El festival anual de la nova Cançó de Canet de Mar és un dels fets més importants que en el camp de la mobilització popular s'han produït durant els anys de la dictadura. Any rera any serveix per anar guanyant nous espais de llibertat. Serveix de plataforma per a la Nova Cançó i per totes les formes de catalanitat democràtica.

Aquests festival adquireix un pes enorme en les lluites populars cap a la ruptura del franquisme que farà possible la reconquesta de les llibertats polítiques, nacionals i socials. La concentració és el lloc idoni per repartir panflets polítics informatius.

El primer festival es celebra a l'Amfiteatre del Maresme, el 18 de setembre, i es reuneixen unes 2000 persones. És la primera de les 8 manifestacions populars artístiques, cíviques i culturals per a construir un nou futur col·lectiu.

L'any de més èxit és el 1976, en el que assisteixen unes 60.000 persones.

Arreu de Catalunya s'intenten fer més festivals per descentralitzar el moviment però des de Madrid ho prohibeixen perquè no interessa pel règim, ja que és ben clar que a part d'un moviment artístic és un moviment polític. Però tampoc poden prohibir el de Canet ja que sinó es produirien molts aldarulls.

Els veritables protagonistes d'aquest festival són els joves, que en tot cas es comporten molt democràticament. Tot i així des del govern s'intenta frenar la concentració, enviant molta policia i fins i tot posant multes de fins a 2 milions de pessetes ( que finalment es retira).

Aquests festivals es repeteixen però cada vegada hi ha menys públic i el darrer que es celebra és el del 1980 ( el 1979 no es celebra ).