MONT BLANC
ALPS
La sortida la vam realitzar del 19 al 23 de juny de 1998, sota el
domini d'un anticicló perfecte.
Vam sortir de Reus pel matí, i agafant l'autopista, vam arribar per la tarda a Chamonix, poble al peu del Mont Blanc. La primera nit va ser en un camping de Chamonix. El poble i els campings estan a tocar. El segon dia, a primera hora, vam anar a La Fayet, poble al costat de Chamonix, per agafar el tramvia que ens portaria fins al Nid d 'Aigle, a 2.372 mts, i des d'on es comença l'aproximació al Mont Blanc. Cal ser matiner per poder-lo agafar a primera hora, ja que després queden unes quatre hores d'aproximació fins al refugi de Goûter.El recorregut amb el tramvia és molt pintoresc, ja que es veu tota la glacera. Va ple de turistes que pugen al Nid d'Aigle a passar el dia.Un cop arribats al Nid d'Aigle, segona parada, comença l'aproximació a peu.El primer tram és fàcil, mig roca mig neu, però sense perill. Es va guanyant alçada. Es passa pel refugi de Tête Rou sse (3.167 mts), però com que l'aclimatació no es fa en un dia, si es va bé, val la pena continuar amunt.Després s'ha de passar tot un flanqueig d 'uns 70 mts per damnut d'una glacera, on hi ha un cable col.locat per assegurar-se amb una vaga a l'arnés.A partir d'aquí comença la pujada en mixte, neu, gel i roca, on el casc és important, ja que hi ha molta pedra descomposta i molta gent pujant, o sigui molta gent que pot tirar aquestes pedres. S'ha d'estar molt atent a la gent que porteu al davant, ja que segur que en tiren alguna. Es continua guanyant alçada, cada cop més dret. Hi ha trams amb cable per assegurar-se. Al final s'arriba al refugi de Go ûter 15:00h (3.817mts). Aquí es fa nit(??)Per pujar al Mont Blanc (com a qualsevol altre cim) s'ha de matinar. L'esmorzar és a les 2:00h, per poder sortir com molt tard a les 3:00h. El primer tram no presenta cap dificultat ni perill. Es passa per un refugi d'emergència (refugi Vallot 4.632 mts), i a partir d'aquí comença un tram una mica més exposat, resseguint una aresta de neu quasi fins al final. Val la pena anar encordats (sempre que se sàpiga què vol dir això).Cap a les 9:00h podeu fer el cim. Després de gaudir de les vistes que ofereix el cim, depenent del dia és clar, amb unes dues o tres hores podeu tornar a ser al refugi, recuperar-vos, recollir i cap abaix. La baixada del refugi de Goûter, torna a ser el tram més delicat, per la roca solta i la gent. Es torna a agafar el tramvia al Nid d'Aigle, i cap a Le Fayet a celebrar-ho. Cal portar com a material imprescindible: piolet, crampons, casc, arnés, vaga, corda i frontal. |
![]() |
![]() |
|
![]() |
|
![]() |
Per a més informació podeu enviar-me un correu-e a: efl@tinet.org