La música és inherent a l'individu. És una necessitat d'expressió. En sí mateixa te dues funcions una mica contradictòries.

Per una banda representa la pèrdua de la individualitat per a submergirse en la comunitat: una cançó apel·la a les inquietuds d'un grup de persones, ja sigui simplement divertir-se i ballar, compartir una mateixa ideologia (un exemple pot ser " A las barricadas"), etc. Cada nació té el seu propi himne que representa a tots els individus. En el cas de les cançons fetes himne, la veu del cantant és la veu de totes les persones, no canta a nivell individual, simplement es canalitza un sentiment o ideologia col·lectiu. En el cas dels concerts la gent hi va per trobar-se amb gent que comparteix els seus mateixos gustos: el públic s'uneix per cantar les mateixa melodia o ballar al mateix ritme.

Per l'altra banda la música és un vehicle per a canalitzar els sentiments d'un individu. Tothom es fa seva les cançons i per cada persona té el seu propi significat perquè li atribueix un valor addicional personal ( tothom té cançons que es relacionen amb moments o etapes de la vida). Una mateixa cançó pot significar coses ben diferents per a cada individu. La música serveix per a potenciar la individualitat. Sobretot en la adolescència els gustos musicals serveixen per trobar la pròpia identitat. Si t'agrada un tipus de música, la fas teva i t'identifiques amb aquesta i tot el que això pot comportar (vestuari, ideologia política...).

Un aspecte important a tenir en compte és el fenomen "fan"1. Els "fan" projecten en el seu ídol tot el que desitgen. Els músics fan una funció que va més enllà de la música en sí. Els fans veuen al músic com una deïtat. S'identifiquen en ell. Aquest fanatisme propi i típic de l'adolescència es va racionalitzant a mida que es va formant la identitat de cada persona. Els gustos musicals van canviat i el fanatisme va desapareixent, o simplement es transforma en una admiració.

Aquest fenomen succeeix perquè la música és un element molt important per a la persona humana. La música representa molt més, com ja hem vist, que un simple ritme i una melodia.

1 Apareix amb el "rock". Els joves es formen com a col·lectiu i creen els seus propis ídols ( models a seguir perquè reflecteixen tots els seus desitjos).