors.
-Quina serà a
partir d'ara la vostra estratègia?
-La pilota ja és
a la teulada de Laporta. Li hem demanat una entrevista i li toca a ell moure
fitxa.
-Es dur que us
xiuli tot l'estadi?
-La gent no sap
que molts boixos venen cada diumenge de la Rioja, de València, de Saragossa...
amb els calers que val... tot això perquè et cridin fill de puta. És injust.
-Us molesta
que no s'us reconegui que en els moments difícils només vosaltres animeu?
-És clar. Ara, al
menor problema ja se'ns criminalitza.
-Què sou? Quí
sou?
-Només gent que
fem esforços econòmics increïbles per viatjar. Anar a Milan ens va costar 250
euros.
-I els skins?
-Els skins són al
gol sud, amb els Almogàvers. No amb nosaltres.
-Els 9.000 euros
que vau demanar a Laporta eren per viatjar?
-Quan a Laporta
se li ha preguntat quí concretament li va demanar aquests 9.000 euros, ell no
ha contestat.
-M'esteu dient
que és mentida?
-Som 900 socis.
Potser algú li va dir aquesta bestiesa, però la nostra directiva segur que no.
-D'aquests
900, quants són del Vallès?
-40 entre els dos
Vallès. De Sabadell només tres o quatre.
-És rival el
Sabadell?
-No. Amb el
Sabadell simpatitzem. Són més rivals dels ultres del Terrassa i les seves
banderes d´ultrasur i espanyoles amb l'aliga.
Mala raça
El Entorno.com 25set03
Pintadas de los Boixos contra Laporta
Redaccion
El Camp Nou ha aparecido esta madrugada con varias pintadas de los Boixos Nois contra
el presidente del Barcelona, Joan Laporta, después del empate que sufrió el
equipo en Puchov en su estreno europeo. Es la segunda vez que aparecen estas
pintadas en el estadio azulgrana, en esta ocasión reclamándole al dirigente que
haga más fichajes y potencie el equipo.
El Entorno.com 26set03
"A los violentos no los dejaremos
entrar"
Laporta se plantea prohibir la entrada al Camp Nou de los
Ultras Sur
Redacción
El presidente del Barcelona,
Joan Laporta, explicó hoy que se está planteando la posibilidad de impedir la
entrada al Camp Nou de los Ultras Sur (seguidores radicales del Real Madrid) y
de todos los grupos de aficionados violentos de otros clubes españoles.
En una entrevista concedida a
Catalunya Radio, Laporta dijo: "Si intentamos erradicar la violencia en el
estadio y los equipos que vengan a visitarnos traen grupos violentos, tendremos
que adoptar medidas para que no entren. No sé si son los Ultras Sur u otros
grupos. A los violentos no los dejaremos entrar". El mandatario barcelonista
circunscribió su planteamiento dentro de las medidas que está implantando para
evitar la actividad de aficionados violentos en el Camp Nou, algo que le ha
enfrentado a los Boixos Nois, el grupo más radical de seguidores del Barcelona.
Los Boixos Nois, a los que
Laporta ha retirado el apoyo económico, el local en el Camp Nou y las entradas
gratuitas de que disponían con la anterior junta directiva, ya pidieron la
dimisión de Laporta en el último partido de Liga contra el Osasuna, además de
haber firmado pintadas en su contra en el entorno del estadio. Además, mientras
Laporta era entrevistado en Catalunya Radio, en un estudio que tiene ventanas a
la calle, una persona colgó por fuera desde uno de los cristales un papel en el
que pedía apoyo para los Boixos Nois.
Laporta aseguró hoy que "no
es agradable" la situación que se ha creado de enfrentamiento con este
grupo de aficionados y subrayó que la actuación de la junta directiva no va
dirigida contra la peña barcelonista de los Boixos Nois, sino contra "los
violentos que hay en el estadio".
"Tomaremos todas las
medidas necesarias para erradicar la violencia. Vamos por el camino correcto y
tenemos el apoyo de la Comisión Antiviolencia", señaló. Respecto a la
polémica que se ha generado sobre el giro catalanista que ha dado al club,
Laporta destacó que el Barcelona es "la máxima expresión deportiva del
país, con respeto para todos los clubes catalanes", a la vez que señaló
que el Barca "hace las funciones de selección nacional de Cataluña".
Advertido de que esta afirmación
podría enfrentarle a otros clubes como el Espanyol, Laporta dijo tener
"absoluto respeto" por esta entidad, pero consideró que "el
Espanyol es un club de fútbol que quizás no ha asumido un rol de tanta
representatividad como tiene el Barca".
"El Barca ha asumido este
rol, esa representatividad a lo largo de nuestra historia. En número de socios
o en nivel de ingresos. Tenemos a una gran parte del país detrás nuestro, y
esto nos permite estar en la élite del mundo del fútbol y representar lo que representamos",
subrayó Laporta. Respecto a la mala situación deportiva del Barcelona, Laporta
admitió: "Quizás estamos en una fase en que el club está aguantando al
equipo y no el equipo al club. Pero lo que tenemos que encontrar es el
equilibrio y yo creo que vamos por el camino correcto".
En su opinión, la nueva junta
directiva se encontró "a un club muy deshecho" y ha actuado sobre
tres vertientes, la deportiva, la económica y la social, con resultados que le
permiten afirmar que el club "progresa adecuadamente, aunque es verdad que
hay cosas que tienen que mejorar". Según Laporta, el equipo tiene el
objetivo de conseguir "un buen espectáculo futbolístico" y esta
temporada ha habido "momentos de buen fútbol. Lo que pasa es que no se ha
entrado en una dinámica de estabilidad, de tener un equipo hecho y
sólido".
Avui 26set03
LAPORTA PARTICIPA A LA REUNIÓ DE LA COMISSIÓ CONTRA LA VIOLÈNCIA DE
CATALUNYA
La
direcció de Jocs i Espectacles garanteix que "complementarà" la
normativa actual per ajudar a "encerclar" els aficionats radicals
Trenta-quatre
dies després dels incidents del Joan Gamper, en què tres radicals -un dels
quals és soci- van colpejar un magribí al Camp Nou, el Barça encara no disposa
de cap informe oficial per poder prendre mesures. "Només sabem el que
publiquen els mitjans", va desvelar Joan Laporta. El club blaugrana es
troba "sense prou eines" per actuar contra els violents, i a la
reunió d'ahir de la Comissió Antiviolència de Catalunya va exposar la
necessitat d'una major col·laboració des de les administracions. L'entitat
catalana demana "més informació" des de la policia per encerclar els
radicals i tenir així arguments jurídics per expulsar-los. "L'objectiu és
gaudir d'uns instruments ràpids que no ens facin esperar resolucions judicials,
que sovint es demoren", va explicar el president barcelonista.
En
aquest sentit, Josep Maldonado, secretari general de l'esport i president de la
comissió, es reunirà pròximament amb la nova delegada del govern a Catalunya,
Susanna Bouis, per intentar aconseguir millorar la coordinació i que el Barça
-i la resta de clubs catalans- "rebbin les dades" dels violents per,
si s'escau, poder-los obrir expedient i actuar en conseqüència. "Necessiten
aquesta eina", va subratllar Maldonado, que va avançar que s'està
"estudiant" la creació d'un registre general de violents als camps i
estadis catalans.
Igualment,
la direcció general de Jocs i Espectacles de la Generalitat, present a la
comissió, es va comprometre a "complementar" la normativa actual per
ajudar a estrènyer el setge sobre les persones incíviques. El mateix director
general, Amadeu Ferrer, va admetre que el marc jurídic presenta "algunes
imprecissions" i va garantir que es duran a terme determinades modificacions
-de moment, confidencials-, "matisoos" clau per frenar els violents.
Però més enllà de les actuacions per acabar amb la violència, la comissió -que
aglutina amplis sectors institucionals i que ahir es reunia per primera vegada
des de la seva fundació, el 7 de febrer- vol iniciar una campanya de caràcter
pedagògic amb la creació d'un decàleg esportiu. Aquests 10 punts pretendran
transmetre "valors humans" als nois i noies de base dels clubs
catalans i servir de prevenció per al futur. Així mateix, es farà un estudi per
localitzar les zones més problemàtiques.
Tot
això, el dia que els Boixos Nois van tornar a firmar pintades a l'exterior del
Camp Nou contra Laporta i la junta directiva. El mandatari les va qualificar de
"preocupants" i va apuntar que són una "reacció" davant les
mesures adoptades per l'entitat. "Crec que anem pel camí correcte i em
satisfà veure que no estem sols en aquesta lluita", va indicar el
dirigent.
26
sense entrada ni carnet
D'altra
banda, la Comissió Antiviolència estatal va acordar ahir multar amb 300 euros
un espectador del partit Barça-Osasuna per ser al Camp Nou sense entrada ni
carnet de soci o abonat, falta en què és reincident; també va multar amb 150
euros 25 espectadors més pel mateix motiu, però sense l'agreujant de reincidència.
Si la
junta directiva del Barça continua mobilitzant-se per eradicar els aficionats
violents del Camp Nou, també els ultres mantenen el seu pols i ahir, com fa
tres setmanes, li van deixar un altre encàrrec al president Laporta en forma de
pintades, firmades per "Boixos Nois", amb missatges com ara:
"Laporta, menys festes i més fitxatges", "menys política i més
futbol" o "les teves mentides sí que són mediàtiques". Les
pintades van ser netejades ahir mateix al matí per empleats del club.
Boixos Nois 01oct03
Avui 02oct03
Exculpats
els tres 'boixos' acusats d'agredir dos marroquins al Gamper
Dos
dels tres boixos nois que van ser detinguts per agredir dos marroquins
el 22 d'agost al Camp Nou durant el Gamper van ser exculpats, perquè les
víctimes no els van identificar com a autors de l'agressió. Per al tercer
detingut, el fiscal va demanar una multa de 120 euros per una falta de
maltractament.
Movimiento Contra la Intolerancia (infom 2003)
02-10-03 VIOLENCIA EN EL
FUTBOL.
Juicio a tres boixos nois
acusados de los incidentes del Gamper. En menos de una hora quedó para
sentencia el juicio de los tres agresores, acusados de pegar una paliza a dos
inmigrantes marroquíes el pasado 22 de enero en el Camp Nou.
El fiscal pidió la absolución
de dos de los presuntos agresores mientras que para el tercero solicita una
multa de 120 euros por una falta leve.
