Actualment el marc que abans definia el "rock català" i la "Nova Cançó" ha canviat. Els dos moviments ja formen part del passat, ja que en el seu moment van significar moltes més coses que música. Dues generacions seguides han estat marcades culturalment per aquestes dues corrents. Les dues generacions prenen les cançons com a himnes o filosofies de vida

Però en l'actualitat, degut a que el marc geogràfic és força petit s'han anat desdibuixant les fronteres. Els grups de "rock" fan circuits acústics ( l'ACIC promou aquests circuits), alguns cantants de l'anomenat rock català s'han passat a la cançó de cantautor ( un exemple és l'Adrià Puntí, excantant dels Umpah Pah; en Gerard Quintana, cantant de Sopa de Cabra, que juntament amb Jordi Batista, cantant de la Nova Cançó, versionen a Bob Dylan.)

Actualment es pot dir que les referències es barregen.

I pel que fa al públic que consumeix música en català, els grups principals el constitueixen les persones d'entre 15 i 25 anys ( 14%) que segueixen al moviment de la música catalana que deriva del "Rock català" del 90; 46 i 55 anys ( 21,7%) que correspon a les persones que van veure néixer la Nova cançó i encara compren els seus discs; i de més de 65 anys (20%) que és el grup més difícil de classificar però es pot entendre que consumeixen discs havaneres, sardanes o cantants catalans clàssics (Montserrat Caballé, Josep Carreras, Josep Guardiola...)