La tortuga mediterrània apareix en àrees disperses de la costa mediterrània europea, més abundantment a la Mediterrània oriental. A les terres catalanes hom coneix només unes poques poblacions, molt reduïdes, a la part continental, i una mica més extenses a les illes Balears. És possible interpretar un origen antròpic d'aquest poblament i suposar que foren portades pels fenicis, però això és només una hipòtesi. Una subspècie típica ibèrica havia estat descrita (T. hermanni robertmertensi) a partir d'exemplars teòricament valencians, però la tortuga no ha estat trobada a terres valencianes i la validesa de la forma és discutible per l'origen dubtós dels individus. Al llevant ibèric hom pot trobar-la en una població estable a l'extrem NE de Catalunya, a terres empordaneses baixes i als turons de les Alberes i serres veïnes; una altra població, probablement estable però mal coneguda, es troba als peus del Montsià i del Caro. No hi ha dades del País Valencià i semblen haver desaparegut del Rosselló, on s'estima que eren abundants en el passat.
| Àrea de distribució de la tortuga mediterrània (Testudo hermanni, en verd) i de la tortuga mora (Testudo graeca, en taronja) als Països Catalans | |
A les Balears, hom en troba a les costes no muntanyoses de Mallorca, al NE i SE, i a tota l'illa de Menorca; semblen haver desaparegut a Eivissa. Ultra el possible origen per introducció de les poblacions continentals, cal tenir en compte la freqüència amb la qual hom troba exemplars domèstics que han escapat de la captivitat, pertanyents a aquesta mateixa espècie i d'origen probablement balear o africà. Durant molt de temps, hom ha estat incapaç de diferenciar les menudes poblacions relictes i de reconèixer-les com a estables i més o menys autòctones