Belt iberica 13oct03
Noticias
profesionales
El
Barcelona, firme con sus nuevas medidas de seguridad
"¡Laporta hijo de...; no nos echarás!", claman los boixos nois, la afición radical del Barcelona,
contra el nuevo presidente del club. Convertidos en un oasis en el Camp Nou,
gritan, insultan y se rebelan contra la directiva por su política contra la
violencia. Joan Laporta abominó también de este legado de Joan Gaspart, que
presumía de tener el carnet número 1 de los boixos, desde el día del Trofeo
Gamper. Los hinchas retaron a la junta arrojando una decena de bengalas y
Laporta denunció el chantaje: le pedían dinero y entradas. Luego, se supo que
solicitaban 300 por encuentro para vender la mitad en un bar. "Éstos
individuos no tienen sitio en el estadio", avisó Laporta. Y así ha sido.
El gol norte, su feudo, está cada día más vacío.
Los
radicales negaron la extorsión y han dejado de animar al equipo. Ahora fustigan
a diario al presidente y le piden que dimita. Su pulso con Laporta, ahogado con
silbidos por el resto de la afición, se renueva a diario con mayor virulencia.
Un día lanzan octavillas (ante Osasuna) y otro incitan a una pañolada o se
mofan (Valencia). Las pintadas han aparecido en el estadio. Pero la directiva,
que ha clausurado el local de los boixos donde guardaban sus instrumentos de
animación, no cede ni un centímetro. El límite es éste: tolerancia cero con
la violencia y sólo permitir el acceso a los boixos con carnet o una entrada.
"Éste es un club democrático y cívico", ha proclamado mil veces
Laporta. Su única concesión ha sido no criminalizar a todo el colectivo de los
Boixos para hablar de sus miembros violentos. El vestuario marcó distancias con
el palco. Gerard y Luis alabaron, por ejemplo, el apoyo incondicional de los
boixos al equipo en un estadio que a veces parece un teatro.
Pero
el impacto ha sido casi una revolución en el club. Los boixos eran la histórica
fuerza de choque del nuñismo que tenía la coartada para hacer razzias en días de
sonoras derrotas (contra periodistas y seguidores críticos o de otras
aficiones) o que eran utilizados en asambleas o para amedrentar en fechas
electorales. Su connivencia con la junta les permitía viajar con el equipo en
avión y alojarse en su mismo hotel. Ahora ya no. El
mandato del Gaspart (el padrino, le llamaban los boixos) coincidió con un
aumento de los incidentes. Tres socios le remitieron un pliego de firmas
denunciando el clima irrespirable y pendenciero del gol norte. Las medidas se
vieron desbordadas. Casi era lógico. La violencia era la última prioridad de
Gaspart, que siempre alardeó (no lo ha hecho) de que se iría a animar con los
boixos cuando dejara su cargo. Justo lo contrario que Laporta, que se ha
fijado tres objetivos: el déficit cero, convencer a la afición de que dé tiempo
al equipo y erradicar los incidentes.
La
nueva política ha dado sus frutos. Laporta ha fichado a Elías Frade, un ex jefe
de los Mossos d'Esquadra que ha pedido la excedencia para dirigir la seguridad
del estadio y ha doblado el número de vigilantes. Todo para que no se repitan
hechos como el día del Gamper. La policía detuvo a tres boixos acusados de
apalear a dos seguidores marroquíes que lucían una camiseta de la selección con
el nombre de Raúl. La juez les imputó acciones leves y el fiscal pidió en el
juicio la absolución de dos. david V. fue uno de los que quedó libre.
Acababa de cumplir ocho años de prisión por participar en 1991 en el asesinato
de Frederic Rouquier, un seguidor del Espanyol. Los boixos han amenazado ahora
a Laporta y a los medios con acciones judiciales por perjudicar a su amigo.
El
pulso se prevé largo. El Camp Nou sigue silencioso, pero con un matiz: los
boixos antes animaban y los que quedan ahora se quejan o se mofan del giro dado
por el club. Laporta sigue impasible, pero un día una cámara le sorprendió
diciendo con ira: "¡Cómo vuelvan a llamarme hijo de...!". Sandro
Rosell, uno de los vicepresidentes, le calmó tocándole el brazo.
Fuente: El País
13.10.03
Boixos Nois.com (oct 03)
Després de molts preparatius per fi varem poguer cel.lebrar la nostra
primera trobada. No va poder estar al nivell d'altres trobades pero es va fer
el que es va poguer.
El lloc triat va ser Montcada i Reixac, punt equidistant dels dos nuclis forts
de Vallès (Rubi - St.Cugat i Granollers - La Garriga), i ben aprop de Barna.
El nombre de membres presents a la trobada va ser d'uns 35-40, una mica
inferior de les previsions. Tot i això la secc. Vallès va estar present gairebé
al complet i no van faltar companys de Boixos que ens van acompanyar, a
destacar gent de Barna i Osona.
De bon mati i pels matiners es va començar a fer carn a la brassa. Una bona
butifarrada per agafar forces de cara als partidets de futbol sala previstos.
Arribat el moment varem procedir als partidets, no sens abans passar tothom per
la barra lliure de cervesa. Alguns membres de Boixos vinguts de Barcelona es
van pendre molt seriosament els partidets, i tot i la veterania i el seu
lamentable estat fisic van donar mostres de qualitat.
Això si, l'espectacle el va donar l'equip de Vallès, que tot i comptar amb un
equip gairebé juvenil va donar molta guerra. Al final partidet amb tots els
equips barrejats i trofeig per a tots.
El futbol va donar pas a la piscina. Allà, alguns amb banyador i alguns sense
vergonya es van donar una bona capbuçada, tot i que la piscina era infantil
(millor, perque sino algu s'hagues ofegat). La piscina va donar pas a les
dutxes... pero aquest ja es un tema una mica més intim. I finalment va arribar
l'hora de jalar. Butifarres, llom, xorisso, pa amb tomaquet, patates i grans
dosis de cervesa van atipar al personal. Llastima que no varem organitzar un
concert i que va fallar força gent, sobretot de seccions de fora de Catalunya,
pero es natural que no vinguin si despres no tenen entrades per veure els
partits. Esperem que surti millor el proper cop.
Tothom va rebre la seva samarreta conmemorativa de la trobada a més d'un
adhesiu fet conjuntament amb els companys de Boixos Osona i Ripollés.
D'allà varem partir de forma més o menys organitzada cap a Barcelona, a veure
el Barça - Valencia. Lamentablement l'únic que varem veure va ser el trist
espectacle al que ens te acostumats el Sr. Laporta.
Avui 09oct03
VIOLÈNCIA AL FUTBOL
E l
projecte del govern espanyol de modificar l'article 557 del Codi Penal per tal de
tipificar com a delicte qualsevol acte de violència a l'esport, avançat per
l'AVUI el passat 8 de setembre, accelerarà els seus terminis segons va indicar
ahir la ministra d'Educació, Cultura i Esport, Pilar del Castillo. La intenció
inicial era que la seva aplicació efectiva fos a partir del desembre, però
fonts del ministeri de l'Interior van assegurar ahir a aquest diari, després
que es coneguessin tots els detalls de la tràgica mort de Manuel Ríos Suárez,
que "a principis de novembre" el procés ja estarà llest.
La modificació, actualment en tràmit al Senat, preveu penes d'entre tres anys i
quatre anys i mig per la comissió d'actes vandàlics. La mesura no tindrà una
aplicació exclusiva als recintes esportius, amb la qual cosa els incidents
externs seran tractats igual. Aquesta va ser la novetat més destacada que va
aportar l'allau de reaccions, condemnes, declaracions i contradeclaracions de
tota mena provocades per la tragèdia, procedents no només del món de l'esport,
sinó també des de la política. Lògiques lamentacions a banda, els diversos
sectors implicats es van anar passant la pilota de la responsabilitat.
Des del ministeri de l'Interior es va incidir ahir en les contínues
deficiències de control dels clubs, als quals s'acusa de no trencar de forma
definitiva amb aquests grups. "Els incidents són fora de l'estadi, però
estan provocats per l'excitació dels aficionats pels incidents dins de
l'estadi, en els quals el Compostel·la no va prendre les mesures necessàries de
seguretat", van indicar fonts d'Interior a l'AVUI. "Gairebé tots els
clubs han estat sancionats alguna vegada per deficiències", van afegir les
mateixes fonts.
Al
mateix temps, des de les files de l'oposició es va culpar el govern del PP
d'inacció. "Totes les mesures promeses que va fer Rajoy el 2002 s'han
quedat en paraules", va dir el líder del PSOE, José Luis Rodríguez
Zapatero.
Des
dels clubs es va tornar a utilitzar un vell argument. "El futbol actua com
a mirall de la nostra societat -va indicar el director esportiu de l'Athletic,
Andoni Zubizarreta-; si els informatius no haguessin obert amb aquesta mort, ho
haurien fet amb una altra d'un altre àmbit, com la violència familiar".
El Barça, que amb l'arribada de Joan Laporta a la presidència ha apostat
clarament per acabar amb la violència, va intentar aportar una visió més
global. "Hi ha molts sectors implicats en el problema, i la solució demana
temps i paciència", va indicar el vicepresident Alfons Godall. I Laporta,
que estrenava ahir càrrec de vocal a la junta directiva de la FEF, va insistir
en la recepta de "tolerància zero".
Avui 17oct03
Mur
i parlaments contra la violència abans del Dépor
El
Barça promourà demà la reflexió cívica contra la violència abans de rebre el Dépor.
S'ha preparat un mur on es podran fer grafits, posar la firma o pintar al
costat de reconeguts artistes. L'obra resultant se cedirà al Museu d'Art
Contemporani de La Corunya. També es compta amb personalitats de la societat
civil que faran parlaments, i, just abans del partit, es farà un minut de
silenci molt especial en memòria de Manuel Ríos, el soci deportivista
recentment mort. També se servirà gastronomia gallega i actuarà el grup
sabadellenc de música celta Keympa.
Ultimàtum
de Boixos Nois a Laporta
La
penya Boixos Nois ha entregat davant notari una carta d'ultimàtum a Joan
Laporta perquè doni abans d'una setmana els noms dels boixos que li van
"demanar diners" o rectifiqui la seva acusació. Si no, emprendran
accions legals.
