La adecuada alimentació del gat
El gat es tot energía
"Els gats són caçadors de ratolins nats", va escriure un expert en teologia. "Poden passar-se hores i hores davan de l'entrada de la madriguera d'un ratolí fins que el ratolinet, per molt precavit que sigui, acabi per asomar-se per curiosejar. Si el gat atacara en aquell moment, el ratolí desapareixería un altre cop dins del forat. Pero no: el gat continuarà esperant amb paciencia inaudita fins que el ratuli sorti per complet i s'alluny del forat. Y llavors... es dispara!". Tot això consumeix energía. Per això, no es d'extranyar que un gat amb molta gana devori a un ratolí en menys de dos minuts, amb pell i tot.Aquesta energía de que parlem procedeix de la alimentació. El gat troba a les seves preses totes les substàncies nutritives que necessita, concentrades en petites dossis: músculs, ossos, asadures i materials vegetals i minerals compresses als intestins i a l'estòmac. Dels elements fonamentals d'aquesta alimentació: proteïnes, grasses i hidrats de carboni, el gat absorveix l'energía en ells compressa i la converteix en altres formes d'energía:
- Calor, que manté la temperatura del cos entre 38'5 i 39 Cº
- Energía per al funcionament del sistema nerviós.
- Energía motriu, que manté en forma de músculs i extremitats
- Energía per al creixement, per que el cos generi noves cél.lules
Massa grasa engorda al gat
Al gat, igual que a l'home, l'excés d'energía es transforma en grasa, que es va acumulant; es a dir, el gat també pot tenir "mixelins". Si visqués en plena Natura, aixó podria succeir només en époques de gran afluència de ratolins. Pero, convivint amb l'home, que sol proporcionar-li grases a base de dolços, el perill es major, sobre tot a l'hivern, quan el gat no nega un von tall de pernil. Considera-ho seriament a l'hora d'alimentar al "nen" que no fa més que demanar els seus dolços preferits: l'excès de grasa engorda.
Una dieta monótona provoca negació
Si li dones a un gat un tall de pollastre després que s'hagi menjat el pollastre que tu li hagis preparat, el més segur es que no se'l mengi, limitant-s'hi, com a molt, a olfatejar-lo.
En la forma de menjar dels gats doméstics s'observen tres coses.
- Tenen molta atenció amb el que mengen.
- Si se'ls acostuma a mengar gominoles, neguen quasi per complet qualsevol altra classe d'alimentació.
- Es poden tornar realment adictes a certs aliments, com, per exemple, al fetge.
Substàncies nutritives que el gat necessita
Com el gat doméstic ja no ha de buscar-se el menjar, tampoc necessita tanta energía, per el que l'alimentació ha de ser menys energética i més proteínica. Proteïnes: Els gats consumeixen més proteïnes que qualsevol altra especie d'animal (cinc cops el del gos). Com la majoria d'elles són d'origen animal, està clar que la carn resulta un component indispensable de la dieta. Les proteïnes, a més de la carn, el pescat, la llet, la soya, la levadura i els ous. El gat les necessita per créixer, per la formació i la renovació dels teixits del cos i per la producció d'anticossos, enzimes i sang.Grases: Contenen elements de vital importància: els àcids grasos. El gat no pot produir-los per si mateix i ha d'obtenir-los de les grases compreses als aliments.
La grasa subministra les vitamines A,D,E,F, K, i energía. Sense elles, el gat es posaria sempre malalt, creixeria més lentament i, a la majoria dels casos, resultaría impotnet. L'excès de grases tampoc es bo, perque les no consumides es van acumulant a les distintes parts del cos. La grasa està compresa a la carn, mantega i olis de girasol i de blat.
Hidrats de carboni: L'organisme del gat els transforma en energía directament, acumulant part d'ells al fetge i als músculs per a "casos d'emergencia". Aquests elements energetics es troben a l'arròs, les patates, els flocs d'avena i les verdures. Tots ells han de ser bullits i barrejats amb grases en petites porcions. Els excesius hidrats de carboni es converteixen en grasa, que es va acumulant a varies parts del cos produint obesitat.
Vitamines i minerals: No poden faltar en quantitats suficients a la dieta equilibrada del gat. El mateix perjudiquen per excès que defecte. A l'edat de creixement, es convenient subminitrar al gat subtancies minerals complexes vitaminics, barrejats amb el menjar en la proporció que indiqui el prospecte.
Aliments preparats
Els aliments envasats en llaunes o caixes resulten molt pràctics, perque no has més que obrir-los per tenir un menú amb la composició que correspon amb tot el que el gat necessita per a la seva alimentació. Al menys, això es el que afirmen els fabricants, que estan obligats per llei a indicar clarament a l'envàs la composició del contingut.Per no es tracta només d'això, sinò de la quantitat dels productes que comporten el menjar. També es cert que els fabricants seriosos posen especial compte per elaborar el menjar exclusivament amb ingredients d'alta qualitat. Pero ja se sap que sempre hi ha les "ovelles negres".
