La tortuga mediterrània viu a zones amb estius càlids. normalment a escassa altitud, en hàbitats diversos, que poden ser prats, conreus o, en general, comunitats arbustives i arbòries, com bosquines, alzinars o pinedes esclarissades; les garrigues i brolles són potser els biòtops que ocupa amb més freqüència, normalment a les comarques litorals.
Aquesta espècie és de costums diürns, encara que s'amaga a les hores de més calor i evita, en general, les calors fortes. Normalment és lenta, però amb capacitat de córrer i, fins i tot, de grimpar amb certa habilitat, si s'escau. És principalment herbívora; escull fulles i fruits molsuts i sucosos. herbes diverses, com compostes, gramínies o papilionàcies, però també, ocasionalment. oligoquets, gasteròpodes i. fins i tot, artròpodes. Hom pot observar que a l'estiu necessita beure abundantment.
En sortir de la hivernació, comencen els combats entre els mascles previs a la reproducció. L'aparellament té lloc entre l'abril i el juny. La posta es pot efectuar fins al juliol. sovint abans, en un sòl tou i assolellat, per exemple en sorra o terra esponjada al peu d'un arbust. a la banda de llevant o de migdia. Consisteix en de quatre a quinze ous més o menys ovalats o subsfèrics, d'uns 35 mm de diàmetre màxim. molt blancs i de closca calcaria. De fet, són dues postes, espaiades de deu a trenta dies. que fan en un mateix niu i que cada vegada recobreixen de terra.
Les cries mesuren, en néixer, uns 40 mm. i la longevitat mitjana estimada és de 20 a 25 anys, amb un màxim observat de noranta anys. Hi ha, però, una forta mortalitat entre els joves. En ésser les poblacions molt disperses i distants, es produeixen variacions en els períodes d'acoblament i posta, a causa de les diferències de latitud i clima de l'una a l'altra.
Aquestes tortugues són actives des del març al novembre, aproximadament; hom les pot observar matí i tarda, amb un màxim a la primavera; a l'estiu redueixen fortament llur activitat i a la tardor la recuperen de manera moderada.