Sancionen
socis pel mal ús de carnets
La
comissió de disciplina del Barça ha aplicat dues sancions de sis mesos i una de
quatre de suspensió de la condició d'associat contra tres socis del club que
van comerciar amb els seus carnets abans del partit contra el Sevilla.
EMD 17oct03
Emd 19oct03
El Barça levanta un muro para detener la
violencia en el fútbol
La iniciativa vivió un episodio inesperado cuando un grupo
de Boixos Nois también 'firmó' en el plafón
Fernando
Polo / BARCELONA
19/10/03 03:00 h.La
afición azulgrana expresó ayer su repulsa total a la violencia en el deporte,
una lacra que hace diez días se cobró como víctima a Manuel Ríos, seguidor del
Deportivo. La iniciativa de la directiva azulgrana consistió en habilitar un
plafón de 18 metros de largo por dos de alto en el que los aficionados podían
firmar y escribir sus lemas en contra de la violencia. La iniciativa fue
masivamente secundada por la hinchada, mientras en un escenario anexo varias
caras conocidas -José Mari Bakero, Enric Masip, el actor Joel Joan, el
humorista Jordi LP y los periodistas Xavier Grasset y Xavier Cassadó, entre
otros- lanzaban también su mensaje a favor de la paz y el civismo en los
estadios de fútbol.
Sin embargo, el acto se vio interrumpido por sorpresa
cuando un grupo de jóvenes dibujó con un spray el nombre del grupo Boixos Nois.
Sólo cuatro empleados de control de accesos vigilaban el plafón, con lo que el
grupo, formado por unos diez o doce jóvenes, pudo actuar a sus anchas. Mientras
uno escribía, el resto acorraló a un empleado que les había advertido que allí
no se podían hacer según qué pintadas.
Algún que otro socio increpó a los Boixos: “Sois la
vergüenza del Barça”. Por fortuna, los radicales no se revolvieron y se
marcharon tras dejar su 'firma'.
A los cinco minutos, Joan Laporta llegó a la zona donde se
celebraba el acto. La cara del presidente se transformó cuando le informaron de
lo sucedido y, aún más, cuando lo comprobó en persona. Lo acompañaban los
vicepresidentes Marc Ingla y Albert Vicens, así como un nutrido grupo de
miembros de seguridad.
Éxito de participación
La mayoría de frases escritas en el muro eran de apoyo al
Barça y en contra de la violencia. “Volvamos a ser la afición ejemplar de
Basilea”, rezaba una. “Boixos animando sí, con violencia, no”, decía otra. Una,
firmada por el grupo radical, era reveladora: “Dicen que los Boixos somos
malos. Quizás, pero podemos ser peores”.
El acto contra la violencia tuvo un fenomenal colofón en
el Camp Nou. Los once jugadores de cada equipo saltaron al césped unidos cada
uno por un niño al que cogían de la mano. Delante, varios chavales sacaron una
pancarta en la que se leía 'No a la violencia'. Los casi 69.000 aficionados del
Estadi se pusieron de pie y estallaron en aplausos. Tras la portería del gol
norte, feudo de los Boixos, se desplegó otra pancarta en la que se leía
'Nuestro más sentido pésame para los familiares', en referencia a los de Manuel
Ríos
P er
ser pacifista s'ha de ser valent. Així ho entén la junta de Joan Laporta i la
immensa majoria del barcelonisme, que ahir van viure plegats un dia de
compromís cívic i contra la violència. Ningú es va afeblir davant els violents
que van voler tacar la jornada de reflexió prèvia al partit contra el
Deportivo. Sentiments com la solidaritat, la tolerància i la condemna a morts
com la del seguidor gallec Manuel Ríos van impregnar el Camp Nou tota la
vetllada.
De res va valer a un grup d'insensibles voler fer-se notar ahir, perquè només
van aixecar una desaprovació unànime. "Laporta, no afluixis", va
cridar una sòcia veterana al veure el president contenint la ràbia pel que
acabava de veure a la zona del bulevard. Allà s'hi havia col·locat un mural perquè
tothom es manifestés en contra de la violència, però prop d'una desena de
radicals van inscriure paraules ofensives contra el màxim dirigent i es van
reivindicar com a Boixos Nois, tapant aportacions d'altres socis. Va ser un
capítol més del seu pols amb una directiva que no vol passar pel sedàs dels
ultres.
Laporta va repassar el mural amb cara de pomes agres, però no va deixar de
signar autògrafs perquè el barcelonisme està amb ell. Els radicals es van moure
ahir amb una covarda astúcia, aprofitant que tothom estava escoltant parlaments
pacifistes de personalitats de la societat civil. Tothom estava relaxat, mirant
el quadre que acabaven de realitzar sis destacats pintors catalans. La
seguretat va fallar, segons van reconèixer fonts del club, perquè d'entre els
centenars de firmes que van quedar plasmades al mur la que més destacava era el
grafit dels Boixos. Els operaris que controlaven el mural tot just van poder
advertir de la maniobra dels violents quan tot estava tacat. La policia va
entrar a posteriori, quan els radicals marxaven xino-xano desafiant Laporta,
ferm i valent davant l'incident. Al capdavall, però, res va privar de gaudir
del sentiment cívic i esportiu.
Europa Press 22oct03
Multa de 120 euros per un dels tres 'boixos nois' acusats d'agredir dues
marroquines l'agost passat
22/10/2003
- 17:02:02
BARCELONA, 22 (EUROPA PRESS) La titular del Jutjat
d''Instrucció número 20 de Barcelona ha condemnat al pagament d''una multa de
120 euros Enrique D.M. per empènyer un dels dos marroquins que el passat 22
d''agost van ser agredits al Camp Nou per uns ''boixos nois'' durant el partit
entre el FC Barcelona i el Boca Juniors del trofeu Joan Gamper.
La jutge
ha absolt els altres dos acusats, david V. A. -ja condemnat per
participar en l''assassinat d''un seguidor del RCD Espanyol- i David G.G.,
després que les dues víctimes no els identifiquessin com els autors de
l''agressió durant el judici, que es va fer el passat 1 d''octubre.
De fet,
el fiscal no ha formulat acusació contra els dos joves que han estat absolts i
ha sol·licitat que el tercer d''ells fos condemnat a una multa per una falta de
maltractament d''obra. A la sentència, la jutge assenyala que R.H. i M.S. van
patir una agressió durant el descans del partit, quan anaven a comprar begudes.
Segons
la sentència, un grup d''aproximadament 30 persones van agredir els dos joves,
i entre ells hi havia Enrique D.M., que únicament va empènyer-ne un. La jutge
afirma que "no s''han pogut identificar" les persones que van
colpejar els nois, per la qual cosa ha absolt dos dels acusats.
Inicialment
la Policia va assegurar que els tres detinguts havien clavat una pallissa a les
víctimes, però després del seu arrest van ser posats a disposició de la jutge
de guàrdia, que els va deixar en llibertat amb càrrecs davant la lleugeresa de
les lesions que van patir els dos magribines.
La jutge
assenyala a la sentència que els joves van patir "diverses
contusions" que no van necessitar "tractament mèdic quirúrgic".
La
titular del Jutjat d''Instrucció número 20 ja va dictaminar, després de la
detenció, que fossin jutjats per faltes de lesions i vexacions injustes.
Els tres
''boixos'' tenen antecedents penals i, en concret, david V. A. va
participar el 1991 en l''assassinat del seguidor de l''espanyol Frederic
Rouquier. V. va ser condemnat a 18 anys de presó per participar en el
crim, però des del novembre del 2002 es troba en llibertat després d''haver
complert la condemna.
Les
grades del Camp Nou evitaran durant molt temps la presència d'un dels seus
seguidors violents. Un dels membres del grup Casuals, la branca radical i
violenta dels Boixos Nois, Ricard M.L., està en situació de presó preventiva
des del 8 d'octubre per decisió d'un jutge de Vic.
Ricardo M.L. és una de les sis persones que els Mossos d'Esquadra van detenir
el dia 3 d'octubre a la capital d'Osona per la seva presumpta intervenció en
l'intent de segrest d'una persona. Les posteriors investigacions policials van permetre
el decomís de quasi una tona i mitja d'haixix i vincular els presumptes
segrestadors amb una xarxa dedicada al narcotràfic.
El
detingut, que farà 32 anys el mes vinent, és un vell conegut de la policia i té
un llarg historial. Entre altres coses, Ricard M.L. ha estat detingut per
qüestions relacionades amb drogues, per lesions i robatori i per atemptat i
desobediència a l'autoritat. Fonts policials defineixen el detingut com el
característic "buscabregues", precisament el perfil de la majoria
d'integrants dels Casuals, un grup amb tendència d'ultradreta i comportaments i
actituds molt violents.
La
detenció coincideix amb un moment en què el futur dels Boixos Nois s'ha situat
en el primer pla del debat barcelonista. Poc després de ser elegit, unes declaracions
del president Laporta acusant els "violents" de fer xantatge al club
van motivar la reacció airada de la penya, que a principis de setembre va
anunciar que suspenia les seves activitats. Des d'aleshores l'assistència
d'aquest colectiu a l'estadi ha disminuït considerablement i els que hi
acudeixen mantenen una clara actitud de provocació envers la nova junta
directiva.
Els
fets que van desencadenar la detenció d'aquest integrant dels Casuals i sis
persones més van tenir lloc el 3 d'octubre a la tarda al centre de Vic. Un
agent dels Mossos d'Esquadra de paisà va presenciar com un grup de persones
intentaven emportar-se per la força un jove ficant-lo en una furgoneta. L'agent
va avisar la comissaria central i de seguida es va organitzar un dispositiu per
atrapar els sospitosos.
Els
presumptes segrestadors van intentar fugir i aleshores va iniciar-se una
persecució policial que va acabar als afores de Vic amb la detenció de cinc
sospitosos, mentre que un sisè es va suïcidar. Les investigacions posteriors
van permetre detenir una sisena persona, el propietari d'una carnisseria de
Vic, a qui se li van intervenir 1.400 quilos d'haixix.
Tot i
que el jutge manté l'intent de segrest i el de la droga en causes separades,
els Mossos d'Esquadra sostenen que hi ha prou indicis per relacionar els
segrestadors amb la partida de droga trobada. Ara els Mossos busquen l'home a
qui es volia raptar, que treballava a la carnisseria.
