El pou de glaç de Sant Olaguer
La font de Sant Olaguer era una font que tenia anomenada per aigua fresca i bona. Al volt de la font hi haiv apollancs i albes, roures i alzines, i les bardisses eren espesses i a tocar dels camins que hi conduïen. A l'estiu, de bon matí, ja hi havia parròquia a cercar cantiret d'aigua i atipar-se'n per agafar gana per esmorzar. A la tarda, quan el son anava de baixa, hi acudien corrues de famílies amb coves de minestra, garrafes i xocolata, anissos i aiguardent. I era lluny; s'havia de sortir de la vila per camins estrets i entre camps i vinyes. A St. Olaguer hi havia el pou del glaç. A l'hivern estenien l'aigua per aquells plans i en ésser ben glaçada, els trossos eren dipositats en el pou, del qual encara avui se'n veuen restes. Quan el pou era ben ple tapaven el forat de dalt amb pedres i morter; en arribar el temps de les calors fortes el destapaven i, cobert de boll de blat, era transportat a Barcelona, per a la venda. Aquí s'en consumía poc; els que volien beure fresc omplien un càntir de l'aigua que sortia del pou per un forat que hi havia al fons, ja que el glaç fonia i sempre rajava molt o poc. Aquelles escorrialles tenien sempre una gran requesta.
Anterior