LA PÀGINA DE LA MÚSICA EN CATALÀ |
|
SUMARI Història del Rock català i la Nova Cançó
|
Història del Rock català i la Nova Cançó ELS ANYS DE CRISI DE LA NOVA CANÇÓ Amb la desaparició progressiva de la dictadura per envelliment del dictador, el moviment de la Nova Cançó es va professionalitzant, la qual cosa fa disminuir l'esperit de resistència que manava en els primers moments de la cançó. Els membres dels Setze Jutges que no tenen intenció de professionalitzar-se en el món de la música i que tenen altres inquietuds van deixant el grup fins que aquest finalment es dissol. Amb l'arribada dels anys 80 i la recuperació de l'Estatut d'Autonomia, la cançó perd gran part del recolzament dels moviments sociopolítics reivindicatius. La cançó més comercial en català passa d'interessar poc a no interessar gens. El públic ja no necessita la cançó per vehicular els seus desigs perquè la dictadura ja s'ha acabat. Teòricament ja s'ha aconseguit el que es demanava. Per altra banda, l'aparició de nous intèrprets catalans de pop/rock cantant en castellà ( Los Rebeldes, El Último de la Fila...) i amb gran èxit fan difícil poder fer música en català amb beneficis comercials. A causa de la manca d'interès per part dels mitjans de comunicació del país, els membres de la Nova Cançó inicien a mitjans dels 80 tot un seguit de protestes envers la Generalitat de Catalunya. Finalment el Departament de Cultura posa en marxa Ressons, una entitat dedicada a promocionar la música en català. També s'estableix una política d'ajuts genèrics per afavorir la producció fonogràfica en llengua catalana. El que està clar és que el mercat de música en català és petit: només hi ha el marc dels països de parla catalana. Per tant es difícil fer competir un treball català fet amb pocs recursos amb un altre estranger fet amb més producció, ja que el mercat és més gran potencialment i es més fàcil trobar productors. Dels músics de la Nova cançó, n'hi ha alguns que sobreviuen a aquesta crisi, com pot ser en Lluís Llach i en Serrat ( que passa a cantar en castellà però que arriba a espanya i a Sud Amèrica). I altres que han preferit seguir una altra professió: Miquel Cors és actor; Josep Maria Espinàs és periodista, etc.
|
Mireia Barquet i Cubells | 25 de juny de 2000 |