Europa Press 13nov03
Apareixen pintades dels Boixos amb amenaces de mort a Joan Laporta en el seu
domicili particular
13/11/2003
- 16:04:00
BARCELONA, 13 (EUROPA PRESS) El conflicte obert entre la
junta directiva del FC Barcelona, presidida per Joan Laporta, i el grup
barcelonista radical Boixos Nois, ha viscut avui un nou episodi amb l''aparició
de pintades a l''exterior del domicili particular del president del Barça,
signades pels Boixos i amb amenaces de mort a Laporta.
Els radicals van realitzar la matinada passada nombroses
pintades a la porta del domicili, així com a la vorera, al mobiliari urbà i a
l''exterior d''alguna botiga situada al costat del portal de la residència
particular del president barcelonista, al qual van amenaçar de mort i van
insultar de manera greu.
''Laporta,
et matarem'', ''La nostra casa és el Camp Nou i la teva és la tomba'', ''No ens
trauràs'' i un significatiu ''Localitzat'' amb un punt de mira, a més
d''insults, han estat alguns dels missatges apareguts amb la firma dels Boixos.
Laporta ja ha presentat denúncia i s''ha procedit a la neteja de les pintades.
El nou
episodi del conflicte entre la junta de Laporta i els Boixos, que ja es va
posar de manifest altres vegades amb càntics i insults en els partits del Barça
al Camp Nou i amb pintades del mateix estil a l''exterior de l''estadi, no
alterarà el pla contra la violència iniciat pel president barcelonista.
Tant el
propi Laporta com la delegada del Govern a Catalunya, Susanna Bouis, que ha
revelat que no és la primera vegada que el president del Barça i la seva
família reben amenaces, han ratificat avui el seu compromís contra la
violència. Laporta ha destacat que el principal és continuar amb la seva
política en aquesta matèria.
El Entorno 13nov03
• Los Boixos Nois amenazan
de muerte al presidente del Barça con pintadas junto a su casa
Ataque a Laporta
MARCOS LÓPEZ
Pintadas en casa de Laporta
Foto: Helen Torno
Al salir ayer de su domicilio, Joan Laporta descubrió que los Boixos Nois
habían dibujado una diana, de color blanco, en la puerta, una palabra escrita a
golpe de espray en la acera --"localizado"-- y varias pintadas,
repartidas por los alrededores de su domicilio, en las que le amenazaban de
muerte. Tanto a él como a su familia. De inmediato, Laporta volvió a casa,
cogió una cámara fotográfica para registrar las pruebas documentales y después
presentó una denuncia ante la Delegación del Gobierno.
Luego, el presidente del Barcelona intentó hacer vida normal. Pero nada era
normal, aunque mantuvo, eso sí, su agenda prevista. Y acudió a Roda de Ter para
asistir al entierro del poeta Miquel Martí i Pol, mientras en una calle de la
zona alta de Barcelona intentaban borrar las huellas de las amenazas que
angustiaron a Laporta. Hasta ahora, los violentos habían utilizado el Camp Nou
para enfrentarse a Laporta, el primer dirigente que ha declarado la batalla de
la "tolerancia cero", según su propia definición, contra los grupos
radicales.
A LAS PUERTAS DE CASA
Primero, los
Boixos Nois lanzaron gritos de repulsa hacia Laporta desde la grada. Después
aparecieron pintadas en el estadio, mientras la nueva directiva azulgrana
intensificaba el control sobre ellos, por lo que la grada que ocupan en el gol
norte está cada vez más vacía. Pero ayer los seguidores radicales fueron más
lejos que nunca. Ayer llegaron hasta la puerta de la casa del presidente con
pintadas en las que podía leerse: "Te voy a matar"; "Nuestra
casa es el Camp Nou y la tuya es la tumba"; "Éste es tu refugio"
y "Laporta, hijo de puta, no nos echarás".
INCIDENTE DESAGRADABLE
Mientras en
Barcelona quitaban durante toda la mañana los restos de esa amenaza, Laporta,
con gesto serio, hacía sus primeras declaraciones en Roda de Ter. "Ha sido
un hecho muy desagradable que está ya en manos de la policía", explicó el
presidente azulgrana, quien insistió luego en que esa actitud, cada vez más
beligerante del sector más radical de los Boixos Nois, no modificará los planes
del Barça. Ni siquiera ahora que ha invadido ya su entorno familiar.
"No
haremos concesiones a los violentos. Ninguna concesión porque seguiremos con
nuestra política de tolerancia cero", afirmó Laporta. Después, el
presidente, que no tenía muchas ganas de extenderse sobre este incidente, dijo
que el objetivo del Barça es erradicar a los violentos del Camp Nou cueste lo
que cueste. "Hay que prevenir para que eso no vuelva a ocurrir y para que
los violentos no tengan cabida en el estadio", insistió Laporta, quien
luego se disculpó por la brevedad de su intervención al no querer dar más
detalles.
De vuelta a Barcelona, acompañado como siempre por un miembro de seguridad del
Barça, el dirigente se encerró en las oficinas del Camp Nou para mantener un par
de reuniones, ya previstas anteriormente. Laporta dejó de hablar, pero todos
los estamentos públicos, desde la Delegación del Gobierno a la Generalitat de
Catalunya, hicieron oír su voz, conscientes de la gravedad que había adquirido
el caso porque nunca antes los Boixos habían llegado hasta la puerta de un
presidente del Barça. No pasó nunca con Josep Lluís Núñez en sus 22 años de
mandato, ni tampoco con Joan Gaspart, quien no tuvo reparos en definirse como
un boix noi.
"Toda mi solidaridad hacia el presidente del Barcelona", explicó ayer
Susana Bouis, la delegada del Gobierno en Catalunya, apoyando a Laporta, el
primer dirigente del fútbol español que ha plantado cara, y de forma
contundente, a los seguidores radicales. "Las amenazas que recibe él y su
familia no son de esta noche sino que se han repetido en días anteriores",
añadió Bouis, quien explicó que mantiene una "comunicación
permanente" con la directiva azulgrana. "Trabajamos conjuntamente
para erradicar algo que es absolutamente intolerable".
El Barça, tras
la denuncia presentada por Laporta, deja el caso en manos de la policía,
mientras la Generalitat, a través de un comunicado público firmado por el
secretario general de Deportes, Josep Maldonado, realizaba un "llamamiento
a la sociedad catalana para rechazar los actos de violencia que han tenido
lugar en el domicilio particular del presidente del Barça".
FRENTE COMÚN
Maldonado
reclamó también hacer un "frente común" contra los violentos,
recordando que cualquier club, entidad o dirigente deportivo que sufra un acto
de violencia contará con todo el apoyo de la Generalitat. Al igual que sucedió
ayer con Laporta, quien no fue el único en ver lo que sucedía en los
alrededores de su casa. Constanza, su mujer, también vio las amenazas de los
Boixos Nois, aunque el presidente ya la había sido avisado antes de abrir la
puerta de la casa de lo que le esperaba abajo. Pese a la gravedad, Laporta no
modificó su agenda.
Presentó la
denuncia, se subió al coche para ir a Roda de Ter, volvió al Camp Nou y a última
hora del día se pasó fugazmente por su despacho profesional. Y después de una
insólita e intensa jornada, Laporta volvió a casa, esperando que hoy, cuando se
levante para coger un avión que le lleve a a Murcia para inaugurar un campo de
golf, junto a Johan Cruyff, no se encuentre ninguna diana más en su puerta.
El Entorno.com 13nov03
"Es un hecho muy
desagradable, está en manos de la policía", dice Laporta
Redaccion
Joan Laporta, el presidente del Barcelona, ha lamentado las pintadas que han
escrito los Boixos Nois en su domicilio particular, situado en la zona alta de
Barcelona y ha indicado "que es un hecho muy desgradable, está en manos de
la policía". Pero luego ha reiterado que el club seguirá con su política
de "tolerancia cero" en contra de los violentos.
Europa Press 14nov03
Els Boixos neguen l'autoria de les pintades contra Laporta i reiteren que
demandaran el president del Barça
14/11/2003 - 17:53:00
BARCELONA, 14 (EUROPA PRESS) Els Boixos Nois han negat
avui, mitjançant un comunicat, l''autoria de les pintades amenaçadores
aparegudes ahir contra el president del FC Barcelona, Joan Laporta, i han
reiterat que demandaran, i també han anunciar que s''inhibeixen "de
qualsevol responsabilitat en els fets que puguin succeir, ocasionats per la
falta de respecte, consideració i diàleg" que atribueixen al president del
Barça.
El grup
ha denunciat a més la "persecució" que assegura estar patint per part
de Joan Laporta amb les seves actuacions, entre les quals han assenyalat
l''acusació del president d''haver-li fet xantatge exigint diners i entrades
abans de començar la temporada, que mantenen que és "falsa" i que és
la que va motivar que fa unes setmanes, els Boixos anunciessin la interposició
d''una demanda contra Laporta davant la justícia.
En
aquest sentit, els Boixos han reiterat que portaran "endavant" la
demanda. A més, han expressat el seu malestar per la decisió del club d''exigir
el DNI als socis de la seva zona al Camp Nou, la grada de Gol Nord de Primera
Graderia, perquè consideren que aquesta mesura és "discriminatòria i va
contra els Estatuts del Barcelona, com ha manifestat la mateixa Policia",
han afirmat en el comunicat de premsa.
Finalment,
el grup més radical de l''afició del Barcelona ha conclòs el seu comunicat
anunciant que mantindrà la seva vaga d''animació al Camp Nou i que s''inhibeix
"de qualsevol responsabilitat en els fets que puguin succeir, ocasionats
per la falta de respecte, consideració i diàleg" que atribueixen al
president del Barça.
Tolerancia cero con los violentos
EDITORIAL
14/11/03 03:00 h.Ayer
nos pintaron la casa a todos, no sólo a Joan Laporta, el presidente del FC
Barcelona. Todos los barcelonistas, todos los ciudadanos deben sentirse
atacados por esos 'graffiti'. Hay que decir no, un ¡basta ya! que se oiga con
intensidad. Todos debemos suscribir la tolerancia cero contra los violentos que
encabeza el presidente blaugrana junto a su directiva. Mundo Deportivo apoya
totalmente su postura y condena cualquier acto de violencia.
Todos debemos sentirnos agredidos por esas pintadas que no
sólo atacan al presidente del Barça, al ciudadano Joan Laporta, sino a toda su
familia, a sus vecinos, al barrio entero, a todo el barcelonismo.
