Vocabulari

Sin. Àmnic. Relatiu a la membrana fina, transparent i resistent que constitueix la capa interna del sac embrionari en què es desenvolupen els embrions dels vertebrats amniotes (rèptils, ocells i mamífers)

Relatiu o pertanyent a l'home o a la seva acció

Dit de l'òrgan dividit per una clivella medial en dos lòbuls més curts que la meitat de la longitud d'aquell.

Comunitat d'organismes mútuament condicionats que ocupen un territori definit on es mantenen en un estat d'equilibri dinàmic gràcies a la reproducció de tots els organismes que la integren i a llurs interaccions; mai no és condicionada, almenys d'una manera essencial, per organismes vivents exteriors o per llurs produccions, però ho és per l'ambient físico-químic exterior i les seves modificacions (llum, temperatura, règim de vents, composició de l'aigua). L'exemple més típic de biocenosi l'ofereixen els llacs, que constitueixen un sistema força tancat que rep aportacions escasses de l'exterior (pràcticament només les radiacions solars). També en són exemples les torberes, els esculls coral·lins, les illes, les coves i fins i tot àrees continentals o oceàniques de condicions ambientals relativament homogènies i de poblament d'organismes més o menys estable.

Espai ocupat per una biocenosi. Pot tenir uns límits nets o més o menys difusos. Les seves característiques ecològiques (composició del medi, il·luminació, temperatura, etc) poden ésser homogènies, o més o menys diversificades en un cert nombre de residències ecològiques. El biòtop i la biocenosi que l'ocupa són lligats per interrelacions múltiples i constitueixen un ecosistema.

Població vegetal desproveïda d'arbres i integrada majoritàriament per plantes arbustives.

Part anterior, clara i transparent, de la capa més externa de l'ull, que cobreix l'iris i la pupil·la.

Part de la biogeografia que tracta de la distribució geogràfica dels organismes i de les comunitats.

Formació que cobreix el cos de molts vertebrats i els serveix de protecció. Segons llur origen les escames poden ésser epidèrmiques i dèrmiques. Les escames epidèrmiques, o còrnies, es formen a partir de la capa germinativa de l'epidermis. Els peixos actuals no en tenen, i en els amfibis són molt rares. En els rèptils n'hi ha de dos tipus: els ofidis i els saures tenen escames aplanades, imbricades i amb muda completa, i els quelonis i els cocodrils tenen escames independents, col·locades una al costat de l'altra i sense mudes. En aquests animals les escames noves neixen a sota de les velles i formen veritables piles, i les de més enfora es van gastant a poc a poc. Els ocells només tenen escames a les potes, i els mamífers, excepte el pangolí i l'armadillo, només a la cua, a les mans i als peus. Les plomes, els pèls , els esperons, les ungles, les banyes, etc, són modificacions d'aquestes escames. Les escames dèrmiques, o òssies, es formen al derma i són, per tant, d'origen mesenquimàtic. Aquestes no cauen per acció de les mudes, sinó que creixen mentre viu l'animal. Les escames dels peixos actuals (anomenades preferentment escates) es presenten de quatre formes diferents, ganoides, ctenoides, placoides i cicloides, totes amb un origen semblant, però amb estructura i forma diferents. També n'hi ha en els rèptils, formant la típica cuirassa de les tortugues, i són rares en els amfibis, els ocells i els mamífers. Els ossos de membrana del crani deriven d'aquestes escames. Les escames dels lepidòpters (papallones) són pèls modificats, de forma aplanada, que els cobreixen les ales i altres parts del cos; són les responsables de les coloracions alars.

Apèndix punxegut que presenten a les extremitats alguns animals. En els ocells és una apòfisi òssia del tars-metatars i és present en els mascles de molts ordres, utilitzat generalment com a arma en les lluites de zel; en d'altres ocells, com l'ànec d'esperó, és a ambdós sexes, situat a les ales i sense funció agressiva. En els aràcnids i meròstoms l'esperó és una apòfisi, situada a les extremitats anteriors dels mascles. En els mamífers monotremes, com l'ornitorinc, és una excrescència còrnia a la cara interna de les potes posteriors dels mascles. Alguns mamífers remugants i èquids el tenen com una protuberància còrnia que és el vestigi d'un dit no desenvolupat.

Regió ventral de la closca dels rèptils quelonis, que presenta forma de làmina molt plana i és típicament formada per 9 plaques òssies: una placa entoplastral, dues plaques hipoplastrals, dues d'epiplastrals, dues d'hioplastrals i dues de xifoplastrals; a vegades, poden presentar-se també dues plaques mesoplastrals. La unió amb l'escut o regió dorsal de la closca té lloc mitjançant un pont entre les vores laterals de les hioplastrals i les hipoplastrals i les plaques marginals de l'escut.

Que pot ésser fet sortir cap enfora.

Tàxon que persisteix en regions molt limitades molt posteriorment de la seva desaparició general a tot arreu. Els marsupials australians en són un exemple actual. També espècie paleoendèmica que ocupa restes d'una àrea primitiva més extensa o que habita en una zona petita allunyada de l'àrea principal.