La tortuga mediterrània (Testudo hermanni hermanni) l'espècie més important des del punt de vista faunístic de la serra de l'Albera, ja que es tracta d'una espècie relicta en el conjunt de la península Ibèrica. També se l'anomena tortuga de Hermann, i pertany a la família dels testudínids, ordre dels quelonis. És una tortuga terrestre d'uns 30 cm de llargada, cuirassa bombada i oval, placa supracaudal doble i cua acabada en un tubercle corni de forma cònica amb un canal longitudinal. És d'un color grogós, amb taques fosques o negres, i l'escut ventral és de color groc al mig, amb bandes laterals negres. Habita en pinedes litorals, garrigues o terrenys arenosos molt exposats al sol. S'alimenten gairebé exclusivament de vegetals, i fan uns estralls considerables en els camps de patates i de maduixes, a part les herbes silvestres. Hivernen fins a l'abril, que comença el període de zel, amb freqüents combats entre mascles. Viuen molts anys (poden arribar a 70 o 80, i a vegades han passat de 100). Habiten als Balcans, la Península Ibèrica, Occitània, Còrsega, Sardenya i la Itàlia continental i peninsular. Als Països Catalans hom la troba al Rosselló, l'Alt Empordà, les Balears i les Pitiüses i al migjorn del País Valencià, malgrat que necessita protecció, a causa de les captures de què ha estat objecte per a vendre-la com a tortuga de jardí.
| Les tortugues terrestres tenen la closca molt bombada, les potes cilíndriques i una coloració que combina negres i grocs apagats. El dibuix que hi ha a continuació mostra les diferències entre les dues espècies de Testudo presents al nostre país: la tortuga mediterrània a dalt, que presenta dues plaques supracaudals i un esperó corni a la punta de la cua, i la tortuga mora (Testudo graeca) a baix amb una sola placa supracaudal. |  |