Las generalizaciones siempre pueden dar paso a las
injusticias, pero esas pintadas, atribuidas al sector más radical de los
'Boixos nois', son inaceptables. No todos están de acuerdo con ellas,
seguramente, pero deben ser ellos mismos quienes arrojen fuera de su grupo a
los violentos.
Tampoco debe demonizarse a todos los jóvenes que comparten
esa zona del Camp Nou, que animan sin descanso al equipo. No todos son
violentos, muchas veces ellos también son sus víctimas propiciatorias, quienes
sufren sus iras. Muchos han emigrado a otras zonas del campo por mera
supervivencia.
No cabe duda de que esos violentos no aceptan una normal
convivencia en el seno del barcelonismo. No quieren estar sujetos a las mismas
reglas que los demás. Les importa un pito que en las urnas Joan Laporta
arrasara, les da igual la situación problemática por la que atravesaba el club.
A ellos lo que les importaba es mantener sus prebendas, sus privilegios. Y ahí
es dónde la situación se convierte en preocupante. Los malos hábitos llegan del
pasado. En un Barça plural y democrático, no caben los violentos
El dirigent presenta denúncia i es reafirma en la
"tolerància zero amb els violents"
Joan Laporta va rebre ahir
amenaces de mort. El pols que manté amb els seguidors més radicals del Camp Nou
el va portar a aguantar una escena més que provocadora. Unes pintades aparegudes
al portal de casa seva i als voltants d'on viu, signades pels Boixos Nois, el
van advertir que la corda del conflicte obert entre l'actual directiva del
Barça i els violents de l'estadi es tiba encara una mica més.
Els grafits van ser descoberts a primera hora del matí. Tot i
que no és la primera vegada que els ultres utilitzen aquest recurs per intentar
intimidar el president barcelonista, les amenaces inscrites ahir van apujar el
to de l'hostilitat. Primer perquè les pintades les van fer molt a prop del
domicili particular de Laporta i no al Camp Nou, com havia succeït en ocasions
anteriors; i, segon, perquè per primer cop les inscripcions amenacen de mort el
dirigent i la seva família.
"Laporta, te vamos a matar", "Nuestra
casa es el Camp Nou y la tuya es la tumba", "Laporta hijo de
puta no nos echarás" eren algunes de les pintades. A l'entrada del
portal de la casa de Laporta també hi havia dibuixats símbols d'ultra dreta i
un punt de mira telescòpica, una clara referència al fet que els radicals el
tenen localitzat.
Joan Laporta va presentar denúncia i de seguida es van
netejar les pintades, que van afectar la porta del domicili, la vorera, el
mobiliari urbà i l'exterior d'alguna botiga situada al costat de la residència
del president del Barcelona.
Lluny d'intimidar-se, però, el màxim mandatari blaugrana va
comentar que continuarà "sense fer cap concessió als violents, amb
tolèrancia zero cap a ells". El dirigent no va voler ampliar detalls sobre
les pintades que l'amenaçaven de mort, perquè "ja està en mans de la
policia". "En tot cas, el que fonamentalment em preocupa és acabar
amb els comportaments violents que es produeixen a l'estadi", va insistir.
La delegada del govern central a Catalunya, Susanna Bouis, va
expressar el seu recolzament a Joan Laporta en la seva política de
"tolerància zero" contra la violència, i es va comprometre a
localitzar els autors de les amenaces. Segons va dir, no és la primera vegada
que hi ha hagut amenaces: "Les amenaces que reben el president del Barça i
la seva família s'han anat repetint des de fa dies i en aquest sentit la nostra
comunicació és permanent", va explicar Bouis, que va expressar la seva
confiança que "entre tots s'eradiqui aquests fets absolutament intolerables".
La Generalitat de Catalunya va fer una crida a la
"calma" per donar suport "incondicional" a Laporta i a
adoptar una posició ferma contra la violència. "Sempre que una persona o
una institució rebi un atac, desqualificacions o amenaces, ens tindrà al seu
costat", va indicar el secretari d'Esport, Josep Maldonado.
No tan contundent va ser la condemna que va expressar el
vestidor del Barça sobre les amenaces rebudes per Laporta. "És un tema
bastant complicat. Les pintades són força fortes. Sóc conscient que el club
està intentant solucionar això i no m'hi vull ficar perquè a nosaltres [els
jugadors] no ens concerneix, però és clar que tots estem en contra de la
violència", va comentar Xavi.
El Barça està extremant els dispositius de seguretat i de
detecció d'irregularitats. La comissió de disciplina del club ha suspès la
condició de soci per sis mesos a tres abonats per utilització irregular dels
seus carnets i ha decidit retirar els abonaments a divuit socis per haver-ne
fet un ús fraudulent.
Bengales al Gamper
Aquell dia la
majoria de l'afició ovaciona molt Laporta, però una part dels Boixos Nois va
dinamitar el trofeu Joan Gamper amb el llançament constant de bengales a la
gespa. Posteriorment, el dirigent va raonar que els incidents obeïen a un
"xantatge" dels radicals, que volien entrades gratis i 9.000 euros.
La directiva s'hi va oposar fermament i va inhabilitar l'habitació del Camp Nou
on aquests radicals guardaven les seves banderes.
Insults i pintades
A partir de
llavors, Laporta ha hagut de sentir durant cada partit al Camp Nou càntics
constants en contra de la seva persona. Els violents van arribar a fer, en dues
ocasions, pintades insultants a les parets de l'estadi. I a la Seu d'Urgell, el
dia que el dirigent es va desplaçar a Andorra, també n'hi van aparèixer.
Taca al mural
Davant la
visita del Dépor es va habilitar un mural perquè els aficionats es
pronunciessin contra la violència, després de la mort d'un seguidor gallec,
però els Boixos van burlar la seguretat i van tacar amb els seus lemes l'espai.
Requeriment notarial
La Penya dels
Boixos Nois fa un últimàtum de deu dies a Laporta abans d'interposar un
requeriment notarial perquè el president retiri les acusacions de
"xantatge" o concreti els noms de les persones que presumptament el
van voler coaccionar.
Control al Gol Nord
El nou cap de
seguretat del club, Elies Frade, ordena més control al Gol Nord i no hi deixa
accedir els seguidors que no demostrin amb el DNI que són els titulars dels
carnets de soci.
El Entorno.com 14nov03
Los "Boixos"
niegan la autoría de las pintadas
Redacción
Los 'Boixos Nois'
han negado hoy la autoría de las pintadas contra Joan Laporta aparecidas ayer
en el domicilio particular de éste. El grupo, mediante un comunicado, asegura
que demandarán a Laporta y se desentienden de "cualquier responsabilidad
en los hechos que puedan suceder, ocasionados por la falta de respeto,
consideración y diálogo" del presidente del Barça.
El grup radical s'inhibeix de
"responsabilitat en els fets que puguin succeir per la falta de respecte
de Laporta"
Tot i estar signades amb el seu
nom, els Boixos Nois van negar ahir rotundament ser els autors de les pintades
amanaçadores aparegudes dijous davant el domicili particular de Joan Laporta.
En un comunicat oficial, aquesta penya barcelonista va deixar clar que manté el
pols iniciat a finals d'agost contra la nova junta directiva, però es va
desmarcar dels diversos escrits intimidatoris dirigits al president del Barça a
sota casa seva.
"Neguem qualsevol autoria de les pintades davant la seva vivenda",
afirmaven ahir els Boixos Nois, que no s'havien pronunciat sobre els missatges
provocadors als voltants del Camp Nou contra Laporta -les primeres van ser el 6
de setembre- ni els càntics ofensius que han ressonat des del Gol Nord durant
tots els partits ni de la firma gegant -"Boixos Nois"- escrita sobre
el mural contra la violència abans del matx contra el Deportivo de la Corunya.
Algunes fonts pròximes al cas, apunten que l'acció d'abans-d'ahir i la reacció
d'ahir evidencia la divisió que existeix al si dels Boixos entre el sector més
violent -els Casuals- i la resta, tot i que altres versions indiquen que la
dificultat per establir una estructura dins el grup complica qualsevol
interpretació. Fonts properes a la lluita contra els radicals es mostren
satisfetes de les decisions preses dins el Camp Nou i ara esperen que tinguin
continuïtat fora de les instal·lacions del Barça. Mentrestant, l'entitat
blaugrana es manté en silenci i treballa en secret en coordinació amb la
policia i la Delegació del govern central per desterrar la violència. En aquest
sentit, Laporta va reiterar ahir des de Múrcia la "tolerància zero"
del club en aquest assumpte.
Amb tot, els Boixos van indicar que no cediran en
l'enfrontament amb la directiva fins que no es rectifiquin les mesures que s'han
adoptat. El grup radical denuncia que està patint un "assetjament"
per part de Laporta i lamenta que se'ls hagi "acusat falsament de fer-li
xantatge exigint-li diners i entrades a canvi d'animar". Igualment,
recrimina que el club els buidés el quartet de material que tenien al Gol Nord
-i llencés els objectes d'animació que gguardaven-, cosa que "ha generat
pèrdues en la nostra economia".
Així mateix, els Boixos rebutgen que s'exigeixi el DNI a tots
els socis del Gol Nord primera graderia -concretament a les portes 87, 88 i 89-
i en canvi es passi per alt la resta de l'estadi. "És una mesura
discriminatòria i va contra els Estatuts del Barça, com ha manifestat la
mateixa policia", asseguren. Per tot això, confirmen que tiraran endavant
la demanda anunciada contra Laporta i que mantindran la vaga d'animació al Camp
Nou. Conclouen inhibint-se de "qualsevol responsabilitat en els fets que
puguin succeir, ocasionats per la falta de respecte i diàleg de Laporta".
Una amenaça velada.
Emd 15nov03
Un 'Boix
Noi' dice que la mayoría votó a Laporta
15/11/03 03:00 h. En
declaraciones al programa 'Sin concesiones', de Radio Kanal Barcelona, un miembro
de los Boixos Nois llamado Raül, que habló sólo en su nombre, dijo que “la
mayoría de Boixos Nois votamos a Laporta y me parece bien su intención de
eliminar toda violencia, pero lo que quiere es eliminarnos a todos nosotros,
cuando somos la única penya que anima constantemente y en todos los campos de
España porque tenemos delegaciones en todas partes”.
Raül dice que “yo animo y nada más, aunque reconozco que
hay una decena de violentos. Muchos de nosotros no tenemos capacidad para
pagarnos un carnet, lo que no es mi caso, y entramos con el de un amigo o un
familiar. De unos 500 componentes, creo que sólo unos 100 deben ser socios”.