S'imposa, llavors , "l'esperit crític" del consumidor. També hem de tenir en compte que el menjar li pogui agradar o sentar-li bé al gat. Aquí es on pot haber diferencies entre una marca i una altra. El que li agrada a un gat pot fer vomitar a un altre. Tu has d'escollir amb compte entre les varies formes:
Aliments humits: Formen una alimentació completa. Venen en llaunes amb una barreja de carn musculosa, asadures o diferents pescats de mar, així com proteïnes vegetals, cereals, substàncies minerals i vitamines.
Consell: Com que es tracta d'aliments tous, les dents i les encíes no treballen molt per mastegar-los, el es pot donar lloc a la formació de sarro i a enfermetats gingivals. Per avitar-ho, dona al gat, alternativament, aliments preparats i albóndigues de ternera.
Aliments secs: Són també una alimentació completa, encara que molt concentrada, perque s'ha eliminat d'ella quasi el 90% del contingut de l'aigua. Els gats només necessiten menjar petites quantitats per cobrir les seves necessitats alimenticies, pero han de pendre més líquids. Fixat bé en la quantitat d'aigua que beu el gat. Normalment es calculen 100 ml d'aigua per cada 100 g de menjar. A vegades aquesta quantitat no es suficient a la larga per compensar la falta de líquids. Les conseqüències són especialment greus i doloroses per als gats castrats que són molt propensos a càlculs biliars i a la retenció d'orina, que pot ocasionar-los la mort.
Consell: Utilitza amb molta moderació els aliments secs i dona-se'ls a vegades al gat per que les seves dents tinguin alguna cosa dura que triturar.
Aliments frescos
No es res de nou que molta gent prefereixi donar al gat aliments cuinats per ells mateixos. Després de tot el que hem dit abans sobre l'alimentació del gat, esperem que no facis cap error. No obstant, proba si els menus propostos abans li agraden al gat.Per a l'elaboració dels diferents aliments, hem de tenir present:
Carn: Es millor posar-la cruda, sense osos i magra. Es apropiada la carn musculosa de vedella, vaca, conill i caça; les aus i, sobre tot la carn de porc, han d'estar cuites, perque existeix el perill de trasmisió d'enfermetats com la toxoplamosis o la enfermetat de Aujeszky, quasi sempre mortal. A més, poden ingerir paràsits o bacteries de la salmonela.
Indicacions per al consumidor: Pregunta al carnicer si la carn de vaca procedeix de contingents lliures de BSE. La BSE es mortal per als animals i, probablement, també per a l'home.
Asadures: Cor, bofes, ronyons, i les coses magres han de posar-se sempre cuits. Hem de rentar bé previament els ronyons. El fetge es pot donar sense cuir o cuit. No se'l donis al gatr com un únic aliment, perque pot produir una intoxicació de vitamina A, de la que es deriven malformacions i deformacions osees.
Peix: Hem de treure-li les espines i posar-lo ua mica al vapor. No se'l posis sense coure, sobretot si el peix es d'aigua dolça. Dona-se'l al gat un sol cop a la setmana, perque no transmeteixi mala olor.
Ous: Dona-li yema cruda, un cop a la setmana. La clara s'ha de coure, perque cruda elimina dels aliments la vitamina biotina, molt important per als gats.
Grasa: Barreja amb el menjar olis digestius com els de blat o girasol.
Osos: Per a ser rossegats, evitant la formació de sarro. Empleeu osos petits o ternilles de vedella. Els osos d'aus s'astillen i es poden clavar a la boca.
Altres coses importants per a preparar aliments frescos:
Comença donant-li petites racions i ves augmentant la quantitat fins arribar a la que el gat necessita. Necessitaras temps i molta paciencia. No oblidis posar una escudella amb aigua. Si tens a un gat molt complicat, es millor que tornis a donar-li el mateix menjar que abanas.
Pollastrets petits: Es venen congelats en algunes tendes d'animals i són un excel.lent succedani dels ratolins. El gat els tracta com preses. Juga amb ells i devora els ossos i plomes. Al comprar-los, has de mirar que estiguin tractats contra la salmonela.
Consell: Com que el procés pot ser una mica "ple de sang", es aconsellable deixar al gat en una habitació que es pugui netejar facilment.
Begudes i hàbits a l'hora de beure
L'aigua es la millor beguda per als gats. Alguns cobreixen la seva necessitat d'aigua amb el menjar mateix. Encara que es convenient posar una escudella amb aigua fresca perque l'animal pogui satisfer la seva set quan volgui i com volgui. Els gats es conformen amb poca aigua, perque van ser pobladors de sabanes i estepes, i els seus ronyons retenen més aigua que la majoria de les altres especies animals. Pero l'aigua es de vital importancia per a ellsi, si es nega en el menjar, moriràn abans de deshidratació que da gana.La llet no es propiament una beguda per al gat, sino un aliment més. Conté substàncies nutritives tan importants com proteïnes i calci; per això li hem de donar a les gates embarassades i als gatets de cría. A aquests els agrada la llet entera, es a dir, no descremada ni rebaixada amb aigua, perque la llet de la gata té molta més grasa que la de la vaca. A la llet condensada, se li pot afegir una tercera part d'aigua. Com, per altra part, la llet de vaca té més sucre que la de la gata i les proteïnes també són diferents, a molts gats no els hi està bé i els produeix malalties. En aquest cas, treu-la de la dieta. Bàsicament, la llet no es apropiada per treure la set ni per compensar la falta d'aigua.