Cree también que “Laporta no conseguirá echarnos del Camp
Nou, ya que si no nos dejan entrar en un sitio iremos a otro. Somos los únicos
que animamos siempre. El día del Betis el público despertó casi al final del
primer tiempo. El Barça tiene la mejor afición, pero no los mejores socios, ya
que el campo parece un cementerio. Es de vergüenza que entre 100.000 espectadores
sólo anime siempre el mismo grupo. Y Laporta tendría que solucionarlo”
Avui 16nov03
Rijkaard es pronuncia contra els violents
Frank Rijkaard va remarcar ahir que tota la plantilla del
Barça se solidaritza amb Joan Laporta en aquests moments tan durs per les
amenaces dels seguidors més violents del Camp Nou. "Els jugadors ja han
comunicat que estan en contra de la violència. És una cosa molt greu que
amenacin la teva vida privada. Tots recolzem el president, que té molt coratge
i està fent una feina fenomenal al club", va comentar ahir el tècnic.
La
llibertat, la pau, la democràcia, els drets de les persones són elements
fonamentals de la nostra convivència amb els quals tots o gairebé tots ens
alineem. La qüestió fonamental és si ens conformem a omplir-nos la boca amb
paraules tan magnífiques o si estem disposats a fer alguna cosa més que
pronunciar-les per defensar el que signifiquen.
Recordem,
per exemple, el que passava abans de la guerra -llavors il·legal- contra
l'Iraq. La immensa majoria hi estava en contra. Els uns ho deien i prou; els
altres -arribada l'hora- agafaven una cassola, unes claus o qualsevol objecte
metàl·lic i apagaven el silenci de la indiferència per fer sentir el seu no a
la guerra; uns quants centenars de milers van deixar el sofà de casa per sortir
al carrer i manifestar-se contra la guerra; i fins i tot n'hi va haver alguns
que se'n van anar al futur escenari de la batalla, a l'Iraq, per fer elevar el
to de la seva denúncia, fent de simbòlic escut humà. Tan sols és un exemple,
però un bon exemple, perquè demostra que tothom en la seva mesura pot aportar
algun granet de sorra a defensar una causa o a oposar-se a una situació injusta
i desagradable. I d'oportunitats, desgraciadament, no ens en falten, perquè
sempre hi ha gent -encara que siguin pocs- disposada a ignorar els drets dels
altres. Aquest és el cas dels individuus que han decidit pintar aquesta setmana
amenaces de mort contra el president del Barcelona, Joan Laporta.
La
situació no és nova, però es fa més desagradable cada dia que passa. Joan
Laporta i la seva junta directiva han fet el que qualsevol dirigent -del Barça
o de qualsevol altre club de futbol- hauria de fer si tingués un mínim de seny
i de coherència ideològica: posicionar-se clarament contra la violència i, en
conseqüència, fer tot allò que estigui a les seves mans perquè els violents no
puguin trencar la pau i el civisme que han d'imperar en qualsevol manifestació
esportiva.
Per
fer això, Joan Laporta ja s'havia guanyat insults i declaracions de guerra llançats
de viva veu des de la grada que ocupen habitualment al Camp Nou els Boixos Nois
o escrits en pintades al Camp Nou i també -que significatiu- en aquell
"Mur contra la violència" que es va fer dies després de la mort d'un
seguidor del Deportivo.
La
gent del Camp Nou ja s'ha manifestat apagant els crits dels radicals amb
xiulets de reprovació, però aquesta vegada els violents han anat més lluny, físicament
i també conceptualment. I, davant d'això, la resposta no pot ser menys
contundent. No n'hi ha prou de sentir-se solidari amb Joan Laporta i la seva
família. Cal manifestar-ho amb decisió. Cal alinear-se públicament amb ell, amb
la persona, amb el president del Barça i amb la causa que representa.
S'ha de recordar que Joan Laporta és el representant legítim del club i de tots
els barcelonistes, i que recolzar-lo a ell en aquests moments és defensar també
aquesta representativitat, aquesta legitimitat i, en definitiva, el Barça com a
institució. S'ha de recordar que recolzar Joan Laporta davant aquest vergonyós
intent de coacció és defensar la llibertat i el dret a viure en pau i
tranquil·litat. S'ha de recordar que fer costat a Joan Laporta davant aquest
atac intolerable és defensar també el dret a poder anar al Camp Nou a disfrutar
del futbol, de la competició, de la passió pels colors i per l'esport sense por
que un grup d'incontrolats puguin convertir aquest acte bàsicament lúdic en una
tragèdia humana.
S'ha
de tenir clar que en aquesta situació la indefinició, la tebiesa i
l'abstencionisme són les esquerdes que emparen els violents. Per això és
important que la solidaritat amb el president del Barça sigui el màxim d'activa
possible i sobretot com més àmplia millor. La policia, òbviament, ha de fer la
seva feina, i la junta directiva s'ha de mantenir ferma en la seva
"tolerància zero" amb els violents, però tota la resta, començant
pels boixos que només volen animar i se senten injustament crucificats,
i continuant pels barcelonistes, els mitjans de comunicació, les institucions i
la societat civil, hem de recolzar aquesta política de tolerància zero i fer
costat ara a Joan Laporta.
Des
d'aquesta modesta columna ho fem.
El Entorno.com 26nov03
• Laporta afirma que el
Barça erradicará la violencia del Camp Nou y superará la crisis económica
Los planes de Laporta
JOAN DOMÈNECH
Joan Laporta
confiesa que ser presidente del Barça "es mejor de lo que había
imaginado". El dirigente tiene muchos proyectos y los explicó al programa
El larguero de la Cadena Ser.
TENTACIÓN DE HABLAR CON LOS BOIXOS NOIS
Antes de romper
completamente las relaciones con los Boixos Nois, tras las pintadas realizadas
en las puertas de su domicilio, Laporta habría preferido agotar la vía del
diálogo. "He tenido la tentación de hablar con los Boixos", explicó
el presidente, para reconocer que las fuerzas policiales le disuadieron para
mantener la política de no hacer ninguna concesión a los violentos.
"Confío que estos grupos, que se van reduciendo, entren en razón y asistan
al estadio de manera natural y pacífica, sin salirse de los parámetros lógicos.
El fútbol es una actividad familiar".
BUENAS RELACIONES CON LA CAIXA
Laporta avisó
durante la campaña electoral del peligro que suponía para la independencia del
Barça la victoria de Lluís Bassat, aludiendo a las vinculaciones de Salvador
Alemany --en la lista del publicitario-- con La Caixa. Su discurso ha cambiado.
Una vez en el poder, la entidad financiera parece que no representa ninguna
amenaza. "Las relaciones con La Caixa son muy buenas, es uno de nuestros
patrocinadores principales y con ella y otros bancos reestructuraremos la
deuda", afirmó Laporta. Otras de las soluciones para mejorar la situación
económica de la entidad pasará por la utilización del patrimonio del club
"siguiendo las líneas de un plan director para el barrio de Les Corts que
el Ayuntamiento decidirá". Laporta comentó que el Barça ingresa ahora el
doble de lo que ganaba la temporada anterior en venta de entradas en taquillas.
"Volveremos a estar en la élite por volumen de ingresos", aseguró.
PAGO DE COMISIONES A SOCIEDADES
La directiva,
según Laporta, "rasca donde sea" para obtener dinero y poder afrontar
los plazos de los carísimos fichajes que realizó Gaspart. El actual presidente
comentó que la entidad posee la documentación de los receptores de las
comisiones que se pagaron en cada una de las contrataciones, pero se resistió a
dar nombres y apellidos. Alguna de esas comisiones han ido a parar "a
sociedades de las que no se puede saber, en primera instancia, quién está
detrás". Laporta admitió que el Barça se planteó no pagar el tercer plazo
del fichaje de Geovanni y lo consultó a un juez, pero tuvo que asumirlo al
estar avalado por un banco. "Algunas operaciones no estaban hechas de
forma racional --dijo Laporta-- y estamos aquí, nos han elegido, para que el
club no vuelva a vivir situaciones como estas".
DONACIÓN DEL 0,7% A OBRA SOCIAL
"El gran
activo del Barça son los socios", repite constantemente Laporta. Y para
aumentar ese activo, la directiva quiere multiplicar la masa social de la
entidad abriendo el club a todos los barcelonistas suprimiendo las cuotas de
entrada a fondo perdido. Los grandes alicientes, además de ése, será la
posibilidad de comprar a partir del mes de enero "tres microabonos"
por temporada para asistir al Camp Nou, descuentos y otorgar el derecho a voto.
Laporta desveló que además de poder elegir al nuevo presidente, los socios
también participarán en otra votación. El club destinará cada año el 0,7% de su
presupuesto a la obra social que decidan los socios. Además, tras haber
recuperado la tutela del Canal Barça, se brindarán mejores condiciones
económicas para abonarse al canal codificado.
RIJKAARD SEGUIRÁ COMO ENTRENADOR
También aseguró
Laporta en El larguero que Frank Rijkaard seguirá como entrenador la próxima
temporada "pase lo que pase". El dirigente se mostró confiado en que
el equipo se clasificará para disputar la Liga de Campeones. "Ser cuartos
es el objetivo mínimo", insistió. Es una necesidad en términos deportivos
--volver a estar con los grandes de Euroopa-- y económicos. Además obtener
mayores ingresos, el Barça conseguiría una mejor oferta para lucir publicidad
en la camiseta.
D iferents clubs de Primera
Divisió, així com organismes estatals i internacionals, representants de
mitjans de comunicació i experts en la matèria prendran part entre demà i demà
passat, a l'Hotel Arts de Barcelona, en les primeres Jornades de Seguretat i
Prevenció de la Violència als estadis de futbol que organitza el FC Barcelona.
A l'octubre, la junta blaugrana, sensibilitzada pel problema
de la violència, va decidir segons el seu portaveu, Xavier Cambra, tirar
endavant aquestes jornades per tal d'"acumular informació i escoltar els
experts de l'àmbit concret dels estadis i sociològic en general". El club
ha trobat la col·laboració del Col·legi de Periodistes de Catalunya, com a
representant dels mitjans de comunicació, que juguen un paper essencial a
l'hora de crear opinió i generar actituds envers l'esport en general i el
futbol en particular.
Els objectius, segons Cambra, són dos, "un de
sensibilització i l'altre encaminat a arribar a conclusions conjuntes i
compromisos públics". Com a convidats hi ha un ventall d'experts mundials
en seguretat i prevenció de la violència que intercanviaran punts de vista amb
clubs, mitjans de comunicació i altres assistents.
Els clubs que han confirmat la seva presència en aquestes
jornades són el Reial Madrid, el Deportivo, el València, l'Athletic Club, la
Reial Societat i l'Espanyol. Precisament demà, dos dies abans del clàssic, Joan
Laporta i Florentino Pérez coincidiran en l'obertura de les jornades, en un nou
gest dins el clima d'acostament que es vol crear entre el Barça i el Madrid
després dels últims incidents.
Entre els ponents s'ha volgut comptar amb persones amb
experiència directa i real del tema, experts que coneixen a fons la
problemàtica dels hooligans i de les tribus urbanes lligades al fenomen
del futbol. És el cas de l'holandès Simon Kuper, el belga Manuel Comeron i el
català Carles Feixa, així com els inspectors en cap Chris Broome (Scotland
Yard) i Andy Brame (London Metropolitan Police), directors del Football
Intelligence Unit.
Pel que fa als assistents, que no seran ponents, s'ha cursat
invitació a diferents personalitats i representants institucionals de la FIFA,
la UEFA, la Federació Catalana i Espanyola, les comissions antiviolència, la
Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i la Delegació del govern
central, així com a representants de partits polítics i del món acadèmic.
Dijous, les ponències a debatre seran El paper dels
mitjans de comunicació en el tractament de la violència, Entendre les causes i
els fonaments del fenomen de la violència en el futbol, una perspectiva
sociològica i antropològica i Experiències pràctiques de control efectiu
de la violència: lliçons apreses del 'hooliganisme' anglès. Divendres hi
haurà una sessió tancada sobre recomanacions, conclusions i propostes, abans de
la cloenda.
Segons Alfons Godall, vicepresident responsable de l'àrea
social del Barça, "la viabilitat futura dels clubs passa per l'eradicació
de la violència", i en aquest sentit "queda oberta la possibilitat
que aquestes jornades es realitzin de forma regular, encara que podria ser que
els organitzadors fossin altres clubs. Tot dependrà de com vagi aquesta
experiència sobre un fenomen que pot afectar cada club d'una forma específic,
però que requereix conclusions comunes i potser d'aplicació conjunta en el
futur".
El president blaugrana, contra l'excés de passió
Joan Laporta considera que la "passió" és el pas
previ a la "violència" i, encara que no va voler demonitzar el
concepte, creu que de vegades l'apassionament "destorba" l'espectacle
esportiu. El president blaugrana va fer aquestes declaracions durant la
presentació del llibre Ben educats. Una defensa Útil de les convencions, el
civisme i l'autoritat, del sociòleg i exsubdirector de l'AVUI Salvador
Cardús. Laporta no va amagar que fins i tot el molesta l'onada als estadis.
Europa Press 02des03
Els Boixos aparquen la seva guerra contra Laporta i animaran el Barça durant el
partit contra el Reial Madrid
02/12/2003 - 18:15:00
BARCELONA, 2 (EUROPA PRESS) La penya radical del FC
Barcelona Boixos Nois ha decidit "aparcar la guerra" contra el
president del Barça, Joan Laporta, durant el partit de dissabte que ve contra
el Reial Madrid al Camp Nou, i suspendran per un dia la vaga d''animació que
mantenen aquesta temporada a l''estadi en protesta pel seu conflicte amb la
directiva.
"Donada la situació del nostre Barça i de la
transcendència del partit, hem acordat que dissabte que ve aparcarem la nostra
guerra contra Laporta i la nostra vaga d''animació pel bé del FC Barcelona",
ha anunciat avui el grup mitjançant un comunicat en el qual aprofita per
reiterar el seu malestar amb la junta de Laporta.
Els
Boixos, a més, han fet una crida a tots els socis i seguidors del Barça perquè
vagin al Camp Nou "amb les millors ganes d''animar com faríem normalment
si l''actual directiva no hagués iniciat aquest conflicte", que
atribueixen a unes acusacions de Laporta que consideren "falses",
fetes després del trofeu Gamper en afirmar que el grup havia exigit diners i
entrades a la directiva.
El Entorno.com 03des03
Los Boixos Nois anuncian
una tregua con la junta en el partido contra el Madrid
Redacción
Los Boixos Nois
han decidido "aparcar la guerra" que mantienen contra la junta de
Joan Laporta para apoyar al equipo en el duelo contra el Madrid, según
explicaron ayer en un comunicado oficial. El grupo radical anunció una tregua,
por lo que suspenderán por un día la huelga de animación que han protagonizado
en el Camp Nou como protesta y respaldarán al equipo en el clásico.
Ese comunicado
en el que los Boixos reiteran su malestar con las medidas de Laporta coincidió
ayer con la presentación de las Jornadas de seguridad y prevención de la
violencia en los estadios de fútbol, que el Barça ha organizado en colaboración
con el Col.legi de Periodistes de Catalunya.
El Entorno.com 03des03
Control especial sobre los
Boixos Nois
Redaccion
La polícia está
extremando, en consenso con el Barcelona, las medidas de seguridad que tomará
el próximo sábado en el gol norte del Camp Nou para controlar la actitud de los
Boixos Nois. El grupo radical ya ha expresado su deseo de aparcar la guerra que
mantiene con la directiva de Joan Laporta para animar al equipo en el clásico
de la Liga española.
El Entorno.com 05des03
Pintadas contra Laporta en
"El Muntanyá"
Redacción
Pintadas en el
Muntanya
Foto: Jordi Cotrina
El complejo
"El Muntanyá", lugar donde se encuentra concentrado el Barça
preparando el gran choque de mañana, amaneció hoy con pintadas en sus paredes
firmadas por los Boixos Nois en contra de Joan Laporta. En ellas se podían leer
los siguientes mensajes: "Laporta mentiroso", "Laporta
violento", "Laporta dimisión" y "Rosell, tú también" .
El Entorno.com 06des03
Laporta: "No nos da miedo la reacción de los Boixos
Nois"
Redacción
Los Boixos Nois le volvieron a estropear ayer el día al presidente Joan
Laporta. Las pintadas que aparecieron en El Montanyà, en las que podía leerse
"Laporta mentider, Rossell també", (Laporta mentiroso, Rossell
también) "Laporta violent" o "Laporta dimissió", empañaron
el acto de clausura de las Jornadas de seguridad y prevención de la violencia
en los estadios. El presidente se vio obligado a dedicar más tiempo a hablar
del dispositivo de seguridad preparado para el partido de esta noche que de los
acuerdos alcanzados por los participantes en las ponencias. Laporta calificó de
"irrelevantes" estas nuevas pintadas y subrayó que el club ha
adoptado todas las medidas de seguridad oportunas con la policía y la
Delegación del Gobierno para evitar los incidentes.
"No nos da
miedo la reacción de los Boixos Nois. Cada uno es libre de hacer lo que quiera,
pero todos coincidimos en que no se debe hacer ningún tipo de concesión a los
violentos y que debe haber tolerancia cero con ellos", declaró Laporta.
Los Boixos Nois ya han anunciado que harán un paréntesis en la renuncia a
animar al equipo en el Camp Nou que mantienen desde que la junta de Laporta les
retiró todos los privilegios que disfrutaban con las anteriores directivas y se
reunirán hoy en masa en el gol norte.
MÁS POLICÍAS
Esta decisión
preocupa a los servicios de seguridad del club ya que entienden que los Boixos
Nois pueden utilizar la repercusión internacional del derbi para protagonizar
alguna acción que dañe la imagen de Laporta en su lucha contra la erradicación
de la violencia. La policía, que triplicará el número de los efectivos
presentes --500 agentes--, extremará los controles de seguridad en los accesos
al campo con la intención de prohibir la entrada de objetos contundentes y
bengalas y evitar que se vuelvan a repetir los graves incidentes del año
pasado, como el lanzamiento de una botella y una cabeza de cochinillo, que
provocaron el cierre del Camp Nou por dos partidos.
El Barça
instaló el pasado jueves redes protectoras adicionales como medida preventiva
para que el Real Madrid pueda lanzar los córners sin problemas. Figo no suele
lanzar los saques de esquina desde la llegada de Beckham al equipo blanco.
L
es Jornades de Seguretat i Prevenció de la Violència als Estadis es van tancar
ahir amb un balanç del tot satisfactori. "Han estat dos dies en què hem
posat en comú experiències provinents de diferents òptiques particulars per fer
dels estadis un lloc més segur. Hem posat la primera pedra per eradicar la
violència", va assegurar Joan Laporta durant l'acte de clausura.
Seguidament,
i com a resultat del que va qualificar com a "dos dies intensos i molt
positius", el president del FC Barcelona va glossar les conclusions de les
jornades. Entre elles, destaca la demanda dels clubs que es revisi l'actual
legislació, imposant-se "criteris més pràctics, clars i de general
aplicació". "Cada club és diferent i pot fixar unes mesures concretes
o unes altres, però cal un marc general", assenyalava Laporta. Així
mateix, els implicats també advoquen per poder-se involucrar directament i
tenir més pes específic en tot aquest procés.
A les
conclusions, els clubs també van acordar diversos compromisos, entre els quals,
per exemple, establir un discurs de tolerància zero amb els violents i crear un
codi ètic, que afectaria jugadors i tècnics, directius, professionals dels
mitjans de comunicació -Montserrat Minobis, degana del Col·legi de Periodistes
de Catalunya, també va sumar-se a l'acte d'ahir-, socis o penyistes, per evitar
declaracions i actituds que abonin els comportaments violents. Així mateix,
també es proposa establir compromisos amb les diferents administracions per
millorar l'actuació dels cossos de seguretat i promoure campanyes destinades a
"l'educació en la no-violència".
En
aquest sentit, i referint-se al Barça-Madrid d'avui, Laporta va voler deixar
constància de la seva confiança en el dispositiu policial: "No tenim cap temor
a possibles accions d'alguns grups, perquè s'han adoptat totes les mesures
necessàries perquè aquest partit es disputi en un marc de rivalitat, però cívic
i esportiu. La intenció de les jornades és millorar la sintonia entre les
diferents parts implicades, però que quedi clar que en el tema de la violència
la col·laboració ja existeix". Una confiança que ampliava també al conjunt
de l'afició blaugrana. "Els nostres socis són molt sociables, cívics i
afectuosos i estic segur que es comportaran com cal", va subratllar.