Deu costums culinaries del gat
1. Als gats se'ls pot acostumar a menjar a les hores. Ells "es programen" degudament i venen ràpidament al moment que els toca. Estigues tu també amb això i dona'ls de menjar sempre a la mateixa hora.2. Als gats els agrada els aliments frescos. Dona'ls una nova ració en cada menjar i observa si se la mengen tota. Si no es així, el pròxim cop redueix la quantitat. No ompli el plat senser.
3. Als gats els agrada el menjar a temperatura ambient. Llavors, no se la donis directament de la nevera.
4. Els gats es converteixen aviat en una comensals refinats si no se'ls dona de menjar més que gominoles. Prepara menjars molt variats, i, si vols que el teu gat s'aprimi, no el tinguis sense menjar, només dona-li racions moderadament petites.
5. Els gats poden resultar molt pesats quan demanen menjar per la taula. No els hi donis en cap cas.
6. Als gats els agrada també el que mengen les persones, sobre tot si el mengen a taula. Se'ls ha de treure aquesta mala costum.
7. Als gats els agrada la neteja. Limpia a fons el plat després de cada menjar; pero només fes-ho amb aigua calenta, sense utilitzar cap detergent.
8. Als gats se'ls ha de deixar alguna cosa de menjar i de beguda per quan tornin de les seves estades fora de casa. No sempre cacen suficients ratolins com per atipar-se.
9. Els gats necessiten quatre cops més proteïnes que els gossos, per això, no es convenient donar-los menjar de gos durant molt temps.
10. Els gats són animals carnicers, per això necessiten proteïnes d'origen animal. Una dieta vegetariana ocasionaría deficiencia d'elles i els altres transtorns.
CONSELLS PRÀCTICS: Alimentació
Aquí trobaràs algunes costums culinaries dels gats i instruccions per elaborar sencills menús.- Beure
El gat utilitza la seva llarga i flexible llengua com si fós una cullera, amb la que porta l'aigua a la boca. El moviment es tan ràpid que quasi no es pot apreciar a simple vista. - Menjar
Els gats són comensals molt mirats. Quan mengen, ladejen el cap com si estiguesin fent alguna cosa indeguda. Agafen el menjar del plat trocet a trocet, el posen al costat amb atenció, l'olfategen detingudament i, per fi, la mengen. - Menjar en grup
Als gats no els importa juntar-se amb altres al voltant d'un plat de menjar, sobre tot als que poden sortir de casa. Pero so que mantenen un ordre jerarquic. El de major "rango" té la prioritat. Si l'assamblea felina trascorre pacificament, cada gat s'enportarà la seva part de menjar, inclòs el de menor "rango" es clar, que aquest s'haurà d'esperar fins al final. - Netejar-se
El gat es neteja la boca a lametades només acabar de menjar. Per si fós poc, passa la llengua varis cops per les seves potes per humitejar-les i despres "es renta" amb aquestes les galtes. - Quant menja un gat
El pes normal del gat varia entre 3'5 i 5 Kg. Necessita a diari uns 125 a 250 g de menjar complet. A les gates embarassades, no hem de donar-lis més de menjar, sinò aliments més nutritius, repartits en quatre o cinc racions al llarg del dia. Si estàn criant, necessitaran bastant més menjar: uns 450 g repartits igualment en varies racions. - Receptes senzilles per al menú del gat
Les quantitats que s'indiquen corresponen al menjar de tot el dia. - Potatge de carn
150 g de carn cruda de vaca, corder o conill, tallada a trocets adecuats per al gat.
2 Cg de papilla de cereals per bebé.
1 Cp de cereals d'avena vitaminats.
1 Cg de papilla de pastanagues (alimentació infantil).
1 Cg de fetge.
Cg = cullera gran
Cp = cullera petita
- Potatge de peix
150 g de carn de peix cuit.
1 Cg d'arròs cuit.
1 Cp d'oli o margarina.
2 Cg de verdures cuites.
1 Cp de cereals d'avena.
- Potatge de pollastre
150 g de carn de pollastre cuita i tallada en petits troços.
2 Cg de cereals instantanis.
1 Cg de formatge de cabanya.
1 Cp d'oli de blat.
2 Cg de papilla de pastanagues (alimetació infantil).
1 Cp de cereals d'avena vitaminats.
1 Cg de fetge.