Finalment,
cal assenyalar la proposta de donar continuïtat a les jornades antiviolència, i
el Reial Madrid n'organitzarà la segona edició. "Una edició -va dir
Laporta- que tindrà tot el nostre suport i espero que encara tingui més
èxit".
COMPROMISOS
DELS CLUBS
Eradicar la violència és
essencial per preservar l'espectacle del futbol
No negociar amb grups de violents i construir un discurs comú de tolerància
zero amb els violents
Directives, tècnics i jugadors no faran declaracions ni tindran actituds que
afavoreixin la violència
Elaborar un codi ètic per a directius, professionals, socis i penyes per
garantir el compromís de tothom amb la no-violència
Oferir la màxima col·laboració i coordinació amb la policia i les administracions
COMPROMISOS
DE LES ADMINISTRACIONS
La policia dedicarà més recursos i mitjans per prevenir la violència als
estadis
Millorar la comunicació amb els clubs
Promoure una campanya dirigida a l'educació en la no-violència
PETICIONS
AL PODER LEGISLATIU
Revisar urgentment la legislació actual amb criteris més pràctics i clars
d'aplicació general
Involucrar representats dels clubs en la revisió de la legislació
BREUS
Pintades
a El Montanyà
D'altra
banda, Laporta va treure importància a les pintades en contra seva que ahir al
matí van aparèixer a la rodalia d'El Montanyà, on el primer equip blaugrana va
concentrar-se dijous al vespre de cara a preparar el clàssic d'avui.
"Cadascú pot expressar-se com vulgui, però pel que fa a mi es tracta d'una
cosa irrellevant", va assegurar. Entre les missives, firmades pels Boixos
Nois, es llegia Laporta violent, Laporta dimissió o Laporta violent,
Rosell tu també. També hi havia una inscripció amb la hipotètica pàgina web
-en realitat no existeix-: wwwantilapporta.com.
La
Caixa organitzarà el deute del club
El FC
Barcelona i La Caixa van firmar ahir un acord pel qual l'entitat financera
passa a fer-se càrrec de la direcció i organització d'un finançament sindicat
de 150 milions d'euros, pactat a un termini de set anys i destinat a refinançar
el deute històric del club blaugrana, que en aquests moments és de 151 milions
d'euros. L'acord també inclou el finançament del projecte esportiu dels pròxims
anys i finalitzar les obres de la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí.
La
secretaria general de l'Esport crida al civismo
La
secretaria general de l'Esport de la Generalitat de Catalunya va fer ahir una
crida al civisme i la concòrdia per fer del Barça-Madrid d'aquesta nit al Camp
Nou una festa d'esportivitat. "El partit ha de ser una mostra per als
milions de persones que el seguiran arreu del món del tarannà esportiu i
pacífic que caracteritza els catalans", va afirmar Josep Maldonado, que
també presideix la Comissió Antiviolència de Catalunya.
Dinar
de germanor entre les dues aficions
El
restaurant Can Fuster de Barcelona acollirà aquest migdia un dinar de germanor
entre les aficions del Barça i el Reial Madrid. La trobada, promoguda pel club
blaugrana i el seu consell consultiu de penyes, respon a la invitació que la
temporada passada els va fer l'entitat blanca i reunirà prop d'una vintena de
persones de cadascuna de les dues aficions.
El Entorno.com 07des03
• Laporta destaca la
ausencia de incidentes y pide confianza al socio
El Camp Nou da un ejemplo de civismo
MARIO RUIZ
Ganó el civismo
y perdió la violencia. Ganó el fútbol, aunque el Barça cediera los tres puntos,
y perdió la intolerancia. El Camp Nou recuperó su prestigio. Su buen nombre.
Demostró, como siempre ha reconocido el presidente Laporta, que el triste
episodio del cochinillo y la botella de whisky del año pasado fueron actos de
vandalismo aislados. La afición del Barça vuelve a exhibir ese señorío que
paseó en aquellas grandes citas que fueron Basilea y Wembley. Sólo las dos
botellas que impactaron en el autocar del Madrid a su llegada al campo
emborronaron la noche.
"La
derrota no es agradable, pero me quedo con la actitud del público. Su
comportamiento ha sido ejemplar demostrando que sabe animar. Sólo me queda
pedirles un mínimo de paciencia porque saldremos adelante. Hay que confiar en
el proyecto. El objetivo es la Champions y lo conseguiremos", declaró
Laporta.
CONDUCTA EJEMPLAR
Los incidentes
del último clásico que provocaron el cierre del Camp Nou por dos partidos, que
el club todavía no ha cumplido, quedan como una mancha en la historia. Sólo
eso. El Barça cumplió su objetivo de intentar que la federación española
delegue en el Tribunal de Arbitraje del Deporte, el órgano dependiente del
Comité Olímpico Internacional con sede en Suiza, la decisión final del largo
litigio en torno al cierre del campo. Los seguidores se comportaron de forma
modélica hasta en la derrota. Incluso Florentino Pérez lo reconoció: "La
afición del Barça ha estado ejemplar. Un 10 para todos".
Incluso los
Boixos Nois se portaron bien. Sólo asistieron unos 50, pero cumplieron su
palabra y apoyaron al equipo. Y es que los miembros de la peña radical no
tuvieron una entrada fácil. Aquellos que se decidieron a acudir al campo
tuvieron que superar las fuertes medidas de seguridad previstas por la junta
azulgrana y la policía. Un registro a fondo en busca de botellas, latas,
mecheros, bengalas y cabezas de cochinillo, si las hubiera, y, sobre todo, la
condición indispensable que se les exige desde que declararon la guerra a
Laporta: presentar el carnet de identidad junto al de socio.
A todo aquel cuyo nombre no coincidía se le impedía la entrada. Y el
dispositivo policial, con dos furgones blindados custodiando la puerta de
acceso y más de 20 agentes preparados para actuar, no invitaba a la revuelta.
Había que entrar y callar. Luego, tras el 0-2, ya se expresaron. Pidieron la
dimisión de Laporta y volvieron a insultarle, pese a que todo el público,
avergonzado, les pedía que se callaran. Pero ni por ésas. El insulto parece ser
su única arma. Como también lo fue de los seguidores situados en los córners.
Esta vez no hubo incidentes. Las redes adicionales colocadas en los laterales
cumplieron su objetivo y Beckham y Figo, increpado siempre, lanzaron los
córners sin problemas.
PITADA AL ÁRBITRO
Ni siquiera
hubo incidentes al final. Sólo el árbitro se llevó las iras del público. De los
jugadores del Madrid nadie se acordó. El tono conciliador de Laporta y Pérez ha
sido el paso decisivo para pacificar el clásico. El Camp Nou puede volver a
sacar pecho.
Avui 12des03
I.L.M. ¿És bo per a l'espectacle futbolístic
que arribin tan necessitats els dos equips?
G.L. Ara l'espectacle no és el que ens interessa més, sinó sumar com
sigui. Esperem que es vegi un bon partit i que no hi hagi incidents, però
nosaltres pensem només a guanyar.
I.L.M. ¿El partit pot reflectir un estat de por de perdre, de neguit
al veure's al límit?
G.L. Els dos equips estem necessitats, però no hi hem de donar més
voltes. No crec que es noti tàcticament. Segurament manarà més el fet de buscar
el resultat, una mica el futbol més efectiu, més de lluita.
I.L.M. La clau és, doncs, l'actitud?
G.L. L'actitud sempre hi ha de ser. Encara que ja podem tenir una
gran actitud, que si perdem, les garrotades ens vindran igual.
I.L.M. ¿És d'aquells partits en què és bàsic avançar-se al marcador?
G.L. Sí, perquè anar en contra et crea tensió. Tenim l'experiència
de l'any passat. Ens vam avançar en un moment clau i vam controlar el partit.
I.L.M. La situació és semblant a aquell últim derbi. Com està d'ànims
el vestidor?
G.L. No és el nostre millor moment, però hi ha bon ambient, i això
no s'ha de perdre mai. El que es parli fora del vestidor no ens ha d'afectar,
tot i que som conscients que no ho estem fent bé. Hem de reaccionar.
I.L.M. El míster els ha exigit els 6 punts abans de Nadal?
G.L. Nosaltres mateixos ens els exigim. Seria el millor regal de
Nadal.
I.L.M. És tan important Ronaldinho com mostren les estadístiques?
G.L. És molt important, però no només pel partit de dissabte.
I.L.M. Psicològicament, l'equip creix amb ell al camp?
G.L. No, l'equip es beneficia d'ell pel fet que jugui, perquè és un
jugador bàsic.
I.L.M. ¿Temen que els àrbitres escombrin cap a casa davant les
queixes reiterades de l'Espanyol?
G.L. Tampoc crec que ens estiguin ajudant gaire, tot al contrari. No
hem rebut cap penal a favor, i l'altre dia contra el Madrid no ens van afavorir
gens. És cert que a l'Espanyol també l'han perjudicat. Només espero que
l'àrbitre no tingui cap influència en el resultat.
I.L.M. Quina sensació li fa veure l'Espanyol tan avall?
G.L. Els darrers anys, és un equip que s'ha estat aguantant amb
patiments, però força bé, amb una bona plantilla, i m'estranya veure'l cuer amb
pocs punts.
I.L.M. ¿Li agradaria que es salvessin?
G.L. Mai no he tingut res contra l'Espanyol. Sempre he jugat contra
ells, tant al Granollers com al Barça, i hi ha rivalitat, perquè sóc culer,
però res més. Tant de bo hi continuï havent derbi l'any que ve.
I.L.M. Canviant de tema, per què va donar suport als Boixos Nois,
quan el club hi està enfrontat?
G.L. Algú em va voler malinterpretar. Jo faig una condemna rotunda
de la violència i a la vegada una defensa de la meva afició. Poso els Boixos
dins de l'afició perquè són gent que animen i a mi m'agrada que animin, però no
al nivell que a vegades ho han fet.
I.L.M. ¿Però no el preocupa que les pintades duguin la firma dels
Boixos?
G.L. De Boixos n'hi ha moltíssims, i englobar-los tots en alguns
actes... Pot ser que les pintades no siguin seves. Mai no se sap. Reitero que
és un grup que sempre ens ha animat i tant de bo tornin al camp a donar suport
a l'equip, que ho necessitem. Però el més important és el treball que el club
està fent per buscar el civisme en la nostra afició.